Exhibició a Maçanet de Cabrenys

El passat dia 16 de Maig vam rebre una invitació per fer una exhibició de gossos detectors a Maçanet de Cabrenys, un poble empordanès de poc més de 700 habitants. Els més joves del poble buscaven una activitat divertida per a tots els públics que ajudés a conscienciar sobre la importància de mantenir el benestar físic i mental dels gossos i per això es van posar en contacte amb Lladruc.

Vam començar l’exhibició desmitificant creences com que “els gossos detectors de drogues treballen sota els efectes dels estupefaents” o que “aquests gossos tenen una vida molt dura i treballen permanentment sota el càstig i la por”. En aquest sentit, els vam explicar que els nostres gossos treballen perquè  el seu reforç principal és poder jugar amb un mossegador o una pilota amb el seu guia i per això gaudeixen de valent fent servir el seu olfacte.

Primer els vam ensenyar com s’inicia la “passió pel mossegador” amb la Fura, la Pastor Alemany més jove de l’equip. La Fura va jugar amb dos o tres nens, que es van sorprendre al veure com n’era de forta la seva mossegada i, en canvi, com n’era de dolça amb ells. També els vam explicar que, per poder tenir un bon control de l’animal en tot moment treballem molt bé la seva obediència de base (asseure’s, estirar-se, quedar-se quiet, caminar al costat del propietari sense estirar de la corretja i venir quan s’el crida) d’una manera amena però precisa.

La Fura jugant amb el mossegador amb una nena del públic

La Fura jugant amb el mossegador amb una nena del públic

Després vam treure a la Mina, Pastor Alemany de gairebé dos anys. La Mina els va ensenyar com és l’obediència de base a una exigència superior i va buscar el mossegador impregnat de la substància que uns altres nens del poble van amagar a dins les caixes de detecció.

La Mina ben asseguda davant d'un nen del públic després d'haver fet cas de la cridada

La Mina ben asseguda davant d’un nen del públic després d’haver fet cas de la cridada

En tercer lloc vam mostrar el treball de la Cendra, la Pastor Belga Malinois més veterana de l’equip Lladruc. Per la seva actuació vam demanar a un nen del públic que amagués un recipient especial amb iman que contenia la substància a sota els baixos d’un cotxe i que la Cendra va haver d’inspeccionar i marcar. Després va buscar la substància amagada entre les caixes de detecció i va ensenyar al públic la importància d’un bon control sobre el mossegador.

Una nena del públic i en David amagant la substància a sota el cotxe perquè la trobessin la Cendra i la Syra

Una nena del públic i en David amagant la substància a sota el cotxe perquè la trobessin la Cendra i la Syra

Per últim va sortir la Syra, Border Collie. Tot i que a l’Estat Espanyol encara es fa difícil veure aquesta raça en tasques de detecció a altres països com UK o USA la seva utilització és la primera opció per a molts cossos i forces de seguretat pública i privada. La Syra va fer diverses recerques en caixes, en el vehicle i també buscant la substància amagada en el mitjons dels nens. Finalment vam acabar l’activitat fent una demostració de diverses habilitats com saltar, passar enmig de les cames, aguantar-se a dues potes i asseguda amb les potes amunt, xocar-la, etc.

La Syra fent una marcació passiva de la substància

La Syra fent una marcació passiva de la substància

La Syra després de marcar passivament la substància amagada en un dels mitjons dels nens

La Syra després de marcar passivament la substància amagada en un dels mitjons dels nens

Finalment, com no podia ser d’una altra manera en un poble de muntanya, vam acabar la jornada amb una bona graellada de carn a la brasa que els membres de Lladruc de dos potes vam gaudir de valent i els de quatre en forma de talls de carn seleccionats 😉

Moltíssimes gràcies a tot el públic per la seva atenció i a l’equip organitzador per haver confiat en Lladruc! 🙂

Anuncis

Lladruc al FIMAC!

Els responsables de l’Ajuntament de Corçà van organitzar una fira dedicada a les mascotes que, com totes les coses que es fan amb ganes, il·lusió i coneixement, només podia sortir que bé! Així doncs ahir aquest bonic poble de poc més de mil habitants del Baix Empordà es va convertir en punt de referència dels amants dels cavalls, els falcons, les ovelles, els cavalls i, òbviament, dels millors animals de companyia: els gossos.

A Lladruc vam ser els encarregats d’organitzar una exhibició d’ensinistrament. En primer lloc vam treure la Burka del Valle d’Alcalans, la més jove de tot l’equip. Com que tan sols té nou mesos la nostra prioritat ha estat socialitzar-la bé, ensenyar-li les bases mínimes d’obediència i treballar el control de la pilota. Va entrar a la pista amb les orelles ben aixecades i movent la cua en tot moment, gaudint del treball i sense impressionar-se gens ni pel públic ni per l’ambient estressant, la qual cosa ens fa sentir ben estarrufats!

La Burka apunt de començar l'ordre de "quieta"!

La Burka apunt de començar l’ordre de “quieta”…

... i sortint de la pista ben feliç amb la pilota a la boca! :)

… i sortint de la pista ben feliç amb la pilota a la boca! 🙂

Després vam treure la Mina de Villavereda que el Diumenge que ve farà un any. La Mina va sortir amb la Mònica, de tan sols quinze anys, i juntes van ensenyar al públic que, contràriament al que normalment es pensa, és possible treballar un gos detector a través de la confiança mútua i un bon vincle. La Mina va fer els exercicis tan concentrada en la seva guia que ni tan sols es va adonar que hi havia un gos del públic a un metre rere seu i un gat enfilat a sobre un arbre de la pista!

La Mònica premiant a la Mina després d'asseure's...

La Mònica premiant a la Mina després d’asseure’s…

... I fent un "quiet" que va deixar a tothom bocabadat. A la foto no es veu però hi havia un gat a dalt de l'arbre i un gos a un metre de la Mina! :)

… i fent un “quiet” que va deixar a tothom bocabadat. A la foto no es veu però hi havia un gat a dalt de l’arbre i un gos a un metre de la Mina! 🙂

La Cendra de la Serralada és la més veterana de l’equip. La Cendra és una gossa ja operativa en detecció de drogues i va realitzar un punt a punt amb caixes de detecció i caixes de cartró i va marcar activament la substància. Després vam ensenyar al públic algunes de les habilitats que fem per intentar estimular mentalment una Malinois boja per treballar: passar enmig de les cames, donar la pota, xocar-la, saludar al públic, inclinar-se, etc. (Mai deixo de preguntar-me com pot ser que a la gent li agradi més veure habilitats que es poden ensenyar en cinc minuts qualsevol tarda de Diumenge que una recerca ben feta que pot tardar mesos en consolidar-se! 🙂

La Cendra iniciant la marcació activa de la substància

La Cendra iniciant la marcació activa de la substància…

La Cendra fent el costat sense perdre'm de vista...

… fent el costat sense perdre’m de vista ni un segon…

...fent un quiet al mig de la pista...

…fent un quiet al mig de la pista…

... I acomiadant-se del públic! :)

… I acomiadant-se del públic! 🙂

Finalment la Syra va fer una recerca punt a punt en caixes i va marcar la substància passivament. Després vam demanar cinc voluntaris i a un d’ells li vam col·locar una gasa impregnada de pseudo de marihuana al mitjó que la gossa va localitzar ràpidament. Ens fa molta il·lusió pensar que una gossa adoptada fruit d’una cadellada no desitjada pugui contribuir, amb les seves qualitats naturals i la nostra dedicació, a ser una gossa útil per la societat!

La Syra començant la recerca!

La Syra començant la recerca!

La Syra xocant la pota!

Xoquem la pota?

Qui ha dit que els Borders tenen poca motivació pel mossegador? ;)

Qui ha dit que els Borders tenen poca motivació pel mossegador? 😉

No podia acabar aquest post sense agrair a l’Ajuntament la seva invitació en participar al FIMAC. Crec que ha estat un èxit i un encert rotund, no només per la implicació de tots fent cartells, controlant accessos i convertint el municipi sencer en una diada festiva, sinó pel nombrós públic que hi ha assistit. En aquest sentit val a dir que com més anys passen més creix la “família Lladruc” i van ser molts els clients que van venir-nos a veure. Gràcies Boira, Jazz, Gralla, Yuka, Pati, Sinuhé, Coco, Trufa, Mel, Nino, Linda… i tots els que segur que em deixo! Veure-us gaudir encara més dels vostres gossos ens fa estar ben orgullosos! 🙂

%d bloggers like this: