Una servidora jugant amb en Connor, un dels Pastors alemanys de treball de Lladruc. 

A Lladruc donem molta importància en el joc amb el gos. Jugar de manera positiva, constructiva i estructurada no només promou la realització d’exercici físic i ajuda a reforçar el vincle entre el gos i el guia sinó que també és una eina fantàstica per treballar certes ordres d’obediència o d’habilitats avançades. Els gossos detectors de Lladruc, per exemple, aprenen a buscar explosius o drogues a canvi d’una estona de joc amb el mossegador o la pilota!

Durant més de deu anys de servei d’ensinistrament caní a Lladruc, he recopilat els deu errors més habituals que solen fer els propietaris:

1. Utilitzar joguines inadequades. Com ja us vaig explicar en aquest post sobre les pilotes , la utilització de joguines inadequades pot desgastar les dents de l’animal, provocar trencament de peces dentals i fins i tot l’asfíxia! Una joguina adequada a la mida, edat i mandíbula del nostre gos és una garantia de salut!
2. No fer exercicis d’escalfament previs al joc intens. Si sou amants de l’esport us adonareu que els professionals mai comencen a entrenar o competir just després de baixar de cotxe, tots realitzen exercicis d’escalfament previs per millorar la flexibilitat, augmentar la capacitat de moviment de les articulacions i prevenir lesions. Molts propietaris, en canvi, passen de dur el gos lligat amb una corretja curta a tirar-los com posseïts (i ben lluny!) una pilota darrere l’altra fins que el gos acaba extenuat.
3. No tenir en compte una bona posició anatòmica de la columna vertebral de l’animal durant el joc. Seguint el fil del punt anterior, si no fem exercicis previs d’escalfament del nostre animal pot augmentar el risc de lesions però també pot fer-ho forçar-lo a fer moviments antinaturals. A molts propietaris, sobretot els de gossos de presa, els agrada que el gos es quedi “penjat” del mossegador i llavors fer-lo rodar o girar com una sénia. Rotar les cervicals en girs pronunciats o fer que la columna vertebral de l’animal es retorci mentre realitza salts i piruetes impossibles pot tenir conseqüències nefastes. El joc sempre hauria de ser en una posició còmoda per l’animal i, si tirem una pilota, sempre ha de ser de manera que la columna vertebral de l’animal quedi alineada amb la trajectòria que seguirà la joguina, mai forçar-lo a realitzar una rotació de cervicals per agafar-la.
4. Jugar amb una sola joguina amb un grup de gossos nombrós, sobretot si n’hi ha algun amb una tendència clara a mostrar una agressivitat per la possessió de recursos. Un grup de quinze gossos jugant darrere una sola pilota pot oferir una estampa preciosament bucòlica però també pot ser la guspira perfecta per una baralla múltiple. Si realment sents que un grup de gossos no en fa prou interactuant entre ells, pots optar per no provocar la competició mitjançant un joc d’olfacte apte per a gossos de totes les edats i condicions físiques.
5. Premiar la sobreexcitació. Molts propietaris creuen que tirar una pilota darrere l’altra ajuda a “cansar” el gos però, en realitat, el que fa és afavorir que el gos estigui sobreestimulat i sobreexcitat i que, de mica en mica, es torni obsessiu per la pilota de manera que deixi de banda comportaments naturals com olorar, interactuar amb altres gossos, explorar nous terrenys… per perseguir incansablement una pilota. En races molt actives i a la vegada molt sensibles, com el Border Collie o el Pastor Belga Malinois, és especialment exagerat i molts propietaris acaben constatant que cada vegada han d’estar més estona jugant per aconseguir cansar el gos com abans i que, aquest paradoxalment, cada vegada té un comportament pitjor.
6. No treballar correctament l’ordre de “deixa” i “juga”. Jugar amb un gos que no sap deixar anar la joguina quan li demanem és perillós però també avorrit. Per això, des de Lladruc ensenyem als nostres clients la importància d’ensenyar bé les ordres de “juga” i “deixa”, si pot ser des de cadells. Per ensenyar l’ordre de “juga” movem la joguina de costat a costat fent petites exclamacions que resultin motivadores per l’animal, quan el gos agafa finalment la joguina el felicitem efusivament, tot ensenyant-li que estem orgullosos que l’hagi aconseguit però no amb un ànim directe de treure-li. Per fer-ho, agafarem la joguina i la deixarem ben quieta, de manera que pel joc acabi essent poc estimulant, mentre diem “deixa” i, quan ho faci, li tornarem a donar l’ordre de “juga”. A poc a poc, l’animal entendrà que “juga” és moviment i diversió i “deixa” l’acció necessària per aconseguir-ho.
7. Lluitar “cos a cos” amb el gos. Molts propietaris, sobretot els de cadells, es queixen que els seus gossos els mosseguen mentre juguen i, tristament, en un percentatge molt alt es deu al fet que les persones juguen “cos a cos” amb l’animal. Per a nosaltres, jugar a rebolcar-se amb el gos, a mossegar-li les orelles o a estirar-li la cua no és ètic ni tolerable i la “mala” reacció del gos és totalment legítima. Si vols jugar amb el gos, fes-ho amb les joguines adequades, mai deixant-te mossegar i establint límits clars tant pel gos com pels nens, adolescents i adults torrapipes (permeteu-m’ho!) de què es permet i què no. Si et sembla exagerat, pregunta’t quants gossos són eutanasiats, cada any, per culpa d’un mal maneig que acaba derivant en una agressivitat mal controlada perquè “el gos només em mossega quan juguem”.
8. Perseguir el gos mentre porta la joguina a la boca. Si vols que el teu gos vingui quan el cridis fins i tot quan té el seu preuat tresor en forma de joguina a la boca, no el persegueixis ni intentis placar-lo. Durant l’estona de joc molts gossos no vénen quan se’ls crida perquè han entès que, si van cap a l’amo, aquest els traurà la pilota a la força i s’acabarà la diversió. Si el teu gos ve quan el crides amb la joguina a la boca, felicita’l molt i ofereix-li una altra joguina o un premi tot elogiant-lo.
9. Enganyar el gos quan li tirem la pilota. Tu confiaries en algú que sistemàticament t’enganya? Llavors, perquè t’amagues la pilota a l’esquena o fas veure que li tires cap a la direcció contrària? Si tens la pilota a la mà i el gos la veu, tira-li, sense enganys ni trampes, se la mereix!
10. I, finalment, no tenir en compte les necessitats específiques del gos. Ningú coneix el teu gos millor que tu i, si no el coneixes prou, és hora de treballar més el vincle. Adequa la intensitat, la duració i el tipus de joc segons l’edat, la maduresa, la mida, l’estat físic i les condicions de salut pròpies del teu animal i no forcis mai el joc, recorda que sempre ha de ser un moment agradable pel teu animal, mai una obligació, encara que sigui un gos detector d’explosius! 😉