La Iris i la Gala són dues germanes de la raça Pastor Alemany de 9 mesos. El seu propietari es va posar en contacte amb nosaltres perquè la Iris mostrava un inusitat nerviosisme i no parava de perseguir-se la cua fins a causar-s’hi un dany considerable. Per solucionar-ho vam recomanar unes pautes d’actuació per així iniciar la teràpia de modificació de l’esterotípia (moviment repetitiu sense sentit).

A part d’això, el seu propietari es trobava una mica perdut amb el seu maneig  i desitjava tenir més control sobre elles per la qual cosa vam decidir que calia començar unes classes d’educació bàsica.

És fantàstic veure com, amb la implicació total de l’amo, sempre s’aconsegueixen els objectius fixats molt més ràpidament del que s’espera en un principi. En aquest cas hi va haver una dificultat afegida, el meu accident que, en teoria, hauria d’haver dificultat el progrés però que en realitat va ser una pausa molt bona per poder practicar els exercicis i les rutines que havíem treballat durant les classes.

Finalment, la Iris ha deixat de perseguir-se la cua (només ho fa en moments puntuals d’alta excitació) i, igual que la seva germana, sap asseure’s, estirar-se, caminar al costat i quedar-se quieta a la ordre. No és una obediència de competició però el seu propietari pot respirar més tranquil i aquesta, tal com he dit altres vegades, és una de les mútiples recompenses de la meva feina: saber que ajudo a les persones a gaudir plenament de la relació amb els seus gossos.