Feia dies que no escrivia però les cervicals m’han deixat poques pauses… Avui, en una de les meves anades i tornades de rehabilitació m’he trobat la sra C. i el seu creuat de pequinès, en Bufonet. Va ser un d’aquells casos que, degut a la seva fàcil solució, s’obliden amb relativa facilitat. La mestressa, menuda  i poca cosa, però, m’ha regalat una efusiva abraçada totalment perjudicial per la meva esquena. Segons m’ha dit no ha deixat de repartir targetes de Lladruc per tot Girona: des de la seva perruquera fins a la veïna de l’àtic tothom coneix un servei d’educació canina a domicili BONÍSSIM, BARATÍSSIM i FANTÀSTIC. Com veieu, mai està de més tenir “padrines” 🙂

El seu cas és, com a mínim, curiós. Només d’entrar al domicili em vaig adonar que, des de la línia del terra a un pam d’altura les portes estaven rebufades i les parets malmeses i esgrogueïdes fins a tal punt que en alguns indrets havia començat a caure el guix. El parquet aixecat desprenia una forta olor a orina  i tot el mobiliari es situava el més enlairat possible. Així, les cadires estaven col·locades sobre la taula del menjador, les plantes a dalt de tot de les lleixes i el sofà estava cobert per un plàstic impermeable.

En els meus inicis (ningú neix ensenyat) sempre tenia la mania de fer preguntes abans de deixar explicar. Li vaig preguntar si, apart de modificar el seu problema higiènic, hi havia alguna altra conducta que voldria corregir. Estranyada, em va mirar i em va dir que les miccions descontrolades del gos eren “divertides” i representaven la seva prinicipal ocupació diària. Ella m’havia trucat per una qüestió diferent. En Bufonet només presentava, al seu criteri, un problema greu. A la nit dormia al llit de la seva mestressa però al cap d’un parell d’hores d’estar dormint saltava per fer pipí a la “seva cantonada” de l’habitació i després lladrava perquè no podia tornar a pujar. Per la propietària, que pateix artritis, era una dificultat enorme pujar-lo en braços. Així doncs es va col·locar un tamboret de mitja altura al costat del llit i vam ensenyar al gos a pujar-ne i baixar-ne amb una ordre.

A vegades les solucions més senzilles són les més efectives … i agraïdes!