Adéu Muga

2013_05_26_2744

Ja em perdonareu però dit curt i senzillament, hi ha coses que són una putada. De les grosses. D’aquelles que et fan perdre les ganes de tot. I ahir en vam viure una: vam haver de sacrificar la Muga, la nostra gossa de menys de sis mesos, després que patís un pinçament paralitzant, no sabem si relacionat amb la greu displàsia de maluc que li vam diagnosticar unes setmanes enrere.

Crec que pocs ensinistradors s’agafen l’experiència de tenir un cadell amb la il·lusió que nosaltres vam escollir la Muga: durant una bona colla de setmanes vaig estar estudiant pedigrees, mirant vídeos al youtube, demanant opinions i comparant creuaments abans de decidir-me a escollir una cadelleta filla de la Bali de la Mambla de Tudela i en Yanik von Salztalblick i néta de Blitz Von Feldenswaldle, campió mundial. Vaig exigir radiografies, certificats de lliure de displàsia i còpies de tots els papers oficials des dels pares fins als besavis. I mentre li preparava el llitet, els kongs, les mil-i-una joguines de color vermell a joc amb els collars i corretges Hunter i comprava arnessos de detecció des de la talla “baby” fins la 3, vaig estar marejant al criador perquè m’enviés fotos i vídeos de la cadellada gairebé cada dia, observant de ben aprop com els socialitzava, els acostumava a mil estímuls, els alimentava amb pinso de la més alta qualitat i posava els fonaments educatius perquè la Muga, que així és com s’anomenaria, es convertís en una gossa d’èlit del projecte que hem de presentar al Gener.

Una setmana abans del meu aniversari vam fer més de 80o kilòmetres fins a un poblet de Cantàbria per anar a recollir la que seria la nostra futura estrella de la detecció i que us vam presentar aquí. La vam educar perquè fos una gossa de treball però vivia a casa, li vam ensenyar l’obediència bàsica i la vam iniciar a discriminar substàncies però també li vam ensenyar a donar la pota als desconeguts i a arraulir-se ben quieta a la gàbia plegable amb els meus nebots mentre simulaven que jugaven a “l’arca de Noè”. Va començar a acompanyar a la seva “germana gran”, la Cendra, a estacions de tren, hotels de cinc estrelles, magatzems, empreses privades i aeroports, movent la cua a tothom i fent llepades als morros de cada gos amb el que es creuava. Ha estat la cadelleta més carinyosa i fàcil d’ensinistrar que he conegut mai, la meva copilot durant els centenars de kilòmetres que faig “pels Lladrucs”, la companya de classe al curs de Director de Seguretat de la UdG, la meva il·lusió, el meu projecte fet realitat, la meva “negreta amb mitjonets”, la meva “ludina”, la meva…

I ara estic feta pols plorant davant d’un teclat, incapaç d’afrontar una jornada laboral educant els Pastors Alemanys (sans, atlètics i amb una llarga vida per davant) dels meus clients mentre ella ja no hi és.

Gràcies per aquests mesos “Muguix”. No han passat ni 24 hores des de que ja no ets amb nosaltres i et trobem tant a faltar…

Anuncis
Deixa un comentari

21 comentaris

  1. Ester Novelles

     /  Juliol 9, 2013

    No coneixia a la Muga però em cauen les llàgrimes mirant aquests ulls tan plens de vitalitat i d’intel·ligència. Imagino que els que l’heu conegut i tractat deveu estar destrossats.
    Una forta abraçada

    Resposta
  2. Moltes gràcies Ester, ha estat un cop força dur però espero que d’aquí un temps ens quedin tots els records bonics que hem pogut viure junts…

    Resposta
  3. fusebcn

     /  Juliol 9, 2013

    Em sap molt i molt i molt molt greu… 😦

    Resposta
  4. Gràcies pels ànims! Saber que tenim uns clients i amics tan macos ens ajuda a tirar endavant!

    Resposta
    • antonia-canya

       /  Juliol 9, 2013

      Ostres, quina mala sort. Em sap molt de greu….sempre és doloròs perdre un company de cuatre potes però no puc imaginar el mal que fa quant qui marxa és tan jove i sense donar temps a fer-te a l’idea. Molts ànims i una abraçada molt forta.

      Resposta
  5. Moltes gràcies Antònia! Una abraçada ben forta per la Canya!

    Resposta
  6. francesc

     /  Juliol 9, 2013

    Avui seré breu: PUTA MERDA!

    Resposta
  7. imma vila pujolraa

     /  Juliol 9, 2013

    No tinc paraules per dir-te , jo vaig tenir l’orgull i la sort de coneixre a la Muga de rebra alguna llapadeta seva , donar-li menja i que em dones la pota…quan he llegit aquest titular he quedat de pedra i m’he posat a plorar. Em sap molt de greu . T has tingut la sort de compartir aquest curt temps amb una ” companya ” extraordinria i Ella ha tingut la sort de comenar i acabar (per desgrcia) la seva vida en companyia d’alg tamb extraordinari. Queda’t amb aix Roser , nims. Date: Tue, 9 Jul 2013 09:08:46 +0000 To: alimavp@hotmail.com

    Resposta
  8. Doncs sí, Francesc, crec que és el primer renec que publico en el blog però no hi ha cap altre nom: és una PUTADA.
    Imma: moltes gràcies! Gràcies a clients i amics “voluntaris de socialització” com vosaltres la Muga era la cadelleta de Pastor Alemany més simpàtica del món! Llàstima que mai podrem saber com n’hagués estat d’extraordinària d’adulta…

    Resposta
  9. Sandra

     /  Juliol 9, 2013

    No tinc paraules.. m’assalten també les llàgrimes.. i això que no vàrem coincidir gaires vegades.. o sigui que per a vosaltres, no m’ho puc ni imaginar. Només et puc dir que si necessiteu res, aquí ens teniu pel que calgui. Un petonàs i molts d’anims!

    Resposta
  10. Jordi Kiramba

     /  Juliol 9, 2013

    Sap molt de greu… Anims Roser. Una super abraçada

    Resposta
  11. Moltes gràcies als dos!

    Resposta
  12. Sonia

     /  Juliol 10, 2013

    Ostres! Tu plores i jo ploro amb tu llegint el teu mail perque aquestes coses només les senten qui s’estimen els animals i això no tothom ho entèn. Tampoc no tothom té l’experiència tan bonica de compartir la vida i estimar un petit pelut…i mirà això és una cosa molt maca!!!!

    T’envio una abraçada ben forta i molts d’ànims!!!

    Resposta
  13. Cristina

     /  Juliol 12, 2013

    Em sap molt greu!!!! No se que més dir.

    Resposta
  14. Tranquila Cristina, per coses així costa trobar les paraules justes… Una abraçada ben forta i gràcies pel teu missatge!

    Resposta
  15. Moltíssimes gràcies Sonia, la veritat és que sí, només qui ha estimat un animal ho entèn… Moltes gràcies pels ànims i una forta abraçada!

    Resposta
  16. Carme celma

     /  Juliol 13, 2013

    Ostres Roser. No m’ho puc creure!!! La ultima vegada que vas venir a casa, i la vas portar, semblava tan plena de vida….i com jugava amb en Rocco. Vam ser molts els que vam tenir la sort de coneixe-la i la veritat es que l’unica cosa que et puc dir es que a vegades la vida et fa una putada. Pero hi ha una cosa clara. Sempre portaras un tros de la Muga al teu cor. En Jordi i jo et donem una abraçada molt forta i molts anims. Un peto molt fort.

    Resposta
  17. Hola Carme!
    Moltes gràcies per aquest escrit tan bonic i pels ànims!
    Us trucaré per la classe d’en Rocco. Una abraçada ben forta per tots tres!

    Resposta
  18. Lídia

     /  Juliol 15, 2013

    Hola Roser,

    em sap molt greu, esperem que aviat ho superis.

    Una abraçada forta, Lídia i Siu.

    Resposta
  19. Hola Lídia!
    Moltes gràcies pels ànims. Una abraçada ben forta pels dos i pel Border Collie més guapo de tot Olot!

    Resposta
  1. Quina diferència hi ha entre un Pastor Alemany “de treball” i un “de bellesa”? | Lladruc

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: