Lladruc a TV Girona, un altre cop!

Com ja recordareu, el Novembre del 2012 em van fer una entrevista pel programa “Té de Tot” de Televisió de Girona (despistats: mireu aquí!). Gairebé dos anys després els responsables del programa han volgut fer-ne una altra pel seu especial d’estiu. En aquesta ocasió hem augmentat la família i no només hi ha participat la Cendra sinó també la Mina i la Fura que amb tan sols nou setmanes ha fet un gran paper davant les càmeres i ha ajudat a que els espectadors es centrin en ella enlloc de en la directora de Lladruc! 🙂

http://tvgirona.xiptv.cat/te-de-tot/capitol/te-de-tot-en-ruta-del-02-07-2014-_-part-1

Esperem que us agradi!

Roser Feliu

Finalitza el curs d’ensinistrament caní amb clicker per a l’Ajuntament de Figueres!

Bona part dels alumnes del curs de clicker!

Bona part dels alumnes del curs de clicker!

El passat Dijous dia 5 de Juny vam finalitzar el curs d’ensinistrament caní amb clicker per a l’Ajuntament de Figueres. És la tercera vegada que a Lladruc col·laborem amb aquest Ajuntament per organitzar cursos i ens encanta la seva dedicació en crear una societat més responsable i cívica amb els gossos a la ciutat. Tant lluny arriba el seu compromís amb els ciutadans de dos i quatre potes que l’Ajuntament de Figueres ofereix la possibilitat de fer un curs de 12 hores a un mòdic preu de quaranta euros.

Com és d’esperar en un curs popular, el nivell era molt divers: hi havia dos alumnes, en Marçal i l’Ildefons, que ja havien vingut a la passada edició amb els seus gossos Otto i Tro i que van voler repetir en aquesta ocasió mentre que la resta eren gossos de diferents mides, races i edats però tots ells amb molt bona motivació i ganes d’aprendre.

En el curs vam explicar les bases teòriques de l’ensinistrament amb clicker, vam ensenyar com es carrega el clicker, l’obediència bàsica mitjançant aquesta eina, com treballar un bon target i els alumnes van ser tan espavilats que fins i tot van ensenyar als seus gossos a obrir i tancar els llums de casa polsant un interruptor! 

Dijous era l’últim dia i vam acordar que tots portaríem “alguna cosa per picar”. El que una servidora no s’esperava és que ompliríem una de les taules de fusta de davant del Castell de Sant Ferran de pa amb tomata i taula d’embotits i de formatges, pa de pessic, coques de taronja, crema i xocolata, galetes, refrescos i fins i tot cava (ben fresquet i servit en copes!) elaborat per una de les alumnes del curs i enòloga a la Cooperativa de Garriguella! 🙂

El majúscul sopar-berenar de comiat!

El majúscul berenar-sopar de comiat!

En definitiva, va ser un plaer poder treballar amb alumnes de dos i quatres potes tan amables, divertits i entregats i també ens queda agrair a l’Ajuntament i al personal del Centre Cívic Creu de la Mà la seva magnífica implicació perquè tot sortís rodó! Moltes gràcies i fins ben aviat! 🙂

Moltes gràcies a tots per confiar en Lladruc!

Moltes gràcies a tots per confiar en Lladruc!

Lladruc al Festival de Guia Animal!

Fa uns anys, un espantat Josep Carbó em va preguntar què em semblava fer un web amb un directori de professionals del món animal a la província de Girona. Vaig trobar que la idera era molt bona i em vaig comprometre a ajudar-lo. Aquella “idea estranya” va acabar prenent la forma d’un web innovador i gairebé dos anys després, ahir, 24 de Maig, Guia Animal va organitzar un festival (sí, sí literalment!) que va ser un èxit total: més de trenta stands de protectores, associacions animalistes, perruqueries canines, botigues, clubs d’Agility i, òbviament, Lladruc Educació Canina.

La Mina, Pastor Alemany de treball, esperant ordres d'una voluntària

La Mina, Pastor Alemany de treball, esperant ordres d’una voluntària. Tot i que encara no té ni un any, la Mina és tan assenyada que sembla més gran! 

Allà vam poder donar informació als visitants sobre les nostres sessions a domicil·li, la 15a edició del curs “Tinc un gos… i ara què: curs d’educació canina i coneixements veterinaris” i les classes per cadells i vam fer dues exhibicions de detecció de drogues. Com ja sabeu, no ens agrada sortir a la pista dogmàticament ni presumint de gossos robotitzats pel món així que sempre intentem fer demostracions amenes i divertides on tothom hi pugui participar: demanem voluntaris per fer diferents activitats, ensenyem què són els pseudos, expliquem per què és un mite que els gossos de drogues treballen sota els efectes de substàncies il·legals, com entrenem únicament a base de joc i per què els nostres gossos, a diferència d’altres companys de quatre potes, tot i ser gossos útils per la societat no viuen en gosseres sinó a casa nostra. Crec que el públic va quedar força content i la Burka, la Mina, la Cendra i la Syra van fer, tot i la calor, el sobreesforç i els nervis, un bon paper.

La Cendra esperant l'ordre d'inici de la recerca. Crec que tinc la Malinois més motivada del món! ;)

La Cendra esperant l’ordre d’inici de la recerca. Crec que tinc la Malinois més motivada del món! 😉

La Syra just abans de començar la recerca punt a punt. Tot i no pertànyer a una de les races de les que habitualment s'utilitzen en detecció, la Syra és una excel·lent gossa detectora de marcació passiva.

La Syra just abans de començar la recerca punt a punt. Tot i no pertànyer a una de les races de les que habitualment s’utilitzen en detecció, la Syra és una excel·lent gossa detectora de marcació passiva!

La Syra després de fer una recerca punt a punt... buscant una gasa impregnada de pseudo de marihuana amagada dins el mitjó d'un dels nens!

La Syra atacant el mossegador després de fer una recerca punt a punt buscant una gasa impregnada de pseudo de marihuana amagada dins el mitjó d’un dels nens posats en fila! 🙂 

Per cert, com que últimament la cosa va d’exhibicions qui vulgui venir a la propera que sàpiga que serà Diumenge que ve, dia 1 de Juny, a Corçà, organitzada, amb tot el savoire faire del món, per la Carme (la mestressa de la Lupa) i l’ajuda de Lladruc educació canina. Us hi esperem! 🙂

Copa d’Espanya d’IPO a Huesca

Per desgràcia a vegades em toca planejar esdeveniments a l’últim minut: hi ha massa trencaclosques en forma de classes, cursos i workshops per organitzar perquè a una servidora li faci l’efecte que pot delegar Lladruc als companys i anar-se’n a Huesca tres dies. Però… què carai! Les últimes setmanes han estat tan estressants que no recordava què era dormir vuit hores seguides i les cambreres del servei ràpid del Viena ja em començaven a preguntar “si volia el de sempre”, (la qual cosa és un mal presagi pel meu teixit adipós!) així que tocava anar a la XIX Copa d’Espanya d’IPO i baixar el ritme.

Hiusa Tutonka

La Hiusa Tutonka en un exercici de protecció

Per qui no conegui aquest esport dir-vos que l’I.P.O, anteriorment conegut com a R.C.I, és un programa on es combinen tres disciplines: l’obediència, la protecció i el rastreig i on s’intenta valorar la resistència, l’estabilitat mental, la voluntat i l’ensinistrabilitat del gos, el seu vincle amb el guia i la qualitat del treball que desenvolupen els dos.

En Sumo del Salto Roldan en un exercici d'obediència

En Sumo del Salto Roldan volant mentre mossega al figurant

En Sumo del Salto Roldan fent “l’empalissada” amb l’apport i volant mentre mossega al figurant

Entre els participants hi havia en Juan Antonio que des de que em va ajudar amb el projecte de final del màster d’instructor d’unitats canines de treball de la UAB m’ha servit de vademecum ensinistradoril per aclarir dubtes, solucionar contratemps concrets de l’ensinistrament dels gossos de detecció i compartir punts de vista. El seu gos, en Sumo del Salto Roldán, va fer un bon paper però va quedar lluny de les primeres posicions que, en canvi, sí van aconseguir uns altres coneguts, els de l’equip Quercus de Màlaga. Entre ells en David, que és el responsable que la Mina sigui a Can Lladruc, va quedar setè amb el seu Malinois E’Icaro des Loups Mutins. També us haig de confessar que em moria de ganes de veure en competició a la Unika de Togaricha, Pastor Alemany d’uns dels afixs punters de l’Estat Espanyol i del qual espero que ben aviat en puguem tenir una representació a Can Lladruc. Podeu veure la seva actuació clickant aquí

Finalment dir-vos que l’I.P.O té fama de ser un dels esports més competitius i elitistes del món del caní però nosaltres ens ho vam passar així de bé celebrant que Dissabte vaig fer vint-i-vuit anys…

La Mar i l'Antón (responsables de Julius K9 a Espanya), l'Ángel (co-organitzador del workshop de l'any) i una servidora apunt d'atacar una capsa de magdalenes Cal Tuset com si ens presentéssim a la disciplina de protecció :)

La Mar i l’Antón (responsables de Julius K9 a Espanya), l’Ángel (co-organitzador del workshop de l’Aneta Migas) i una servidora a punt de fer un atac llançat a una capsa de magdalenes Cal Tuset! 🙂

P.D- A Lladruc tenim els millors clients del món. Ja ho sabia abans però després que Dissabte m’enviéssiu SMS i e-mails amb fotos dels vostres gossos amb desitjos d’aniversari o fins i tot aguantant espanta-sogres (gràcies “família Xispa”!), encara n’estic més convençuda. MOLTES GRÀCIES a tots! 😀

Acabem la 13a edició del “Tinc un gos… i ara què”!

Foto de grup de la 13a edició Tinc un gos i ara què: curs d'educació canina i coneixements veterinaris

Foto de grup de la 13a edició “Tinc un gos i ara què: curs d’educació canina i coneixements veterinaris”

Diumenge vam acabar la tretzena edició del nostre curs estrella, “Tinc un gos… i ara què?: curs d’educació canina i coneixements veterinaris”. En aquesta formació teòrico-pràctica, l’Emili Barba (llicenciat en veterinària i doctorant en nutrició per la UAB) i una servidora (màster en instructor d’unitats canines de treball i directora de Lladruc) vam donar les nocions necessàries perquè els nostres alumnes de dues potes sàpiguen mantenir els seus gossos en el millor estat de salut i ensenyar-los les bases educatives correctes per una bona convivència.

La majoria d’alumnes de quatre potes eren adoptats de la gossera o recollits del carrer. Per desgràcia a l’Estat Espanyol s’abandonen centenars de gossos diàriament i Galgos, Podencs i gossos de cacera o raters solen patir més que altres races la irresponsabilitat i la negligència d’alguns. Per sort, però, existeixen bones persones disposades a donar una segona oportunitat a un gos que ha estat abandonat, maltractat o greument malalt i gràcies a això la Maya, l’Aria, en Bob, en Nano, la Brownie i la Trufa, entre altres, han pogut trobar una llar on uns propietaris fantàstics s’han compromès a oferir-los el millor.

Degut a això, aquesta tretzena edició ha estat formada per un grup molt unit i amb una gran vàlua personal amb el qual hem gaudit molt. Moltes gràcies a tots per confiar en Lladruc!

Roser Feliu Latorre.

P.D- Per començar-vos a posar la mel a la boca: la catorzena edició (sí, sí 14!) serà els dies 11, 18 i 25 de Maig. Sé que alguns l’espereu amb candeletes i l’espera se us farà llarga però penseu que hi ha Setmana Santa i el Pont de Maig abans! 🙂

13a edició del “Tinc un gos… i ara què”: curs d’educació canina i coneixements veterinaris!

Si heu llegit el post anterior i us ha agafat enveja no patiu, obrim les inscripcions per la 13a edició del “Tinc un gos… i ara què?”: Curs d’educació canina i coneixements veterinaris!

Pòster 13a edició del curs "Tinc un gos... i ara què": curs d'educació canina i coneixements veterinaris

Pòster 13a edició del curs “Tinc un gos… i ara què”: curs d’educació canina i coneixements veterinaris

Com ja sabeu, aquesta formació va néixer degut a la necessitat d’oferir als propietaris un curs intensiu però rigorós per tal d’aclarir tots els dubtes que se’ls plantegessin i ensenyar-los les nocions veterinàries bàsiques per mantenir en perfecte estat de salut els seus gossos alhora que apostava per oferir-los una bona base d’educació canina. Entre l’Emili Barba, llicenciat en veterinària per la UAB i doctorant en nutrició a la mateixa universitat i una servidora, Roser Feliu, màster en Instructor d’Unitats Canines de treball a la UAB i directora de Lladruc, vam fer un temari extens que vam presentar al Col·legi Oficial de Veterinaris que ens va fer una magnífica carta de suport. A les col·laboracions s’hi van afegir els Laboratoris Virbac i Royal Canin però si aquest curs té l’èxit que té és gràcies als alumnes de les passades edicions que queden tan contents que es converteixen en els nostres millors publicistes.

Per apuntar-vos podeu enviar-nos un mail a info@lladruc.com, trucar-nos al 636385174 (Roser), deixar-nos un comentari al blog o enviar-nos un privat a la pàgina de Lladruc al Facebook No us el podeu perdre!

Crònica d’un somni: gràcies per aquests cinc anys de Lladruc!

La Cendra, la Mina i una servidora (al mig!) ;)

La Cendra, la Mina i una servidora (al mig!) 😉

Dia 8 de Setembre. No sé com però ja ha passat l’estiu i m’acabo d’adonar que fa gairebé dos mesos, concretament el 14 de Juliol, Lladruc va fer cinc anys! I vét aquí la crònica d’un somni fet realitat:

Vaig fer que la meva mare firmés un consentiment per fer la meva primera competició de mushing amb només onze anys i cinc anys més tard l’in vaig demanar un altre per fer el meu primer curs d’ensinistrament, a Madrid. Des de llavors vaig tenir clar que el meu futur era l’educació canina però la meva família és molt tradicional i que algú amb el meu “pedigree” es dediqués a “estirar corretges als gossos” era poc menys que un deshonor així que vaig acabar Batxillerat amb un 8.2, vaig treure un 8,5 a la Selectivitat i vaig estudiar veterinària.

Els caps de setmana competia amb el meu equip de dos huskies siberians i un alaskà, anava a seminaris i cursos d’ensinistrament i més endavant marejava al professor d’etologia de la Universitat amb articles, llibres i dossiers fins que després de posar-me matrícula d’honor em va oferir fitxar-me al seu departament però, què voleu que us digui, m’agradava més l’etologia “de bota” (aquella atractiva necessitat de rebolcar-se enmig del fang amb els gossos!) que la “de bata” quantificant comportaments…!

Als vint-i-dos anys vaig dir:  “aquesta és la meva, per fi podré ser ensinistradora”! Però la crisi començava a treure el cap i ningú del meu voltant veia gaire clar que en un “poble” com Girona es pogués sobreviure a base d’ensinistrar gossos així que vaig anar a una xerrada d’emprenedors i em van dir que establís el meu target, definís la meva estratègia comercial i plantegés els DAFOS de la meva futura empresa. “Cagumtot“, vaig pensar, “jo només vull fer realitat el meu somni!” així que vaig començar Lladruc amb poc més de 100 euros: 40 euros per omplir un dipòsit de diesel del meu Ford Fusion, 20 per comprar-me un ronyós Nokia lliure de segona mà, 10 més per fer targetes al Vistaprint (com que volia guanyar-me les coses per mi mateixa no vaig posar-hi ni el meu cognom!) i uns quants més per convidar a esmorzar a un amic per convence’l que m’havia de fer una web gratis.

Els inicis no van ser fàcils: vaig començar passejant gossos, després a fer alguns ensinistraments i massa sovint havia de sentir allò de “però on és el teu cap”? “tu quants anys tens?” i tot i anar maquillada per semblar més gran, havia de compensar la meva imatge de “nena” amb uns coneixements actualitzadíssims (a toc de seminaris i més seminaris) i amb uns resultats inmillorables. I fer kilòmetres, molts kilòmetres, per, a vegades, amb prou feines pagar-me un entrepà i la gasolina. Però de mica en mica vaig aconseguir tenir un client fix a la setmana, i després un al dia, més endavant un al matí i un altre a la tarda i ara han passat cinc anys i escric aquest post amb un Ipad d’última generació des del meu Qhasqai+2 veient com la Cendra, gossa detectora que val molt més que el seu pes en or, i la Mina, la futura promesa, es passegen pel futur centre caní Can Lladruc.

I em poso tendra i penso que res d’això seria possible sense totes les persones que m’han recolzat durant aquests cinc anys, les que han estat allà per celebrar la primera exhibició, el primer encàrrec de gossos detectors, la finalització del màster en instrucció d’unitats canines de treball de la UAB o l’èxit de la realització dels cursos de formació per a propietaris. Però també que m’han recolzat en els moments més durs, després que un taxi m’atropellés i em destrossés les cervicals, que un greu accident de cotxe m’allunyés de Lladruc durant més de sis mesos de dolor constant i rampes a les mans o l’eutanàsia de la Muga.

El millor d’aquests cinc anys, però, ha estat poder treballar i conèixer els meus clients de dos i quatre potes. Els primers per haver confiat en mi i més endavant en nosaltres, Lladruc, i per haver-nos obligat a ser millors dia a dia, per enviar postals i fotos dels seus gossos a mesura que han anat passat els anys i per convertir-se en els nostres millors publicistes: recomanant-nos a amics, companys de feina o altres propietaris o oferint-se a deixar les nostres targetes als seus comerços o bústies dels veïns. Als meus clients de quatre potes els haig d’agrair els moments compartits, la seva il·lusió per aprendre i perquè, per més anys que passin, sempre mouen la cua al veure’ns i ens acaben omplint de pèl, que s’ha convertit en el nostre uniforme “blau-pelut” habitual.

També haig de donar les gràcies als organismes públics, centres cívics, Ajuntaments i associacions que han confiat en les nostres formacions, a les empreses de seguretat privada que han contractat els nostres serveis, als veterinaris, perruquers canins, gestors de residències canines i de botigues d’animals que ens recomanen, als ensinistradors novells que ens envien casos que no saben com solucionar i als veterans, dels quals sempre aprenem i amb qui ens divertim explicant “batalletes”, als membres dels Cossos i Forces de Seguretat de l’Estat amb els quals hem compartit entrenaments i també a vosaltres, lectors del bloc, que no sé qui sou ni d’on sortiu però que ja heu arribat a 85.358, xifra que mai, mai, mai quan fa cinc anys era una il·lusió d’ensinistradora hagués pensat assolir.

MOLTES GRÀCIES!

Finalitza el 2n curs d’ensinistrament caní al Centre Cívic Creu de la mà (Figueres)

El departament de màrketing de Lladruc m’ha picat la cresta perquè, entre el comiat de la Muga, la presentació de la Mina i la convocatòria del cinquè de concurs de fotografia canina by Lladruc m’havia oblidat de resumir-vos el segon curs d’ensinistrament caní organitzat pel Centre Cívic Creu de la Mà amb la col·laboració de l’Ajuntament de Figueres i Lladruc.

Durant un total de dotze hores repartides en sis sessions, els vuit alumnes han pogut aprendre coneixements bàsics d’etologia canina i han ensenyat als seus gossos a ser més obedients asseient-se, estirant-se, quedant-se quiets, caminant sense estirar de la corretja i venint a l’ordre d’una manera ràpia i efectiva. L’esforç de tots ells ha estat notori i això s’ha traduit en uns progressos espectaculars que, units al bon ambient general, ha fet que em sentís especialment còmode amb aquest grup! Com a mostra us penjo una foto del distès “berenar-sopar” que vam fer l’últim dia de curs:

Berenar-sopar creu de la mà

Berenar-sopar dels alumnes del curs de creu de la mà

Moltes gràcies a tots per haver-ho fet possible però sobretot a l’Ajuntament de Figueres i més concretament al personal del Centre Cívic Creu de la Mà per haver confiat un cop més en nosaltres. Esperem veure’ns en properes edicions! 🙂

Seminari Mia Skosgter

La Mia Skogster entrenant amb la Muga i una servidora, Roser Feliu

La Mia Skogster entrenant amb la Muga i una servidora, Roser Feliu

La meva admiració per la Mia Skogster ve de lluny, concretament des de que fa uns anys vaig veure un dels seus fantàstics vídeos al YouTube. Em fascinava que una noia finlandesa, jove i amb uns gossassos d’infart pogués obtenir uns resultats tan extraordinaris en una disciplina, l’I.P.O, per desgràcia considerada per alguns exclusivament “de mascles”.

Així doncs quan vaig saber que el 25 i 26 de Maig s’organitzava un seminari a una hora i mitja de casa no vaig dubtar a apuntar-m’hi i la veritat és que en vaig sortir encantada: la Mia Skogster té una sensibilitat fora de sèrie amb els gossos i, amb precisió nòrdica, aplica tan sols la pressió necessària a cada animal jugant, d’una manera gairebé màgica, amb la seva veu, els seus gestos i la seva actitud per obtenir el millor de cada animal i cada guia. Si una cosa detesto dels ensinistradors amb resultats és que, en la majoria de casos, l’ego els sobrepassa i es converteixen en uns dogmàtics pedants però la Mia és tot el contrari: entrenant amb ella et fa l’efecte que tens una coach que abans d’assessorar-te t’ha fet mil preguntes sobre tu, el teu gos i la disciplina que vols treballar. Llàstima que la Muga sigui una futura gossa detectora i no esportiva que sinó encara hagués gaudit més! 🙂

En definitiva, un 10 de formadora, l’única llàstima és que la traducció va fer que alguns dels assistents que no sabien anglès es perdessin tecnicismes importantíssims per una disciplina de precisió com és l’I.P.O. i semblava que tot plegat fos deslluit. Tant costa posar “gosseros” com a intèrprets?