Vuitena edició del curs d’educació canina i coneixements veterinaris!

Curs educació canina i coneixements veterinaris

Avui us presentem la VUITENA (sí, sí, VUITENA!) edició del “Tinc un gos: i ara què? Curs d’educació canina i coneixements veterinaris“. Com ja sabeu, és una formació impartida per l’Emili Barba, Llicenciat en veterinària per la UAB i doctorant en nutrició animal i una servidora, Roser Feliu, directora de Lladruc i Màster en instructor d’unitats canines de treball per la UAB.

El curs compta amb l’aval del col·legi de veterinaris de Girona i el patrocini de Royal Canin i Laboratoris Virbac i ha estat escollit, entre altres, per l’Ajuntament de Riudellots de la Selva i el de Figueres i sis grups d’alumnes de dos i quatre potes de totes les edats.

No te’l deixis perdre! Per tenir més informació pots trucar al 636385174, escriure a info@lladruc.com o deixar-nos un comentari al blog!

Setena edició del “Tinc un gos, i ara què?: curs d’educació canina i coneixements veterinaris”

Curs educació canina i coneixements veterinaris

Pòtser setena edició del curs educació canina i coneixements veterinaris

A Lladruc ens volem adaptar al màxim a les vostres necessitats així que com que éreu molts els que ens demanàveu poder aprofitar els Diumenges per gaudir més dels vostres gossos hem decidit fer la 7a edició (sí, sí, SETENA!) aquests dies.

Com ja sabeu es tracta d’una formació teòrica i pràctica en la qual han confiat organismes com l’Ajuntament de Riudellots de la Selva o Figueres i diversos grups d’alumnes de dos i quatre potes que ens les valoracions posteriors al curs han demostrat estar molt satisfets. El curs, patrocinat per Royal Canin i Laboratoris Virbac, té l’aval del Col·legi de Veterinaris de Girona i com ja sabeu està impartit per l’Emili Barba Vidal, llicenciat en veterinària per la UAB i doctorant en nutrició i per una servidora, Roser Feliu Latorre, màster en instructor d’unitats canines de treball per la UAB i directora de Lladruc.

No deixeu perdre aquesta oportunitat i inscriviu-vos ara a través del telèfon 636385174 o l’e-mail info@lladruc.com

Fins ben aviat!

Com trio l’ensinistrador del meu gos?

La Raquel i en Mac, clients i amics de Lladruc

La Raquel i en Mac, clients i amics de Lladruc

No és gaire freqüent però de vegades alguns dels nostres clients vénen desenganyats d’algun altre ensinistrador. Val la pena dir-ho però, lamentablement, en aquest país qualsevol pot ser ensinistrador. Tan és possible que sigui “ensinistrador” una persona que simplement “li agraden els gossos” com aquell que durant molts anys ha invertit grans esforços per aconseguir un bon nivell formatiu. Òbviament, el fet que encara no existeixi una homologació només fa que perjudicar als que estaríem disposats a passar-la.

Tornem al tema: les estafes són, sortosament, poc habituals però possibles. De cara a evitar-les us donaré uns quants consells perquè pugueu escollir un bon ensinistrador.

– Tal com deia, pregunta-li quina formació té. Si t’explica que va aprendre “amb un gran mestre” però curiosament no li posa nom o bé que va formar-se a Estats Units però no sap dir-t’en ni la ciutat, malfia-t’en. Un bon ensinistrador t’explicarà quin currículum té amb el cap ben alt. No acceptis explicacions del tipus “a casa sempre hi havia hagut gossos i m’hi entenia bé”, ja ens agradaria, però l’ensinistrament no és cap ciència infusa. Tampoc posis el teu gos en mans d’algú que ha fet un únic curs d’ensinistrament i s’atreveix a “resoldre-ho tot”.

– Alguns ensinistradors tenen fama de saber portar molt bé els gossos i de tenir menys mà amb els propietaris però, tot i això, el tracte personal és molt important. Una persona pacient i amable sempre obtindrà més resultats que aquella persona nerviosa, irascible i amb poc autocontrol.

– Un ensinistrador ha de ser, abans que res, un bon comunicador. Fa servir un llenguatge massa tècnic per donar-se importància? O bé explica les coses d’una manera tan planera que te les podria dir la teva veïna? Un bon ensinistrador ha de donar la informació d’una manera clara i entenedora però sempre ha de ser rigorosa. Recorda: un amateur diu allò que sap, un professional sap què diu. 

– Fixa’t quin gos té. Tot i que com sol passar sempre “el més mal calçat és el sabater” veure el comportament del seu gos ens marcarà unes pautes. Si veiem que està esporuguit, duu permanentment la cua entre cames o mira temerós al seu propietari, malfiem-nos-en. També cal fixar-nos en l’altre extrem: si l’ensinistrador l’ha de cridar deu vegades perquè deixi de mossegar una fulla… alguna cosa passa. Pregunta-li, també, perquè va escollir aquesta raça o creuament i si practica alguna disciplina concreta.  Si un ensinistrador no té cap gos podem ser ben-pensats i creure que és perquè té uns horaris laborals molt intensos o ser una mica més dolents i pensar que es dedica a aquesta feina per obligació.

– En aquest sentit pregunta-li perquè va escollir-la. Li agrada? Sempre l’havia volgut fer o després de realitzar mil oficis diferents va creure que era una “sortida ràpida” de l’atur? Intenta esbrinar si en el seu temps lliure es dedica d’alguna manera al món del gos. Fa competicions? Assisteix a seminaris? Va a esdeveniments canins? Si diu que el cap de setmana vol “desconnectar de gossos” perquè n’està cansat, malfia-te’n.

– Demana referències. Els ensinistradors tenim fama d’egòlatres però estareu d’acord amb mi que qui està orgullós de la seva feina l’ensenya. Si no és capaç de donar-te (amb el consentiment del client) cap referència desconfia.

– Fuig tant d’aquells que et donen una garantia per escrit que el gos farà cas al 100% com d’aquells que diuen que el teu gos és un cas perdut sense haver-lo observat. Cap gos és una màquina.

– Pregunta quines tarifes té.  Si als deu minuts de parlar l’ha abaixat 10 euros una de dos: o bé li manca feina (mal senyal) o no valora prou el seu treball. A l’extrem contrari: no paguis mai un preu desorbitat, es tracta d’educar-lo, no de recobrir-lo amb pedres precioses. Intenta ser objectiu, paga allò que pagaries per una classe particular pel teu fill.

– Desconfia dels ensinistradors que et fan pagar un “pack tancat” i per avançat de sessions. Si no hi ha dos gossos iguals, per què se’ls ha d’oferir el mateix?

– Un ensinistrador ha d’estar donat d’alta d’autònoms o ser treballador per una empresa d’ensinistrament (S.L) per la qual cosa t’ha de donar sempre la corresponent factura. No fer-ho és un FRAU. També hauria de tenir contractada una pòlissa de responsabilitat civil que cobreixi els incidents que es poguessin produir. Si l’ensinistrador ofereix les classes en un centre caní aquest hauria de disposar, com a mínim, de nucli zoològic i permís d’activitat. I recorda, un camp mal vallat NO és un centre caní. (Estic apunt d’esborrar aquest apartat per obvi, fixem-nos en un altre àmbit: aniries a un restaurant que no té ni permís d’obertura?).

Finalment pensa que amb l’ensinistrador és possible que s’estableixi un vincle molt més proper del que a primera vista puguem imaginar. Durant algunes sessions treballarà amb tu, frec a frec, per ajudar-te a aconseguir que el teu gos (aquest animal que tant t’estimes) tingui un bon comportament i sigui més feliç. Un bon educador caní t’escoltarà, mirarà què és el millor per a tu i pel teu entorn i serà honest. Tria algú que es mereixi la teva confiança.

P.D- I l’última recomanació és que trieu a Lladruc. Perquè? Doncs perquè més enllà de ser l’única empresa de les comarques gironines amb formació universitària en educació canina que funciona des de fa cinc anys, estem tan apassionats per la nostra feina que, enlloc de descansar després d’una llarga jornada laboral, ens dediquem a actualitzar el blog per ajudar-vos. I gratis! 🙂 🙂 🙂

Tuk

En Tuk és un Pastor Alemany que viu a Olot amb els seus propietaris, una parella jove molt responsable. Com que eren molt conscients de totes les obligacions que comporta un gos van decidir trucar a Lladruc gairebé tan bon punt el seu cadell va entrar a casa. Així doncs vam treballar l’obediència bàsica: asseure’s, estirar-se, quedar-se quiet, caminar al costat sense estirar de la corretja i venir a l’ordre, li vam ensenyar a controlar la mossegada i millorar la seva conducta higiènica.  La dedicació dels seus propietaris i la seva predisposició pel treball han fet que ara sigui un majestuós Pastor Alemany perfectament educat que fa les delícies de tothom. Tal com ja vaig escriure en el post https://lladruc.wordpress.com/2009/07/18/educar-un-cadell/ com n’és d’important començar amb una bona base!

Últimes places

Us informem que queden les últimes places per la tercera edició del “Curs d’educació canina i coneixements veterinaris” que començarà el proper Dissabte 5 Maig i que, per disposar de més espai, es durà a terme a les instal·lacions del Club d’Agility Girona. No t’el deixis perdre!

Per més info podeu contactar amb nosaltres a: info@lladruc.com o bé als telèfons 636385174 (Roser) o 609656940 (Emili).

Us hi esperem!

3a edició del curs educació canina i coneixements veterinaris

Després de l’èxit i les bones puntuacions rebudes en les enquestes anònimes realitzades pels alumnes de l’última edició, hem decidit tornar-vos a oferir el “Curs d’educació canina i coneixements veterinaris” que compta amb la col·laboració de Sakatia, Virbac i Royal Canin. El Col·legi de Veterinaris de Girona l’avala ja que reuneix un dels temaris més complerts a nivell nacional per a la formació de propietaris i futurs professionals del món caní. T’el perdràs? Reserva ara la teva plaça enviant-nos un mail a info@lladruc.com o bé trucant al 636385174. Fins aviat!

Curs educació canina i coneixements veterinaris

Queden les 2 últimes places per tancar les inscripcions a la 2a edició del “Curs d’educació canina i coneixements veterinaris” que començarà el pròxim Dissabte 14 de Gener. Es tracta d’una formació teòrico-pràctica recomanada pel col·legi de veterinaris de Girona i patrocinada per Sakatia, Royal Canin i Virbac que pretèn donar el màxim d’eines possibles als propietaris per aconseguir una òptima relació amb els seus gossos.

Per apuntar-vos podeu contactar amb l’Emili al 609.656.940 o bé a info@lladruc.com Us hi esperem!

P.D- Per cert, us desitgem que aquest 2012 estigui ple de Lladrucs!

Tona

La Tona deu el seu nom als 995kilos que li falten per arribar a aquesta unitat de mesura la qual cosa ja dóna una idea del tarannà original i divertit  dels seus propietaris.

La Tona és una gosseta molt carinyosa i alegre que es comportava perfectament quan estava sola però, en presència dels seus amos, feia uns lladrucs tan recurrents i aguts que eren capaços de malmetre qualsevol timpà. Així doncs ens vam posar a treballar perquè, mitjançant premis i aplicant algunes de les tècniques que jo havia après al seminari de la Monique de Roeck del Març (veure post del 18 d’Abril), deixés de reaccionar als sorolls. I així, després de fer sonar el timbre, moure les claus o obrir i tancar la porta del garatge durant algunes sessions hem aconseguit que la Tona estigui tranquil·la i callada.

Des d’aquí vull agraïr als seus propietaris la confiança dispositada i a la gosseta la seva energia, efusivitat i ganes de treballar!

Regala Lladruc!

Segur que coneixeu algú que més que passejar el gos sembla que el gos el passegi a ell, que té dubtes sobre quina raça escollir, que no sap com educar el seu cadell o té un gos amb alguns problemes de conducta que li agradaria corregir. En definitiva, segur que coneixeu algú que necessita Lladruc!

Per això hem volgut facilitar la feina al tió, al pare noël i als reis mags oferint-los un val per una sessió d’educació canina a Lladruc. És molt senzill: només s’ha de contactar amb nosaltres per correu electrònic lladruc@hotmail.com o bé per tel. 636385174, imprimir la targeta i… voilà, vét aquí un magnífic regal!

Ets “encantadora de gossos”?

La meva professió és bastant desconeguda pel gran públic, per això sense saber ben bé com sempre acabo explicant que no sóc “encantadora de gossos” sinó educadora canina. La meva feina és assessorar als propietaris perquè puguin gaudir al màxim de la relació amb el seu gos. Explico que crec en el vincle amb l’animal, en la confiança i la compenetració i que rebutjo la violència gratuïta, l’estrès innecessari i el sadisme per poder dur a terme aquesta tasca.

És de sentit comú però sovint no queda clar:  ser educador caní (repeteixo, no “encantador caní”) no és quelcom paranormal. Ens agradaria molt poder presumir que gaudim d’un do que ens fa especials però la veritat és que la nostra feina es basa en l’observació minuciosa i l’anàlisi exhaustiva de l’entorn, en la implicació i l’empatia amb el propietari i en un profund respecte, sensibilitat i estima del gos. A vegades aquest procés pot ser llarg i requerir un esforç notable per part del triangle format per l’ensinistrador, el propietari i el gos. Qui prometi solucions extraordinàries i vitalícies per a qualsevol problema en una sola sessió, sense tenir en compte ni el propietari ni  l’entorn i mitjançant tècniques gairebé esotèriques o bé és un il·lús o bé un farsant. Lamentablement d’exemples en sobren, només heu d’engegar la televisió.

A Lladruc no parem de pensar amb l’allau de gossos que ens arribaran un cop els seus propietaris hagin intentat “arreglar-lo com diu a la TV” i no se n’hagin sortit i amb aquells clients que exigiran “resultats en una hora perquè al programa ho fan així”. Estem un xic desmoralitzats. Som els únics?

%d bloggers like this: