Contraportada Diari de Girona
Roser Feliu és la responsable de Lladruc, una escola d’educació canina de Girona. Des de fa ja cinc anys, a més d’educar els gossos, corregeix conductes i, fins i tot, realitza ensinistraments específics.
Tret d’honroses excepcions, un gos serveix d’alguna cosa?
I tant! Són un suport emocional, fan que els nens agafin confiança i autoestima… Per no parlar de la companyia que fan.
Dur-los a coll, fer-los jerseis de mitja… no ens estem passant?
És una mica la teoria del pèndol. Abans els gossos estaven sempre lligats, menjaven pa sec, mai se’ls duia al veterinari… Potser ara hem passat massa a l’altra banda. Hauríem de trobar un punt intermig, on el gos estigui ben cuidat però sigui un gos sa físicament i psicològicament.
Si acceptem que un gos té sentiments hem d’assumir que en tenen els tigres, les carpes i els pardals?
Suposo que sí, però també és important la relació. Les persones no tendim gaire a relacionar-nos amb una carpa (riu).
Ensenyar un gos a donar la pota és absurd com ensenyar un home a rascar-se el clatell amb el peu?
Com a utilitat pràctica, realment no en té. Però és una manera d’exercitar mentalment del gos.
Jo m’he defensat a puntades de peu d’un gos que m’atacava: sóc un villà o un heroi?
Potser hauria sigut millor protegir-se i quedar-se quiet.
Em veu cara de màrtir?
He, he, ja sé que no és fàcil de fer. El responsable és l’amo del gos per no tenir-lo educat i no dur-lo lligat.
Per ensinistrar un gos a buscar droga li fan fumar uns porrets?
Això que es converteix els gossos en drogoaddictes perquè trobin droga és un mite, és fals. S’haurien d’enganxar a totes les drogues! A més un gos drogat no podria treballar ja que és una feina molt exigent.
Quin és el problema educatiu més freqüent que es troba?
Agressivitats del gos, i també pors i fòbies.
Per tenir un pit bull és imprescindible dur el cabell a l’u i vestir xandall tot el dia?
Per desgràcia, sovint la gent tria el gos segons la seva personalitat o segons la imatge que volen projectar. Una senyora gran i afable sol triar un gos petit, una família amb nens un labrador i, de vegades, nois joves que volen un gos fort, opten per un pitbull o un rottweiler. Però sempre hi ha sorpreses.
Sincerament: què pensa quan trepitja una tifa canina al carrer?
Com pot ser que paguem justos per pecadors? (riu).
P.D- Per cert, com no podia ser de cap altra manera, “l’artista” d’orelles punxegudes de la foto és la Cendra ! 🙂
Lladruc 