Aquest serà el post més curt de tot el blog: la Cendra ja és a casa!
Us penjo l’última foto i m’en vaig a gaudir-la! Fins demà! 🙂
La Cendra ja és a casa!
Posted by lladruc on Juliol 17, 2009
https://lladruc.blog/2009/07/17/la-cendra-ja-es-a-casa/
Iris i Gala
La Iris i la Gala són dues germanes de la raça Pastor Alemany de 9 mesos. El seu propietari es va posar en contacte amb nosaltres perquè la Iris mostrava un inusitat nerviosisme i no parava de perseguir-se la cua fins a causar-s’hi un dany considerable. Per solucionar-ho vam recomanar unes pautes d’actuació per així iniciar la teràpia de modificació de l’esterotípia (moviment repetitiu sense sentit).
A part d’això, el seu propietari es trobava una mica perdut amb el seu maneig i desitjava tenir més control sobre elles per la qual cosa vam decidir que calia començar unes classes d’educació bàsica.
És fantàstic veure com, amb la implicació total de l’amo, sempre s’aconsegueixen els objectius fixats molt més ràpidament del que s’espera en un principi. En aquest cas hi va haver una dificultat afegida, el meu accident que, en teoria, hauria d’haver dificultat el progrés però que en realitat va ser una pausa molt bona per poder practicar els exercicis i les rutines que havíem treballat durant les classes.
Finalment, la Iris ha deixat de perseguir-se la cua (només ho fa en moments puntuals d’alta excitació) i, igual que la seva germana, sap asseure’s, estirar-se, caminar al costat i quedar-se quieta a la ordre. No és una obediència de competició però el seu propietari pot respirar més tranquil i aquesta, tal com he dit altres vegades, és una de les mútiples recompenses de la meva feina: saber que ajudo a les persones a gaudir plenament de la relació amb els seus gossos.
Posted by lladruc on Juliol 9, 2009
https://lladruc.blog/2009/07/09/iris-i-gala/
Lladruc a l’escola de Vila-Roja
El divendres 12 de Juny Lladruc va organitzar un taller de prevenció de mossegades canines a l’escola de Vila-Roja (Girona). L’alumnat de 1r i 2n curs de primària va poder gaudir d’una xerrada adaptada als seus coneixements sobre com evitar els accidents amb els seus amics de quatre potes. En aquest sentit, cal dir que la majoria d’agressions de gossos domèstics cap a infants es produeixen pel desconeixement d’aquests. Per evitar-ho, a Lladruc vam ensenyar-los quan no havien de tocar un gos, què havien de fer per apropar-s’hi i quin llenguatge corporal havien d’utilitzar. Aquestes eines els permetran estar més segurs amb els seus propis gossos però també amb gossos desconeguts.
Un cop acabada la part teòrica, van sortir al pati i l’Aux, Pastor Belga Malinois, els va fer una petita demostració d’obediència: caminar al costat de l’amo amb i sense corretja, seure, estirar-se i posar-se dempeus al sentir l’ordre a distància, permanèixer quiet fins i tot en absència de l’amo, venir inmediatament quan se’l cridava, etc.
Els alumnes estaven meravellats i no van dubtar en voler acariciar el gos tal com havien après a la classe teòrica.
Va ser una jornada molt agradable, la mainada estava molt atenta i predisposada, no van deixar de fer preguntes i van assegurar-nos que educarien molt bé els seus gossos, cosa que ens va omplir d’alegria perquè… ells són els adults del demà! L’apunt graciós el va aportar una mestra “Tant de bo féssiu tant de cas com el gos! Us imagineu? Dir “seu” i tots vosaltres ben atents” I ens va preguntar, encuriosida: “Quin mètode feu servir?”.
Posted by lladruc on Juny 25, 2009
https://lladruc.blog/2009/06/25/lladruc-a-lescola-de-vila-roja/
Cendra
Avís important: estic exhultant així que, si la meva escriptura és incoherent, se m’escapa alguna falta d’ortografia o suposeu (sàviament) que m’he begut l’enteniment… no us espanteu!
La raó del meu deliri és que durant els pròxims 12 o 14 anys compartiré la meva vida amb una gossa que, de ben segur, serà fantàstica. Em considero una persona reflexiva i responsable però us haig de confessar que mai havia meditat tant una decisió. Durant les últimes setmanes he estat examinant amb lupa tots els inconvenients possibles i finalment he decidit que les meves circumstàncies laborals, familiars i personals eren les idònies perquè, a principis de Juliol, arribi a casa la Cendra. Ara és una petita cadelleta marronosa i negra nascuda el 27 de Maig però espero que d’aquí un temps pugui ser una imponent Pastor Belga Malinois que es situiï a nivell Ring 3. La seva educació, doncs, anirà encarada a aspirar al màxim i és que tant la seva genètica com la seva cria són insuperables. La Cendra, filla “d’Aux de la Vallée du Luvry” i de “Barcelone dite Bercy”, prové de les millors línies de sang europees. És un vertader regal, d’aquelles ocasions que es presenten un sol cop. Em sembla que ni al llarg d’una vida podré agrair-li al seu criador l’oportunitat de tenir-la i educar-la i creure que jo, ensinistradora de gossos però novella del ring francès, podré fer-la arribar, amb el seu ajut, sinó a dalt de tot ben amunt. La pressió és gran perquè, a més, la Cendra reb el nom d’una gossa increïble del mateix afix. No vaig tenir l’oportunitat de conèixer-la però si la “meva” Cendra té la meitat de predisposició, empenta i coratge que la seva homònima em donaré per satisfeta.
Allò que sempre havia somniat és ara un ésser minúscul que dorm, somica, belluga la cueta i es fa un lloc entre els seus germans per la mama amb millor llet.
La vida és meravellosa, no trobeu?
Posted by lladruc on Juny 12, 2009
https://lladruc.blog/2009/06/12/cendra/
Quin collar escollir?
Hi ha molts propietaris que, davant d’un mostrari com el de la foto, es pregunten, perplexos “Quin collar trio”? He escrit aquest post per tal de fer-los més fàcil l’elecció i perquè és una de les preguntes que es repeteixen més sovint en l’educació canina a domicili. No cal dir que des dels “collars” fets de simples rentalls de cadena enganxats amb més o menys fortuna fins els que duen cristalls d’Swarovski incrustats els models són infinits.
A trets generals, els collars poden ser de 3 materials:
1. Cuir: un bon cuir és suau i agradable pel gos però requereix un tractament periòdic per tal d’impermeabilitzar-lo al màxim possible i fer que es mantingui flexible.
2. Nylon: resistent, barat, lleuger i suau. Es pot rentar fàcilment. El meu preferit.
3. Metàlics: sovint pesat, convé optar per models inoxidables i bons materials. No siguem rancis, a vegades comprar barat és comprar dos cops.
Tipus de collars:
1. Bàsics: collars que s’ajusten al coll mitjançant ullets (forats), peces metàliques regulables o buckles. Si traiem el collar sovint el millor serà que ens decantem per aquests últims mentre que si tenim un gos fort al qual volem deixar sempre el collar posat escollirem els de peces metàliques regulables, gairebé impossibles de fer malbé. Si tenim problemes de mobilitat a la mans o bé utilitzem guants sovint podem decantar-nos pels collars bàsics amb l’anella de subjecció a la corretja de mida extragran, com els que s’usen pels gossos de trineu.
2. D’afogament: una cadeneta amb els extrems formats per dos cercles. Tal com el seu nom indica, en cas de tracció el collar rellisca sobre si mateix i provoca ofec. També es poden fer fixos si s’enganxa el mosquetó de la corretja a dues anelles.
3. De càstig o de punxes: collars formats per diferents peces metàliques encavalcades entre sí amb unes punxes que, en cas de tracció, es claven al coll de l’animal.
Altres elements que NO són collars però que poden servir d’alternativa són:
1. “Halti” o “Gentle Leader”: unes tires de nylon suau que recorren el morro de l’animal i, en cas de tracció, li giren el cap. El mètode es basa en les “cabezadas” que es fan servir pels cavalls: quan es mou el cap la resta del cos el segueix.
2. Collars d’exposició: fàcils de posar i treure passen desapercebuts per la seva finor per tal de no restar protagonisme a l’animal.
3. Arnesos: originàriament creats per estirar, estan formats per diferents tires que abarquen la zona del coll, pit i potes davanteres.
En un altre post ja us parlaré de corretges.
Posted by lladruc on Juny 4, 2009
https://lladruc.blog/2009/06/04/quin-collar-escollir/
Un problema “greu”
Feia dies que no escrivia però les cervicals m’han deixat poques pauses… Avui, en una de les meves anades i tornades de rehabilitació m’he trobat la sra C. i el seu creuat de pequinès, en Bufonet. Va ser un d’aquells casos que, degut a la seva fàcil solució, s’obliden amb relativa facilitat. La mestressa, menuda i poca cosa, però, m’ha regalat una efusiva abraçada totalment perjudicial per la meva esquena. Segons m’ha dit no ha deixat de repartir targetes de Lladruc per tot Girona: des de la seva perruquera fins a la veïna de l’àtic tothom coneix un servei d’educació canina a domicili BONÍSSIM, BARATÍSSIM i FANTÀSTIC. Com veieu, mai està de més tenir “padrines” 🙂
El seu cas és, com a mínim, curiós. Només d’entrar al domicili em vaig adonar que, des de la línia del terra a un pam d’altura les portes estaven rebufades i les parets malmeses i esgrogueïdes fins a tal punt que en alguns indrets havia començat a caure el guix. El parquet aixecat desprenia una forta olor a orina i tot el mobiliari es situava el més enlairat possible. Així, les cadires estaven col·locades sobre la taula del menjador, les plantes a dalt de tot de les lleixes i el sofà estava cobert per un plàstic impermeable.
En els meus inicis (ningú neix ensenyat) sempre tenia la mania de fer preguntes abans de deixar explicar. Li vaig preguntar si, apart de modificar el seu problema higiènic, hi havia alguna altra conducta que voldria corregir. Estranyada, em va mirar i em va dir que les miccions descontrolades del gos eren “divertides” i representaven la seva prinicipal ocupació diària. Ella m’havia trucat per una qüestió diferent. En Bufonet només presentava, al seu criteri, un problema greu. A la nit dormia al llit de la seva mestressa però al cap d’un parell d’hores d’estar dormint saltava per fer pipí a la “seva cantonada” de l’habitació i després lladrava perquè no podia tornar a pujar. Per la propietària, que pateix artritis, era una dificultat enorme pujar-lo en braços. Així doncs es va col·locar un tamboret de mitja altura al costat del llit i vam ensenyar al gos a pujar-ne i baixar-ne amb una ordre.
A vegades les solucions més senzilles són les més efectives … i agraïdes!
Posted by lladruc on Juny 1, 2009
https://lladruc.blog/2009/06/01/un-problema-greu/
¿Frenem la leishmaniosis?
Després de l’èxit d’edicions anteriors, enguany es torna a posar en marxa el projecte “cómo puede un ratón ayudar a un perro abandonado” que, gràcies a la col·laboració entre l’empresa Scalibor i acogelos.org es donen collars antiparasitaris d’aquesta marca a gossos de refugis i protectores.
La quantitat de collars donats depèn del nombre de persones que participen en el projecte i és que, per cada click, es financia un 25% d’un collar. L’internauta només ha de donar la seva adreça de correu electrònic (us puc assegurar que no l’utilitzen per res més) i li serà enviada una direcció on haurà de clicar. Un cop fet això només ha de triar la protectora a la qual es vol regalar el collar. De manera totalment gratuïta es pot ajudar, amb un simple click, a frenar la leishmaniosis i… això ens beneficia a tots!
http://www.acogelos.org/2009/InicioDonacion.htm
P.D- Aprofito la ocasió per presentar-vos en N’hug, propietat d’en Julio i l’Andrea, mostrant-nos una de les habilitats adquirides a Lladruc. Moltes felicitats pels progressos! 🙂
Posted by lladruc on Mai 10, 2009
https://lladruc.blog/2009/05/10/%c2%bffrenem-la-leishmaniosis/
Consells per fotografiar el nostre gos
Estem renovant la web (www.lladruc.es) i aprofitem perquè tots aquells que hàgiu educat el vostre gos a Lladruc ens n’envieu una foto. Si voleu, podeu fer-nos-la arribar a info@lladruc.es i ben aviat la veureu penjada!
Per si no sabeu com posar-vos-hi us donarem uns quants consells bàsics:
– Alguns gossos es senten estranys per la càmera. Abans de començar la sessió seria convenient deixar-los olorar l’aparell i, si cal, premiar el fet d’estar-hi aprop.
– Si el vostre gos és d’un color fosc situeu-lo sobre un fons clar i si és de tons blanquinosos sobre un fons fosc. Ajudarà a ressaltar-lo.
– La gespa o el mar de fons solen fer que les fotos llueixin per si soles.
– Hauríem d’intentar situar-nos a la seva altura. Si fem les fotos des de dalt farà l’efecte que el gos té el cap molt gros i les potes curtes. Si ens situem per sota dels seus ulls la imatge sortirà deformada.
– Com més natural sigui la foto millor. No cal que ens esforcem a subjectar el gos amb la corretja o a abraçar-lo com si fóssim invisibles. Si tenim paciència i el gos està tranquil aconseguirem unes fotos millors.
– Com menys parlem durant la sessió més atenció pararà quan senti la nostra veu.
– I, per últim, intenteu portar la càmera o el mòbil sempre a sobre. Sovint, les imatges més inesperades són les més autèntiques: una trobada amb algun altre gos, una nevada sobtada, la llum de després de ploure…
Posted by lladruc on Mai 8, 2009
https://lladruc.blog/2009/05/08/consells-per-fotografiar-el-nostre-gos/
Lladruc a TV3! (Reportatge Expocanina)
Fragment del reportatge que es va emetre el 28/03/09 a “El Club” de TV3 en motiu de l’Expocanina. La malamut del vídeo és la Denali, propietat de la Susanna i en Domènech i educada de cadell a Lladruc.
Posted by lladruc on Abril 29, 2009
https://lladruc.blog/2009/04/29/lladruc-a-tv3/
Un cotxe PER A gossos
Molts propietaris de gossos i més concretament els que ens hi dediquem de manera professional ens trobem sovint en la disjuntiva: o el cotxe o els gossos. Normalment la solució a la que s’arriba és que el cotxe no és “a prova de gossos” sinó “per als gossos”. Però no tothom suporta tenir-lo ple de pèls, fang i saliva. Conscients d’això, els enginyers de la marca Honda han presentat al saló de l’automòbil de Nova York el primer model “dog-friendly”, és a dir, pensat exclusivament per als gossos. El disseny no podia ser més acurat i és que, entre altres, incorpora:
– Una rampa d’alumini per tal de facilitar l’accés als gossos més grossos, vells o amb problemes articulars.
– Un transportí plegable amb un matalàs d’estructura rígida capaç d’absorbir parcialment un impacte en cas d’accident.
– Ventilador lateral al maleter que manté una temperatura constant i agradable pel gos.
– Tapisseria impermeable, ignífuga i, evidentment, “dog-proof” que es neteja amb “sorprenent facilitat”.
– Abeurador, corretja i sistema de subjecció integrat.
– Estores de cautxú en forma d’os així com logos “dog-friendly” o la silueta d’una pota als laterals del vehicle.
El model “Dog-friendly Honda Element Concept”, d’un preu aproximat d’uns 22.000 dòlars, es presenta en múltiples colors i extres i es comercialitzarà als EUA a partir d’aquesta tardor. Els impacients podeu trobar més informació a la web oficial: http://automobiles.honda.com/element/dog-accessories.aspx
Bon viatge!
Posted by lladruc on Abril 27, 2009
https://lladruc.blog/2009/04/27/un-cotxe-per-a-gossos/
Qui escriu?
ROSER FELIU
lladruc@hotmail.com
Tel.: 636 385 174-
Lladruc 