Lladruc al FIMAC!

Els responsables de l’Ajuntament de Corçà van organitzar una fira dedicada a les mascotes que, com totes les coses que es fan amb ganes, il·lusió i coneixement, només podia sortir que bé! Així doncs ahir aquest bonic poble de poc més de mil habitants del Baix Empordà es va convertir en punt de referència dels amants dels cavalls, els falcons, les ovelles, els cavalls i, òbviament, dels millors animals de companyia: els gossos.

A Lladruc vam ser els encarregats d’organitzar una exhibició d’ensinistrament. En primer lloc vam treure la Burka del Valle d’Alcalans, la més jove de tot l’equip. Com que tan sols té nou mesos la nostra prioritat ha estat socialitzar-la bé, ensenyar-li les bases mínimes d’obediència i treballar el control de la pilota. Va entrar a la pista amb les orelles ben aixecades i movent la cua en tot moment, gaudint del treball i sense impressionar-se gens ni pel públic ni per l’ambient estressant, la qual cosa ens fa sentir ben estarrufats!

La Burka apunt de començar l'ordre de "quieta"!

La Burka apunt de començar l’ordre de “quieta”…

... i sortint de la pista ben feliç amb la pilota a la boca! :)

… i sortint de la pista ben feliç amb la pilota a la boca! 🙂

Després vam treure la Mina de Villavereda que el Diumenge que ve farà un any. La Mina va sortir amb la Mònica, de tan sols quinze anys, i juntes van ensenyar al públic que, contràriament al que normalment es pensa, és possible treballar un gos detector a través de la confiança mútua i un bon vincle. La Mina va fer els exercicis tan concentrada en la seva guia que ni tan sols es va adonar que hi havia un gos del públic a un metre rere seu i un gat enfilat a sobre un arbre de la pista!

La Mònica premiant a la Mina després d'asseure's...

La Mònica premiant a la Mina després d’asseure’s…

... I fent un "quiet" que va deixar a tothom bocabadat. A la foto no es veu però hi havia un gat a dalt de l'arbre i un gos a un metre de la Mina! :)

… i fent un “quiet” que va deixar a tothom bocabadat. A la foto no es veu però hi havia un gat a dalt de l’arbre i un gos a un metre de la Mina! 🙂

La Cendra de la Serralada és la més veterana de l’equip. La Cendra és una gossa ja operativa en detecció de drogues i va realitzar un punt a punt amb caixes de detecció i caixes de cartró i va marcar activament la substància. Després vam ensenyar al públic algunes de les habilitats que fem per intentar estimular mentalment una Malinois boja per treballar: passar enmig de les cames, donar la pota, xocar-la, saludar al públic, inclinar-se, etc. (Mai deixo de preguntar-me com pot ser que a la gent li agradi més veure habilitats que es poden ensenyar en cinc minuts qualsevol tarda de Diumenge que una recerca ben feta que pot tardar mesos en consolidar-se! 🙂

La Cendra iniciant la marcació activa de la substància

La Cendra iniciant la marcació activa de la substància…

La Cendra fent el costat sense perdre'm de vista...

… fent el costat sense perdre’m de vista ni un segon…

...fent un quiet al mig de la pista...

…fent un quiet al mig de la pista…

... I acomiadant-se del públic! :)

… I acomiadant-se del públic! 🙂

Finalment la Syra va fer una recerca punt a punt en caixes i va marcar la substància passivament. Després vam demanar cinc voluntaris i a un d’ells li vam col·locar una gasa impregnada de pseudo de marihuana al mitjó que la gossa va localitzar ràpidament. Ens fa molta il·lusió pensar que una gossa adoptada fruit d’una cadellada no desitjada pugui contribuir, amb les seves qualitats naturals i la nostra dedicació, a ser una gossa útil per la societat!

La Syra començant la recerca!

La Syra començant la recerca!

La Syra xocant la pota!

Xoquem la pota?

Qui ha dit que els Borders tenen poca motivació pel mossegador? ;)

Qui ha dit que els Borders tenen poca motivació pel mossegador? 😉

No podia acabar aquest post sense agrair a l’Ajuntament la seva invitació en participar al FIMAC. Crec que ha estat un èxit i un encert rotund, no només per la implicació de tots fent cartells, controlant accessos i convertint el municipi sencer en una diada festiva, sinó pel nombrós públic que hi ha assistit. En aquest sentit val a dir que com més anys passen més creix la “família Lladruc” i van ser molts els clients que van venir-nos a veure. Gràcies Boira, Jazz, Gralla, Yuka, Pati, Sinuhé, Coco, Trufa, Mel, Nino, Linda… i tots els que segur que em deixo! Veure-us gaudir encara més dels vostres gossos ens fa estar ben orgullosos! 🙂

Lladruc al Festival de Guia Animal!

Fa uns anys, un espantat Josep Carbó em va preguntar què em semblava fer un web amb un directori de professionals del món animal a la província de Girona. Vaig trobar que la idera era molt bona i em vaig comprometre a ajudar-lo. Aquella “idea estranya” va acabar prenent la forma d’un web innovador i gairebé dos anys després, ahir, 24 de Maig, Guia Animal va organitzar un festival (sí, sí literalment!) que va ser un èxit total: més de trenta stands de protectores, associacions animalistes, perruqueries canines, botigues, clubs d’Agility i, òbviament, Lladruc Educació Canina.

La Mina, Pastor Alemany de treball, esperant ordres d'una voluntària

La Mina, Pastor Alemany de treball, esperant ordres d’una voluntària. Tot i que encara no té ni un any, la Mina és tan assenyada que sembla més gran! 

Allà vam poder donar informació als visitants sobre les nostres sessions a domicil·li, la 15a edició del curs “Tinc un gos… i ara què: curs d’educació canina i coneixements veterinaris” i les classes per cadells i vam fer dues exhibicions de detecció de drogues. Com ja sabeu, no ens agrada sortir a la pista dogmàticament ni presumint de gossos robotitzats pel món així que sempre intentem fer demostracions amenes i divertides on tothom hi pugui participar: demanem voluntaris per fer diferents activitats, ensenyem què són els pseudos, expliquem per què és un mite que els gossos de drogues treballen sota els efectes de substàncies il·legals, com entrenem únicament a base de joc i per què els nostres gossos, a diferència d’altres companys de quatre potes, tot i ser gossos útils per la societat no viuen en gosseres sinó a casa nostra. Crec que el públic va quedar força content i la Burka, la Mina, la Cendra i la Syra van fer, tot i la calor, el sobreesforç i els nervis, un bon paper.

La Cendra esperant l'ordre d'inici de la recerca. Crec que tinc la Malinois més motivada del món! ;)

La Cendra esperant l’ordre d’inici de la recerca. Crec que tinc la Malinois més motivada del món! 😉

La Syra just abans de començar la recerca punt a punt. Tot i no pertànyer a una de les races de les que habitualment s'utilitzen en detecció, la Syra és una excel·lent gossa detectora de marcació passiva.

La Syra just abans de començar la recerca punt a punt. Tot i no pertànyer a una de les races de les que habitualment s’utilitzen en detecció, la Syra és una excel·lent gossa detectora de marcació passiva!

La Syra després de fer una recerca punt a punt... buscant una gasa impregnada de pseudo de marihuana amagada dins el mitjó d'un dels nens!

La Syra atacant el mossegador després de fer una recerca punt a punt buscant una gasa impregnada de pseudo de marihuana amagada dins el mitjó d’un dels nens posats en fila! 🙂 

Per cert, com que últimament la cosa va d’exhibicions qui vulgui venir a la propera que sàpiga que serà Diumenge que ve, dia 1 de Juny, a Corçà, organitzada, amb tot el savoire faire del món, per la Carme (la mestressa de la Lupa) i l’ajuda de Lladruc educació canina. Us hi esperem! 🙂

Lladruc a la II Fira Animalista de Salt

En Narcís, responsable de la Unitat Canina de la Policia Local de Salt, em va demanar si podia suplir-lo en una exhibició de gossos detectors a la II Fira Animalista de Salt. Cal reconèixer que invertir el meu únic dia de descans setmanal en una altra activitat canina inicialment em feia una mica de mandra però tinc un equip tan fantàstic que em va transmetre tota la seva energia perquè hi anés ben motivada.

La família Lladruc a la II Fira Animalista de Salt!

Part de la “família Lladruc” a la II Fira Animalista de Salt!

I allà teniu a bona part de la “família Lladruc”: més de cinc persones i més de vuit gossos preparats per a l’ocasió. Volíem que aquesta exhibició fos apta per a tots els públics i sobretot molt amena així que, de manera molt planera i comprensible, vam explicar què són els pseudos, perquè els gossos detectors de drogues treballen exclusivament a base del joc i perquè no ens agrada pressionar-los quan són cadells. Primer va sortir la Mina, Pastor Alemany de treball, que va obeir a la perfecció les ordres bàsiques que li anava donant una nena del públic. Després la Syra, Border Collie, va buscar i marcar passivament la substància amagada en caixes holandeses i fins i tot en el mitjó d’un dels nens que vam fer posar en fila a la pista. I com que al capdavall el que tots volem és passar-nos-ho bé, la Mar va ensenyar la perfecta obediència que té en Kai, Pastor Belga Malinois, d’escassos nou mesos, i les habilitats de la Shyla. Aquesta Pastor de Shetland de nou anys és una de les gosses més increïbles que he conegut mai: té una motivació fora de sèrie i un desig gairebé innat de complaure el guia i això es reflecteix en cada una de les habilitats que fa, ja sigui pujar a l’esquena de qualsevol voluntari, saltar a dues potes o passar enmig de les cames d’un “cuc” format per deu nens. Finalment en Zen i l’Anjana, Border Collies, ens van ensenyar que, tot i que la pista era molt petita, la megafonia alta i la sofocant munió de gent, quan tens un bon vincle amb els teus gossos (i en això a Can Lladruc som especialistes!) i els has socializat correctament, els bons gossos poden treballar a la perfecció en qualsevol ambient.

Arribats a aquest punt només ens queda felicitar a l’organització de l’esdeveniment per la feina feta i agrair-los que hagin comptat amb Lladruc pel desenvolupament de l’activitat. Gràcies també a tots els clients que es van acostar a saludar i disculpar-nos a aquells que ens van voler saludar quan estàvem dins de la pista i que vam haver d’ignorar. Ja ho diuen que els ensinistradors de gossos som força estranys: quan ens centrem en els nostres amics de quatre potes no ens atura res ni ningú! 🙂

P.D – Si us plau, si algú ens va fer fotografies que ens les enviï a lladruc@hotmail.com Moltes gràcies!

Exhibició de les unitats canines de la Policia de Salt, Lloret de Mar i Lladruc

Aquest matí Lladruc ha acompanyat a la unitat canina de la Policia Local de Salt i de la Policia Local de Lloret de Mar a una exhibició a l’escola “Les Deveses” de Salt.

De dreta a esquerra: la Blanca, la Nala, en Jump i la Mina amb els seus guies i els seus nous amics!

De dreta a esquerra: la Blanca, la Nala, en Jump i la Mina amb els seus guies i els seus nous amics!

Els alumnes han après què és un gos detector, com treballen els gossos policia i quines obligacions comporta tenir un gos en una ciutat i veure diferents treballs: en cadells, en gossos en formació i gossos ja operatius que marquen la substància passivament (asseient-se o estirant-se aprop del focus d’olor) o activament (rascant i lladrant fins i tot la pròpia substància). 

Els alumnes escoltant les explicacions, han fet un munt de preguntes!

Els alumnes escoltant les explicacions, han fet un munt de preguntes!

Els alumnes han estat molt atents, amables i receptius i m’atreviria a dir que en Jump, la Burka i la Mina, els gossos més joves de l’exhibició, s’ho han passat molt bé!

Hola! Em dic Mina i com més nens em toquen més feliç estic, sobretot si porten frankfurt! :)

Hola! Em dic Mina i com més nens em toquen més feliç estic, sobretot si rebo premis! 🙂

Finalment volem donar les gràcies a la Policia Local de Salt, a la Policia Local de Lloret de Mar i a l’escola Les Deveses per haver confiat en nosaltres!

Els agents de la Policia Local de Lloret de Mar i de Salt amb una servidora intentant agafar la "toixoneta" de la Burka! :)

Els agents de la Policia Local de Lloret de Mar i de Salt amb una servidora intentant agafar la “toixoneta” de la Burka! 🙂

Habemus Burka!

Burka, futura gossa detectora de Lladruc

La Burka, futura gossa detectora de Lladruc! 🙂

Després d’unes cinc hores i mitja de cotxe des de València, amb parades freqüents i les cervicals fetes pols podem dir ben orgullosos que ja tenim la Burka a casa!  Fins que no em donin l’alta us tocarà conèixer-la a través del blog: com ja us vam dir en aquest post la Burka és una Pastor Alemany de treball filla d’Endy Von Karthago i Dickie Von Der Pelaumbachstrade que va nèixer el 20 d’Agost.

Quan vam haver d’eutanasiar la Muga dos amics em van veure tan feta caldo que es van oferir a buscar-nos un bon cadell. El primer va ser l’Ángel, excel·lent criador de Pastor Alemany i bomber apassionat pels gossos de rescat que va fer mans i mànigues per aconseguir-nos la Mina, que vaig anar a buscar a Màlaga aquest Juliol i que ja esteu farts de veure en el blog, el Facebook i el Twitter.

L’altre va ser en Paul, el cap de la unitat canina de la Policia de Palma de Mallorca. Conec pocs ensinistradors que, amb els seus coneixements i la seva categoria, siguin tan humils i accessibles com ell. I té una altra gran qualitat: és sincer com una mala cosa! És tan perfeccionista que si un gos li agrada pots pujar-hi de peus que el gos en questió és un fora de sèrie. Recordo que em va dir: “aquesta gossa (referint-se a la mare de la Burka) m’encanta i el pare ha reproduït molt bé!”.  Així que no ho vaig dubtar ni un moment i després d’investigar els pedigrees, vaig trucar al criador per reservar-li una cadelleta.

I aquí entra en escena en Paco, criador apassionat. En Paco no es dedica professionalment al món del gos així que es pot permetre el luxe de només fer les cadellades que a ell realment li interessen. Els bons criadors no “et volen vendre el gos” sinó que intenten esbrinar si tu seràs un bon propietari per cuidar allò que a ells tan d’esforç els ha suposat criar. Vam estar gairebé cinquanta minuts al telèfon: li vaig explicar que els nostres gossos són detectors però que només treballen en operatius concrets i la resta del temps viuen en família, que tenen un pati on estirar les potes però que sempre acaben preferint estar al costat del sofà estirats en una colxoneta de quadres i que m’havia de perdonar per avançat però que abans que arribés la cadelleta segurament l’emprenyaria (i molt!) i li demanaria fotos i novetats sovint però que jo donava molta importància a les primeres fases del desenvolupament i a la socialització. També li vaig dir que quan volgués estava convidat a venir-nos a veure i conèixer a la Cendra i a la Mina. Devíem passar amb nota el “control de qualitat” perquè només van nèixer dos cadells i ens vam poder quedar amb la femella 🙂

Amb amor de propiètaria haig de dir que és preciosa: és grisosa-marronosa, més aviat peluda i molt gordeta. Amb nou setmanes recent fetes encara no podem començar l’ensinistrament específic de detecció però sí que la socialitzarem perquè en un futur pugui desenvolpar qualsevol tipus d’operatiu, treballarem l’obediència bàsica, li ensenyarem a controlar la mossegada (fonamental en el seu pedigree totalment “IPOnero”!) i unes pautes perquè tingui una bona conducta higiènica. Si tot va bé, quan sigui adulta ens sentirem orgullosos de poder dir que és una altra gossa preparada per nosaltres que contribueix a fer un món més segur.

Benvinguda a Can Lladruc, Burka!

La futura incorporació a Can Lladruc!

Cadelleta Lladruc

Estimats lectors del blog: us presento la Burka!

Si els metges em deixen d’aquí 15 dies anirem a València a buscar aquesta preciositat. Es tracta d’una Pastor Alemany de treball d’unes excel·lents línies: el pare és l’Endy Von Karthago i la mare Dickie Von Der Pelaumbachstrade, amb els mateixos orígens de l’afix d’on prové la mare de la Mina.

El creuament ha de produir uns gossos molt potents, amb caràcter i amb unes qualitats fora de sèrie pel treball. I és que, si tot va bé, aquesta cadelleta nascuda el 20 d’Agost formarà un tàndem amb la Mina i també es convertirà en una gossa detectora.

Estem ansiosos per coneixe’t, Burka! 🙂

Drogueu els gossos?

Dibuix gossos marihuana

Ahir l’Albert Soler, periodista del Diari de Girona, durant el transcurs de l’entrevista que em va fer per a la Contraportada que sortirà publicada demà, em va fer LA PREGUNTA que, tard o d’hora, quan expliquem la nostra feina com a ensinistradors de gossos detectors, sempre acaba sortint: drogueu els gossos perquè detectin la droga?

És vox populi que s’els administra droga perquè així tenen dependència física cap a aquesta substància (el que vulgarment es coneix com “tenir el mono”) i, en un intent d’autoabastir-se, el gos busca desesperadament “la seva dosi”.

Realment no sé quina mena de mentalitat rebuscada pot creure-ho però NO és així i us explicaré per què:

1. Un gos detector té una tasca molt exigent física i mentalment ja que no només s’ha de focalitzar en buscar la substància, sinó que l’ha de saber distingir entre les mil i una aromes que hi pugui haver al voltant i indicar-la correctament al seu guia. Per fer-ho, en molts casos ha de saltar a camions, moure’s per espais limitats (com el maleter d’un cotxe), fer salts verticals (com quan registren taquilles), caminar per superfícies inestables, etc. Creieu que un gos que anés drogat podria realitzar una tasca tan complicada amb efectivitat?

2. Un gos detector pot discriminar múltiples substàncies. En el nostre cas, els nostres gossos discriminen marihuana, hachís, cocaïna, LSD i heroïna. Creieu que droguem els gossos amb les cinc substàncies perquè presentin “el mono” de totes aquestes?

3. Un gos detector amb experiència té un preu entre els 7.000 i els 12.000 euros ja que la seva selecció, cria, socialització, ensinistrament i operativitat es treballen cuidant minuciosament cada detall amb coneixement, passió i precisió per la qual cosa s’intenta que la seva vida útil sigui com més llarga millor. Creieu que drogaríem els nostres gossos, sabent que aixo reduirà el seu rendiment i escurçarà de manera alarmant la seva vida?

4. No només hi ha gossos detectors de drogues sinó que n’hi ha de biodetecció (termites, larves de la fruita, xinxes), d’acelerants de foc, de DVD’s pirates, de cadàvers… De veritat creieu que un gos detector d’explosius es prepara de la mateixa manera?

5. I, finalment, cal dir que estem enamorats dels nostres gossos. Els seleccionem, criem i eduquem perquè rendeixin al màxim en una tasca concreta però també hi establim un vincle difícil d’explicar que va molt més enllà de la seva simple consideració com a “eina de treball”. De veritat creieu que seríem tan egoïstes de drogar els nostres gossos?

P.D- Com que aquesta llegenda urbana em fa molta gràcia, enlloc de posar una foto seriosa i oficial d’un dels nostres gossos en plena feina he volgut posar-hi una de les múltiples imatges que circulen per la xarxa. Després de llegir aquest post confio en què ja sabreu que és mentida 😉 😉

I demà? A Màlaga a recollir la nostra cadelleta!

La nostra futura cadelleta!

Una d’aquestes és la Mina! 

Ens vam estimar la Muga amb bogeria fins i tot abans de tenir-la amb nosaltres i, per més anys que passin, serà insubstituïble. Els pocs mesos que va viure va demostrar ser una gossa fantàstica i sempre ens quedarem amb el record de la gran detectora que hagués pogut ser d’adulta: una gossa sociable i equilibrada al servei dels altres.

Ara, tot i que la seva mort encara és massa recent, cal mirar endavant i augmentar la família amb un cadell que es converteixi en un gos d’èlit pel nostre futur projecte de gossos detectors i que també pugui ser ben feliç imitant a la Cendra, jugant amb els nebots i rebolcant-se per l’alfombra del menjador.

I aquí entra en escena l’Ángel que, a part de ser un excel·lent criador de Pastor Alemany, és un gran amic i entre sanglots i després de tenir-lo més de vint minuts al telèfon, li vaig aconseguir demanar que ens busqués un altre cadell. Com a bon aragonès l’Ángel és persistent com ell sol i ho ha organitzat tot de tal manera que només li ha faltat enviar-me un bitllet d’avió per demà anar a Màlaga a recollir la nostra futura cadelleta.

La nostra protagonista és una Pastor Alemany de treball, filla de Kosman de Haizaldi i Yena Von Der Mohnwiese que ha nascut el cinc de Juny en una cadellada de nou femelles: sis grises i tres negres. S’ha criat en un centre caní però marejada pels néts del criador i de nombroses visites, fet que li assegura una bona socialització. Com que estem convençuts que “serà una mina” buscant anfetamines es dirà precisament així, Mina.

Demà passat us la presentarem formalment! 🙂

Visita a dues unitats canines policials

Alguns dels gossos de la unitat canina

Alguns dels gossos d’una de les unitats canines policials

Si darrerament he tardat més en respondre els vostres correus, trucades i missatges al grup Lladruc del Facebook és perquè he estat uns dies fora. Per la confidencialitat que suposa no em vull ni em puc estendre gaire amb aquest post però només diré que he visitat dues unitats canines policials que disposen de gossos d’intervenció i de detecció. Durant l’estada he pogut participar en entrenaments, reunions d’equip i visitar fins a l’últim racó de les instal·lacions però sobretot he pogut gaudir de l’amabilitat de grans professionals (de dos i quatre potes!) entregats en cos i ànima a la seva feina i que diàriament se la juguen perquè nosaltres, els ciutadans, puguem viure en una societat més segura, tasca que, per desgràcia, moltes vegades em fa l’efecte que no valorem prou.

Així doncs només em queda donar-los les gràcies per tot però sobretot per haver-me apropat un passet més a l’il·lusionant projecte que espero que us pugui presentar ben aviat. Una abraçada ben forta des de Girona i fins aviat!

Exhibició de gossos detectors a Tordera

La Fira del Mercat del Ram de Tordera és una de les fires agroalimentàries i ramaderes més importants de Barcelona. Un dels organitzadors, que havia assistit a l’exhibició de gossos detectors que vam fer a l’Octubre a la Fira de Mostres de Girona, ens va trucar desitjós que la repetíssim allà.

Així doncs en David, la Cendra, la Syra i la nova adquisició de Can Lladruc, la Muga, vam anar a Tordera i la nostra sorpresa va ser superlativa quan vam arribar i vam veure que, al mig de la pista, hi havia tot un ramat d’ovelles saludant atentament a la nostra Border Collie de vuit mesos. Un cop desterrades les ovelles al tancat del costat vam poder començar l’exhibició.

Sempre intentem que les nostres exhibicions siguin divertides per a tots els públics però ens esforcem molt en fer una tasca formativa, és a dir, a ensenyar en primera mà, com treballen els gossos detectors i desmentir algunes de les creences errònies que envolten el seu ensinistrament com que sempre s’utilitzen mètodes durs o bé que els gossos treballen sota els efectes dels narcòtics. També mostrem els materials que utilitzem pel seu ensinistrament (pseudos, caixes holandeses, caixes cegues) i l’equipament que portem tant  nosaltres com els nostres gossos.

En primer lloc vam presentar la Syra, la Border Collie, que va realitzar un punt a punt en caixes holandeses i va fer una marcació passiva de la substància i una petita demostració d’obediència bàsica. La Syra també sap fer un munt d’habilitats així que va passar enmig de les cames, xocar la pota, caminar dreta i va fer la seva especialitat, saludar als assistents fent l’ós.

Posteriorment va sortir la nineta dels meus ulls, la Cendra, que va fer una marcació activa de la substància en caixes i en el registre d’un vehicle. La Cendra també va mostrar el seu nivell d’obediència caminant al costat amb i sense corretja, asseient-se i estirant-se a l’ordre, quedant-se quieta, venint a la cridada i mostrant el rebuig d’aliments.

Finalment vam treure la Muga, de tan sols nou setmanes, per mostrar com s’inicia, d’una manera divertida i mitjançant el reforç positiu, l’obediència bàsica d’un cadell. I, sense pretendre-ho, aquesta espavilada cadelleta de Pastor Alemany de treball va ser l’estrella de la Fira. El cas és que en plena exhibició, quan vam voler posar la Syra al transportí ens vam adonar que la Muga havia pitjat el botó de bloquejar les portes del Qasqhai. Imagineu-vos l’escena: a quaranta kilòmetres de casa, amb unes cinquanta persones mirant, la Syra agafada de la corretja i en David i jo mirant-nos atònits. Per sort el col·laborador de Lladruc és, abans que res, algú resolutiu i mentre jo em moria de riure tot demanant pel micròfon si algú tenia experiència en vandalisme urbà, ell va agafar el pal del roll-up de Lladruc i a través de la finestra va poder desbloquejar el mecanisme.

I com no podia ser de cap altra manera, la responsable de tot plegat va saltar del seient i es va dedicar a moure la cua al públic mentre tothom aplaudia. (Auguro un gran futur a aquesta gossa!).

Finalment volem donar les gràcies a l’Ajuntament de Tordera i sobretot a les responsables de l’organització de la Fira i de promoció econòmica la seva implicació en la nostra exhibició. Malgrat els divertits incidents ens ho vam passar d’allò més bé i el públic, pel que ens han dit després, va estar molt satisfet així que esperem poder-nos tornar a veure l’any vinent!