Properament…

Benvolguts amics i amigues de Lladruc,

El jurat encara no té decidides les fotos guanyadores però gairebé ho tenim!

Mentrestant us anunciem les dues noves edicions del curs ‘Tinc gos i ara què’, un curs d’educació canina i coneixements veterinaris a Girona i a Barcelona.

Estigueu pendents a principis de la setmana vinent que ja tindrem les imatges guanyadores! Quines ganes de veure-les que tenim tots, oi?

poster_bcnoctubre14 poster_des14

Felicitació de l’Ajuntament de Palafolls

Felicitació Palafolls

Felicitació de la Policia Local de Palafolls

Quan de petita em preguntaven “Què vols ser de gran?” sempre deia el mateix: o veterinària o “educar gossos policia”. I, sense saber ben bé com, tan sols sis anys després d’haver engegat Lladruc estic gestionant un equip de gossos detectors que col·labora amb empreses de seguretat privada i policies locals.

L’últim Ajuntament al qual hem ajudat, el de Palafolls, ens ha fet arribar una carta d’agraïment per la nostra presència a la Festa Major. Crec que és immerescuda però des d’aquí vull agrair al sergent i a tots els policies d’aquest municipi l’oportunitat que ens ha donat i lloar la seva tasca, sempre necessària i crec que mai prou ben valorada, d’ajut al ciutadà.

Moltes gràcies per confiar en Lladruc!

Roser Feliu.

6è concurs de fotografia canina Lladruc “Tinc un gos ben educat”!

Feia molt de temps que no n’organitzàvem cap i estem segurs que el trobàveu a faltar així que avui la Fura us presenta el cartell del SISÈ CONCURS DE FOTOGRAFIA CANINA LLADRUC.

Concurs de fotografia canina Lladruc

Concurs de fotografia canina Lladruc

En aquesta edició ens hem volgut superar a nosaltres mateixos:

1r premi: una nit en règim d’allotjament i esmorzar per a dues persones, amb la taxa turística i impostos inclosos a la magnífica casa de turisme rural Masia Forn del Vidre, una masia espectacular ubicada a la Vall de la Llèmena (Girona) i on podreu gaudir d’una tranquil·litat extrema en plena natura amb els vostres gossos i assaborir l’extraordinària cuina “Km.0” de la Susanna.

2n premi: una nit amb la taxa turística i impostos inclosos al Portal de les Hortes una casa construida en plena muralla d’Hostalric amb un disseny vantguardista i ubicada en un punt clau: a un pas de les millors platges de la Costa Brava, a 20 minuts de Girona i a 35 de Barcelona. El Portal de les Hortes és una gran opció per celebrar algun esdeveniment amb els amics, fer una escapada romàntica o descobrir el Montseny amb la família. I, com no podia ser d’una manera, tot i ser estrany en una casa de disseny, en aquesta podeu anar-hi amb un màxim de dos gossos perquè al seu gestor i arquitecte de professió, en Pep, li encanten!

3r premi: un 20% de descompte a Sakatia Fauna. Aquesta botiga d’animals ubicada a Lluís Pericot té tot el que necessiteu per fer més feliços als vostres gossos però també un gran assortit de productes d’aquariofília i per a tota mena d’animals. La seva directora, la Mireia, biòloga, té uns valors en la línia de Lladruc ja que en tot moment es procura un excel·lent benestar animal i es dóna una informació rigorosa i un tracte excel·lent al públic. Part dels seus beneficis, a més, es destinen a fons socials a Madagascar.

I per acabar-ho d’adobar la foto més votada a la Pàgina de Lladruc al Facebook rebrà un lot de joguines interactives!

Què heu de fer per participar al concurs?

1. Feu dues fotos al vostre gos i incloeu-hi algun element relacionat amb Lladruc (la targeta, la web, flyers, imans, samarreta, etc) o, si més no, escriviu-hi lladruc.com. El motiu d’aquesta edició és “Tinc un gos ben educat” així que podeu enviar-nos una foto del vostre gos assegut a la ordre, passejant de la corretja amb el vostre fill o bé destrossant el sofà, vosaltres decidiu!

2. Envieu-nos-les a lladruc@hotmail.com abans del 30 d’Octubre amb les vostres dades personals i el seu consentiment d’utilització per part de Lladruc al blog i les seves xarxes socials. (La mera participació al concurs suposa l’acceptació de totes les bases).

3. Subscriviu-vos al blog (poseu el vostre mail al requadre que apareix a la dreta de la pantalla). Això us ajudarà a estar atents al nostre bloc perquè el dia 8 de Novembre publicarem els guanyadors!

En aquesta edició volem arribar a les 250 fotos rebudes. Animeu-vos-hi!

Lladruc a la residència Toribi Duran

Benvolguts amics de Lladruc,

Perdoneu que no hagi escrit res fins el dia d’avui, les últimes setmanes han estat una acumulació brutal de clients, encàrrecs amb els gossos detectors i la finalització d’uns quants cursos que m’han exigit el 100% de mi així doncs… posem-nos al dia! 🙂

El passat 16 de Juliol vam anar a fer una activitat assistida amb gossos a la residència de gent gran Toribi Duran de Castelló d’Empúries. L’Ildefons, alumne del curs de clicker que vam organitzar per a l’Ajuntament de Figueres, sabia que feia temps m’havia tret el títol de tècnica en teràpia assistida amb gossos i m’havia parlat de la il·lusió que els faria als avis veure una exhibició de gossos ben ensinistrats i poder-hi interactuar. Actualment em dedico més als clients particulars i als gossos detectors que a la teràpia assistida amb gossos però sempre m’agrada aportar el meu granet de sorra per fer un món una mica millor així que vaig convèncer als companys perquè bona part “dels Lladrucs” anéssim a la residència geriàtrica amb la Syra (Border Collie), la Mina i la Fura (Pastors Alemanys de treball) i un munt de deliciosos premis.

La Mina amb algunes àvies

La Mina amb algunes àvies

La Mina va rebre carícies pels quatre costats!

La Mina va rebre carícies pels quatre costats!

La Syra passant enmig de les cames davant dels avis i part del personal de la residència Toribi Duran

La Syra passant enmig de les cames davant dels avis i part del personal de la residència Toribi Duran

Les tres van causar sensació però la cadelleta de Lladruc va ser la més reclamada, va saltar de falda en falda i va tenir una sessió magnífica de socialització amb gent gran. Si tot va bé la Fura serà una gossa detectora per la qual cosa és important que sigui capaç de treballar en qualsevol ambient i amb tota mena d’estímuls així que la seva estada a la Residència Toribi Duran va ser un èxit total. I el més valuós: els avis i les àvies van poder recordar experiències amb els seus gossos, compartir consells i distreure’s del seu dia a dia. Va ser un matí molt emotiu, ja que alguns avis que segons les cuidadores semblaven sempre en un altre món van sentir-se estimulats a establir converses i fins i tot a deixar anar sorolloses rialles mentre les gosses els agafaven menjar de les mans o feien exercicis d’obediència.

La Fura va causar sensació!

La Fura va causar sensació!

... Tant, que va saltar de falda en falda i s'hi va posar així de bé!

Tanta, que va saltar de falda en falda i, com veieu, ella s’hi va posar així de bé!

Per acabar volem donar les gràcies al director del centre, a la psicòloga, l’equip mèdic, tècnic, administratiu i de cuidadores per la gran tasca que fan dia a dia i per haver comptat amb Lladruc pel desenvolupament de l’activitat. Esperem tornar-nos a veure ben aviat! 🙂

Roser Feliu.

 

Lladruc al FIMAC!

Els responsables de l’Ajuntament de Corçà van organitzar una fira dedicada a les mascotes que, com totes les coses que es fan amb ganes, il·lusió i coneixement, només podia sortir que bé! Així doncs ahir aquest bonic poble de poc més de mil habitants del Baix Empordà es va convertir en punt de referència dels amants dels cavalls, els falcons, les ovelles, els cavalls i, òbviament, dels millors animals de companyia: els gossos.

A Lladruc vam ser els encarregats d’organitzar una exhibició d’ensinistrament. En primer lloc vam treure la Burka del Valle d’Alcalans, la més jove de tot l’equip. Com que tan sols té nou mesos la nostra prioritat ha estat socialitzar-la bé, ensenyar-li les bases mínimes d’obediència i treballar el control de la pilota. Va entrar a la pista amb les orelles ben aixecades i movent la cua en tot moment, gaudint del treball i sense impressionar-se gens ni pel públic ni per l’ambient estressant, la qual cosa ens fa sentir ben estarrufats!

La Burka apunt de començar l'ordre de "quieta"!

La Burka apunt de començar l’ordre de “quieta”…

... i sortint de la pista ben feliç amb la pilota a la boca! :)

… i sortint de la pista ben feliç amb la pilota a la boca! 🙂

Després vam treure la Mina de Villavereda que el Diumenge que ve farà un any. La Mina va sortir amb la Mònica, de tan sols quinze anys, i juntes van ensenyar al públic que, contràriament al que normalment es pensa, és possible treballar un gos detector a través de la confiança mútua i un bon vincle. La Mina va fer els exercicis tan concentrada en la seva guia que ni tan sols es va adonar que hi havia un gos del públic a un metre rere seu i un gat enfilat a sobre un arbre de la pista!

La Mònica premiant a la Mina després d'asseure's...

La Mònica premiant a la Mina després d’asseure’s…

... I fent un "quiet" que va deixar a tothom bocabadat. A la foto no es veu però hi havia un gat a dalt de l'arbre i un gos a un metre de la Mina! :)

… i fent un “quiet” que va deixar a tothom bocabadat. A la foto no es veu però hi havia un gat a dalt de l’arbre i un gos a un metre de la Mina! 🙂

La Cendra de la Serralada és la més veterana de l’equip. La Cendra és una gossa ja operativa en detecció de drogues i va realitzar un punt a punt amb caixes de detecció i caixes de cartró i va marcar activament la substància. Després vam ensenyar al públic algunes de les habilitats que fem per intentar estimular mentalment una Malinois boja per treballar: passar enmig de les cames, donar la pota, xocar-la, saludar al públic, inclinar-se, etc. (Mai deixo de preguntar-me com pot ser que a la gent li agradi més veure habilitats que es poden ensenyar en cinc minuts qualsevol tarda de Diumenge que una recerca ben feta que pot tardar mesos en consolidar-se! 🙂

La Cendra iniciant la marcació activa de la substància

La Cendra iniciant la marcació activa de la substància…

La Cendra fent el costat sense perdre'm de vista...

… fent el costat sense perdre’m de vista ni un segon…

...fent un quiet al mig de la pista...

…fent un quiet al mig de la pista…

... I acomiadant-se del públic! :)

… I acomiadant-se del públic! 🙂

Finalment la Syra va fer una recerca punt a punt en caixes i va marcar la substància passivament. Després vam demanar cinc voluntaris i a un d’ells li vam col·locar una gasa impregnada de pseudo de marihuana al mitjó que la gossa va localitzar ràpidament. Ens fa molta il·lusió pensar que una gossa adoptada fruit d’una cadellada no desitjada pugui contribuir, amb les seves qualitats naturals i la nostra dedicació, a ser una gossa útil per la societat!

La Syra començant la recerca!

La Syra començant la recerca!

La Syra xocant la pota!

Xoquem la pota?

Qui ha dit que els Borders tenen poca motivació pel mossegador? ;)

Qui ha dit que els Borders tenen poca motivació pel mossegador? 😉

No podia acabar aquest post sense agrair a l’Ajuntament la seva invitació en participar al FIMAC. Crec que ha estat un èxit i un encert rotund, no només per la implicació de tots fent cartells, controlant accessos i convertint el municipi sencer en una diada festiva, sinó pel nombrós públic que hi ha assistit. En aquest sentit val a dir que com més anys passen més creix la “família Lladruc” i van ser molts els clients que van venir-nos a veure. Gràcies Boira, Jazz, Gralla, Yuka, Pati, Sinuhé, Coco, Trufa, Mel, Nino, Linda… i tots els que segur que em deixo! Veure-us gaudir encara més dels vostres gossos ens fa estar ben orgullosos! 🙂

Lladruc al Festival de Guia Animal!

Fa uns anys, un espantat Josep Carbó em va preguntar què em semblava fer un web amb un directori de professionals del món animal a la província de Girona. Vaig trobar que la idera era molt bona i em vaig comprometre a ajudar-lo. Aquella “idea estranya” va acabar prenent la forma d’un web innovador i gairebé dos anys després, ahir, 24 de Maig, Guia Animal va organitzar un festival (sí, sí literalment!) que va ser un èxit total: més de trenta stands de protectores, associacions animalistes, perruqueries canines, botigues, clubs d’Agility i, òbviament, Lladruc Educació Canina.

La Mina, Pastor Alemany de treball, esperant ordres d'una voluntària

La Mina, Pastor Alemany de treball, esperant ordres d’una voluntària. Tot i que encara no té ni un any, la Mina és tan assenyada que sembla més gran! 

Allà vam poder donar informació als visitants sobre les nostres sessions a domicil·li, la 15a edició del curs “Tinc un gos… i ara què: curs d’educació canina i coneixements veterinaris” i les classes per cadells i vam fer dues exhibicions de detecció de drogues. Com ja sabeu, no ens agrada sortir a la pista dogmàticament ni presumint de gossos robotitzats pel món així que sempre intentem fer demostracions amenes i divertides on tothom hi pugui participar: demanem voluntaris per fer diferents activitats, ensenyem què són els pseudos, expliquem per què és un mite que els gossos de drogues treballen sota els efectes de substàncies il·legals, com entrenem únicament a base de joc i per què els nostres gossos, a diferència d’altres companys de quatre potes, tot i ser gossos útils per la societat no viuen en gosseres sinó a casa nostra. Crec que el públic va quedar força content i la Burka, la Mina, la Cendra i la Syra van fer, tot i la calor, el sobreesforç i els nervis, un bon paper.

La Cendra esperant l'ordre d'inici de la recerca. Crec que tinc la Malinois més motivada del món! ;)

La Cendra esperant l’ordre d’inici de la recerca. Crec que tinc la Malinois més motivada del món! 😉

La Syra just abans de començar la recerca punt a punt. Tot i no pertànyer a una de les races de les que habitualment s'utilitzen en detecció, la Syra és una excel·lent gossa detectora de marcació passiva.

La Syra just abans de començar la recerca punt a punt. Tot i no pertànyer a una de les races de les que habitualment s’utilitzen en detecció, la Syra és una excel·lent gossa detectora de marcació passiva!

La Syra després de fer una recerca punt a punt... buscant una gasa impregnada de pseudo de marihuana amagada dins el mitjó d'un dels nens!

La Syra atacant el mossegador després de fer una recerca punt a punt buscant una gasa impregnada de pseudo de marihuana amagada dins el mitjó d’un dels nens posats en fila! 🙂 

Per cert, com que últimament la cosa va d’exhibicions qui vulgui venir a la propera que sàpiga que serà Diumenge que ve, dia 1 de Juny, a Corçà, organitzada, amb tot el savoire faire del món, per la Carme (la mestressa de la Lupa) i l’ajuda de Lladruc educació canina. Us hi esperem! 🙂

Lladruc a la II Fira Animalista de Salt

En Narcís, responsable de la Unitat Canina de la Policia Local de Salt, em va demanar si podia suplir-lo en una exhibició de gossos detectors a la II Fira Animalista de Salt. Cal reconèixer que invertir el meu únic dia de descans setmanal en una altra activitat canina inicialment em feia una mica de mandra però tinc un equip tan fantàstic que em va transmetre tota la seva energia perquè hi anés ben motivada.

La família Lladruc a la II Fira Animalista de Salt!

Part de la “família Lladruc” a la II Fira Animalista de Salt!

I allà teniu a bona part de la “família Lladruc”: més de cinc persones i més de vuit gossos preparats per a l’ocasió. Volíem que aquesta exhibició fos apta per a tots els públics i sobretot molt amena així que, de manera molt planera i comprensible, vam explicar què són els pseudos, perquè els gossos detectors de drogues treballen exclusivament a base del joc i perquè no ens agrada pressionar-los quan són cadells. Primer va sortir la Mina, Pastor Alemany de treball, que va obeir a la perfecció les ordres bàsiques que li anava donant una nena del públic. Després la Syra, Border Collie, va buscar i marcar passivament la substància amagada en caixes holandeses i fins i tot en el mitjó d’un dels nens que vam fer posar en fila a la pista. I com que al capdavall el que tots volem és passar-nos-ho bé, la Mar va ensenyar la perfecta obediència que té en Kai, Pastor Belga Malinois, d’escassos nou mesos, i les habilitats de la Shyla. Aquesta Pastor de Shetland de nou anys és una de les gosses més increïbles que he conegut mai: té una motivació fora de sèrie i un desig gairebé innat de complaure el guia i això es reflecteix en cada una de les habilitats que fa, ja sigui pujar a l’esquena de qualsevol voluntari, saltar a dues potes o passar enmig de les cames d’un “cuc” format per deu nens. Finalment en Zen i l’Anjana, Border Collies, ens van ensenyar que, tot i que la pista era molt petita, la megafonia alta i la sofocant munió de gent, quan tens un bon vincle amb els teus gossos (i en això a Can Lladruc som especialistes!) i els has socializat correctament, els bons gossos poden treballar a la perfecció en qualsevol ambient.

Arribats a aquest punt només ens queda felicitar a l’organització de l’esdeveniment per la feina feta i agrair-los que hagin comptat amb Lladruc pel desenvolupament de l’activitat. Gràcies també a tots els clients que es van acostar a saludar i disculpar-nos a aquells que ens van voler saludar quan estàvem dins de la pista i que vam haver d’ignorar. Ja ho diuen que els ensinistradors de gossos som força estranys: quan ens centrem en els nostres amics de quatre potes no ens atura res ni ningú! 🙂

P.D – Si us plau, si algú ens va fer fotografies que ens les enviï a lladruc@hotmail.com Moltes gràcies!

Entrevista a la Cadena Ser!

El Dissabte la Rosa Badia em va fer una entrevista en el programa “Tot és comèdia” de la Cadena Ser. Pensant en la gran quantitat d’ensinistradors que hi ha en el nostre país és un honor per a nosaltres que una emissora que segons l’últim informe Prisa és la més escoltada a tot Catalunya, hagi triat Lladruc per protagonitzar deu minuts d’un programa matinal que es va emetre en horari de gran abast (a les 12.45h!). Moltíssimes gràcies a tot l’equip de Cadena Ser per comptar amb nosaltres!

El podeu sentir fent click aquí!  I si us plau, no rigueu massa de mi, se’m van menjar els nervis. Ja sabeu, coses del directe! 🙂

Feliç Sant Jordi!

La relacions públiques júnior de Lladruc us vol desitjar un Feliç Sant Jordi!

La relacions públiques júnior de Lladruc us vol desitjar un Feliç Sant Jordi!

La Mina és una de les futures gosses detectores de Can Lladruc. Està aprenent molt bé de la Cendra i s’està convertint en una excel·lent relacions públiques i secretària en formació però ahir es va despistar i no us va desitjar un FELIÇ SANT JORDI així que tots els de l’equip Lladruc aprofitem per fer-ho ara. Gràcies per haver-nos deixat compartir un dia tan especial com aquest amb vosaltres i els vostres amics de quatre potes! 🙂

Workshop Aneta Migas

L'Aneta Migas amb els dos organitzadors del curs: l'Ángel Fontecha i una servidora, Roser Feliu

L’Aneta Migas amb els dos organitzadors del curs: l’Ángel Fontecha i una servidora, Roser Feliu

Sembla que hi ha una moda per part de molts ensinistradors d’organitzar cursos: des de Reiki caní fins a ensinistrament de gallines amb clicker. La majoria són cursos seriosos però cada vegada més, sobretot considerant el context econòmic actual, organitzar formacions s’ha convertit en una manera fàcil d’aconseguir diners ràpidament i moltes vegades ni els propis alumnes es refien de fer una paga i senyal. Per això quan l’Ángel Fontecha em va proposar organitzar un workshop amb l’ensinistradora polonesa Aneta Migas vaig dubtar una mica, a Lladruc mai havíem organitzat una formació amb una ponent internacional i la idea ens imposava però no ens faltaven ni ganes ni il·lusió i el passat cap de setmana del 5 i 6 d’Abril vam organitzar el PRIMER WORKSHOP DE L’ANETA MIGAS A L’ESTAT ESPANYOL.

La pista d'ensinistrament de Can Lladruc!

La pista d’ensinistrament de Can Lladruc!

Primer de tot necessitàvem una pista àmplia de gespa, convenientment vallada, amb un fàcil accés i un bon aparcament i per això vam decidir crear-la a Masarac (Alt Empordà), un poblet de poquíssims habitants rodejat de vinyes i oliveres a tan sols nou kilòmetres de Figueres i ben aprop de Peralada. Però també calia un espai ampli a aixopluc per si el temps no acompanyava i per dinar els dos dies. La nostra idea era aprofitar molt bé el temps i sabíem per experiència que fer anar vint persones a un restaurant significava allargar la pausa del migdia més de dues hores per la qual cosa vam decidir oferir nosaltres mateixos els àpats a base de cuina tradicional, al local social del propi Ajuntament. I així és com mares, germanes i fins i tot l’alcalde del poble es van posar “mans a la obra” per oferir una activitat novedosa en un poble on la majoria de gossos són tan rústics que no saben ni asseure’s a la ordre.

Què millor que un dinar casolà fet per les mares i servit en el local social?

Què millor que un dinar casolà fet per les mares i servit en el local social? A la foto la Mar, en Santi, en Josep , la Susanna i la Cristina gaudeixen del menú vegetarià…

La idea era oferir molt poques places, tan sols vuit amb gos i deu sense, per tal que tothom pogués aprofitar al màxim una ponent de gran qualitat. Vam difondre el cartell a través de les xarxes socials i les inscripcions no van tardar en formalitzar-se, fins i tot hi vam haver d’apuntar set persones a la llista de reserva perquè es van quedar sense plaça!

En Xoco, la Kira, en Kai, la Lua, la Nora, la Shila i els seus propietaris i amics esperant ansiosos el començament del workshop!

En Xoco, la Kira, en Kai, la Lua, la Nora, la Shila i els seus propietaris i amics esperant ansiosos el començament del workshop!

El Dissabte alguns alumnes estaven tan motivats (i això que venien de punts tan llunyans com Cantàbria, Huesca o Lleida!) que a les vuit del matí n’hi havia que ja rondaven pel poble i ens van ajudar a col·locar les cadires i penjar les últimes pancartes. Quan vam començar el workshop vam tenir la seguretat que l’esforç de tots aquests mesos havia valgut molt la pena!

Que atents que estaven tots! :)

Que atents que estaven tots!

Mai havia pogut veure treballar a l’Aneta Migas en directe i em va encantar el seu “savoir faire”. Repassant el seu currículum m’imaginava que seria una “diva” com altres ponents internacionals que havia conegut i em va sorprendre descobrir una persona molt humil i càlida, capaç de fer fotos emocionada a un plat de sèpia o agrair fervorosament la qualitat de l’hotel que li vam facilitar. Algú em va dir fa temps que un ensinistrador, abans que tècnic, ha de ser bona persona i en aquest sentit l’Aneta em va meravellar ja que no només és molt precisa i té les idees claríssimes sinó que és molt pròxima als alumnes i amb la seva empatia és capaç d’extreure el millor de cada gos i cada guia, independentment de la seva tipologia o nivell. D’aquesta manera va ser capaç de millorar el comportament de gossos des del nivell d’en Xoco, un Labrador xocolata de companyia, fins a l’Hugo, un Malinois que, si tot va bé, d’aquí poc estarà participant als mundials d’I.P.O. Crec que parlo en nom de tots quan dic que realment va ser un workshop on, qui més qui menys, tothom va poder aprendre coses que li serviran per millorar el seu nivell d’ensinistrament.

La "Mini-Mali" de la Roser practicant l'ordre d'asseure's :)

La “Mini-Mali” de la Roser practicant l’ordre d’asseure’s…

I el "Maxi-Mali" de la Isabel esperant indicacions :)

… el “Maxi-Mali” de la Isabel esperant indicacions…

I el "crazy-Mali" de l'Ángel!

… i el “crazy-Mali” de l’Ángel a punt d’atacar el mossegador! 🙂

I les meves Malinois preferides: la Súper Indra volant per agafar el mossegador...

I les meves Malinois preferides: la Súper Indra volant per agafar el mossegador…

La Cendra fent salts d'alegria

… i l’hipermotivada de la Cendra fent salts d’alegria només d’entrar a la pista!

Però no només hi havia Malinois, la India també ho va fer molt bé!

Però no només hi havia Malinois, la India també ho va fer molt bé!

La Mel va fer un costat propi de gossa "IPOnera"...

La Mel va fer un costat propi de gossa “IPOnera”!

En Xoco va aprendre a millorar la seva cridada

En Xoco va aprendre a millorar la seva cridada!

I la Pastor Alemany de treball més guapa de l'univers va fer un paper força digne pel mal entrenament que portàvem!

I la Pastor Alemany de treball més guapa de l’univers va fer un repàs de les ordres bàsiques 🙂

Va ser un cap de setmana intens i productiu i a la nit tots vam dormir com socs però em sabia greu que l’Aneta després de fer tants kilòmetres no visités res i el Dilluns ens vam aixecar ben d’hora per fer un tomb pel museu Dalí i les Vinyes d’Olivardots de Capmany abans d’anar a l’aeroport on, per cert, vaig aprofitar per entrenar la Mina i la Burka.

Ja per acabar vull donar les gràcies als nostres patrocinadors Royal canin (per donar-nos bosses, clauers, cantimplores, mostres i un llarg etcètera de regalets pels alumnes), Julius K9 (per regalar-nos cinc samarretes, mossegadorets-claures i bosses porta-documents i deixar-nos exposar el seu material d’altíssima qualitat), als Laboratoris Virbac per comptar un cop més amb nosaltres i a Sakatia, la nostra botiga de referència a Girona.

Finalment només ens queda agrair a tots els alumnes les seves ganes d’aprendre, la seva predisposició i la seva confiança en nosaltres, aquest serà el primer de molts workshops d’alta qualitat que us volem oferir!