Campionats europeus a Suïssa

Com a bona autònoma no em costa reconèixer que m’ho penso dues vegades abans d’anar-m’en de vacances però els campionats europeus de dogfrisbee eren massa temptadors, massa enriquidors professionalment i personalment i massa divertits per ignorar-los. I així va ser com ens vam agafar cinc dies (del 25 al 29 d’Agost) per anar a Mellingen (Suïssa) on s’havien citat equips de bona part d’europa. “L’Spanish delegation” comptava amb cinc competidors: David Román amb “Ro” i “CIA”, Jordi Carrasco amb “Màster”, Aitziber Arandia amb “Indar”, Rafel Bosch amb “Eole” i una servidora, Roser Feliu, amb la protagonista absoluta d’aquest blog, la Cendra.  Val a dir que, tot i haver-nos esforçat moltíssim per deixar el llistó ben alt les decisions dels jutges no ens van ser massa favorables. Sincerament, la sensació que m’en vaig endur va ser que hi havia gossos més aviat mediocres amb guies excel·lents que s’havien esforçat a realitzar un treball extraordinari. M’explico millor: esperava veure gossos d’una qualitat natural superior, gossos exhultants i “psicòpates” pel frisbee i, en canvi, vaig veure ensinistraments adaptats a gossos més aviat lents, desmotivats i un xic robotitzats que donaven pas, això sí, a coreografies espectaculars motivades, sobretot, per un control brutal de l’exercici per part del guia. Parlant en plata: molt de mèrit del guia i poques qualitats naturals de l’animal. (Però com que encara em queda molt per arribar al seu nivell no criticaré més! 🙂

(Trobo que aquesta foto és brutal! Qui diu que el Frisbee està destinat als Borders?)

Anuncis

AWI Qualifier Spain

El 18 de Juny vam anar a Tarragona a la competició internacional de dogfrisbee “‘AWI Qualifier Spain”, que va tenir el patrocini de Lladruc. El dia abans vam poder assistir a un seminari organitzat per Julia Zimmermann i Björn Tigges, dos alemanys que s’han convertit en tot un referent de l’esport, on vam aprendre nous llançaments, manteniment del gos de frisbee i vam aprofundir en alguns aspectes fonamentals del reglament, com per exemple quins salts podem fer amb gossos menors d’un any o com es puntua una ronda de freestyle. L’ambient va ser molt bo en tot moment, sobretot perquè gairebé tots havíem coincidit a l’anterior competició a Saragossa i ja teníem les bromes (i les delícies gastronòmiques de cada punt d’espanya) apunt.

L’endemà vam començar amb la ronda de freestyle i, tal com va passar a Saragossa, em vaig quedar bocabadada del nivell dels participants alguns dels quals sortien gairebé taquicàrdics de la pista. 

Després va tenir lloc una exhibició de dogdancing a càrrec de la campiona d’espanya de l’especialitat i  Lladruc va fer una exhibició de detecció. Els nervis, la calor i el fet que escassament deu minuts abans havíem sortir a la pista a competir ens van jugar una mala passada i la Cendra i l’Eole van fallar bastant en la marcació de la substància. Tot i així, estic contenta de l’actuació dels gossos davant del nombrós públic i les condicions ambientals adverses.  

Quan estàvem apunt de sortir a la ronda de Throw&Catch vaig veure que la Cendra no recolzava bé la pota dreta de davant. No tenia cap fractura ni cap lesió muscular important però li costava el moviment d’abducció. Com que per mi és una qüestió de pura responsabilitat mantenir el benestar físic i psicològic de la meva atleta abans que el meu egoïsme com a guia d’obtenir un lloc a la classificació, la Cendra es va quedar descansant al transportí i just després de veure la ronda de Throw&Catch vam anar a demanar l’opinió d’un veterinari 24hores. Com que, com en tot a la vida, sempre n’hi ha una de cada, al tornar vam guanyar el lot de productes que es sortejava a la rifa!

Després de dinar van tenir lloc les últimes rondes de freestyle i Throw&Catch i la jornada es va acabar amb la sorpresa de veure com en Rafel i l’Eole obtenien el tercer lloc en el Throw&Catch i el setè a la general. 

Des d’aquí felicitar a tots els participants, sobretot al campió absolut, David Román, i a l’organització per impulsar aquest esport i donar les gràcies a aquesta gran família de “bojos pels discs voladors” per fer-nos tan agradable la jornada: Oiane, Óscar, Robertín, Mariàngels, Aitziber, Leyla, Urri, David, Jordi, Anabel, Sònia, etc.

Competició de Dogfrisbee a Saragossa

Coneixeu el Dogfrisbee? D’un mode molt reduccionista es tracta d’una disciplina en la qual el guia ha de tirar frisbees al seu gos i on es valoren les habilitats que aquest sap fer però també la seva manera manera d’agafar-lo, la rapidesa amb la qual el torna al propietari, la motivació del gos i un llarg etcètera.

Essent sincers us haig de confessar que, per a mi, el frisbee era aquell joc distès i divertit que la Cendra, la meva pastor belga malinois, es guanyava després d’una bona sessió de treball “seriós”. Però llavors van aparèixer en Rafel Bosch i l’Eole fent habilitats de tota mena (passant entre les cames, saltant a l’esquena, fent overs, vaults i altres espectacularitats) i em van fer picar la curiositat. També hi va tenir a veure el fet que el subcampió del món de l’especialitat, en David Román, (www.dogfrisbee.es) s’oferís, amb una amabilitat extrema, per ajudar-nos en el que calgués.

Jo no en tinc ni idea de tirar els discs i, a part d’estar lesionada de cervicals, degut al meu treball diari amb gossos mai m’he acabat de recuperar de l’operació del canell dret però tot i així entre un i l’altre em van ben “entabanar” per anar al Campionat de Dogfrisbee a Saragossa del passat 16 d’Abril. Només d’arribar ja em vaig espantar: tothom semblava tirar el frisbee amb una precisió, velocitat i trajectòria inmillorable i els gossos feien unes habilitats que els haguessin contractat en qualsevol espectacle. Així que, després del shock inicial i per primera vegada a la vida, vaig anar a una competició sense ànim de guanyar. Alliberades de qualsevol pressió, la Cendra i jo vam sortir a la pista amb la música triada una hora abans, la coreografia improvitzada, una canellera al braç dret i moltes ganes de passar-ho bé. Com us podreu imaginar vam quedar penúltimes però m’alegro moltíssim d’haver-nos inscrit, l’ambient va ser fantàstic i ens vam divertir d’allò més.  Ara ens queden poc més de dues setmanes per “entrenar” per la pròxima competició, la classificatòria AWI que tindrà lloc a Tarragona el 18 de Juny, a la qual esteu tots convidats i que comptarà amb l’esponsorització de Lladruc.

Feliç Sant Jordi!

D’esquerra a dreta: la Cendra, l’Eole, la Docy, la Nuska i tot l’equip de Lladruc us desitgem un Feliç Sant Jordi!

Feliç 2011!

Tot l’equip de Lladruc i especialment la Cendra us vol desitjar un Feliç 2011!

(Ja ens heu enviat la vostra foto nadalenca pel concurs?).

Stage Marc Villain i Régis Pilarsky

El cap de setmana del 30 i 31 d’Octubre la Cendra i jo vam assistir al “VI Stage Ring Xaloc” a Palau Solitar i Plegamans. Vam poder gaudir d’uns ponents d’excepció, els multifinalistes Régis Pilarsky i Marc Villain i el fill d’aquest, Axel, que amb només quinze anys semblava portar el traje des del dia que va nèixer.

Tot i una migranya espantosa que em va acompanyar bona part del cap de setmana vaig gaudir gratament de la formació, sobretot pel savoir faire dels ponents. Potser per la gran decepció que vaig tenir amb Jean Marc Alan (veure post Octubre 2009) m’esperava uns formadors distants, superbs i adoctrinadors però el que em vaig trobar no podia ser més diferent. Els tres van mostrar-nos, d’una manera amena i propera, com construeixen els exercicis des de cadells fins a programes avançats, sense fer judicis ni valoracions dels ensinistraments efectuats, simplement animant-nos a millorar i treure el màxim partit dels nostres gossos. 

Particularment sé que a la Cendra i a mi ens queda moooolta feina per fer, escoltar més i posar el “mode treball” quan entrem a la pista però estic segura que amb ajuda i un bon treball fet amb  il·lusió i constància, més tard o més d’hora assolirem els objectius marcats. Oi que sí, Cendreta? 🙂

Lladruc a l’escola Vedruna

El passat 8 de Juliol Lladruc va realitzar un taller educatiu al casal d’estiu de l’escola Vedruna de Malgrat de Mar.

Inicialment l’havíem plantejat pels alumnes de cicle mitjà però degut a la insistència de professors i monitors vam acabar fent-lo per tot el casal, 72 alumnes!  La xerrada va tenir dues parts diferenciades, en primer lloc vam explicar lleugerament com s’és un bon propietari, totes aquelles responsabilitats que comporta un gos, des de treure’l a passejar fins a portar-lo al veterinari i després ens vam centrar en els gossos d’ajuda social (gossos guia, rescat, assistència, teràpia, etc). Finalment la Cendra, pastor belga malinois, els va fer una demostració d’obediència: caminar al costat de la corretja sense tibar, asseure’s, estirar-se i quedar-se quieta a l’ordre i els vam mostrar com s’inicia un treball de gos detector.

També vam considerar bàsic, sobretot tenint en compte l’agressió mortal soferta una setmana abans per un nen gallec en mans del seu gos, impartir un taller de prevenció de la mossegada. Vam explicar com s’ha d’actuar davant d’un gos abandonat, quins aspectes s’han de tenir en compte a l’hora d’aproximar-se i manipular un gos que coneixem poc i com evitar agressions en l’àmbit domèstic.

Finalment vam sortir al pati i els alumnes van poder posar en pràctica els coneixements adquirits amb la Vall, Golden Retriever, que val a dir-ho, va estar encantada de ser el centre d’atenció i rebre una allau de, ara sí, curoses carícies infantils.

Ens enduem un molt bon record d’aquesta escola, els alumnes van estar molt atents i van fer un munt de preguntes, els professors i monitors estaven tant o més meravellats que els nens i tant nosaltres com les gosses ens ho vam passar d’allò més bé. Des d’aquí agraïr al director del casal, al director del centre educatiu i als responsables de l’activitat l’oportunitat que ens han donat d’aportar el nostre petit granet de sorra per ajudar a crear, ja des de ben joves, una societat més responsable amb els gossos.

Setmana de vacances

Tot i que particularment prefereixo agafar vacances a l’hivern (quan es concentren bona part de les competicions canines anuals) Lladruc tancarà per vacances del 9 al 15 d’Agost. La raó principal és que anem a tocar de la frontera belga a visitar en “Tayzone au Calvaire aux Acacias”, pastor belga malinois finalista de ring francès el 2009 i posteriorment passaré 3 dies a Madrid. Suposo que no hi haurà gaire temps per descansar com la Cendra a la foto però prometo fer-vos un bon resum d’aquesta intensa setmana!

La Cendra fa un any!

Ahir la Cendra, Pastor Belga Malinois, va fer un any. Com que a part d’educadora canina sóc una orgullosa propietària, us passo el vídeo que li vam fer. Moltes felicitats, Cendreta!

Sant Jordi

Tot l’equip de Lladruc i especialment la Cendra us vol desitjar un feliç Sant Jordi!

%d bloggers like this: