4rt concurs de fotografia canina Julius K9 – Lladruc

Feia massa que no organitzàvem cap concurs de fotografia canina by Lladruc així que aquesta edició l’hem volgut fer sonada i gràcies als nostres amics de Julius K9,  material d’ensinistrament d’altíssima qualitat, podeu guanyar tres lots de productes de la marca valorats en més de 100 euros.

Què heu de fer per participar?

1. Feu una foto al vostre gos (màxim dues fotos per participant) i incloeu-hi algun element relacionat amb Lladruc.

2. Envieu-la a info@lladruc.com abans del 30 d’Octubre juntament amb les vostres dades personals i el consentiment per la seva publicació al bloc.

3- Subscriviu-vos al blog (poseu el vostre mail al quadrat que apareix a la  dreta de la pantalla). Això us ajudarà a estar atents al nostre bloc perquè el dia 1 de Novembre i coincidint amb l’acabament de la nostra participació a la Fira de Mostres de Girona publicarem el tres guanyadors dels lots de productes Julius k9!

Animeu-vos, que volem arribar a les 200 fotos rebudes!

Article a la revista de l’Ajuntament de Riudellots de la Selva

M’han fet arribar aquest escrit publicat a la revista de l’Ajuntament de Riudellots de la Selva arrel del curs que hi vam fer. (Pels despistats, mireu aquí) i he pensat que potser us faria il·lusió llegir-lo.
Com m’agrada que l’administració es preocupi, cada vegada més, pel benestar dels seus ciutadans de quatre potes!

5a edició del “Tinc un gos… i ara què? Curs d’educació canina i coneixements veterinaris”

Ja tenim les inscripcions obertes pel nostre curs estrella: el d’educació canina i coneixements veterinaris. Impartit pel veterinari Emili Barba i una servidora, han confiat en aquesta formació quatre grups d’alumnes de tota la província de Girona i organismes com l’Ajuntament de Riudellots de la Selva. El curs, a més, compta amb la recomanació del Col·legi de Veterinaris, Royal Canin i Laboratoris Virbac. T’el deixaràs perdre?

Per a més info pots trucar-nos al 636385174 o bé enviar-nos un mail a info@lladruc.com

Fins aviat!

Curs a l’Ajuntament de Riudellots de la Selva

Sóc de Girona però després de conèixer Riudellots de la Selva m’han entrat unes ganes irrefrenables de traslladar-me a aquest bonic poble d’ubicació estratègica. El seu Ajuntament no només disposa d’un cens gratuït d’animals de companyia, zones habilitades expressament per tal que els gossos puguin passejar deslligats i regala bosses de recollir excrements als seus habitants sinó que, a més a més, es preocupa pel benestar del tots els seus ciutadans, ja siguin de dos o quatre potes.

Tant és així, que va proposar-nos fer una edició del nostre curs “Tinc un gos… i ara què?” que compta amb la col·laboració de Royal Canin i Laboratoris Virbac, a la sala polivalent del poble. Com ja sabeu, en el curs, impartit pel veterinari Emili Raimon Barba i una servidora, tractem d’oferir, de manera breu però rigorosa, una formació bàsica en matèria d’educació canina, civisme i coneixements veterinaris. La proposta va ser un èxit total i els alumnes, de totes les edats i mides, es van esforçar de valent per treure’n el màxim profit.

Des d’aquest blog voldríem agrair a l’alcaldessa de la població i a tot el personal de l’Ajuntament la seva dedicació i entrega i per haver confiat en nosaltres per aportar el nostre granet de sorra per crear una societat més cívica i compromesa amb els gossos. Tant de bo tots els Ajuntaments seguissin el seu exemple!

Feliç diada!

Tot l’equip de Lladruc i especialment la Cendra, la model oficial del blog, us vol desitjar una Feliç Diada!

Visita d’una veterinària i osteòpata canina

 

Aquests dies hem rebut la visita de l’Anna Fuster. L’Anna és llicenciada en veterinària per la Universitat Autònoma de Barcelona i, després de recórrer les millors universitats franceses, actualment està cursant una formació de cinc anys en osteopatia a la European School of Animal Osteopathy, a Brighton (UK): http://www.the-esao.eu/uk-index.php

Per requeriments del programa de formació que està seguint, necessitava un emplaçament on poder fer pràctiques amb gossos de treball operatius i estem molt orgullosos de poder dir que Lladruc ha estat l’empresa triada. Tan sols esperem que no s’hagi cansat amb tota l’informació que li hem donat (quan ens posem a parlar dels nostres gossos no hi ha qui ens pari!) i que torni a venir aviat. Ha estat un plaer tenir-la entre nosaltres i aprendre dels seus nombrosos coneixements!

Bona tornada i feliç futur treball qualificat amb una “A”, Anna!

Guia Animal

Bon dia!

Tal com us deia en el post anterior, hi ha hagut dos nous projectes professionals que m’han reduït dràsticament les meves ja normalment limitades hores de descans. Avui us en presentaré un d’ells. El cas és que en Josep Carbó, informàtic, propietari d’un enorme Labrador negre (en Thai) i sobretot, un molt bon amic, es va adonar que no hi havia cap directori de professionals del món dels animals exclusiu de la província de Girona i va decidir crear-ne un. Com a bon emprenedor prudent al principi es qüestionava la viabilitat del projecte així que em va demanar l’opinió. Em va semblar una idea tan fantàstica i m’hi vaig engrescar tant que, encara sense saber ben bé com, n’he acabat essent l’agent comercial.

Així doncs tinc l’orgull de presentar-vos la Guia Animal Girona http://www.guiaanimal.com el primer portal web de la província de Girona on podeu trobar no només la llista dels millors professionals (per això Lladruc hi té un banner destacat!) sinó que, a més a més, podreu llegir-hi reportatges interessantíssims, consells veterinaris, participar en concursos de fotos, mirar la secció d’animals perduts i trobats i un llarg etcètera. Per si això fos poc, només per registrar-vos podeu guanyar 100 euros (sí, sí, 100 euros!) per gastar en qualsevol dels professionals adherits.

Si, per alguna estranya raó, sou professionals d’aquest món (veterinaris, criadors, ensinistradors, perruquers canins, fisioterapeutes animals, etc) i encara no formeu part del projecte escriviu-nos a comercial@guiaanimal.com i veureu com el vostre negoci rep una promoció excel·lent. De la mateixa manera, des de Guia Animal volem aportar el nostre granet de sorra per crear una societat més responsable amb els animals de companyia així que si pertanyeu a una fundació, associació, refugi o parc natural sense ànim de lucre poseu-vos en contacte amb nosaltres i us inclourem al directori de manera 100% gratuïta.

A què espereu per fer click a http://www.guiaanimal.com?

Ja tornem a ser aquí!

Acabo de mirar l’última l’actualització del blog i m’ha caigut l’ànima als peus, fa gairebé tres mesos que no escric res!

PERDONEU (així, en majúscules) la meva absència però durant les últimes setmanes no he tingut temps ni de respirar: els dos nous projectes professionals amb els quals m’he engrescat m’han obligat a dormir una mitjana de sis hores diàries, devorar sandvitxos de benzinera com si fossin caviar i tranquil·litzar els veïns dient-los que no, no havíem fet cap mudança! Per si tot això fos poc, el poc temps disponible restant l’he passat al quiròfan fent-me una reconstrucció nasal provocada per un salt amb massa punteria d’un client de quaranta quilos i, com vau poder llegir a l’article que va sortir publicat el passat 27 de Juliol al Diari de Girona, també vam passar-nos una nit sencera apagant foc a Masarac.

Ara sembla que, per fi, tal com diu un bon amic, puc deixar el “ritme Malinois hiperactiu encafeïnat” i ser “Labrador Retriever de treball”.Parlant de feina, nosaltres aprofitarem les vostres vacances per posar-nos al dia. Estigueu atents que us hem de presentar moltíssimes novetats!

Curs de gossos detectors de cadàvers submergits a Escòcia

Tal com he escrit en multitud de posts anteriors, l’univers del gos detector és gairebé infinit. Una de les últimes disciplines en les quals s’ha dedicidit utilizar-lo és en la detecció de cadàvers i, més concretament, en aquells que han quedat submergits en aigua o fang profund.

Pot semblar quelcom inusual però lamentablement tot coneixem casos com l’assassinat de Marta del Castillo o persones que decideixen treure’s la vida llançant-se daltabaix d’un pont. En indrets com Escòcia és molt habitual que paralel·lament als suïcidis es produeixin accidents per l’ingesta desmesurada d’alcohol i, considerant l’orografia de la zona, molts d’ells acabin als llacs.

Així doncs, del 26 al 29 d’Abril vaig anar a Dumbarton (Escòcia) a una formació pionera organitzada per “International Rescue Training Center Wales” (IRTCW: http://www.irtcw.co.uk/) on en Mick Swindells, un dels ensinistradors més reputats a nivell mundial, i en Dave Jones, instructor d’unitats canines arreu del món, ens van introduir en aquesta fascinant especialitat. I és que entre els alumnes hi havia figures reconegudes com la Nina Bondarenko o el director de les unitats canines de la defensa de Suècia el que va enriquir, encara més, les ja intensives hores de curs.

Van ser només quatre dies però suficients per conèixer d’aprop la inestimable tasca que efectuen els guardacostes, el material necessari i el sempre difícil ensinistrament d’un gos detector. Penseu que, si ja de per si aquest tipus d’ensinistrament és complicat, en aquesta disciplina s’hi afegeix, a més, l’acció de les corrents d’aigua i eòliques que fan encara més complexa la localització de la substància, en aquest cas del cadàver que pot trobar-se en diferents estats de descomposició. Per embolicar encara més la troca, s’ha de treballar en equip (com a mínim es necessita un conductor de la llanxa, un director d’operacions i un bus a més del binomi guia-gos), que hi ha la tranquil·litat d’una família destrossada en joc i que, en molts casos, la premsa sensacionalista fa de les seves i afegeix encara més pressió a un equip que, en el millor dels casos, haurà de treballar en condicions atmosfèriques molt adverses i durant un munt d’hores.  Tot plegat crea una especialitat molt exigent física i psicològicament tant pel guia com pel gos que espero que aviat es desenvolupi de manera professional en el nostre país.

Només em queda donar les gràcies a tot l’equip de IRTCW i de guardacostes,  a tots els alumnes, especialment a la meva “ídol ensinistradoril” Nina, a en Martin (a qui he promès fer moltes sessions per poder anar a visitar a Suècia) i a en Mick Swindells per les bromes 200% galeses, la bona estona compartida, descobrir-me  el salmó amb salsa de verdures i per respondre amb un somriure a les mil i una preguntes que no podia deixar de fer. Thank you so much, guys! 

Tuk

En Tuk és un Pastor Alemany que viu a Olot amb els seus propietaris, una parella jove molt responsable. Com que eren molt conscients de totes les obligacions que comporta un gos van decidir trucar a Lladruc gairebé tan bon punt el seu cadell va entrar a casa. Així doncs vam treballar l’obediència bàsica: asseure’s, estirar-se, quedar-se quiet, caminar al costat sense estirar de la corretja i venir a l’ordre, li vam ensenyar a controlar la mossegada i millorar la seva conducta higiènica.  La dedicació dels seus propietaris i la seva predisposició pel treball han fet que ara sigui un majestuós Pastor Alemany perfectament educat que fa les delícies de tothom. Tal com ja vaig escriure en el post https://lladruc.wordpress.com/2009/07/18/educar-un-cadell/ com n’és d’important començar amb una bona base!