Lladruc a l’Adoptalia (Figueres)

Gairebé a punt d’acabar l’any m’he adonat que, per alguna raó desconeguda, no es va publicar un post que vaig escriure el mes d’Octubre. Com que us el devia, aquí el teniu! BONES FESTES!

El passat 18 d’Octubre vam participar en l’Adoptalia, la fira per al foment de l’adopció de gossos abandonats que es celebra al Parc Bosch de Figueres.

Sabem que és difícil trobar productes d’educació canina de qualitat i a bon preu i per això vam posar un estand amb arnessos anti-estrebada, bosses per posar els premis, corretges, mossegadors i pilotes professionals com les que fem servir diàriament per entrenar els nostres clients de quatre potes.

L'estand de Lladruc a l'Adoptalia (Figueres)

L’estand de Lladruc a l’Adoptalia (Figueres)

La part més esperada, però, era la nostra exhibició de gossos detectors d’explosius.

En primer lloc vam ensenyar com treballem, de manera amena però efectiva, l’obediència bàsica i el control del mossegador de la Fura, la més jove de l’equip.

La Fura, gossa detectora de Lladruc en formació, en plena exhibició a l'Adoptalia

La Fura, gossa detectora de Lladruc en formació, en plena exhibició a l’Adoptalia

Just després vam sortir amb la Mina que va fer una marcació passiva de la substància amagada en una de les caixes. Vam voler recalcar al públic que, contràriament a la creença general, els gossos detectors gaudeixen plenament del treball i de poder passar una estona jugant amb el seu guia. En aquest sentit, la imatge de la Mina movent la cua i aixecant les celles a cada caixa és, exhibició rere exhibició, el viu reflex de la nostra filosofia: gossos que gaudeixen ajudant a crear un món més segur!

La Mina fent una marcació passiva de la substància amagada en una de les caixes

La Mina, gossa detectora d’explosius de Lladruc, fent una marcació passiva de la substància amagada en una de les caixes.

Per últim va sortir la Syra que va buscar la substància amagada dins una de les caixes i també amagada en el mitjó d’un dels nens. Nosaltres no hi vam caure però una persona del públic ens va recordar que la Syra havia participat tres anys enrere a l’Adoptalia quan tenia poc més de dos mesos buscant el seu mossegadoret blau i ens va dir que veure-la convertida en una “Sra. Gossa Detectora d’Explosius” li havia fet molta il·lusió, sobretot considerant que la Syra va ser adoptada i no comprada com les seves companyes d’equip. És veritat: hi ha un piló de gossos magnífics i aptes pel treball a les gosseres i associacions protectores!

Syra fent una marcació passiva de la substància amagada en el mitjó d'un dels nens

La Syra fent una marcació passiva de la substància amagada en el mitjó d’un dels nens.

Finalment tan sols ens queda donar les gràcies a l’organització de l’esdeveniment per haver comptat amb nosaltres enguany i a tots els clients i amics que ens van venir a veure i a ensenyar els seus gossos ben educats!

Roser Feliu Latorre

Exhibició de gossos detectors a Magnatura

En David i la Mina a l'exhibició d'ahir. Mentre el Lladruc mòbil està patint una cirurgia reconstructiva, l'X-trial es va portar molt bé i va deixar encabir-hi tres transportins i tots els materials!

En David i la Mina preparats per a l’exhibició. Mentre el Lladruc mòbil està patint una cirurgia reconstructiva, l’X-Trail es va portar molt bé i va deixar encabir tres transportins i tots els materials!

Ahir, Dissabte 19 d’Octubre, vam fer una exhibició de gossos detectors al centre Magnatura de Cassà de la Selva. Com sabeu, fa un mes vaig tenir un accident de trànsit i encara estic de baixa però ja ens havíem compromès amb el centre i amb el patrocinador de l’activitat, Royal Canin, i no els volíem fallar. Degut a això hi vam anar amb un nivell d’entrenament inferior al que ens hauria agradat però les gosses van respondre molt bé.

En primer lloc va sortir la Mina, Pastor Alemany de treball de quatre mesos i gossa detectora en formació, que va caminar al meu costat, es va asseure i es va quedar quieta a l’ordre. La situació era complicada: gairebé no vam tenir temps de passejar-la abans, la pista era força petita, feia calor i un munt d’amics de quatre potes treien el cap per sota la tanca així que no la vaig voler forçar i després de jugar una estoneta amb el seu mossegador impregnat de substància la vam tornar al transportí. Una altra experiència positiva que sumem en la socialització de la més jove de la casa!

Després va sortir la Cendra, Pastor Belga Malinois. La Cendra va localitzar la substància dins d’una de les caixes i va fer una marcació activa. Després vam fer una exhibició de l’obediència bàsica:  caminar sense estirar de la corretja, asseure’s, tombar-se, quedar-se quieta i venir a la ordre i una mica d’obediència avançada: asseure’s cada vegada que em parava, portar la pilota, col·locar-li sobre el morro i només agafar-la a l’ordre, etc. Sempre que faig una exhibició em sorprenc del mateix: el públic gaudeix més veient les habilitats que veient al gos treballant en detecció. Per mi les habilitats no deixen de ser “piruetes” que fem per evitar l’avorriment però és curiós veure com el públic aplaudeix fervorosament  quan la Cendra passa enmig de les cames, gira cap a un costat i un altre, aguanta una pilota al morro mentre s’està a dues potes o l’habilitat que més gràcia fa a tothom: saludar al públic recolzada sobre les potes del darrere. Com sempre la Cendra va mostrar una concentració i una passió per treballar fora de sèrie.

Per últim vam treure la Syra, Border Collie blanca i negra. La Syra va nèixer d’una cadellada no desitjada i va ser adoptada a través de S.O.S Border Collie per la qual cosa inicialment havia de ser una gossa de companyia però les seves grans aptituds han fet que es reconvertís en gossa detectora. La Syra va buscar la substància dins una de les caixes i va fer una marcació passiva estirant-se. Posteriorment vam agafar cinc nens entre el públic, els vam col·locar en fila i vam amagar la substància en el mitjó d’un d’ells per tal que la Syra la trobés.

La Syra buscant la substància amagada en un mitjó!

La Syra buscant la substància amagada en un mitjó!

Per acabar em va tocar fer de jutgessa per a l’elecció del gos més obedient, el més simpàtic i el que feia millor parella amb el seu amo dels gairebé 50 presentats. No va ser una decisió fàcil i el jurat, format pel responsable de Magntura, els comercials de Royal Canin i una servidora, vam haver de deliberar força.

Reconec que, tot i haver-me cuidat molt, encara no puc fer esforços com el d’ahir perquè avui estic encara més feta pols que de costum però veure la resposta de les gosses i les felicitacions del públic em fa estar animada per la rehabilitació i tenir encara més ganes de treballar. Ja falta menys!

P.D- Tenim comptades fotos de l’exhibició d’ahir així que si algú en va fer agrairíem que ens les enviés a info@lladruc.com Moltes gràcies!

AWI Qualifier Spain

El 18 de Juny vam anar a Tarragona a la competició internacional de dogfrisbee “‘AWI Qualifier Spain”, que va tenir el patrocini de Lladruc. El dia abans vam poder assistir a un seminari organitzat per Julia Zimmermann i Björn Tigges, dos alemanys que s’han convertit en tot un referent de l’esport, on vam aprendre nous llançaments, manteniment del gos de frisbee i vam aprofundir en alguns aspectes fonamentals del reglament, com per exemple quins salts podem fer amb gossos menors d’un any o com es puntua una ronda de freestyle. L’ambient va ser molt bo en tot moment, sobretot perquè gairebé tots havíem coincidit a l’anterior competició a Saragossa i ja teníem les bromes (i les delícies gastronòmiques de cada punt d’espanya) apunt.

L’endemà vam començar amb la ronda de freestyle i, tal com va passar a Saragossa, em vaig quedar bocabadada del nivell dels participants alguns dels quals sortien gairebé taquicàrdics de la pista. 

Després va tenir lloc una exhibició de dogdancing a càrrec de la campiona d’espanya de l’especialitat i  Lladruc va fer una exhibició de detecció. Els nervis, la calor i el fet que escassament deu minuts abans havíem sortir a la pista a competir ens van jugar una mala passada i la Cendra i l’Eole van fallar bastant en la marcació de la substància. Tot i així, estic contenta de l’actuació dels gossos davant del nombrós públic i les condicions ambientals adverses.  

Quan estàvem apunt de sortir a la ronda de Throw&Catch vaig veure que la Cendra no recolzava bé la pota dreta de davant. No tenia cap fractura ni cap lesió muscular important però li costava el moviment d’abducció. Com que per mi és una qüestió de pura responsabilitat mantenir el benestar físic i psicològic de la meva atleta abans que el meu egoïsme com a guia d’obtenir un lloc a la classificació, la Cendra es va quedar descansant al transportí i just després de veure la ronda de Throw&Catch vam anar a demanar l’opinió d’un veterinari 24hores. Com que, com en tot a la vida, sempre n’hi ha una de cada, al tornar vam guanyar el lot de productes que es sortejava a la rifa!

Després de dinar van tenir lloc les últimes rondes de freestyle i Throw&Catch i la jornada es va acabar amb la sorpresa de veure com en Rafel i l’Eole obtenien el tercer lloc en el Throw&Catch i el setè a la general. 

Des d’aquí felicitar a tots els participants, sobretot al campió absolut, David Román, i a l’organització per impulsar aquest esport i donar les gràcies a aquesta gran família de “bojos pels discs voladors” per fer-nos tan agradable la jornada: Oiane, Óscar, Robertín, Mariàngels, Aitziber, Leyla, Urri, David, Jordi, Anabel, Sònia, etc.

A %d bloguers els agrada això: