Exhibició de les unitats canines de la Policia de Salt, Lloret de Mar i Lladruc

Aquest matí Lladruc ha acompanyat a la unitat canina de la Policia Local de Salt i de la Policia Local de Lloret de Mar a una exhibició a l’escola “Les Deveses” de Salt.

De dreta a esquerra: la Blanca, la Nala, en Jump i la Mina amb els seus guies i els seus nous amics!

De dreta a esquerra: la Blanca, la Nala, en Jump i la Mina amb els seus guies i els seus nous amics!

Els alumnes han après què és un gos detector, com treballen els gossos policia i quines obligacions comporta tenir un gos en una ciutat i veure diferents treballs: en cadells, en gossos en formació i gossos ja operatius que marquen la substància passivament (asseient-se o estirant-se aprop del focus d’olor) o activament (rascant i lladrant fins i tot la pròpia substància). 

Els alumnes escoltant les explicacions, han fet un munt de preguntes!

Els alumnes escoltant les explicacions, han fet un munt de preguntes!

Els alumnes han estat molt atents, amables i receptius i m’atreviria a dir que en Jump, la Burka i la Mina, els gossos més joves de l’exhibició, s’ho han passat molt bé!

Hola! Em dic Mina i com més nens em toquen més feliç estic, sobretot si porten frankfurt! :)

Hola! Em dic Mina i com més nens em toquen més feliç estic, sobretot si rebo premis! 🙂

Finalment volem donar les gràcies a la Policia Local de Salt, a la Policia Local de Lloret de Mar i a l’escola Les Deveses per haver confiat en nosaltres!

Els agents de la Policia Local de Lloret de Mar i de Salt amb una servidora intentant agafar la "toixoneta" de la Burka! :)

Els agents de la Policia Local de Lloret de Mar i de Salt amb una servidora intentant agafar la “toixoneta” de la Burka! 🙂

Entrevista a TVE

Entrevista a TVE

La TVE entrevistant-me en castellà… quins nervis!

Aquest matí hem gravat una notícia amb TVE que s’emetrà aquesta setmana al telenotícies en català i possiblement també a nivell nacional. Han participat en el reportatge  la família de la Popi, una Pastor Alemany que està essent educada per Lladruc, la Cendra, Pastor Belga Malinois que col·labora amb una empresa de seguretat privada, i una servidora, Roser Feliu, que quan va fundar Lladruc educació canina fa gairebé cinc anys mai s’hagués imaginat una cosa així…

Esperem penjar-vos el vídeo ben aviat! 🙂

Entrevista a TVE Popi

La Popi, Pastor Alemany educada per Lladruc, fent un quiet davant la càmera!

Entrevista Lladruc a Tv Girona

Vét aquí la primera part de l’entrevista que em van fer al programa “Té de Tot” de la Televisió de Girona (TV Girona) el 15 de Novembre del 2012. A les imatges podreu veure la Syra, Border Collie de només tres mesos i mig, aprenent les ordres d’obediència bàsica mentre s’ho passa d’allò més bé.

I a la segona part veureu a la nineta dels meus ulls, la Cendra (Pastor Belga Malinois) que, considerant les atípiques condicions de treball, no ho va fer del tot malament… 🙂

Finalment voldria agrair a la Lídia Vidal, presentadora del programa, i a tot el seu equip, el seu interès per donar a conèixer el món de l’educació canina a Girona i per haver escollit Lladruc. Moltes gràcies!

Competició de Dogfrisbee a Saragossa

Coneixeu el Dogfrisbee? D’un mode molt reduccionista es tracta d’una disciplina en la qual el guia ha de tirar frisbees al seu gos i on es valoren les habilitats que aquest sap fer però també la seva manera manera d’agafar-lo, la rapidesa amb la qual el torna al propietari, la motivació del gos i un llarg etcètera.

Essent sincers us haig de confessar que, per a mi, el frisbee era aquell joc distès i divertit que la Cendra, la meva pastor belga malinois, es guanyava després d’una bona sessió de treball “seriós”. Però llavors van aparèixer en Rafel Bosch i l’Eole fent habilitats de tota mena (passant entre les cames, saltant a l’esquena, fent overs, vaults i altres espectacularitats) i em van fer picar la curiositat. També hi va tenir a veure el fet que el subcampió del món de l’especialitat, en David Román, (www.dogfrisbee.es) s’oferís, amb una amabilitat extrema, per ajudar-nos en el que calgués.

Jo no en tinc ni idea de tirar els discs i, a part d’estar lesionada de cervicals, degut al meu treball diari amb gossos mai m’he acabat de recuperar de l’operació del canell dret però tot i així entre un i l’altre em van ben “entabanar” per anar al Campionat de Dogfrisbee a Saragossa del passat 16 d’Abril. Només d’arribar ja em vaig espantar: tothom semblava tirar el frisbee amb una precisió, velocitat i trajectòria inmillorable i els gossos feien unes habilitats que els haguessin contractat en qualsevol espectacle. Així que, després del shock inicial i per primera vegada a la vida, vaig anar a una competició sense ànim de guanyar. Alliberades de qualsevol pressió, la Cendra i jo vam sortir a la pista amb la música triada una hora abans, la coreografia improvitzada, una canellera al braç dret i moltes ganes de passar-ho bé. Com us podreu imaginar vam quedar penúltimes però m’alegro moltíssim d’haver-nos inscrit, l’ambient va ser fantàstic i ens vam divertir d’allò més.  Ara ens queden poc més de dues setmanes per “entrenar” per la pròxima competició, la classificatòria AWI que tindrà lloc a Tarragona el 18 de Juny, a la qual esteu tots convidats i que comptarà amb l’esponsorització de Lladruc.

Seminari detecció explosius

El cap de setmana del 9 i 10 d’Abril vaig assistir a un seminari de detecció d’explosius amb Mick Swindells (http://www.searchdogsuk.co.uk/), policia anglès de reconegut prestigi en el món de la detecció ja que també ha treballat amb gossos detectors de drogues, cadàvers submergits, rat-penats morts (a UK són una espècie protegida) i un llarg etcètera!

En les circunstàncies actuals cada vegada es fa més necessària una selecció, preparació i un entrenament òptim dels gossos detectors que estic segura que seran una peça fonamental en la gestió de la seguretat a nivell mundial. Una servidora es moria de ganes de preparar un gos per aquesta especialitat i va comptar amb un col·laborador excepcional, l’Eole (Pastor Belga Malinois), que va mostrar una alta motivació i una excel·lent predisposició pel treball.

Us penjo un parell de fotos de l’últim exercici en el qual s’ens va definir una zona d’actuació on hi havia l’artefacte (òbviament fictici) i els guies havíem de confiar plenament en la marcació dels nostres gossos per tal d’iniciar el protocol de seguretat. L’Eole no va dubtar ni un sol moment en assenyar ràpidament un tub de l’aire acondicionat i una servidora va sortir de l’habitació més estofada que un paó.  No us sembla increïble que la motivació d’un gos per una simple pilota sigui capaç de salvar la vida a centenars de persones? 

 

Stage Marc Villain i Régis Pilarsky

El cap de setmana del 30 i 31 d’Octubre la Cendra i jo vam assistir al “VI Stage Ring Xaloc” a Palau Solitar i Plegamans. Vam poder gaudir d’uns ponents d’excepció, els multifinalistes Régis Pilarsky i Marc Villain i el fill d’aquest, Axel, que amb només quinze anys semblava portar el traje des del dia que va nèixer.

Tot i una migranya espantosa que em va acompanyar bona part del cap de setmana vaig gaudir gratament de la formació, sobretot pel savoir faire dels ponents. Potser per la gran decepció que vaig tenir amb Jean Marc Alan (veure post Octubre 2009) m’esperava uns formadors distants, superbs i adoctrinadors però el que em vaig trobar no podia ser més diferent. Els tres van mostrar-nos, d’una manera amena i propera, com construeixen els exercicis des de cadells fins a programes avançats, sense fer judicis ni valoracions dels ensinistraments efectuats, simplement animant-nos a millorar i treure el màxim partit dels nostres gossos. 

Particularment sé que a la Cendra i a mi ens queda moooolta feina per fer, escoltar més i posar el “mode treball” quan entrem a la pista però estic segura que amb ajuda i un bon treball fet amb  il·lusió i constància, més tard o més d’hora assolirem els objectius marcats. Oi que sí, Cendreta? 🙂

La Cendra fa un any!

Ahir la Cendra, Pastor Belga Malinois, va fer un any. Com que a part d’educadora canina sóc una orgullosa propietària, us passo el vídeo que li vam fer. Moltes felicitats, Cendreta!

Sant Jordi

Tot l’equip de Lladruc i especialment la Cendra us vol desitjar un feliç Sant Jordi!

Concurs de Campagne a Provins

El cap de setmana del 13 i 14 de Març vam anar a un concurs de Campagne a Provins, a uns 100 kilòmetres de París.

El Campagne és una disciplina molt exigent que combina exercicis aquàtics, d’obediència, protecció i rastreig i que es desenvolupa, a diferència del Ring Francès, en plena natura. Per exemple, pot ser que el salt de longitud sigui creuant un rierol o que les ordres d’assegut, estirat i dret s’hagin de fer al capdamunt d’un marge.

Aquest imprevisibilitat dels exercicis demana una alta preparació física i psicològica per la qual no tots els gossos estan preparats. Tot i que els reis absoluts de la prova van ser els Malinois (què us haig de dir!), em va sorprendre veure força Pastors Alemanys, un Tervueren i un parell de Beaucerons, raça relativament poc coneguda al nostre país.

L’ambient general va ser magnífic i feia l’efecte que els participants eren una gran família: de bon matí esmorzaven tots junts torrades amb mantega i mel de la zona i en tot moment la conversa era amena i les bromes constants. 

L’apunt d’inconsciència o bé de pura professionalitat (diuen que tot és relatiu) el va protagonitzar en Laurent, el més jove dels dos homes d’atac. Un Pastor Alemany havia de defensar un sac de palla quan ell va saltar uns quants metres d’escales per poder prendre-li l’objecte.  Tot el públic es va quedar amb la boca oberta, tant, que ningú va poder gravar el moment en vídeo. No tinc cap dubte que el concurs de Provins del 2010 serà recordat com “el de l’home d’atac volador”!

Per acabar vull donar les gràcies a tota l’organització i els participants per la seva amabilitat i “savoir faire” però sobretot a la família “Mas de Montilla” per la seva magnífica acollida durant aquests dos dies tan agradables. À bientôt!

Seminari Jean Marc Alan

El cap de setmana del 25 al 27 de Setembre vaig anar a un seminari de tècniques de Ring Francès impartit pel reconegut Home d’Atac Jean Marc Alan. La iniciativa i l’organització van ser excel·lents, tant, que fins i tot els organitzadors ens esperaven de bon matí a la porta de l’hotel perquè arribéssim puntualment i sense problemes a la pista. Els assistents van mostrar el millor de si mateixos i dels seus gossos i va regnar, en tot moment, un molt bon ambient i un gran companyerisme. Un exemple d’això va ser l’actuació de la unitat canina de protecció civil de Múrcia que, quan divendres a la tarda em vaig desmaiar, va fer tots els possibles per mantenir-me en el millor estat de salut fins que, per insistència d’en Xavi (Marsinyach), em van dur a l’hospital. Per sort tot es va quedar en un ensurt derivat del problema que tinc a les cervicals des que em van atropellar a l’Abril.

Però bé, centrem-nos en el seminari. No n’he escrit res abans perquè volia estar segura de fer-ho amb el “cap clar” i no per un desencís o una ràbia mal canalitzada i és que en vaig tornar força decebuda. Potser és una visió massa romàntica però, per mi, si un ensinistrador no té certes qualitats personals pot esdevenir un bon “tècnic en ensinistrament” però mai un bon ensinistrador. Una de les manies que tinc quan vaig a un curs de formació és fixar-me amb la manera com el ponent tracta el seu propi gos. El que va fer el divendres en Jean Marc Alan amb el seu pastor alemany va ser, sense exagerar, indecent. Va mantenir un gos de 9 anys  amb visibles problemes articulars durant gairebé 30 minuts a la pista, sota el sol asxifiant de les 12 del migdia i exigint-li una explosivitat totalment impròpia. El pobre animal va acabar pràcticament assegut implorant un descans però jo feia estona que mirava cap a un altre costat.

Aquest seminari em feia una il·lusió especial perquè era el primer que podia anar amb la meva gossa Cendra que, amb només tres mesos i mig, ja mossegava el “traje” esportiu. Ambdues ben equipades i il·lusionades vam sortir a la pista amb moltíssimes energies i amb aquella tranquil·litat que només dóna la certesa d’haver fet la feina ben feta. La decepció, però, no va tardar en arribar i és que, només situar-nos davant del “mestre”, aquest va propiciar un cop de bastó a la creu, un altre a la cara i encara un tercer a la pota esquerra de la meva gossa.  Taquicàrdica i perplexa no vaig entendre res de res. Què pretenia? Demostrar que ell era més fort que una cadelleta de 3 mesos? Ensenyar com es trenca un gos? Que un cadell s’ha de treballar a cops de pal perquè, tal com ens va explicar curosament després “s’han d’acostumar de ben petits al bastó?. Ara he arribat a la conclusió que és, simplement, un indesitjable, algú que per la seva trajectòria es creu amb ànims de desacreditar als seus propis alumnes amb “perles” com: “si no pots esquivar aquest gos te’n donaré un que tingui 16 anys” o bé “el ring no és cap esport per maricons“. No cal dir que aquesta mena de comentaris impropis van generar una repulsa general per part de tots els assistents que, com és de sentit comú, només volíem crear un front comú en favor del Ring Francès per, entre tots, donar a conèixer aquesta apassionant disciplina tan desconeguda al nostre país.

Tot i això, si mai torno a fer ring davant d’aquest individu (cosa que dubto molt),  dieu-me Joan Carles perquè per les seves declaracions dedueixo que, segons ell, les dones no tenim lloc en aquesta disciplina. Deplorable!

P.D- L’opinió escrita aquí està emesa exclusivament per la meva persona física i no inclou, en cap cas, a altres persones físiques o jurídiques.