La Burka, gossa detectora d’explosius de Lladruc, sempre es posa on no s’ha de posar! 🙂

M’acaba de trucar una clienta ben nerviosa. El seu gos, en Nick, ahir es va clavar una espiga al nas i el veterinari d’urgències del poble de la costa on havien decidit passar la Setmana Santa li va cobrar 80euros “per posar-li un pal al nas i treure-li!”. La pobra dona no sabia “que aquestes coses poguessin fer tant de mal, fins i tot a la butxaca!” així que després de l’exitós precedent del “Vigileu amb la processionària!”, que fins i tot “La Vanguardia” va promocionar, em tocava fer un altre post didàctic i senzill d’interès general per a tots els propietaris de gossos.

Per què cal anar més en compte ara amb les espigues?

Amb l’arribada del bon temps les hores de llum s’allarguen i les altes temperatures conviden a fer moltes més activitats a l’aire lliure, entre elles passejar amb el nostre gos. Aquest exercici ens ajuda a augmentar el vincle amb ell, fer que es relacioni amb altres gossos i practicar l’obediència bàsica i nosaltres podem gaudir d’una estona de desconnexió a l’aire lliure allunyats de l’estrès i les cabòries. A la primavera floreixen moltíssimes plantes i moltes d’elles germinen alliberant les terribles espigues que poden ser perjudicials pels nostres gossos.

Per què són perilloses les espigues pels nostres gossos?

Si observem una espiga de ben aprop ens sorprendrà comprovar que tenen una forma punxeguda semblant a una llança. Això és vital des del punt de vista biològic perquè ajuda a que es fixi millor en el seu objectiu però també pot ser la causa del nostre malson. Si a nosaltres s’ens enganxa una espiga al jersei ens la podem treure fàcilment del damunt però segurament el nostre gos es rascarà i, sense voler-ho estarà provocant que l’espiga passi d’estar al pèl a enganxar-se a la pell, des d’on pot anar recorrent una llarga distància fins a causar una molèstia important. Les espigues, però, també poden colar-se per algun orifici com el nas, les orelles, els ulls o la regió anal o vulvar i provocar lesions més serioses.

Què ens pot alertar que el nostre gos pugui tenir una espiga clavada?

Podem sospitar que el nostre gos ha estat l’objectiu d’una espiga si després d’un passeig al camp fa una acció d’aquestes:

– No para de moure’s nerviosament, es sacseja violentament i intenta rascar-se amb les potes del darrere o refregant-se contra les parets o les cames del propietari alguna zona concreta del cos.

– Té un ull mig tancat, plorós i inflamat.

– Estornuda molt fort, arruga el morro i intenta rascar-se amb tot el que pot: les potes del davant, el terra o fins i tot soques d’arbre!

– Comença a sacsejar les orelles, no deixa de rascar-se-les amb les potes del darrere i manté el cap inclinat cap a un costat.

Què hem de fer en aquests casos?

Primer de tot hauríem d’intentar que el nostre gos es deixi manipular per observar millor la zona on aparentment sent més molèsties i si sospitem que hi pugui tenir una espiga clavada anar ràpidament al veterinari. Com he dit al principi, el problema de les espigues és que es desplacen i en poc temps poden causar una lesió molt més important que la que es presentava inicialment.

I què puc fer per prevenir-ho?

Val la pena evitar les zones on hi pugui haver espigues i passejar per platges, arbredes o camps erms. Si tot i això no tenim més remei que passejar per camps amb espigues convé que després del passeig fem una revisió exhaustiva al nostre gos des de l’interior de les orelles fins a la punta de la cua. Al principi podem practicar pujant el nostre gos a una superfície elevada, com una taula de planxar, i anar-li donant premis a mesura que es deixi manipular una zona en concret i, de mica en mica, anar explorant diferents zones fins que el gos es senti còmode amb una exploració completa. També és útil ensenyar-li a tolerar cert material que el veterinari pugui fer servir: la màquina de tallar pèl, l’otoscopi, les pinces, etc.

ÚLTIM APUNT!

Com ja us he dit en altres ocasions, penseu que aquest només és un “post-recomanació” i que és el vostre veterinari qui coneix millor el vostre gos i qui us ha de resoldre tots els dubtes que us plantegi la seva cura i la seva salut!