Campionats europeus a Suïssa

Com a bona autònoma no em costa reconèixer que m’ho penso dues vegades abans d’anar-m’en de vacances però els campionats europeus de dogfrisbee eren massa temptadors, massa enriquidors professionalment i personalment i massa divertits per ignorar-los. I així va ser com ens vam agafar cinc dies (del 25 al 29 d’Agost) per anar a Mellingen (Suïssa) on s’havien citat equips de bona part d’europa. “L’Spanish delegation” comptava amb cinc competidors: David Román amb “Ro” i “CIA”, Jordi Carrasco amb “Màster”, Aitziber Arandia amb “Indar”, Rafel Bosch amb “Eole” i una servidora, Roser Feliu, amb la protagonista absoluta d’aquest blog, la Cendra.  Val a dir que, tot i haver-nos esforçat moltíssim per deixar el llistó ben alt les decisions dels jutges no ens van ser massa favorables. Sincerament, la sensació que m’en vaig endur va ser que hi havia gossos més aviat mediocres amb guies excel·lents que s’havien esforçat a realitzar un treball extraordinari. M’explico millor: esperava veure gossos d’una qualitat natural superior, gossos exhultants i “psicòpates” pel frisbee i, en canvi, vaig veure ensinistraments adaptats a gossos més aviat lents, desmotivats i un xic robotitzats que donaven pas, això sí, a coreografies espectaculars motivades, sobretot, per un control brutal de l’exercici per part del guia. Parlant en plata: molt de mèrit del guia i poques qualitats naturals de l’animal. (Però com que encara em queda molt per arribar al seu nivell no criticaré més! 🙂

(Trobo que aquesta foto és brutal! Qui diu que el Frisbee està destinat als Borders?)

AWI Qualifier Spain

El 18 de Juny vam anar a Tarragona a la competició internacional de dogfrisbee “‘AWI Qualifier Spain”, que va tenir el patrocini de Lladruc. El dia abans vam poder assistir a un seminari organitzat per Julia Zimmermann i Björn Tigges, dos alemanys que s’han convertit en tot un referent de l’esport, on vam aprendre nous llançaments, manteniment del gos de frisbee i vam aprofundir en alguns aspectes fonamentals del reglament, com per exemple quins salts podem fer amb gossos menors d’un any o com es puntua una ronda de freestyle. L’ambient va ser molt bo en tot moment, sobretot perquè gairebé tots havíem coincidit a l’anterior competició a Saragossa i ja teníem les bromes (i les delícies gastronòmiques de cada punt d’espanya) apunt.

L’endemà vam començar amb la ronda de freestyle i, tal com va passar a Saragossa, em vaig quedar bocabadada del nivell dels participants alguns dels quals sortien gairebé taquicàrdics de la pista. 

Després va tenir lloc una exhibició de dogdancing a càrrec de la campiona d’espanya de l’especialitat i  Lladruc va fer una exhibició de detecció. Els nervis, la calor i el fet que escassament deu minuts abans havíem sortir a la pista a competir ens van jugar una mala passada i la Cendra i l’Eole van fallar bastant en la marcació de la substància. Tot i així, estic contenta de l’actuació dels gossos davant del nombrós públic i les condicions ambientals adverses.  

Quan estàvem apunt de sortir a la ronda de Throw&Catch vaig veure que la Cendra no recolzava bé la pota dreta de davant. No tenia cap fractura ni cap lesió muscular important però li costava el moviment d’abducció. Com que per mi és una qüestió de pura responsabilitat mantenir el benestar físic i psicològic de la meva atleta abans que el meu egoïsme com a guia d’obtenir un lloc a la classificació, la Cendra es va quedar descansant al transportí i just després de veure la ronda de Throw&Catch vam anar a demanar l’opinió d’un veterinari 24hores. Com que, com en tot a la vida, sempre n’hi ha una de cada, al tornar vam guanyar el lot de productes que es sortejava a la rifa!

Després de dinar van tenir lloc les últimes rondes de freestyle i Throw&Catch i la jornada es va acabar amb la sorpresa de veure com en Rafel i l’Eole obtenien el tercer lloc en el Throw&Catch i el setè a la general. 

Des d’aquí felicitar a tots els participants, sobretot al campió absolut, David Román, i a l’organització per impulsar aquest esport i donar les gràcies a aquesta gran família de “bojos pels discs voladors” per fer-nos tan agradable la jornada: Oiane, Óscar, Robertín, Mariàngels, Aitziber, Leyla, Urri, David, Jordi, Anabel, Sònia, etc.

Competició de Dogfrisbee a Saragossa

Coneixeu el Dogfrisbee? D’un mode molt reduccionista es tracta d’una disciplina en la qual el guia ha de tirar frisbees al seu gos i on es valoren les habilitats que aquest sap fer però també la seva manera manera d’agafar-lo, la rapidesa amb la qual el torna al propietari, la motivació del gos i un llarg etcètera.

Essent sincers us haig de confessar que, per a mi, el frisbee era aquell joc distès i divertit que la Cendra, la meva pastor belga malinois, es guanyava després d’una bona sessió de treball “seriós”. Però llavors van aparèixer en Rafel Bosch i l’Eole fent habilitats de tota mena (passant entre les cames, saltant a l’esquena, fent overs, vaults i altres espectacularitats) i em van fer picar la curiositat. També hi va tenir a veure el fet que el subcampió del món de l’especialitat, en David Román, (www.dogfrisbee.es) s’oferís, amb una amabilitat extrema, per ajudar-nos en el que calgués.

Jo no en tinc ni idea de tirar els discs i, a part d’estar lesionada de cervicals, degut al meu treball diari amb gossos mai m’he acabat de recuperar de l’operació del canell dret però tot i així entre un i l’altre em van ben “entabanar” per anar al Campionat de Dogfrisbee a Saragossa del passat 16 d’Abril. Només d’arribar ja em vaig espantar: tothom semblava tirar el frisbee amb una precisió, velocitat i trajectòria inmillorable i els gossos feien unes habilitats que els haguessin contractat en qualsevol espectacle. Així que, després del shock inicial i per primera vegada a la vida, vaig anar a una competició sense ànim de guanyar. Alliberades de qualsevol pressió, la Cendra i jo vam sortir a la pista amb la música triada una hora abans, la coreografia improvitzada, una canellera al braç dret i moltes ganes de passar-ho bé. Com us podreu imaginar vam quedar penúltimes però m’alegro moltíssim d’haver-nos inscrit, l’ambient va ser fantàstic i ens vam divertir d’allò més.  Ara ens queden poc més de dues setmanes per “entrenar” per la pròxima competició, la classificatòria AWI que tindrà lloc a Tarragona el 18 de Juny, a la qual esteu tots convidats i que comptarà amb l’esponsorització de Lladruc.

A %d bloguers els agrada això: