2017… PRIMERA CADELLADA DE PASTOR ALEMANY DE LLADRUC!

Es diu que tothom arriba carregat de bons propòsits a l’any nou i a Lladruc el comencem amb una gran notícia: d’aquí menys d’un mes naixerà la nostra primera cadellada!

Per què és la nostra primera cadellada?

A Lladruc ens dediquem a l’educació canina, no a la cria. Per això, tot i tenir l’afix registrat des de fa una bona colla d’anys (Afix “Can Lladruc” 428/2019 i RSCE 17480), aquesta serà la nostra primera cadellada.

Qui són els pares?

Dos Pastors Alemanys de treball extraordinaris: en “Connor de la Isla del Rey” (Voltor Togaricha x Amy de Marchamalo), gos detector de drogues, i la “Burka del Valle de Alcalans” (Endy Von Khartago x Dickie Von Der Pelaumbachstrade), gossa detectora d’explosius. Dic que són extraordinaris perquè tenen unes prestacions fòra de sèrie però un caràcter fantàstic i molt dolç, cosa que els fa ideals per viure a dins de casa, en família.

SONY DSCEl pare de la primera cadellada de Lladruc: “Connor de la Isla del Rey”. 

burka-cara
La mare de la primera cadellada de Lladruc: la “Burka del Valle de Alcalans”. 

Com seran els cadells?

Dijous vam fer l’ecografia a la Burka i vam poder veure, clarament, deu cadells sans i forts que, en principi, han de néixer l’última setmana de Gener. Esperem uns cadells totalment lliures de displàsia de colze i de maluc, amb excel·lents prestacions pel treball i amb un caràcter fantàstic per viure en família.

Com els criarem? Quan i com els entregarem?

Els cadells naixeran i es criaran a dins de casa nostra, a Peralada, amb un jardí completament tancat de més de 30.000 metres quadrats. Els socialitzarem amb nens, persones grans, aviram i altres animals i els acostumarem, des de ben petits, a tota mena de sorolls per tal que, de grans, puguin ser uns gossos aptes per a qualsevol tasca. Entregarem els cadells a partir dels dos mesos d’edat, amb el corresponent pedigree, vacunats, desparasitats i amb microxip.

dsc_3777Us imagineu deu cadellets de Pastor Alemany corrent per aquesta gespa? 😉 

Com els reservarem?

Ens estimem els nostres gossos amb bogeria per la qual cosa serem extremadament selectius respecte a on van a parar. De moment tenim fetes força reserves però encara triarem alguns futurs propietaris responsables més. Si creus que tu seràs uns d’ells, ens pots escriure a info@lladruc.com o trucar-nos al 636385174. Segur que trobaràs mil cadellades més però cap criada amb tanta il·lusió…! 

Espero que el 2017 estigui essent tan bo per vosaltres com ho està essent per nosaltres!
Roser Feliu.

 

Anuncis

Com escollir un bon criador de gossos? Fes-li, com a mínim, deu preguntes!

A la foto la Burka tenia deu setmanes, ara és una gossa detectora d'explosius. Part del mèrit li hem d'atribuir al seu excel·lent criador!

A la foto la Burka tenia deu setmanes, ara és una gossa detectora d’explosius de gairebé tres anys. Part del mèrit li hem d’atribuir al seu excel·lent criador, en Paco!

L’estiu passat vaig conèixer “De Cal Farré”, criadors de Rough Collie de Palol de Revardit. Només entrar dins de casa seva em vaig quedar bocabadada de veure els seus magnífics exemplars corrent lliurement pel jardí i descansant a les seves immillorables instal·lacions i el tracte amable i apassionat que transmetien els seus propietaris. Recentment, he tingut l’oportunitat de treballar amb alguns Cocker Spaniel de l’Afix “Chocoblue” i no sé si he quedat més impressionada del magnífic caràcter dels seus gossos o de la passió amb la qual treballen els seus criadors.
Estimats lectors: sembla mentida, però els criadors fora de sèrie existeixen, només cal buscar-los!

Així que, inspirada pel seu exemple, m’he proposat escriure un post per suggerir-vos deu preguntes que hauríeu de fer per saber si, de veritat, el criador que aneu a visitar és un bon criador:

1. Quantes races cria?: un bon criador escollirà, màxim, una o dues races i hi estarà especialitzat a fons. Ningú pot tenir el màxim coneixement de dues-centes races. Si el criador on vas t’assegura que “sap de qualsevol raça” desconfia, segurament és un multicriador i els cadells no són criats per ells sinó confinats en granges i importats al seu centre (llegiu aquest post sobre multicriadors !)

2. Quin és el pedigree i els resultats dels seus gossos?: un bon criador et sabrà dir, com a mínim, qui són el pare, la mare i els avis de cada gos seu. Un cop t’ho hagi explicat demana-li que t’ensenyi el pedigree de cada un la qual cosa serà la prova que t’ha dit la veritat. Si no sap ni on trobar-los desconfia, que un criador no sàpiga on és el pedigree dels seus gossos és com si un taxista et diu que no sap on té el seu carnet de conduir.

3. Quantes cadellades ha fet la mare del que consideres que podria ser el teu futur cadell i quines garanties tens que el pare és el que diu ser?: un bon criador farà, com a màxim, unes tres o quatre cadellades amb cada femella reproductora. Un criador que busqui rendibilitat, no qualitat, la farà criar a cada zel encara que això comporti problemes de salut greus per a la mare.

Pel que fa al pare… les úniques proves fiables són les d’ADN. De totes maneres, un bon criador te les hauria d’oferir ja que possiblement s’ofendrà quan dubtis d’ell mentre que un mal criador et farà acostar a una tanca, t’assenyalarà un mascle i et dirà “és aquell” i tu hauràs de fer un acte de fe en un desconegut.

4. Amb quants dies t’entregarà el cadell?: un bon criador t’entregarà el cadell amb un mínim de vuit setmanes, un cop completada la pauta vacunal corresponent. Si el criador diu que te l’entregarà amb quatre o amb cinc setmanes perquè “s’adaptarà millor a tu” desconfia, el cadell necessita estar amb la mare i els germans almenys fins a les vuit setmanes per aprendre les rutines higièniques bàsiques, a controlar la mossegada i a relacionar-se correctament amb altres gossos mitjançant el joc. També hauries de desconfiar si et diu que “té pressa” per treure’s els cadells, un bon criador els adora i els tindrà a casa el temps que faci falta fins que estigui segur que els entrega a una bona llar.

5. Quina estimulació reben els seus cadells?: recorda que vols un gos que visqui amb tu i la teva família, no en un galliner. Un bon criador s’esforçarà per estimular mentalment els seus cadells, posant-los música, fent-los fer exercicis de propiocepció i socialitzant-los amb tot tipus de persones (incloent nens i gent gran) i altres animals. El criador al qual aniré a buscar la nostra propera cadelleta, la “Bomba Do Narla”, cada dia ens envia un parell de vídeos dels gossos pujant i baixant escales, descobrint un aspirador, sorprenent-se dels sorolls… Un mal criador els tindrà aïllats i el seu únic contacte serà amb el cuidador del centre que probablement anirà massa enfeinat per ni tan sols mirar-los la qual cosa pot derivar en individus amb problemes de pors, fòbies, agressivitats i un llarg etcètera.

6. Què mengen els seus gossos?: a un bon criador no l’importarà gastar-se diners en un bon pinso perquè sap que això és directament proporcional a la salut que tindran els seus exemplars. Un cop t’hagi dit quina marca és (o quin tipus de dieta especial), fes-te el ximple i no paris fins que t’ensenyi els sacs de pinso. Si t’ha dit el nom d’una altra marca diferent de la dels sacs desconfia, de la mateixa manera que si veus els sacs mal apilats, trencats o amb trampes per a rates a prop.

7. Quin veterinari fa el control sanitari dels seus exemplars?: cada bon criador té el seu veterinari de referència. Si te’n diu dos o tres o t’explica que “només ve una vegada a l’any per posar vacunes” no te’n fiïs. Si et diu que “ho fa tot ell i el veterinari només em firma les cartilles” no desconfiïs, fuig directament! Per més impecablement bé que es treballi, com a mínim el veterinari haurà de vacunar, xipar i desparasitar els cadells i sempre poden haver-hi mínims problemes de salut que requereixin l’assistència del professional.

8. Què fa amb els gossos que, per edat o per un problema de salut, queden descartats de la cria?: un bon criador els tindrà a casa o, com a màxim, els regalarà a algú de confiança. Si el criador vacil·la a donar-te una resposta, diu que “se’ls emporten a un altre terreny” o que “tots els gossos són aptes per a criar fins que són grans” desconfia.

9. Necessitaré la factura!: un bon criador et vendrà el cadell amb la corresponent factura. Recorda que, encara que ens pesi, estàs comprant un ésser viu i, a efectes legals, és l’única garantia que tindràs per a poder reclamar. Si el criador et diu que “si vols factura t’hauré de cobrar més”, busca’n un altre perquè segurament no vol deixar constància de la transacció perquè o bé té alguna cosa a amagar o bé sap que el cadell que et vendrà no compleix amb totes les garanties de salut física i mental exigides.

10. I per últim, no preguntis res, deixa que el criador et faci preguntes. Abans de comprar a la Burka i la Fura vaig estar parlant per telèfon amb els respectius criadors gairebé una hora i mitja. Un bon criador voldrà saber qui ets, on vius, com és la teva família, si tens més gossos, quines expectatives tens pel que fa el cadell, si coneixes a fons la raça i si estàs disposat a gastar-te diners per mantenir-lo en una excel·lent salut física i mental. També pot ser que et demani si es pot fer una còpia del teu DNI o venir a veure el cadell quan creixi. Un bon criador voldrà tenir el màxim d’informació sobre tu per saber si et mereixes comprar un dels seus cadells que, amb tant d’esforç i tanta il·lusió, ha seleccionat i criat. Un mal criador no tindrà el més mínim interès per saber res de tu més enllà de si pagaràs en efectiu o amb targeta.

Recorda que el teu gos t’acompanyarà cada dia de la teva vida durant, com a mínim, deu anys, no tinguis pressa per escollir-lo. També cal que sàpigues que hi ha molts gossos magnífics esperant una oportunitat a les gosseres i protectores i que et poden fer tant o més feliç que un gos de criador.

Finalment m’agradaria recordar-te que una bona elecció no és cap garantia d’èxit perquè el cadell necessitarà que el cuidis i l’eduquis correctament. Els educadors canins, com http://www.lladruc.com, existim per ajudar-te i orientar-te, no dubtis en contactar amb nosaltres!

Roser Feliu Latorre.

Multicriadors: quan la producció s’interposa a la selecció

La Mina (esquerra) i la Burka (dreta) provenen de dos bons criadors però recordeu que a les protectores i gosseres podeu trobar gossos fantàstics. No compreu a multricriadors, si us plau!

La Mina (esquerra) i la Burka (dreta) provenen de dos bons criadors però recordeu que a les protectores i gosseres podeu trobar gossos fantàstics. No compreu a multricriadors, si us plau!

Avui m’agradaria parlar d’una realitat que queda oculta a molts futurs propietaris i és l’existència dels anomenats “multicriadors”. Sé que estic tirant pedres sobre el nostre propi teulat però si avui m’he decidit a escriure aquest post és perquè fa tres dies em van trucar uns possibles clients perquè anés a educar el seu cadell de Pastor Alemany, comprat a un conegut importador gironí. Aquests possibles clients van valorar diferents ensinistradors i després de seguir el blog i que algú els parlés meravelles de la Mina, la cadelleta gran de Can Lladruc, van decidir contractar-nos. Els vaig dir que per desgràcia encara no em trobo massa bé i que els meus companys anaven un xic atabalats així que, si no els feia res, hauríem de quedar la setmana vinent. I ara m’han trucat plorant dient que el seu gos s’havia mort de parvovirosis.

Sabeu què és un multicriador? És una fàbrica de fer cadells. A un director d’un multicriador no li interessa seleccionar i criar cadells sans, forts i d’acord amb un estàndard de la raça, a aquest empresari li interessa produir i produir per aconseguir el màxim benefici amb el mínim cost. És tan fàcil com aconseguir quaranta o cinquanta femelles de races diferents, tancar-les en gàbies (i si poden ser apilades millor que així ocupen menys espai) i a cada zel creuar-les amb un mascle que, massa sovint, pateix malalties venèrees importants. Quan les gosses comencen a enmalaltir, desenvolupen tumors mamaris o de l’esgotament pareixen menys cadells i per tant són menys rentables, són sacrificades.  Els cadells neixen en recintes sense cap tipus d’higiene, a vegades no veuen ni la llum solar i es separen molt abans del que convé de la mare perquè, com més petits siguin, més graciosos i adorables són pels potencials compradors. Llavors són enviats en camions o fins i tot furgonetes particulars amb papers falsificats a un importador nacional.

La feina d’aquests importadors o botiguers també fa venir esgarrifances. Aquests suposats professionals compren els cadells en ofertes (si compren deu cadells els en regalen dos) o per kilos (un camió d’una tara ple de cadells m’han dit que val uns 1500 euros), els falsifiquen la data de naixement i la cartilla de vacunes perquè semblin cadells nacionals i els exposen perquè el públic els compri. Si el potencial comprador vol conèixer els pares s’els diu que la mare està molt esgotada i no pot rebre visites i si es demana el pedigree es parla de la tardança en la burocràcia i de l’elevat cost d’una “cosa que tampoc us servirà per res”. I allà teniu el pobre futur propietari amb un cadellet d’unes cinc o sis setmanes de vida als braços, que es remou amb impaciència perquè potser fa vint-i-quatre hores que no menja, té un virus intestinal o durant el viatge ha enmalaltit i s’està morint. Però… és tan adorable! I només val 600 euros! El propietari, desitjós de fer feliç als seus fills, la seva parella o de tenir un gos amb qui compartir els propers 10 o 12 anys, paga amb la targeta i, de passada, s’endu un llitet, un bol pel menjar i per l’aigua, un sac de pinso de vint kilos, un collar, una corretja, unes quantes joguines i un transportí. I de l’emoció no ho ha acabat d’entendre però també reb ordres de donar-li dos estranys xarops anomenats Flagyl i Septrin i una pastilla de calç diària que ha comprat en un pot que pesa un kilo.

A partir d’aquí poden passar diferents coses:

– El cadellet arriba a casa, els propietaris veuen que no està bé, el porten al veterinari, li diagnostica “X” (la llista és llarga) i es salva pels pèls o es mor.

– El cadellet es desenvolupa bé però als pocs mesos té una altra malaltia “X” (digueu-li displàsia de maluc, de colze, desprendiment de retina, etc, etc).

– El cadellet es converteix en un gos adult sa (miracle!) però té un o diversos problemes de comportament:

  • Falta de control de la mossegada fruit del desvinculament precoç de la mare i els germans.
  • Problemes de conducta higiènica perquè ha hagut d’orinar i defectar en espais reduïts i sobre superfícies poc adequades com la moqueta o alfombres (que a la botiga donen un aspecte més senyorial i ajuden a “vendre el producte”).
  • Corprofagia: perquè, a l’estar en un espai tan petit, el gos s’ha de menjar els propis excrements per poder mantenir-se mínimament net.
  • Fòbies i pors: perquè de tantes hores rebent cops a les gàbies o als vidres de la botiga no ha entès el que és un espai segur o un moment de tranquil·litat.
  • Agressivitat amb altres gossos: perquè moltes vegades barregen gossos de diferents edats, tots ells amb una manca evident de control de la mossegada.
  • Agresssivitat amb persones: perquè les úniques que coneix el cadell són els treballadors, que massa sovint els tracten com mobles.
  • I un llarg etcètera.

I és clar, tot això és un negoci lucratiu: els multicriadors obtenen uns beneficis astronòmics amb una inversió mínima, els importadors paguen 50 euros per un cadell que vendran a 900, els veterinaris s’asseguren una llista enorme de clients i els ensinistradors tenen un bon planter de gossos amb problemes greus de comportament amb els quals podran fer nombroses classes.

Quina és l’única manera d’evitar-ho? Si no hi ha demanda no hi haurà oferta. Si voleu un cadell de raça no el compreu a un multicriador, aneu a un bon criador que conegui a fons els seus exemplars, visiteu-lo in situ i demaneu-li tot allò que se us acudeixi: pedigrees, certificats, radiografies, resultats d’exposicions de bellesa o proves esportives, etc. Com us vaig dir en aquest post, un bon criador no ven els cadells a qualsevol sinó que lluita per trobar la millor llar a allò que tant d’esforç li ha costat criar. Si us és igual tenir un mestís i voleu un gos fantàstic, únic i irrepetible, aneu a una protectora d’animals. No només salvareu la vida a aquell animal sinó que deixareu un espai perquè un altre gos pugui tenir una altra oportunitat.

Per últim, ajudeu-nos a difondre aquest post. Falten pocs dies per Nadal i cada Gener a Can Lladruc acabem plorant amb propietaris com el d’en Rex, el cadellet que us deia al principi.  I n’estem cansats, molt cansats, així que potser a partir d’haver penjat aquest post tindrem el compte corrent més desinflat però almenys viurem més feliços sabent que hem fet allò que pocs gosen fer: destapar una realitat incòmoda.

Roser Feliu.

P.D- He triat aquesta foto perquè no vull ferir la sensibilitat de ningú posant imatges dures però qui vulgui aprofundir més en el tema pot esgarrifar-se buscant “puppy mills” al google.

%d bloggers like this: