Feliç Sant Jordi!

Feliç Sant Jordi de part de tot l'equip de Lladruc però, sobretot, de la Fura, a qui podeu veure amb el cavaller! :)

Feliç Sant Jordi de part de tot l’equip de Lladruc però, sobretot, de la Fura, a qui podeu veure amb el cavaller! 🙂

La Fura, relacions públiques júnior de Lladruc, us volia desitjar un Feliç Sant Jordi amb una foto seva amb el cavaller però hi ha arribat tard així que tot l’equip de Lladruc esperem que hàgiu tingut un gran dia! 🙂

Anuncis

Exhibició a l’Institut de Vilafant

Divendres passat, el dia 5 de Desembre, vam fer una exhibició a l’Institut de Vilafant (Figueres). Com ja us he comentat en posts anteriors, segons la F.A.D i altres organismes, el consum de drogues comença, per desgràcia, cada vegada més aviat. Per aquesta raó els psicòlegs insisteixen que és tan important desenvolupar estratègies de prevenció de la drogodependència des de ben joves i a Lladruc volíem aportar-hi el nostre granet de sorra mostrant la feina que fem amb els nostres gossos detectors.

Els alumnes de l'Institut de Vilafant durant l'activitat amb gossos by Lladruc

Els alumnes de l’Institut de Vilafant durant la xerrada teòrica de l’activitat amb gossos by Lladruc

Així doncs una representació del nostre equip formada per en David, la Syra, la Cendra, la Mina, la Fura i una servidora vam explicar als alumnes quines tipologies de drogues hi ha, perquè és tan perjudicial el seu consum i què fem els ensinistradors per crear una societat més saludable. Els vam ensenyar els materials que fem servir per entrenar, com es fa la selecció i l’ensinistrament dels gossos des que arriben a casa amb vuit setmanes fins que es converteixen en gossos operatius i com és, dia a dia, la nostra feina.

La Fura i una servidora durant l'exhibició

La Fura, gossa detectora en formació, i una servidora, Roser Feliu, durant l’exhibició

La part que més els va agradar, però, va ser l’exhibició ja que van poder tocar, educar i practicar habilitats amb totes les gosses.

Per últim volem donar les gràcies a l’equip directiu de l’Institut per haver comptat amb nosaltres, a tots els professors per la seva predisposició i voluntat per fer una activitat nova pel centre i a tots els alumnes perquè, tot i ser moltíssims i que bufava una Tramuntana espectacular, van estar molt atents a totes les explicacions de Lladruc!

Els 77 alumnes que van participar a l'activitat. A veure si sabeu trobar a la Mina i a la Fura!

Els 77 alumnes que van participar en l’activitat. A veure si sabeu trobar a la Mina i a la Fura!

Lladruc a TV Girona, un altre cop!

Com ja recordareu, el Novembre del 2012 em van fer una entrevista pel programa “Té de Tot” de Televisió de Girona (despistats: mireu aquí!). Gairebé dos anys després els responsables del programa han volgut fer-ne una altra pel seu especial d’estiu. En aquesta ocasió hem augmentat la família i no només hi ha participat la Cendra sinó també la Mina i la Fura que amb tan sols nou setmanes ha fet un gran paper davant les càmeres i ha ajudat a que els espectadors es centrin en ella enlloc de en la directora de Lladruc! 🙂

http://tvgirona.xiptv.cat/te-de-tot/capitol/te-de-tot-en-ruta-del-02-07-2014-_-part-1

Esperem que us agradi!

Roser Feliu

Gràcies Dog!

Fura: la nova generació.

La Fura: la nova generació de gossos detectors de Lladruc

Molts clients em pregunten quan va començar la meva afició pels gossos. A nivell acadèmic vaig fer el meu primer curs d’ensinistrament amb setze anys recent estrenats però la meva passió venia de molt abans i contràriament al que es sol pensar, els meus pares hi van tenir poc a veure. Per a ells, els gossos eren bonics si els miraves de lluny. Per la meva mare, pediatra, eren poc menys que els culpables d’un munt de zoonosis terribles i incurables i a ulls del meu pare només existia el Pastor Alemany però com que “no es pot esclavitzar un gos gros a viure en un pis” vaig haver d’esperar fins als vuit anys per tenir el meu primer gos, en Truc, un cadell de maltès que es va morir quan feia tres anys que em servia de “conillet d’índies” com a estudiant de veterinària.

Així doncs sospito que la primera espurna de la meva passió canina prové de “l’avi Ponç”, el meu avi patern. Poc després d’anar a viure a Verges, van regalar als meus avis un cadell de quatre setmanes de Pastor Alemany, suposadament descendent “dels gossos patrullers dels alemanys de la segona guerra mundial” i com que en aquella època ningú sabia anglès li va posar un nom desconegut per tots els pagesos veïns: “Dog”.
En aquells llargs Diumenges d’hivern que passava a casa els avis l’única cosa capaç d’entretenir-me durant hores eren les històries d’en “Dog”. En Dog: l’imponent bèstia que saltava marges per fer fora als lladres, el valent defensor de la sucursal de la Caixa de Girona que dirigia el meu avi, el dolç amic que posava el morro a la falda quan la meva àvia feia mitja, l’enèrgic company d’aventures quan el meu pare era un adolescent i el primer en sentir-lo quan, de més gran, tornava de la Universitat amb el cotxe de línia. Ara bé, suposo que degut a una pèssima socialització, en Dog no suportava a ningú “d’aspecte estrany” la qual cosa incloïa capellans amb sotana, monges, militars i policies. La història més divertida la va protagonitzar quan era ben jovenet (suposo que devia estar en ple canvi de dents) i és que en una ocasió va aprofitar que el meu avi va haver d’acompanyar en cotxe el cap de la guàrdia civil de la província per fer-li bocins el seu tricorni amb una minuciositat que va deixar a tothom sense paraules i que el meu avi va haver de pagar en favors bancaris… i molts “Ducados”!

I per què m’he permès la llicència de trencar la tònica general del blog escrivint aquest post? Perquè Dissabte l’avi ens va deixar i, una de les moltes coses que vaig intentar agrair-li les últimes setmanes i no sé si va arribar a entendre, és que gràcies a aquelles històries que explicava per entretenir-me sense haver de córrer darrere la meva bici per Besalú, he fet del meu embadaliment infantil una empresa d’ensinistrament caní que intenta utilitzar els valors que em va transmetre. A dia d’avui m’acompanyen en aquest camí ni més ni menys que quatre “Dogs”: la Cendra, la Mina, la Burka i la Fura, que no foragiten lladres ni mosseguen tricornis però m’agradaria pensar que un dia serviran d’estímul per fer menjar als néts o renebots. Possiblement hi posaré més pa que formatge i els explicaré que eren unes gosses detectores increïbles i absolutament genials que anaven a vaixells, aeroports o empreses per buscar substàncies i que elles van existir gràcies a les històries d’en Dog, el Pastor Alemany d’un rebesavi llunyà. Sigui com sigui, gràcies “Avi” i gràcies “Dog”!

Benvinguda a Lladruc, Fura de Togaricha!

D'esquerra a dreta: en Paul Pujol, cap de la unitat canina de la policia de Palma, una servidora, Roser Feliu, i en Pedro Pujol. criador de Togaricha.

D’esquerra a dreta: en Paul Pujol, cap de la unitat canina de la policia de Palma, una servidora, Roser Feliu, amb la Fura en braços i en Pedro Pujol. criador de Togaricha.

Benvolguts amics de Lladruc,

Ja hem acabat les vacances i ho hem fet, ni més ni menys, que amb un nou membre a la família. Es tracta d’una Pastor Alemany de treball filla d’en Voltor de Togaricha i la Leska Von Salztalblick, una cadellada d’en Pedro Pujol, un dels millors criadors de l’Estat Espanyol i, sobretot, profund amant i coneixedor de la raça.

Quan algú sap què vol i troba la manera d’aconseguir-ho utilitzant la intel·ligència, a Girona diem que “és llest com una Fura” així que vam decidir que el nostre següent cadell es diria així. Ara bé, la nostra sorpresa va ser majúscula quan després de mirar i valorar les tres femelles, vaig agafar-ne una en braços i vaig dir “aquesta vindrà a Can Lladruc”!. Llavors en Pedro em va dir “ella es diu Fura!”. Tots tres ens vam quedar blancs, la meva mentalitat científica m’impedeix veure més enllà d’una coincidència però us prometo que, de l’emoció, gairebé em cau la gossa al terra. Quants milers de noms de gos hi ha al món com perquè coincidíssim en un?

Ara a la Fura li tocarà créixer, socialitzar-se, aprendre a controlar bé la mossegada, la conducta higiènica i l’obediència de base però esperem que d’aquí poc, gràcies a les seves qualitats naturals i a la il·lusió de tota la família Lladruc, pugui ser una gossa detectora que ajudi a crear un món més segur.

Benvinguda, Fura!

Roser Feliu.

%d bloggers like this: