En Bond, Pastor Alemany negre de Lladruc. A vegades li toca patir la “síndrome del gos negre” però… què voleu que us digui, per mi és el gos més bonic del món! 😉

Demà comença el “Black Friday” i vull aprofitar l’avinentesa del “Divendres negre” per parlar-vos d’una realitat que potser molts no coneixeu: el rebuig que, massa sovint, pateixen els gossos de color negre.

Som “racistes”? 

Diversos estudis demostren que els gossos negres són els menys adoptats a les gosseres i també que el públic en general té dues vegades més possibilitats de triar acariciar un gos de tons clars que un de color negre.

Jo mateixa ho he pogut comprovar. Si vaig passejant a la vegada la Burka, Pastor alemany de color negre i marró clar i en Bond, Pastor alemany completament negre, sé que tothom la saludarà abans a ella. Mentrestant, el pobre Bond haurà d’esperar pacientment assegut (tal com li he ensenyat per no provocar cap mena de mínima incomoditat en el personal), que jo respongui preguntes com “El negre no fa res?” o “Ai, no hauria de portar morrió, aquest?”. El pitjor de tot és que, mentre ho pregunten, molts ja estan abraçant, rebregant o fins i tot fent fotos a la intensa i enèrgica Burka, sense haver-me preguntat si la podien tocar!

L’altre exemple de la meva vida diària potser encara és més trist. Cada dimarts la Nit, una Labrador Retriever completament negra, i jo, anem a fer sessions de teràpia assistida amb gossos a la “Residència de gent gran de Palau” de Girona, entitat de la Generalitat de Catalunya. En un parell d’ocasions ens hem hagut de sentir a dir comentaris desafortunats com “Uff, aquest gos NEGRE per estar amb avis?” o “Els Labradors com  l’Scottex són més afectuosos, aquest fan POR!”. I, perquè negar-ho, em sap greu perquè us puc assegurar que la Nit és la gossa més dolça, tranquil·la i educada que he conegut mai.

La Nit és una gossa de teràpia educada per Lladruc que cada dimarts fa feliços els avis de Palau. I sabeu què? És negra! 🙂

I per què agraden més els gossos clars que els gossos negres?

El fenomen (si és que el puc anomenar així) m’inquieta i hi he intentat buscar-hi diverses explicacions:

• Imatge “repressiva”: molts gossos seleccionats històricament per a treballs de protecció o vigilància (els erròniament anomenats “gossos d’atac”) són de colors foscos per ser més efectius en tasques de patrullatge, on els colors blancs i cremosos permeten una millor apreciació de l’animal i, per tant, generen un desavantatg tàctic. A la llarga, en l’ideari popular el “gos negre = gos dolent” per desgràcia, ha perdurat.
• Supersticions: el color negre, per pura i simple estupidesa humana, sempre s’ha associat amb diverses supersticions. Alguns encara creuen que si se’t creua un gat negre per davant tindràs un mal dia, i moltes associacions protectores fan una vigilància especial per no entregar en adopció gats negres abans de Halloween per por que els utilitzin per rituals de màgia negra. En el mateix sentit, sabeu que els cavalls negres antigament es feien servir per estirar els carruatges dels morts? Això va estar a punt de provocar que algunes races amb aquesta capa s’extingissin.
• Què sentim en percebre el color negre?. Us recomano fervorosament un llibre absolutament genial que explica un món tan aparentment simple com els dels colors, “La psicologia del color: cómo actúan los colores sobre los sentimientos y la razón”. En el capítol dedicat al negre podem llegir que, tot i que un 30% de les persones relaciona el color negre amb l’elegància, un 52% ho fa respecte a “allò brut i dolent”. Per la nostra cultura, l’estrany de la família és “l’ovella negra”, qui és un pessimista “ho veu tot negre” o qui explica acudits de mal gust té un “humor negre”.
• Expressivitat: molts diuen que els gossos negres són més inexpressius. En un Labrador de color crema, per exemple, els ulls, normalment d’un color més clar que els seus germans de color negre, ressalten sobre tot el rostre, donant peu a una “expressió adorable” que ha servit, en publicitat, per fer-te pagar dues vegades més per un paper de W.C d’una marca concreta o vendre’t una assegurança més cara. En els gossos negres, les faccions queden més difuminades i per algunes persones el moviment dels ulls, del musell o de les orelles pot ser més difícil de veure, donant lloc a la creença que “són menys inexpressius” quan, en realitat, hauríem de dir “no puc reconèixer tan bé la seva expressivitat”.
• Menys fotogènics: quants de vosaltres no heu buscat fotografies de web de gossos  en adopció abans de triar-ne un? Els gossos negres sempre són més complicats de fotografiar i, per tant, les seves fotos, especialment si estan fetes amb mòbils i d’una manera amateur, poden ser menys boniques que la d’altres gossos de tons més clars, dificultant-ne la difusió. Fred Levy, un fotògraf professional propietari de dos gossos negres adoptats, va intentar donar visibilitat a aquests gossos mitjançant el seu projecte “The Black Dogs Project” que s’ha convertit en un èxit mundial, mireu! https://caninenoir.tumblr.com/

En definitiva, els gossos negres són els grans perjudicats als centres d’acollida, les gosseres municipals, les associacions protectores i la vida real. Només hi ha una excepció i és el treball policial on, en una cadellada de Pastor alemany, els gossos negres poden ser més cotitzats que els seus germans d’altres colors. Sabeu perquè la majoria de cossos policials americans prefereix gossos negres? No és només per la imatge repressiva que us comentava, en la meva visita a la Police K9 Unit de Los Angeles fa dos anys em van explicar que la majoria d’uniformes i que la majoria de gossos són negres i així… no es veu el pèl!

Si us plau, no sigueu “racistes”; si a la residència d’avis us visita una gossa de teràpia educada per Lladruc doneu-li molts premis saludables, i si veieu en Bond, el Pastor alemany negre de Lladruc, abraceu-lo!

Però sobretot m’agradaria que en una societat moguda pel Black Friday, els “likes” de les xarxes socials i l’imatge, deixéssim de banda l’embolcall i ens centréssim en el que és real i és que hi ha molts gossos que, sota el pèl negre que els fa invisibles, estan desitjant trobar algú que els cuidi i els estimi com es mereixen.

Roser Feliu.