Campionats europeus a Suïssa

Com a bona autònoma no em costa reconèixer que m’ho penso dues vegades abans d’anar-m’en de vacances però els campionats europeus de dogfrisbee eren massa temptadors, massa enriquidors professionalment i personalment i massa divertits per ignorar-los. I així va ser com ens vam agafar cinc dies (del 25 al 29 d’Agost) per anar a Mellingen (Suïssa) on s’havien citat equips de bona part d’europa. “L’Spanish delegation” comptava amb cinc competidors: David Román amb “Ro” i “CIA”, Jordi Carrasco amb “Màster”, Aitziber Arandia amb “Indar”, Rafel Bosch amb “Eole” i una servidora, Roser Feliu, amb la protagonista absoluta d’aquest blog, la Cendra.  Val a dir que, tot i haver-nos esforçat moltíssim per deixar el llistó ben alt les decisions dels jutges no ens van ser massa favorables. Sincerament, la sensació que m’en vaig endur va ser que hi havia gossos més aviat mediocres amb guies excel·lents que s’havien esforçat a realitzar un treball extraordinari. M’explico millor: esperava veure gossos d’una qualitat natural superior, gossos exhultants i “psicòpates” pel frisbee i, en canvi, vaig veure ensinistraments adaptats a gossos més aviat lents, desmotivats i un xic robotitzats que donaven pas, això sí, a coreografies espectaculars motivades, sobretot, per un control brutal de l’exercici per part del guia. Parlant en plata: molt de mèrit del guia i poques qualitats naturals de l’animal. (Però com que encara em queda molt per arribar al seu nivell no criticaré més! 🙂

(Trobo que aquesta foto és brutal! Qui diu que el Frisbee està destinat als Borders?)

Nou concurs de fotografia, versió estiu!

Després de l’èxit del primer concurs de fotografia i de la versió nadal, hem decidit fer-ne un tercer, aquesta vegada en versió estiu. El procediment és senzill, només heu d’enviar-nos un màxim de dues fotos estiuenques del vostre gos (millor si hi ha algun element de Lladruc, la web, la targeta o simplement www.lladruc.com escrit a sobre) amb les vostres dades personals i el consentiment per la seva publicació al blog a lladruc@hotmail.com abans del 30 de setembre.

El nostre jurat valorarà totes les fotos rebudes i el 3 d’Octubre publicarà les tres guanyadores que rebran un kong o pilota irrompible al seu domicili. Animeu-vos que volem arribar a les 200 fotos rebudes!

Cap als europeus de Suïssa!

A última hora, des del mòbil i sense posar foto però us ho havia de dir: anem als campionats europeus de dogfrisbee a SUÏSSA fins dilluns! 🙂 🙂

P.D- Tot i que seran les meves primeres “vacances” de l’any, qualsevol cosa em podeu escriure a info@lladruc.com

 

En Thor s’ha perdut

Uns clients han perdut en Thor, un Labrador Retriever daurat. Si en sabeu alguna cosa us estaríem molt agraïts que contactéssiu amb els seus propietaris.  Moltes gràcies!

La Rubina, platja canina!

El Diumenge vam fer un gran descobriment, una platja on accepten gossos! 

La platja de La Rubina, a Empuriabrava, és un oasis de tranquil·litat on amos i gossos poden banyar-se, passejar, jugar i socialitzar-se sense por a una multa o a un veí “bronques”. Com és propi d’un Diumenge de la primera quinzena del mes d’Agost hi havia força gent però tots els gossos estaven perfectament educats, la sorra estava inmaculada i l’aigua cristalina. Nosaltres vam aprofitar per tirar alguns frisbees, banyar-nos i disfrutar del magnífic sol alleugerit per una fresca tramuntana suau. 

Segons la Cendra és 100% recomanable!

Quan puc començar a educar el meu gos?

Aquesta és una de les preguntes més habituals que rebem els educadors canins. La meva resposta sempre és la mateixa: ARA! Per què deixar passar el temps inútilment?

Existeix la creença que els gossos no es poden ensinistrar fins que han arribat als 12 mesos. Per què?

Tradicionalment el sistema emprat per ensinistrar els gossos es basava, únicament, amb la coacció, el dolor i l’estrès a l’animal. Si el gos no s’asseia se li donava una bona plantofada al cul, si no s’estirava es feia un complicat joc de corretja perquè, mitjançant la pressió, caiés fulminat als peus del propietari i, si no caminava al costat se li posava un collar de punxes ben esmolat al coll i se li donaven estrebades fins que el gos, atemorit, desistia de generar qualsevol comportament. (En psicologia s’anomena “indefensió apresa”, que vindria a ser un “com que faci el que faci rebré, millor no faig res”).

Què passa quan un cadell o gos jove s’el sotmet a aquest sistema? S’el trenca. Us imagineu apuntant al vostre fill de 5 anys a la legió? Doncs suposo que un cadell educat amb aquest mètode deu tenir aquesta sensació. 

Quina solució van trobar aquells ensinistradors? Com que no volien canviar el seu mètode (com costa innovar, per alguns!) van optar per aconsellar a la gent que deixés crèixer lliurement al gos fins que, de cop, quan fa dotze mesos, s’el bombardeja d’ordres i se li prohibeix tot allò que fins al moment li era permès per convertir-lo en “un gos ben ensinistrat”.

Pensar en la quantitat de gossos fantàstics que deuen haver patit per aquests errors educatius em fa posar malalta sobretot considerant que els educadors canins moderns podem treballar amb cadells des de les vuit setmanes.  Vuit setmanes? Sí, vuit setmanes! Com ho aconseguim? Amb sensibilitat, empatia i un profund respecte pel cadell, tenint sempre en compte en quin moment del seu desenvolupament es troba i basant-nos en el reforç positiu. Al meu parer només així es pot aconseguir un company ben educat i, el més important, que confiï en nosaltres. 

Nou curs de clicker nivell I

Al setembre us tornarem a oferir un nou curs de clicker nivell I, el sistema d’ensinistrament més utilitzat per l’educació de gossos d’assistència, teràpia, dog dancing, dogfrisbee… i òbviament per milions de propietaris arreu del món! L’impartirà l’Albert Marquès (responsable de CTAC Girona) i una servidora els dissabtes al matí de 10h a 13h al seu local del centre de Girona i és una bona oportunitat per tots aquells que volgueu educar al vostre gos d’una manera positiva i divertida pels dos. Podeu reservar una de les places limitades posant-vos en contacte amb CTAC Girona al 656405171. Us hi esperem! 

Tot

Una de les recompenses de ser ensinistradora és veure com, amb una bona educació, s’estreny el vincle entre propietaris i gossos donant pas a moments tan especials com el d’aquesta foto. En Tot, Pastor Alemany de nou anys, no es va voler perdre el casament de la seva mestressa, la Mariona. Enhorabona!

L’imatge és gentilesa del fotògraf professional Xavier Torra http://www.xaviertorra.com/ca/fotograf/index.html Moltes gràcies Xavier!

Amb el nostre gos a l’avió

Avui he decidit penjar-vos al blog un article que vaig escriure fa mooooolt de temps però que potser us és útil:

Si volem viatjar amb el nostre gos en un avió serà necessari, independentment de la companyia aèria i el preu del bitllet, un transportí homologat per la IATA suficientment espaiós com perquè l’animal pugui girar-se, tombar-se i estar dret còmodament. Convé habituar-lo abans mitjançant el reforç positiu, és a dir, convertint cada estada a dins l’habitacle (per mínima que sigui) en una experiència agradable mitjançant premis, carícies o paraules amables. Si som una mica constants el gos acabarà acceptant la vari kennel com una “casa portàtil” on es sentirà tranquil i còmode.   

Per garantir al màxim la seguretat del gos durant el viatge, el transportí ha d’estar etiquetat amb “conté animal viu” i “mantenir en posició vertical”. Mai està de més posar una fotocòpia de la cartilla de vacunes, un certificat de salut en anglès degudament firmat pel nostre veterinari i les nostres dades (de casa i de la destinació) en un sobre enganxat amb cinta aïllant en un lateral de la caixa.

Per fer que el nostre gos es senti menys estrany podem deixar-li una pilota irrompible o kong. Alguns gossos tenen problemes respiratoris o es mostren anormalment agressius quan prenen sedants/tranquilitzants per la qual cosa mai hem d’administrar un medicament d’aquest tipus sense el consentiment del nostre veterinari. Aquest professional també ens pot assessorar sobre quines pautes d’hidratació i alimentació són les més adequades.

Bon viatge!

P.D- Sé que no ve gaire al cas però un client que viatja sovint em va passar la direcció d’una web on podem trobar quins seients son més còmodes pels passatgers. Si aquestes vacances heu d’agafar un avió i podeu escollir plaça no dubteu en fer-hi un cop d’ull: http://www.seatguru.com/ Moltes gràcies, Andreu!

Articles Lladruc a la revista Bitxos

Ja podeu descarregar-vos el segon número de la revista Bitxos que amb una tirada de 5000 exemplars és l’única  publicació de la província de Girona dedicada íntegrament als animals de companyia: www.bitxos.cat Es tracta d’una publicació divulgativa, encarada a tots els públics i amb una temàtica variada pel que fa al món dels animals que podeu rebre còmodament a casa bimensualment.  

Lladruc en redacta els articles d’educació canina i el d’aquesta edició ha estat el següent:

Què són els gossos d’assistència?

Segur que si algú us pregunta si sabeu què són els gossos d’assistència, la majoria respondreu que són aquells gossos que duen les persones cegues, els gossos pigalls, gossos ensinistrats específicament per guiar a persones amb disminució visual. I tindríeu part de raó.

De fet, durant anys, els únics gossos d’assistència reconeguts i que, per tant, tenien accés a segons quins espais eren aquests però recentment s’ha aprovat a Catalunya, com ja havia succeït amb anterioritat a Galícia, el País Basc o València, una nova llei (la 19/2009 del 26 de novembre) que amplia el nombre de gossos d’assistència i en regula l’accés a l’entorn.

Aquesta nova llei, entre d’altres novetats, reconeix un total de cinc gossos d’assistència:

–         Gossos pigall: ensinistrats per guiar una persona amb discapacitat visual o sordcega, fins i tot, en zones de trànsit intens, obres o desnivells del terreny. 

–         Gossos de servei: ensinistrats per ajudar a una persona amb discapacitat física. Segons les necessitats de l’usuari se’ls ensinistrarà per obrir i tancar calaixos, recollir objectes del terra i donar-los a l’usuari, encendre i apagar llums, posar la roba a la rentadora, etc.

–         Gossos de senyalització de sons: ensinistrats per avisar les persones amb discapacitat auditiva de diferents sons i indicar-los la font de procedència. Un gos de senyalització de sons pot alertar a l’usuari que algú l’està cridant pel seu nom, que el seu nadó està plorant, que li sona el telèfon mòbil o bé que ha sonat el timbre de casa.

–         Gossos d’avís: ensinistrats per donar alerta mèdica de persones amb epilèpsia, diabetis o d’altres malalties reconegudes per la normativa.

–         Gossos per a persones amb trastorns de l’espectre autista: ensinistrats per tenir cura de la integritat física d’una persona amb trastorns de l’espectre autista. Per exemple, si l’usuari és un nen amb trastorn de l’aspecte autista es pot ensinistrar al gos per evitar que fugi o que travessi el carrer de forma indeguda. 

Aquests cinc tipus de gossos d’assistència, més enllà de les tasques específiques per les quals han estat educats, resulten un gran suport afectiu i emocional per als usuaris, ja que augmenten la seva autonomia, autoestima i benestar tot ajudant-los a integrar-se millor en una societat que, massa sovint, no té en compte les seves necessitats. 

Com a últim apunt  cal recordar que un gos d’assistència identificat amb l’armilla corresponent  està desenvolupant una tasca de gran importància pel seu usuari per la qual cosa mai l’hem de distreure amb carícies, menjar o apropant-li el nostre gos ja que podríem provocar un accident greu. Si volem més informació, és millor adreçar-nos a un professional que ens orienti.