Benvingut a Lladruc, Connor!

En Connor, futur gos detector, gaudint del seu mossegador en el seu primer entrenament en un aeroport

En Connor, futur gos detector, gaudint del seu mossegador en el seu primer entrenament en un aeroport. Heu vist quina cara de felicitat? 🙂

Benvolguts amics de Lladruc,

Avui, dia oficial dels enamorats per a mig món, us haig de presentar algú molt especial: en “Connor de la Isla del Rey” (“Voltor de Togaricha” x “Amy de Marchamalo”). Igual que la seva germanastra Fura, que ja coneixeu, en Connor va néixer a Mallorca però amb tan sols tres mesos va ser enviat en avió a Barcelona, on s’estava iniciant en I.P.O i posteriorment en Ring Francès.

Sempre dic als meus alumnes que, per a tenir les màximes garanties, els gossos detectors s’han de comprar amb vuit o nou setmanes a criadors reconeguts i treballar gairebé obsessivament la seva socialització, control de la mossegada i obediència bàsica. També els dic que m’agrada més treballar amb femelles, que prefereixo els colors foscos perquè són més repressius i per tant s’ajusten més a la imatge que hem de donar a la majoria de serveis i que m’agraden els Pastors Alemanys de treball més aviat petits, lleugers i d’esquena curta.

Pascal deia que “el cor té raons que la raó ignora” i potser és veritat perquè així, com qui no vol la cosa, estic escrivint aquest post amb en Connor roncant als meus peus. Sí, en Connor, un Pastor Alemany d’un any, gris, mascle, no castrat, amb un físic allunyat del meu prototip ideal i que fins avui no havia viscut mai a dins d’una casa, que té una obediència molt justeta i que tampoc havia seguit cap mena de programa de socialització. Potser m’he impregnat de “l’esperit Sant Valentinenc” (existeix alguna nomenclatura semblant?) però després d’haver-lo fet jugar amb el mossegador vermell de la Cendra pel mig de l’aeroport i veure’l tan motivat que les potes li relliscaven i la curiositat per veure què era una maleta amb rodes, unes escales mecàniques o una cinta transportadora li feien no parar quiet ni un moment, he tingut el convenciment que, amb les seves qualitats naturals i el meu compromís i el de tot l’equip de Lladruc, serà un bon gos detector que ajudarà a crear un món més segur. Però encara estic més convençuda, amb aquella certesa que parla des del cor, que aquí serà molt feliç, potser com mai ho havia estat abans.

En Connor mirant fixament a la càmera amb la mateixa il·lusió amb la qual mira la pilota! :)

En Connor mirant fixament a la càmera amb la mateixa il·lusió amb la qual mira la pilota! 🙂

BENVINGUT A LLADRUC, CONNOR!

Inscripcions obertes pel curs de gossos detectors amb Paul Pujol. El seminari de l’any a Lladruc!

Inscripcions obertes pel seminari d'en Paul Pujol!

Inscripcions obertes pel seminari d’en Paul Pujol!

Per què a Lladruc només feu un seminari a l’any?

Sabem que ens sortiria més a compte fer seminaris cada cap de setmana però com ja sabeu, a Lladruc valorem la qualitat abans que la quantitat i per això només us oferim un seminari a l’any però del màxim nivell. El fem al nostre centre però, sobretot, el fem a casa: a Masarac, un bucòlic poble empordanès de poc més de cent habitants rodejat de vinyes i oliveres on els gossos poden córrer lliurement i on l’esmorzar i el dinar van a càrrec de “la mama” i les veïnes.

Com us podeu imaginar, organitzar un seminari així requereix tota la nostra dedicació i per això només comptem amb els millors: l’any passat vam organitzar conjuntament amb l’Ángel Fontecha el primer workshop de l’Aneta Migas a l’Estat Espanyol i en aquesta ocasió comptarem amb en Paul Pujol.

Qui és en Paul Pujol?

En Paul Pujol és el Coordinador-Instructor de la Unitat Canina de la Policia Local de Palma de Mallorca. Va ser l’autor del projecte i responsable de la posada en marxa de la unitat canina, una de les més consolidades, operatives i ben estructurades de l’Estat Espanyol, que compta amb sis gossos i deu agents.

Paral·lelament a la seva professió, porta dedicats més de 25 anys a l’ensinistrament de gossos sota el reglament I.P.O, en el qual actualment és:

  • Jutge d’ensinistrament del “Club Español del Perro de Pastor Alemán” (CEPPA) des de l’any 2000.Cal destacar que a l’Estat Espanyol hi ha tan sols un total de 22 jutges i ell és l’únic a les Illes Balears.
    Ha estat seleccionat els anys 2009, 2010, 2011, 2012, 2013 i 2014 com a jutge per a les proves classificatòries per accedir al Campionat Nacional, on és altament valorat per ser just, imparcial i tècnic.
    Ha estat jutge de la secció de rastres al Campionat Nacional d’Espanya 2011.
  • Figurant-Instructor, 2009.
  • Traçador i formador de traçadors, 2008.
  • Monitor-Instructor de grup de treball, 2000.
  • Com a competidor:- Ha participat en dotze campionats nacionals des del 1996.
    -2on lloc l’any 1998 en el Campionat Nacional RCEPPA.
    -29è lloc al Campionat Mundial de la WUSV l’any 1998 a Boston (USA) amb una qualificació de MB i millor espanyol classificat.
  •  Com a formador: ha format a 4 figurants oficials del RCEPPA i a diversos guies, set dels quals han participat al campionat nacional.
  • Com a docent: ha impartit cursos a diferents punts de la geografia espanyola relacionats amb l’I.P.O i també seminaris i cursos de gossos detectors a Forces i Cossos de Seguretat i Bombers.

Més enllà de tot això, però, en Paul és un apassionat del món caní i excel·lent formador que sap extreure, amb paciència i bon humor, el millor de cada guia i cada gos.

De què va el seminari?

En Paul ens explicarà amb tota mena de detalls l’ensinistrament dels gossos detectors: des de l’iniciació fins a l’operativitat. És un seminari pensat perquè qualsevol, tingui el nivell que tingui, pugui gaudir-lo i aprendre’n.

Com s’organitzarà el seminari?

El seminari està estructurat per aprofitar el temps al màxim: les classes teòriques seran en una sala àmplia, còmoda i amb projector i les pràctiques a la nostra pista d’ensinistrament completament vallada o, pels gossos que tenen més nivell, en un magatzem tancat amb un munt de palets i caixes que podem organitzar al nostre gust. El menjar casolà serà a punt només d’acabar les classes i els gossos podran passejar deslligats pels camps del voltant sense cap perill.

Com m’hi haig d’inscriure?

Oferirem poques places així que si esteu interessats en assistir al seminari de l’any ens podeu trucar al 636385174 o escriure’ns un mail a lladruc@hotmail.com i us enviarem un formulari d’inscripció. Repeteixo: oferirem poquíssimes places, no badeu! 🙂

Exhibició a l’Institut de Vilafant

Divendres passat, el dia 5 de Desembre, vam fer una exhibició a l’Institut de Vilafant (Figueres). Com ja us he comentat en posts anteriors, segons la F.A.D i altres organismes, el consum de drogues comença, per desgràcia, cada vegada més aviat. Per aquesta raó els psicòlegs insisteixen que és tan important desenvolupar estratègies de prevenció de la drogodependència des de ben joves i a Lladruc volíem aportar-hi el nostre granet de sorra mostrant la feina que fem amb els nostres gossos detectors.

Els alumnes de l'Institut de Vilafant durant l'activitat amb gossos by Lladruc

Els alumnes de l’Institut de Vilafant durant la xerrada teòrica de l’activitat amb gossos by Lladruc

Així doncs una representació del nostre equip formada per en David, la Syra, la Cendra, la Mina, la Fura i una servidora vam explicar als alumnes quines tipologies de drogues hi ha, perquè és tan perjudicial el seu consum i què fem els ensinistradors per crear una societat més saludable. Els vam ensenyar els materials que fem servir per entrenar, com es fa la selecció i l’ensinistrament dels gossos des que arriben a casa amb vuit setmanes fins que es converteixen en gossos operatius i com és, dia a dia, la nostra feina.

La Fura i una servidora durant l'exhibició

La Fura, gossa detectora en formació, i una servidora, Roser Feliu, durant l’exhibició

La part que més els va agradar, però, va ser l’exhibició ja que van poder tocar, educar i practicar habilitats amb totes les gosses.

Per últim volem donar les gràcies a l’equip directiu de l’Institut per haver comptat amb nosaltres, a tots els professors per la seva predisposició i voluntat per fer una activitat nova pel centre i a tots els alumnes perquè, tot i ser moltíssims i que bufava una Tramuntana espectacular, van estar molt atents a totes les explicacions de Lladruc!

Els 77 alumnes que van participar a l'activitat. A veure si sabeu trobar a la Mina i a la Fura!

Els 77 alumnes que van participar en l’activitat. A veure si sabeu trobar a la Mina i a la Fura!

Seminari de gossos detectors de narcòtics i explosius

En Reginaldo Aranda amb una servidora durant el curs de gossos detectors de narcòtics i explosius a St Sadurní d'Anoia

En Reginaldo Aranda amb una servidora durant el curs de gossos detectors de narcòtics i explosius a St Sadurní d’Anoia

Els dies 26, 27 i 28 de Novembre vaig anar a Sant Sadurní d’Anoia al seminari sobre “Gossos detectors de drogues i explosius” amb el brasiler Reginaldo Aranda, ensinistrador de gossos detectors d’explosius, narcòtics i de seguretat per a policies d’arreu del món.

El seminari anava enfocat principalment a presentar els Sokks. Aquest producte revolucionari creat pel Dr. Wolf A Kafka incorpora 20 explosius o 15 drogues en un sol tub d’una mida un xic més gran que un tap del bolígraf i en principi no produeix ni absorbeix contaminacions quan s’utilitza per entrenar i evita problemes en el seu transport i emmagatzemament. Tot i això, el producte no em va semblar tan extraordinari com m’havia imaginat: perquè haig d’ensenyar als meus gossos a detectar 15 substàncies si a la vida real només necessito ensenyar-los a buscar haixix, marihuana, cocaïna, heroïna i LSD? I si llavors marquen la lidocaïna dels habituals “strepsils” nadalencs o els gelocatils amb codeïna? Durant el seminari vam fer un entrenament utilitzant aquestes substàncies i en principi cap gos les va marcar però… qui m’ho assegura? I per explosius… de veritat cal que detectin pólvora d’escopeta?

Tot i això, la formació em va servir per aprendre de diferents cossos policials, agafar idees i resoldre dubtes amb altres ensinistradors especialistes i és que l’univers del gos detector és infinit. Sé que podria haver triat una especialitat més senzilla però què voleu que us digui… hi ha quelcom de romàntic i idealista quan després de passar-te mesos mirant pedigrees i valorant cadellades agafes un cadell amb vuit setmanes i poses tot l’esforç del món per ensinistrar-lo correctament i convertir-lo en un gos detector. Llavors veus que aquell innocent cadellet que intentava mossegar-te el camal dels pantalons s’ha convertit en un imponent gos que ajuda a crear un món més segur i tot l’esforç, els kilòmetres, els seminaris, les trucades desesperades als companys, les proves de certificació i les cabòries tècniques que han desfilat pel teu cap durant setmanes passen, de cop, a valdre sobradament la pena. I et poses a mirar més pedigrees, compres un altre arnès de cadell, vas a més cursos i… ja hi tornem a ser! 😉

Curs avançat de guia caní policial a Sant Feliu de Guíxols

Dilluns: dia oficial dels badalls, del cafè massa carregat i de canviar les bambes per sabates d’oficina. Però a Lladruc gairebé no distingim els dies festius dels laborables i Divendres, Dissabte i Diumenge vam participar com a docents al “Curs avançat de guia caní policial” celebrat a Sant Feliu de Guíxols. El curs va estar organitzat per dos professionals amb molts anys d’experiència a les espatlles amb la col·laboració de l’Ajuntament del municipi, el Sindicat de Funcionaris de Policia i Lladruc.

Alguns dels protagonistes del Curs avançat de guia caní policial a Sant Feliu de Guíxols

Alguns dels protagonistes del Curs avançat de guia caní policial a Sant Feliu de Guíxols

Cada vegada més unitats policials s’interessen per la incorporació de gossos especialistes com una ajuda insubstituïble per a la seva feina, sobretot en tasques de detecció de substàncies ilícites i per això els agents necessiten una base teòrica sòlida d’ensinistrament que englobi com és l’aprenentatge caní i com s’ha de fer el manteniment d’un gos de treball per aconseguir el seu màxim benestar físic i mental. Una servidora, a més, els va parlar de gossos detectors: quines especialitzacions hi ha, com s’ha d’efectuar correctament la seva selecció i com fer un ensinistrament òptim per tal d’obtenir uns gossos d’elit eficaços en les tasques exigides però també capaços de mostrar-se amables en públic, per exemple, en exhibicions a les escoles, xerrades i actes públics.

La teoria, sense una bona pràctica, no serveix per res així que ahir els vam explicar quins materials utilitzem a Lladruc per entrenar els nostres gossos detectors: els pseudos (substàncies químiques que fan la mateixa olor que la droga), les caixes de detecció de plàstic i holandeses, arnesos, mossegadors, pilotes, pinces, etc. i després vam mostrar el treball d’algunes gosses detectores de Lladruc.

En primer lloc vam treure la Fura, Pastor Alemany de treball. La Fura encara és una cadelleta i no vam voler exigir-li més del que era estrictament necessari així que gairebé podem dir que va gaudir d’una experiència positiva envoltada de cares noves, gossos i sorolls de tota mena.

La Fura fent un "seu" i "quieta" amb les seves punxegudes orelles ben enfocades cap a mi...

La Fura fent un “seu” i “quieta” amb les seves punxegudes orelles ben enfocades cap a mi…

Després la Mina els va ensenyar com ha de ser l’obediència bàsica d’un gos detector: caminar al costat sense estirar de la corretja, asseure’s, estirar-se, quedar-se quiets i venir a l’ordre. La Mina té un vincle extraordinari amb mi però és capaç de treballar amb qualsevol a canvi d’una simple carícia. I així ho va fer: els policies van poder practicar els exercicis amb ella i molts es van sorprendre que només coneixe’ls els pugés al damunt i intentés llepar-los la cara fervorosament. Estem farts de dir-ho: un bon gos detector ha de ser, abans que res, un gos equilibrat.

"Busca a en Wally" en versió Lladruc: on és la Fura?  :)

“Busca a en Wally” en versió Lladruc: on és la Fura? 🙂

La Burka és una gossa més contundent, més potent i més intensa treballant que la Mina i els policies van poder veure com feia els mateixos exercicis que la seva predecessora amb encara més entusiasme per poder jugar uns minuts amb un simple mossegadoret.

La Fura saltant d'alegria a sobre un voluntari de protecció civil de Sant Feliu de Guíxols després de treballar. La punyetera va ser condecorada i tot amb l'escut oficial! :)

La Mina saltant d’alegria a sobre un voluntari de protecció civil de Sant Feliu de Guíxols després de treballar. La punyetera fins i tot porta l’escut oficial enganxat a l’arnès! 🙂

La Cendra, Pastor Belga Malinois, va buscar la substància que prèviament havíem amagat dins d’unes caixes de detecció i va fer una marcació passiva, és a dir, es va asseure al costat de la substància. La Cendra, a més, sap fer un munt d’habilitats que van servir perquè els policies agafessin idees de cara a les seves exhibicions.

La Cendra caminant al mig de les cames en un moment de l'exhibició d'habilitats canines

La Cendra caminant al mig de les cames en un moment de l’exhibició d’habilitats canines

Finalment va sortir a la pista la Syra, Border Collie. Com ja sabeu la Syra és una gossa adoptada però, com que tenia una motivació, una focalització i unes ganes de treballar fora de sèrie la vam acabar convertint en una gossa detectora. La Syra va fer una marcació impecable no només de la caixa sinó també del mitjó d’un agent, on prèviament havíem amagat una petita quantitat de substància.

La Syra en plena marcació passiva de la substància amagada al mitjó d'un voluntari

La Syra en plena marcació passiva de la substància amagada al mitjó d’un voluntari

Per últim vull donar les gràcies a tots els assistents pel seu interès, les seves estimulants preguntes i per oferir-se de voluntaris per posar en pràctica tot allò que havien après a la part teòrica. Moltes gràcies a tots els professionals de la seguretat privada i pública que confien en Lladruc però moltes gràcies, sobretot, a l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols. El Sr. Alcalde i el Sr. Regidor del municipi van presenciar l’acte i van donar totes les facilitats perquè es pogués desenvolupar aquest curs que, estic segura, donarà pas a noves unitats canines de policia local que aconseguiran fer uns municipis encara més segurs per a tots els seus habitants.

La Fura molt ben acompanyada en braços del sergent de la Policia de Sant Feliu de Guíxols amb el Sr. Alcalde, el Sr. Regidor de seguretat pública i una servidora!

La Fura molt ben col·locada en braços del sergent de la Policia de Sant Feliu de Guíxols sota l’atenta mirada del Sr. Alcalde, el Sr. Regidor de seguretat pública i una servidora! 🙂

Taller Lladruc a l’Escola Mare de Déu del Món de Girona

A la pàgina de la F.A.D (Fundación de Ayuda contra la Drogadicción) podeu llegir diversos estudis que demostren que el consum de drogues comença cada vegada més aviat i amb les vulgarment anomenades “drogues lleugeres” com el haixix o la marihuana que, per desgràcia, bona part de la població considera encara “inofensives”. És per aquesta raó que a Lladruc sempre intentem conscienciar a la població i sobretot als més joves dels riscos que suposa a tots nivells el consum de drogues i ho fem com millor sabem: fent exhibicions, xerrades i tallers amb els nostres gossos detectors.

L’últim el vam fer el passat 27 d’Octubre a l’Escola Mare de Déu del Món de Girona i ens hi van acompanyar la Fura, la Mina i la Syra, les gosses detectores més sociables i tranquil·les de Lladruc.

Primer una servidora els va explicar quines són les drogues més habituals i perquè són perilloses per a la nostra salut i després els vaig explicar que molts policies i empreses de seguretat compren gossos detectors com els que nosaltres preparem per ser més efectius en la seva feina. Els vaig explicar que el procés comença amb l’elecció d’un cadell d’una genètica determinada que després socialitzarem i educarem perquè quan sigui gran sigui eficaç en allò que se li demani. El primer exemple va ser la Fura de Togaricha, Pastor Alemany de treball de només sis mesos, que els va ensenyar com s’inicia la preparació d’un cadell per tal que quan “sigui gran” pugui ser “una senyora gossa detectora”.  Els nens van quedar sorpresos de veure que els gossos de seguretat poden ser sociables, afectuosos i els encanta que els amanyaguin!

Un dels nens premiant a la Fura per fer el "Seu" perfecte

Un dels nens premiant a la Fura per fer el “Seu” perfecte!

La Mina és la relacions públiques infantil de Lladruc perquè està enamorada de tots els nens de l’univers. Tant és així que quan passeja pel carrer i veu un cotxet s’asseu davant i arqueja les celles esperant rebre una carícia. Potser és un pensament massa antropomòrfic però us puc assegurar que quan va baixar del cotxe i va veure 25 nens esperant-la els seus ulls eren de pura il·lusió. La Mina els va ensenyar l’obediència de base necessària d’un gos detector (asseure’s, estirar-se, quedar-se quieta, caminar al costat i venir quan se la crida) i tots els nens van poder donar-li premis, tocar-la i abraçar-la i ella, òbviament, va estar-ne encantada!

La Mina xocant la pota a una de les alumnes

La Mina xocant la pota a una de les alumnes

Una alumna fent el "seu" a la Mina. Mireu quina cara de felicitat tenen tots els nens! :)

Una alumna fent el “seu” a la Mina. Mireu quina cara de felicitat tenen tots els nens! 🙂

Finalment la Syra, Border Collie, va buscar la substància amagada en una de les llaunes que havíem situat prèviament en fila i va fer una marcació passiva. Després va ensenyar-los habilitats avançades com passar al mig de les cames, donar la pota, xocar-la, fer la croqueta, fer el mort, caminar  a dues potes i tots els nens es van barallar perquè volien tocar “la gossa peluda de dos colors”!

La Syra xocant la pota mentre camina a dues potes, aquesta habilitat va encantar a tots els nens!

La Syra xocant la pota mentre camina a dues potes, aquesta habilitat va encantar a tots els nens!

Des d’aquí volem donar les gràcies a l’Escola Mare de Déu del Món i a tots els alumnes per haver confiat en Lladruc pel desenvolupament d’aquesta activitat i esperem tornar-nos a veure ben aviat!

Roser Feliu

Curs avançat de guia caní policial a Palafolls

Els alumnes al curs avançat de guia caní policial

Els alumnes del curs avançat de guia caní policial a Palafolls!

Durant els dies 6, 7 i 8 d’Octubre es va celebrar a Palafolls el “Curs avançat de guia caní policial“, organitzat per dos policies amb una dilatada trajectòria professional i la col·laboració del Sindicat de Funcionaris de Policia i Lladruc.

És una realitat que, cada vegada més, la seguretat pública valora més la tinença de gossos específicament ensinistrats per ajudar-los en diferents tasques, especialment en la recerca i localització de substàncies estupefaents. El gos d’aquestes unitats ha de ser un gos d’elit però també és essencial que existeixi un binomi perfecte entre aquest i el seu guia. Així doncs els policies van aprendre conceptes importants d’etologia, tècniques d’ensinistrament, maneig del gos i operativitat real. En la meva xerrada vaig explicar les diferents especialitats dels gossos detectors (des de drogues fins a gossos detectors de cadàver submergits) i quina és la selecció que han de seguir: gènere, races més utilitzades i proves per al cadell i el gos adult. També els vaig exposar la metodologia de Lladruc per seleccionar els cadells amb vuit setmanes i, només d’arribar a casa, començar l’esforç de socialitzar-los i ensinistrar-los per convertir-los en excel·lents gossos de treball que també puguin viure correctament en família.

A la part pràctica la Fura, Pastor Alemany de poc més de cinc mesos, va mostrar el treball d’iniciació del cadell. La Mina va ensenyar als alumnes l’obediència de base necessària per a un gos detector (fins i tot algun policia va poder practicar amb ella!) i la Cendra, Pastor Belga Malinois, va fer una demostració d’obediència avançada amb i sense corretja i de marcació activa de la substància ben amagada en una caixa. Finalment la Syra, Border Collie, va fer una marcació passiva i va realitzar diferents habilitats. També vaig mostrar als alumnes tot el material que fem servir: caixes holandeses de detecció, mossegadors, estoigs de pseudos, etc.

La Fura amb la placa de la policia local de Sant Feliu de Guíxols!

La Fura ja gairebé sembla una “senyora gossa policia” amb la placa de Sant Feliu de Guíxols! 😉

Des d’aquí vull donar les gràcies a l’Ajuntament de Palafolls i més concretament al regidor de seguretat ciutadana, pel seu interès i la cessió del magnífic espai on es van desenvolupar les classes teòriques i pràctiques, als organitzadors del curs per haver comptat amb Lladruc i a tots els assistents per les seves preguntes i la seva il·lusió. Tant de bo aviat totes les policies del nostre país disposin d’una unitat canina!

Roser Feliu.

Felicitació de l’Ajuntament de Palafolls

Felicitació Palafolls

Felicitació de la Policia Local de Palafolls

Quan de petita em preguntaven “Què vols ser de gran?” sempre deia el mateix: o veterinària o “educar gossos policia”. I, sense saber ben bé com, tan sols sis anys després d’haver engegat Lladruc estic gestionant un equip de gossos detectors que col·labora amb empreses de seguretat privada i policies locals.

L’últim Ajuntament al qual hem ajudat, el de Palafolls, ens ha fet arribar una carta d’agraïment per la nostra presència a la Festa Major. Crec que és immerescuda però des d’aquí vull agrair al sergent i a tots els policies d’aquest municipi l’oportunitat que ens ha donat i lloar la seva tasca, sempre necessària i crec que mai prou ben valorada, d’ajut al ciutadà.

Moltes gràcies per confiar en Lladruc!

Roser Feliu.

Curs avançat de Guia Caní Policial

Del 29 de Juliol a l’1 d’Agost vaig col·laborar en el Curs avançat de guia caní policial organitzat pel sindicat de funcionaris de Policia i protagonitzat per diverses unitats policials de les comarques gironines i barcelonines.

El curs, d’un total de cinquanta hores i enfocat a policies, militars, vigilants municipals i voluntaris de protecció civil, va explicar les diferents tècniques d’ensinistrament i el maneig correcte del gos que treballa per a forces i cossos de seguretat de l’estat. Vaig preparar un power point on vaig explicar les diferents especialitats dels gossos detectors (des de drogues fins a gossos detectors de cadàver submergits) i quina és la selecció que han de seguir: gènere, races més utilitzades i proves per al cadell i el gos adult. També els vaig exposar com seleccionem i treballem amb els nostres gossos des que arriben a casa amb vuit o nou setmanes i l’esforç que fem perquè el seu ensinistrament i la seva socialització no només siguin els idonis per convertir-los en excel·lents gossos de treball sinó també perquè puguin viure correctament en família.

Una servidora "predicant" les virtuts d'una bona socialització del futur gos detector :)

Una servidora “predicant” les virtuts d’una bona socialització del futur gos detector 🙂

Però un curs de guia caní no val per res si no és també pràctic així que el dia 30 de Juliol els vaig presentar tot el material que utilitzem per entrenar els nostres gossos detectors: els pseudos (substàncies químiques que fan la mateixa olor que la droga), les caixes de detecció de plàstic i holandeses, armilles protectores pel gos, arnesos, mossegadors… i els nostres protocols de treball.

Els pseudos que utilitzem per ensinistrar els nostres gossos detectors

Els pseudos que utilitzem per ensinistrar els nostres gossos detectors de drogues

Explicant els nostres protocols de treball

Una servidora explicant els nostres protocols de treball

També vaig voler que els alumnes poguessin veure el treball de construcció d’un gos detector així que els vaig presentar la Fura i els vaig explicar com, amb només tres mesets, la socialitzem, la motivem a través del joc i preparem la seva obediència de base.

La Fura, amb només tres mesets, fent una cridada immediata :)

La Fura, amb només tres mesets, fent una cridada immediata 🙂

La Mina i la Burka els van servir d’exemple per entendre com és la preparació d’un gos jove, el nivell d’exigència demanat i la satisfacció que suposa veure com tot l’esforç dedicat a les primeres etapes comença a mostrar la seva recompensa.

La Mina caminant al costat sense estirar de la corretja

La Mina caminant al costat sense estirar de la corretja

Finalment la Cendra, Pastor Belga Malinois, els va mostrar l’eficàcia d’un gos ja preparat i la seva passió (com diuen els anglesos el drive) per complaure el guia des del moment que li posem l’arnès de treball.

La Cendra en plena marcació activa de la substància

La Cendra en plena marcació activa de la substància…

I resolent dubtes ben feliç amb el mossegador a la boca...

… i feliç de la vida resolent dubtes amb el mossegador a la boca!

En resum, quan un sent una verdadera passió per alguna cosa no pot deixar de transmetre-la i aquest curs va ser molt estimulant per mi. Gràcies a tots per haver confiat, una vegada més, en Lladruc!

Roser Feliu.

Foto de grup i la Fura en braços del Sr. Alcalde!

Foto de grup amb la Fura en braços del Sr. Alcalde!

Gràcies Dog!

Fura: la nova generació.

La Fura: la nova generació de gossos detectors de Lladruc

Molts clients em pregunten quan va començar la meva afició pels gossos. A nivell acadèmic vaig fer el meu primer curs d’ensinistrament amb setze anys recent estrenats però la meva passió venia de molt abans i contràriament al que es sol pensar, els meus pares hi van tenir poc a veure. Per a ells, els gossos eren bonics si els miraves de lluny. Per la meva mare, pediatra, eren poc menys que els culpables d’un munt de zoonosis terribles i incurables i a ulls del meu pare només existia el Pastor Alemany però com que “no es pot esclavitzar un gos gros a viure en un pis” vaig haver d’esperar fins als vuit anys per tenir el meu primer gos, en Truc, un cadell de maltès que es va morir quan feia tres anys que em servia de “conillet d’índies” com a estudiant de veterinària.

Així doncs sospito que la primera espurna de la meva passió canina prové de “l’avi Ponç”, el meu avi patern. Poc després d’anar a viure a Verges, van regalar als meus avis un cadell de quatre setmanes de Pastor Alemany, suposadament descendent “dels gossos patrullers dels alemanys de la segona guerra mundial” i com que en aquella època ningú sabia anglès li va posar un nom desconegut per tots els pagesos veïns: “Dog”.
En aquells llargs Diumenges d’hivern que passava a casa els avis l’única cosa capaç d’entretenir-me durant hores eren les històries d’en “Dog”. En Dog: l’imponent bèstia que saltava marges per fer fora als lladres, el valent defensor de la sucursal de la Caixa de Girona que dirigia el meu avi, el dolç amic que posava el morro a la falda quan la meva àvia feia mitja, l’enèrgic company d’aventures quan el meu pare era un adolescent i el primer en sentir-lo quan, de més gran, tornava de la Universitat amb el cotxe de línia. Ara bé, suposo que degut a una pèssima socialització, en Dog no suportava a ningú “d’aspecte estrany” la qual cosa incloïa capellans amb sotana, monges, militars i policies. La història més divertida la va protagonitzar quan era ben jovenet (suposo que devia estar en ple canvi de dents) i és que en una ocasió va aprofitar que el meu avi va haver d’acompanyar en cotxe el cap de la guàrdia civil de la província per fer-li bocins el seu tricorni amb una minuciositat que va deixar a tothom sense paraules i que el meu avi va haver de pagar en favors bancaris… i molts “Ducados”!

I per què m’he permès la llicència de trencar la tònica general del blog escrivint aquest post? Perquè Dissabte l’avi ens va deixar i, una de les moltes coses que vaig intentar agrair-li les últimes setmanes i no sé si va arribar a entendre, és que gràcies a aquelles històries que explicava per entretenir-me sense haver de córrer darrere la meva bici per Besalú, he fet del meu embadaliment infantil una empresa d’ensinistrament caní que intenta utilitzar els valors que em va transmetre. A dia d’avui m’acompanyen en aquest camí ni més ni menys que quatre “Dogs”: la Cendra, la Mina, la Burka i la Fura, que no foragiten lladres ni mosseguen tricornis però m’agradaria pensar que un dia serviran d’estímul per fer menjar als néts o renebots. Possiblement hi posaré més pa que formatge i els explicaré que eren unes gosses detectores increïbles i absolutament genials que anaven a vaixells, aeroports o empreses per buscar substàncies i que elles van existir gràcies a les històries d’en Dog, el Pastor Alemany d’un rebesavi llunyà. Sigui com sigui, gràcies “Avi” i gràcies “Dog”!