Benvingut a Lladruc, Oreo!

Oreo

M’he jurat i perjurat a mi mateixa que no faria cap comentari sobre quina mena de “persona” ha de ser la que deixa abandonada la seva gata, prenyada, al mig del carrer. Així doncs, us presento la seva conseqüència, un preciós gatet blanc i negre que ha sobreviscut gràcies a una fortalesa extraordinària i la bona voluntat d’un parell de veïnes que l’han estat alimentant, cada vespre, amb una dedicació extraordinària.

Llavors entra en escena una servidora, que no es pot reprimir quan veu un animal desvalgut i decideix emportar-s’el cap a casa però abans fer-li una revisió general i anàlisis clíniques per si pateix alguna malaltia, comprovar que no tingui xip, desparasitar-lo internament i externament, vacunar-lo, alimentar-lo amb pinso de cadell, reservar hora per castrar-lo d’aquí uns mesos i assegurar-li que no morirà esclafat, ofegat o enverinat en qualsevol cuneta com moren centenars d’animals domèstics al nostre país cada dia.

DSC_5845

I aquí tenim l’Oreo, un preciós gat blanc i negre d’ulls verds que ronroneja només d’acaronar-lo, intenta caçar els peixos de l’aquari fent un triple salt mortal tot estirant la pota dreta del davant i al qual en Mikado i la Milka, els altres gats, miren amb cert recel. A partir d’ara, l’Oreo ostentarà el títol de “tercer agent de socialització felina” i ensenyarà als gossos detectors d’explosius, drogues i bitllets de Lladruc a treballar amb tota mena de distraccions.
Veient el seu excel·lent caràcter, l’Oreo també ha començat a participar en les activitats assistides amb animals que realitzem. La Maria, usuària d’un centre de gent gran, va quedar-ne tan enamorada que gairebé plora quan se li va estirar a la falda, mireu!

DSC_5811

Sincerament, Oreo, no t’esperàvem però ens has ben enamorat… benvingut a Lladruc!
Roser Feliu.

 

 

 

Anuncis

Hem perdut en MIOL!

miol

Mai havíem tingut gat i, sincerament, mai ens havíem plantejat tenir-ne. El primer dia d’arribar a la casa nova de Peralada, però, ens esperava al porxo principal un gat fet una bola de pèl gris amb cara de pena. Estava completament xop i només va deixar de miolar quan li vam obrir la porta i el vam eixugar amb un drap de cuina que vam trobar a sobre un radiador. En aquell moment vam decidir que li diríem Miol, primer perquè no parava de treure fum a les seves cordes vocals i segon perquè era un nom absolutament genial pel gat de Lladruc. És trist dir-ho però els seus antics propietaris, de la mateixa manera que ens van deixar la rentadora, ens van deixar el seu gat.

Els nostres gossos mai havien conviscut amb un felí però en Miol, amb una paciència de sant, uns quants esbufecs i un parell de precisos cops de pota va aconseguir fer-se respectar per quatre Pastors Alemanys, una Pastor Belga Malinois i una Border Collie.

migdiada-miol

Com n’és de complicat ser un gat en una casa d’educadors canins! En Miol també va aprendre a asseure’s i venir a l’ordre i caminar al nostre costat i, sobretot, a deixar de fer honor al seu nom cada vegada que ens hi acostàvem amb un plat metàl·lic o un kong.

Fa cinc dies que no el trobem. Un veí ens ha dit que el cap de setmana va veure un cotxe amb matrícula francesa carregant un gat però no volem perdre l’esperança. És un gat gris amb els ulls verds, d’uns cinc quilos i és extremadament mimós, obedient i ben educat. Si algú té qualsevol tipus d’informació, li agrairíem moltíssim que ens truquéssiu al 636385174 o escrivíssiu a lladruc@hotmail.com El trobem molt a faltar!

Si pots COMPARTIR AQUEST POST també ens faràs un favor ENORME!

Moltes gràcies!
Roser Feliu.

%d bloggers like this: