Nou article revista Bitxos

Encara no heu llegit l’últim article publicat per la Roser a la revista Bitxos www.bitxos.cat ? Us el copio! (L’imatge no és nostra!).

 

Què són els problemes de comportament?

Últimament l’educació canina està molt present en els mitjans de comunicació i l’expressió problemes de conducta és un dels conceptes estrella. Però què són o què hauríem d’entendre quan parlem de problemes de conducta?

Quan parlem de trastorns o problemes de conducta ens referim a tots aquells comportaments que són o poden ser perillosos o molestos pel propietari, com l’agressivitat interespecífica o una manca de control de la conducta higiènica.  Segons diversos estudis un 25% de la població canina pateix un o més problemes de conducta al llarg de la seva vida.

Molts propietaris busquen fòrmules per solucionar aquests problemes o si més no, per intentar que afectin el menys possible la seva vida quotidiana, però d’altres opten directament per l’eutanàsia o per l’abandonament. Segons una investigació recent de la Fundació Affinity, un 11% dels abandonaments que es registren en el nostre país es deuen a problemes de conducta de l’animal. En alguns casos, aquest abandonament provoca un empitjorament tan greu del seu comportament que l’única solució que queda és el seu sacrifici.  

És lamentable constatar que molts d’aquests gossos tan sols haguessin necessitat un correcte diagnòstic i una actuació per part d’un professional que orientés als propietaris per aconseguir un comportament acceptable. 

No us heu de sentir avergonyits o culpables per demanar ajuda quan tingueu dificultats per controlar algun comportament del vostre animal. Els etòlegs i educadors canins treballem diàriament amb gossos amb tota mena de problemàtiques i donem suport, tècnic i personal, als propietaris per tal que, a través d’unes pautes, el comportament del gos millori i el problema es minimitzi o desaparegui.

D’aquesta manera, molts gossos que es deixaven per impossibles, perquè lladraven durant hores, mostraven comportaments fòbics o agressius, feien destrosses a la llar o no feien les necessitats on tocava… han passat a ser aquell gos que el propietari volia o somiava. I és que, per un educador caní, la millor recompensa és observar com la feina feta ha donat pas a una agradable convivència entre el propietari i el seu gos basada en la confiança i en el respecte, creant aquell vincle buscat des del moment que el gos va arribar a casa.

I, més enllà d’això, un gos sense problemes de comportament és un animal que es podrà integrar perfectament a una societat, la nostra, on per desgràcia encara ens queda molt camí per recòrrer en matèria de benestar animal. 

Articles Lladruc a la revista Bitxos

Ja podeu descarregar-vos el segon número de la revista Bitxos que amb una tirada de 5000 exemplars és l’única  publicació de la província de Girona dedicada íntegrament als animals de companyia: www.bitxos.cat Es tracta d’una publicació divulgativa, encarada a tots els públics i amb una temàtica variada pel que fa al món dels animals que podeu rebre còmodament a casa bimensualment.  

Lladruc en redacta els articles d’educació canina i el d’aquesta edició ha estat el següent:

Què són els gossos d’assistència?

Segur que si algú us pregunta si sabeu què són els gossos d’assistència, la majoria respondreu que són aquells gossos que duen les persones cegues, els gossos pigalls, gossos ensinistrats específicament per guiar a persones amb disminució visual. I tindríeu part de raó.

De fet, durant anys, els únics gossos d’assistència reconeguts i que, per tant, tenien accés a segons quins espais eren aquests però recentment s’ha aprovat a Catalunya, com ja havia succeït amb anterioritat a Galícia, el País Basc o València, una nova llei (la 19/2009 del 26 de novembre) que amplia el nombre de gossos d’assistència i en regula l’accés a l’entorn.

Aquesta nova llei, entre d’altres novetats, reconeix un total de cinc gossos d’assistència:

–         Gossos pigall: ensinistrats per guiar una persona amb discapacitat visual o sordcega, fins i tot, en zones de trànsit intens, obres o desnivells del terreny. 

–         Gossos de servei: ensinistrats per ajudar a una persona amb discapacitat física. Segons les necessitats de l’usuari se’ls ensinistrarà per obrir i tancar calaixos, recollir objectes del terra i donar-los a l’usuari, encendre i apagar llums, posar la roba a la rentadora, etc.

–         Gossos de senyalització de sons: ensinistrats per avisar les persones amb discapacitat auditiva de diferents sons i indicar-los la font de procedència. Un gos de senyalització de sons pot alertar a l’usuari que algú l’està cridant pel seu nom, que el seu nadó està plorant, que li sona el telèfon mòbil o bé que ha sonat el timbre de casa.

–         Gossos d’avís: ensinistrats per donar alerta mèdica de persones amb epilèpsia, diabetis o d’altres malalties reconegudes per la normativa.

–         Gossos per a persones amb trastorns de l’espectre autista: ensinistrats per tenir cura de la integritat física d’una persona amb trastorns de l’espectre autista. Per exemple, si l’usuari és un nen amb trastorn de l’aspecte autista es pot ensinistrar al gos per evitar que fugi o que travessi el carrer de forma indeguda. 

Aquests cinc tipus de gossos d’assistència, més enllà de les tasques específiques per les quals han estat educats, resulten un gran suport afectiu i emocional per als usuaris, ja que augmenten la seva autonomia, autoestima i benestar tot ajudant-los a integrar-se millor en una societat que, massa sovint, no té en compte les seves necessitats. 

Com a últim apunt  cal recordar que un gos d’assistència identificat amb l’armilla corresponent  està desenvolupant una tasca de gran importància pel seu usuari per la qual cosa mai l’hem de distreure amb carícies, menjar o apropant-li el nostre gos ja que podríem provocar un accident greu. Si volem més informació, és millor adreçar-nos a un professional que ens orienti.

%d bloggers like this: