L’univers del gos detector és gairebé infinit i n’existeixen múltiples especialitats: gossos detectors d’explosius, de drogues, de paper moneda, de productes accelerants del foc, d’insectes, de paràsits… i un llarg etcètera!. I, entre elles, n’hi ha una de relativament poc coneguda pel públic en general, els anomenats gossos detectors especialitzats en odorologia forense i els gossos detectors de restes biològiques.
Com si fos una moda, a l’estat espanyol des de fa uns tres anys molts ensinistradors diuen que preparen gossos d’odorologia forense i ho fan sense tenir cap base científica i, en la majoria de casos, poca o gairebé nul·la base tècnica.
Sóc una addicta a la formació, però, a més, crec que és una qüestió de pura ètica personal formar-se al més alt nivell possible en la disciplina triada i més, quan, en un futur, hi pot haver la consideració de culpabilitat d’una persona en joc.
I així és com, durant dos anys, he tornat a passar els dissabtes a la universitat. He tornat a netejar gosseres de matinada i amb lleganyes als ulls, passejar gossos amb mirada d'”Es pot saber què fem sortint a aquesta hora…?”, he tornat a compartir cotxe, sobrecarregar de feina als companys de Lladruc i trencar-me les banyes per fer els treballs, les presentacions, els seminaris i les pràctiques exigides. He dormit poc, abusat de la complicitat i la paciència de la meva parella i agraït enormement als companys de Postgrau, com en Sergi Sangenís, la seva inestimable ajuda.
Però, al capdavall, ha valgut la pena. M’he format amb un equip de grans docents i millors persones, he visitat institucions, dependències policials, laboratoris i sales d’autòpsies. He après com fer la dissecció d’un cadàver, analitzar la propagació d’un incendi i peritar un accident de trànsit. He recordat què és l’ADN i com es recullen correctament les mostres, recorregut virtualment la fina línia existent entre ser culpable o innocent i he intentat desxifrar l’enrevessat pensament d’alguns famosos delinqüents.
I, el més important, he après les eines necessàries per saber com ens poden ajudar els gossos, aquests éssers increïbles sempre disposats a ajudar, a crear un món més segur.
I ara us deixo que ho haig de celebrar jugant una estona amb els sis gossos detectors de Lladruc! 😉
Roser Feliu Latorre.
Lladruc 
Roser Feliu
/ Desembre 11, 2016Moltes felicitats Roser! Nosaltres som adictes a Mentes criminales, la seriè televisiva d’AXN, i ens encanta analitzar el comportament psicopatològic dels criminals en aquesta sèrie. La nul·la empatia dels psicòpates envers la societat i els seus individus, la seva manera de expresar les seves carències emocionals, fa que aquesta sèrie sigui tan interessant. Tots portem amb nosaltres un indret fosc, amagat, però sortosament no som hereus d’una genètica malaltisa. Molts tenim estralls infantils greus i no hem fet mal voluntariament a les persones, existeix una altra forma de expresar les nostres frustracions i això es diu sociabilitat, el sociòpata careix de tot, potser provisionalment tingui una certa empatia amb alguna persona, aliena totalment a com és aquesta persona. Pensem que aquests sociòpates són els que finalment forman part de l’agresor de gènere, el masclista que s’imposa a la dona pel pur plaer de dominar-la. És el nostre tarannà analític i, a més, crític de tot allò que ens envolta. Esperem que puguis ajudar a molta gent que en pateix l’abús sistemàtic de gent malalta. Una abraçada molt gran. Núria i Alfons.
lladruc
/ Desembre 11, 2016Hola, Núria i Alfons!
Moltes gràcies per seguir-me en el blog al llarg dels anys! 🙂 Faré els possibles per ajudar a crear un món més segur utilitzant gossos que és el que més feliç em fa del planeta 😀
Una abraçada enorme per a tota la família!
Roser.
Roser Feliu
/ Desembre 13, 2016Per cert, Bon Nadal i que tingueu un esplèndid i venturós any nou, tant la família de dues potes com la de quatre (ja he perdut el compte dels gossos que tens). Us ho desitgen l’Andy, Shi-mi, Bitxo, Runi i Lluna (sector felí) i la Blanca, Lilith, Thor i el Gio (sector caní), i l’Alfons i la Núria (el tercer sector). Una abraçada ben forta!!!!
lladruc
/ Desembre 13, 2016Jajaja. Tenim família nombrosa: Cendra (Pastor Belga Malinois), Syra (Border Collie), Mina, Burka, Connor i Bond (Pastors Alemanys de treball), Mikado i Milka (dos gats) i un número indeterminat de galls i gallines sense nom 😉 Molt Bones Festes a vosaltres també! 🙂
Iñaki
/ gener 9, 2017Moltes felicitats per aquest sobre esforç que has hagut de fer. Ens alegrem molt que ho hagis aconseguit! Una abraçada i feliç any nou
lladruc
/ gener 10, 2017Moltíssimes gràcies, Iñaki! La veritat és que l’esforç ha valgut la pena. Una abraçada enorme i gràcies per comentar! 🙂