Tuk

En Tuk és un Pastor Alemany que viu a Olot amb els seus propietaris, una parella jove molt responsable. Com que eren molt conscients de totes les obligacions que comporta un gos van decidir trucar a Lladruc gairebé tan bon punt el seu cadell va entrar a casa. Així doncs vam treballar l’obediència bàsica: asseure’s, estirar-se, quedar-se quiet, caminar al costat sense estirar de la corretja i venir a l’ordre, li vam ensenyar a controlar la mossegada i millorar la seva conducta higiènica.  La dedicació dels seus propietaris i la seva predisposició pel treball han fet que ara sigui un majestuós Pastor Alemany perfectament educat que fa les delícies de tothom. Tal com ja vaig escriure en el post https://lladruc.wordpress.com/2009/07/18/educar-un-cadell/ com n’és d’important començar amb una bona base!

Quan puc començar a educar el meu gos?

Aquesta és una de les preguntes més habituals que rebem els educadors canins. La meva resposta sempre és la mateixa: ARA! Per què deixar passar el temps inútilment?

Existeix la creença que els gossos no es poden ensinistrar fins que han arribat als 12 mesos. Per què?

Tradicionalment el sistema emprat per ensinistrar els gossos es basava, únicament, amb la coacció, el dolor i l’estrès a l’animal. Si el gos no s’asseia se li donava una bona plantofada al cul, si no s’estirava es feia un complicat joc de corretja perquè, mitjançant la pressió, caiés fulminat als peus del propietari i, si no caminava al costat se li posava un collar de punxes ben esmolat al coll i se li donaven estrebades fins que el gos, atemorit, desistia de generar qualsevol comportament. (En psicologia s’anomena “indefensió apresa”, que vindria a ser un “com que faci el que faci rebré, millor no faig res”).

Què passa quan un cadell o gos jove s’el sotmet a aquest sistema? S’el trenca. Us imagineu apuntant al vostre fill de 5 anys a la legió? Doncs suposo que un cadell educat amb aquest mètode deu tenir aquesta sensació. 

Quina solució van trobar aquells ensinistradors? Com que no volien canviar el seu mètode (com costa innovar, per alguns!) van optar per aconsellar a la gent que deixés crèixer lliurement al gos fins que, de cop, quan fa dotze mesos, s’el bombardeja d’ordres i se li prohibeix tot allò que fins al moment li era permès per convertir-lo en “un gos ben ensinistrat”.

Pensar en la quantitat de gossos fantàstics que deuen haver patit per aquests errors educatius em fa posar malalta sobretot considerant que els educadors canins moderns podem treballar amb cadells des de les vuit setmanes.  Vuit setmanes? Sí, vuit setmanes! Com ho aconseguim? Amb sensibilitat, empatia i un profund respecte pel cadell, tenint sempre en compte en quin moment del seu desenvolupament es troba i basant-nos en el reforç positiu. Al meu parer només així es pot aconseguir un company ben educat i, el més important, que confiï en nosaltres. 

Saps omplir un kong per a cadells?

Després de buscar un vídeo senzill de com omplir un kong per a cadells i no trobar-lo, ens hem decidit a fer-ne un nosaltres mateixos. No ens agradaria que us fixéssiu en les qüestions tècniques, només pretenem fer un vídeo didàctic, clar i entenedor per al propietari novell. Esperem que us agradi!

P.D- Els agraïments més sincers a David Blanco (producció), Josep Maria Gispert-Saüch (realització) i Cendra de la Serralada (estrella convidada i la que més ha gaudit del rodatge).

Les pilotes irrompibles

Abans, quan a un cadell li feien mal les dents se li recomanava que se li donés una sabata vella perquè hi jugués. A poc a poc, els propietaris van anar entenent que aquesta no era la millor opció perquè generalitzaven i aprenien que TOTES les sabates eren “mossegables” i causaven estralls. Llavors, a algú se li va acudir  donar-los “joguines” com pilotes de tenis però  eren perilloses i de seguida es trencaven. Ara ens trobem davant d’una “tercera generació” de joguines canines aptes per cadells i adults que no només serveixen per entretenir sinó que eviten alguns trastorns de conducta provocats per l’avorriment i fins i tot milloren la cognició del gos!

Una d’aquestes joguines són les pilotes irrompibles. Construïdes amb un plàstic flonjo però resistent són molt agradables de mossegar però alhora suficientment fortes com per deixar-les al gos durant hores. Poden fer-se servir amb el mundialment conegut joc “d’anar a buscar la pilota” o bé omplir-les per tal que el gos s’hagi d’esforçar a treure el menjar per algun dels dos orificis.

Us puc assegurar tres coses:
– Encara no he trobat cap gos al qual no li agradi. Fins i tot els gossos més primmirats mostren interès per aquesta pilota: no és tan dura com un kong ni tan avorrida com una simple pilota!
– Són irrompibles. Us ho poden confirmar les mandíbules de Malinois o de Rottweilers que les han provat (“working-dog-proof!”). 
– Proporcionen infinites hores d’entreteniment al gos però, sobretot, de descans al propietari. Hi ha alguna cosa més meravellosa que arribar a casa cansat de treballar i trobar-te el teu gos mossegant, feliç i content, la seva pilota irrompible?  

Si teniu qualsevol dubte podeu escriure’ns a lladruc@hotmail.com  🙂

10 consells per l’educació del cadell

 

  1. En primer lloc, feliciteu-vos per haver decidit educar el vostre cadell de manera responsable a Lladruc, és un gran començament!

     

  2. Mentalitzeu-vos que educar un cadell requereix molta i molta paciència. De seguida us adonareu, però, que si sou perseverants, val la pena. Si tot va bé, aquesta adorable “criatura” us acompanyarà uns 12 anys de la vostra vida per la qual cosa penseu que tots els esforços que feu ara es veuran sobradament recompensats en el futur. 
  3. En la mesura en què us sigui possible intenteu establir rutines a l’hora de menjar, dormir, jugar, sortir… Les rutines tranquil·litzen i ajuden a comprendre el gos què és el millor en cada moment.
  4. No perdeu oportunitats. Recordeu la importància de la sociabilització, com més gossos, persones, sorolls, olors, experiències agradables visqui ara més equilibrat serà d’adult.
  5. Com les persones, cada cadell aprèn a un ritme diferent. Per tant, eviteu comparacions, sobretot amb altres gossos adults o que hàgiu tingut anteriorment (moltes vegades no recordem que ells també van ser cadells!)
  6. Els missatges han de ser clars, entenedors i invariables. Per tant, debateu entre tots els membres de la família allò que se li permetrà i allò prohibit i manteniu els mateixos criteris. Ensenyeu a les visites, familiars i amics a fer el mateix.
  7. Hi ha casos en que els cadells poden ser desesperants. En aquests moments és millor respirar fondo, girar-vos i calmar-vos que, per esgotament, se us escapi algun càstig. Penseu en la possibilitat de deixar-lo momentàniament al transportí. No us rendiu, segur que ho esteu fent molt bé.
  8. És millor que ensenyeu al cadell allò que pot fer enlloc de renyar-lo sistemàticament per allò que NO pot fer. Per exemple, ensenyeu-li a mossegar el seu Kong enlloc de rossegar les vostres sabatilles.
  9. Practiqueu cada dia durant uns minuts les ordres bàsiques tal com les hem treballat a classe: amb premis, tranquil·litat i molt de “teatre”. És millor que les sessions siguin curtes i divertides que llargues i avorrides. Si esteu cansats, enfadats o teniu pressa deixeu-ho per una altra estona.
  10. Per acabar, penseu que Lladruc existeix per ajudar-vos així que si teniu algun dubte, per mínim que sigui, truqueu-nos. Ens encanta la nostra feina així que, per a nosaltres, sempre és un plaer parlar de gossos!

P.D- Si us plau, si voleu utilitzar aquest text feu-nos-ho saber per e-mail a lladruc@hotmail.com, al telèfon que trobareu a la nostra web www.lladruc.es o mitjançant els “comentaris” d’aquest blog. No tenim “secrets” però aquest article forma part del nostre material. Moltes gràcies.

%d bloggers like this: