Sé que aquest és un blog d’educació canina on intento mostrar novetats, donar consells, presentar casos i explicar anècdotes de gossos i amos. Avui però, us escriure (bé, us dictaré) una cosa molt diferent. Estic de baixa. Fins aquí, res a dir. El problema és que no estic de baixa perquè tingui una pulmonia, m’hagi trencat la cama o pateixi una infecció gastrointestinal. No. Dijous passat tornava de passejar en Droy, el pit bull, quan vaig esperar-me al pas de zebra de davant de casa i, quan el semàfor es va posar en verd, vaig travessar. Com és d’esperar, com milions de persones fan cada dia, com tothom hauria de fer. El problema, però, és que només vaig veure de reüll el taxi monovolum que es saltava el semàfor en vermell i s’em tirava a sobre. Els testimonis diuen que em va aixecar enlaire i vaig quedar estesa a la carretera molla. Jo només recordo que li vaig dir de tot i que, quan em vaig marejar, algú em va portar en braços fins a la vorera. Recordo la policia municipal, el so estrident de l’ambulància i l’abraçada de la meva mare (algun veí sensible li havia dit per l’interfòn: “si és familiar de la Roser sàpiga que l’han atropellat i ara ve l’ambulància”). He tingut sort, Déu m’ha ajudat, els astres s’han alienat o el meu àngel de la guarda ha tingut sobrecàrrega laboral però, pel que podia haver passat, no em queixo: estic contusionada de tots costats, el turmell esguinçat, el genoll amb una aparença de pilota de tenis blavosa, la mà perjudicada i el pitjor, les cervicals i l’esquena a prendre pel sac. Res d’anar a classe, treballar o aixecar cap mena de pes les pròximes setmanes o mesos. Repòs casi absolut, estirada al llit o al sofà i exercitant com mai la meva paciència. Diuen que m’indemnitzaran però a aquestes altures ja m’és igual, qui em paga el sotrac no només en el meu cos sinó en tots els meus projectes? Tot allò que havia de fer aquests mesos? Quan val el meu dolor? I l’ensurt, quin preu té? Com quedaré després d’això? Podré reprendre la meva vida normal? Fins ahir estava xocada, incrèdula, espantada. Avui estic indignada. Intento posar-me al lloc del taxista, creure que jo, com a conductora, també podria haver tingut un error. Però em costa pensar que fos un error tan greu com per saltar-me “a la torera” un semàfor vermell, no veure un peató que caminava 3 carrils enllà (l’avinguda Jaume I no és, precisament, estreta) i emportar-m’el pel davant. Feu-me un favor, quan travesseu un pas de zebra no sigueu els primers, mireu a banda i banda i estigueu a l’aguait. Com a conductors, penseu si realment la vostra destinació és tan important com per arribar-hi 60 segons (el temps que tarda de mitjana un semàfor en canviar de color) abans. Penseu com us sentiríeu si haguéssiu de viure sempre més amb el fet d’haver ferit o matat algú perquè teníeu pressa, anàveu atabalts o estàveu pensant en alguna altra cosa. Jo tampoc em creia les campanyes de la DGT. Fins ara.
All posts in category Uncategorized
Nova ordenança municipal a Girona

Recentment s’ha aprovat la nova ordenança municipal de protecció, control i tinença d’animals de l’Ajuntament de Girona. Qui la vulgui llegir sencera (són 24 pàgines de word) em pot escriure un mail a info@lladruc.es
De moment us deixo un retall que es refereix a les infraccions dividides en lleus, greus i molt greus.
Article 47
Infraccions lleus.
A més de les infraccions tipificades en la legislació esmentada a l’article anterior, són faltes lleus per infracció d’aquesta ordenança , les següents:
- Maltractar o agredir físicament els animals, si no els produeix resultats lesius
- Mantenir els animals sense l’alimentació necessària o en instal·lacions inadequades des del punt de vista higiènicosanitari, de benestar animal i de seguretat, si no els comporta un risc greu.
- No evitar la fugida d’animals
- Mantenir els animals lligats durant la major part del temps o limitar-los de forma duradora el moviment necessari per ells.
- No donar als animals l’atenció veterinària necessària per a garantir-ne la salut, si això no els causa perjudicis greus.
- Exhibir animals als aparadors dels establiments de venda d’animals.
- Fer exhibició ambulant d’animals com a reclam.
- Vendre animals a menors de 16 anys o persones incapacitades sense l’autorització pertinent.
- Fer donació d’un animal com a premi o recompensa.
- Transportar animals amb vulneració dels requisits establerts per la Llei de protecció dels animals i per aquesta ordenança
- No tenir en un lloc visible l’acreditació de la inscripció al Registre de nuclis zoològics
- No posseir, el personal dels nuclis zoológics que manipuli animals, el certificat corresponent als curs de cuidador, reconegut oficialment.
- No tenir actualitzat el llibre de registre oficial establert per als nuclis zoològics.
- Vendre o fer donació d’animals mitjançant revistes, publicacions o altres sistemes de difusió sense incloure el número de registre de nucli zoològic.
- Vendre o transmetre animals de companyia sense identificar i censar.
- Molestar, capturar o comercialitzar els animals salvatges urbans llevat dels controls de poblacions d’animals, sempre que no estigués tipificat com infracció greu o molt greu
- Pertorbar la vida dels veïns, amb crits, cants, sons o altres sorolls produïts pels animals
- Alimentar qualsevol tipus d’animal a les vies i/espais públics.
- Alimentar a animals salvatges urbans i gats urbans.
- La circulació dels animals en espais i vies públiques sense corretja o cadena i collar o qualsevol altre mètode de subjecció adient .
- Embrutar les vies públiques i qualsevol lloc destinat al trànsit o esbarjo dels ciutadans, amb deposicions fecals dels gossos, dipositar les defecacions dels animals fora dels llocs destinats a tal fi i deixar-los miccionar en les façanes d’edificis i/o mobiliari urbà.
- Portar els animals de companyia a la via pública i als espais públics sense una placa identificativa o un altre sistema al collar de l’animal on hi consti el nom de l’animal i les dades del propietari o posseïdor, i en el cas dels gossos la placa del cens de l’Ajuntament.
- La presencia d’animals en les àrees i zones enjardinades i als parcs i zones destinades a l´ús a l’ús infantil.
- No respectar les indicacions contingudes en els rètols informatius col·locats en el municipi.
- Caçar, capturar i pescar excepte en llocs autoritzats i persones expressament autoritzades.
- Tenir animals sense l’autorització municipal quan sigui obligatòria.
- Tenir gossos potencialment perillosos a les vies i els espais públics sense que la persona que el condueixi i controli dugui el document identificatiu, o bé, la llicència municipal i la certificació acreditativa de la inscripció registral
- Conduir gossos potencialment perillosos a les vies i espais públics per menors de divuit anys
- Conduir més d’un gos potencialment perillós per persona a les vies i espais públics
- Conduir gossos potencialment perillosos a les vies i espais públics amb una corretja o cadena extensible o de longitud superior a 2 metres
- Permetre l’entrada d’animals als establiments de concurrència pública quan estigui prohibit per la normativa
- La presència d’animals a les piscines públiques llevat dels gossos pigall i dels de seguretat
- No comunicar la desaparició o pèrdua d’un animal.
- Tenir en possessió un animal de companyia no inscrit al Registre censal municipal dels animals de companyia.
- Incomplir les obligacions d’identificació o d’inscripció al Registre censal municipal d’un gos potencialment perillós
- No informar a l’Ajuntament dels canvis d’adreça, titular, i altres relatius al registre censal municipal d’animals de companyia.
- Incomplir les obligacions d’identificació mitjançant microxip dels animals de companyia
- No contractar l’assegurança de responsabilitat civil exigible als propietaris de gossos potencialment perillosos.
- No renovar la llicència de conducció de gossos perillosos
- No complir les mesures de seguretat establertes per a les instal·lacions que alberguin gossos potencialment perillosos
- Incomplir qualsevulla de les obligacions sobre gossos potencialment perillosos previstes en aquesta ordenança
- Qualsevol altre infracció de la Llei de protecció dels animals i de la normativa que la desenvolupi que no hagi estat tipificada de greu o molt greu.
Article 48
Són infraccions greus les següents:
- Rentar o realitzar d’altres activitats d’higiene corporal als animals a la via pública, fonts, estanys o lleres dels rius.
- No comunicar ni complir les obligacions derivades post lesió o mossegada d’una animal.
- La presència d’animals en els locals destinats a la fabricació, emmagatzematge, transport, manipulació o venda d’aliments llevat dels gossos pigall i dels de seguretat
- Conduir un gos potencialment perillós en llocs públics sense morrió o sense estar subjecte a una cadena.
- Deixar solt o abandonar un animal potencialment perillós o no haver adoptat les mesures necessàries per evitar la seva escapada o pèrdua, la qual cosa succeeix quan l’animal no va acompanyat de cap persona amb independència que dugui o no identificació
- El abandonament d’animals.
- El sacrifici domèstic privat d’animals per autoconsum excepte aviram i conills .
- Oposar resistència a la funció inspectora o posar entrebancs a la inspecció d’instal·lacions que allotgin animals.
- Negar-se a subministrar dades o informació requerida per les autoritats competents o els seus agents, així com subministrar informació inexacte o documentació falsa
- Reincidir en la comissió d’infraccions lleus durant l’últim any
Article 49
Són Infraccions molt greus les següents:
- Tenir gossos potencialment perillosos sense disposar de la llicència administrativa per a la tinença i conducció de gossos considerats potencialment perillosos.
- Vendre o transmetre per qualsevol títol un gos potencialment perillós a qui no tingui llicència
- Fer activitats d’ensinistrament d’atac amb gossos potencialment perillosos a la via pública, a les parts comunes d’immobles col·lectius i als espais públics en general
- Utilitzar animals salvatges en captivitat en circs.
- Reincidir en la comissió d’infraccions greus durant l’últim any.
P.D- Foto: Morgan, propietat d’en Carles.
Posted by lladruc on Abril 13, 2009
https://lladruc.blog/2009/04/13/nova-ordenanca-municipal-a-girona/
El millor amic del gos

Aprofitant que alguns de vosaltres tindreu vacances us recomanaré un d’aquells llibres que segur que no n’heu sentit parlar mai. És de la Jan Fennell ensinistradora que, resumint, planteja que totes les alteracions de conducta del gos es deriven d’un problema de jerarquia. El seu modus operandi es basa en col·locar-lo al lloc més baix de l’estructura familiar tal com, segons ella, succeeix a la natura amb un grup de llops. Tot i que no comparteixo aquesta visió per simplista, recentment he llegit el seu últim llibre “a dog’s best friend”. El títol, traduït com “el millor amic del gos”, pot sobtar. No és cap manual de com ser un bon propietari, tan de moda en alguns països, ni tampoc una explicació del vincle home- animal al llarg de generacions com certes branques de la pseudopsicologia biològico-evolutiva pretenen engolir. No. Més enllà de tota la “palla” l’autèntic contingut del llibre la formen un seguit d’històries entranyables. Des d’un criador que volia “ser feliç, no ric” i només venia els seus cadells a qui sabés que els tractaria com es mereixen, fins a un vidu d’avançada edat l’única joia del qual era el seu petit terrier passant per un mecànic sorrut i obsessionat per la feina que va fer lloc a una cantonada del seu garatge perquè una gossa abandonada donés a llum. I és que totes aquestes històries s’uneixen d’una manera única, convergeixen en un únic punt, són vivències aparentment simples però que no deixen mai indiferent, fets quotidians però, precisament per això, extraordinaris. Realitats, visions, perspectives canines i humanes com a pinzellades d’una vida. Com les que visc cada dia amb els meus clients-amics de Lladruc. (Potser per això m’ha agradat tant).
Bona setmana santa!
Posted by lladruc on Abril 7, 2009
https://lladruc.blog/2009/04/07/el-millor-amic-del-gos/
Ring francès

Perdoneu que no hagi publicat res abans però de seguida us aclariré la causa del meu mutisme. Diumenge em vaig estrenar amb ring francès i n’he quedat fascinada. Vaig tenir l’oportunitat de conèixer personalment en Xavier Marsinyach www.delaserralada.com que reuneix allò tan poc comú en el nostre país: un currículum brillant només superat per una humilitat, desig d’ensenyar i generositat increïbles. I precisament aquesta generositat va ser la que més em va sorpendre quan, només baixar del cotxe, em va dir “vine cap aquí”, em va ensenyar un lavabo i en vaig sortir amb un “traje”. La sensació que vaig tenir, literalment, és la de portar un vestit d’astronauta amb un munt de ploms al damunt, costa taaant moure’s allà dins! Per acostumar-m’hi, però, res millor que un bon escalfament. I allà ens teniu, a mi i al meu abundant teixit adipós, altrament anomenat “mitxelins” (o com s’escrigui) fent esforços per no afogar-nos en córrer per la pista o fer “salts de granota”. El més emocionant, però, va ser quan van treure la Bercy, una preciosa pastor belga malinois, perquè mossegués. La sensació que vaig tenir és difícilment descriptible. Vaig notar una pressió i una força brutal a mitja cama però, contrariàriament al que m’havia imaginat, no vaig tenir, ni per un moment, sensació de perill o por. Simplement vaig disfrutar. Vaig gaudir de tota la potència de les seves dents clavades, de notar com em pujava l’adrenalina, de la sensació d’ingravidesa (de fet em van haver d’aguantar per no caure!) de… impossible descriure-ho!
De tornada, conduint el cotxe, suada i feliç, vaig cantar totes les cançons de la ràdio. Des de diumenge no deixo de buscar informació sobre aquesta disciplina, mirar vídeos, recuperar el meu més que rovellat francès de l’institut a la recerca de consells o informar-me sobre el malinois. Mai m’hagués imaginat que un esport caní que no fos el mushing seria tan addictiu!
Moltes gràcies Xavier i tot l’equip Xaloc!
Posted by lladruc on Abril 2, 2009
https://lladruc.blog/2009/04/02/ring-frances/
“Click”!

Quan una servidora està malalta acostuma a fer coses estranyes: s’empassa tota mena de programes televisius superflus, llegeix “Mundos del Perro” de l’any 1999 i du a terme petits experiments egocèntrics. Un d’ells és incloure la paraula “Lladruc” al buscador més famós de la xarxa, Google.es i adonar-se que el nostre servei surt al capdamunt de la llista.
El més sorprenent, però, és descobrir que “educació canina” dóna el mateix resultat. Proveu-ho! Ens hem quedat ben sorpresos, www.lladruc.es és la web més visitada!
Moltíssimes gràcies a tots per fer-ho possible. Per confiar en nosaltres per l’educació dels vostres gossos, per fer-nos sentir que el que fem dia a dia té un sentit i perquè, quan vam començar, mai ens haguéssim pensat conèixer gent tan meravellosa com tots vosaltres. Us mereixeu un munt de “clicks”, tants com rep la nostra web diàriament!
Posted by lladruc on febrer 3, 2009
https://lladruc.blog/2009/02/03/click/
Comencem la sessió?
Hola!
Em dic Roser, tinc 22 anys i treballo a Lladruc www.lladruc.es com a educadora canina.
Porto temps donant voltes a la possibilitat d’obrir un bloc on vessar-hi totes aquelles anècdotes i situacions curioses o sorprenents amb les quals em trobo cada dia en el meu exercici professional.
Com que també estudio psicologia i m’agrada donar, sempre que puc, un cop de mà de tant en tant inclouré algun consell per a l’educació del vostre gos.
Espero que m’acompanyeu en aquesta aventura. Comencem la sessió?

Posted by lladruc on Desembre 5, 2008
https://lladruc.blog/2008/12/05/comencem-la-sessio/
lladruc.com
Feu un cop d’ull a la nostra web on us assessorem en gairebé tots els serveis canins que necessiteu: educació per a cadells, ensinistrament de gossos adults, assessorament per a mushing i canicross, correcció de conductes inadequades, servei de passejos i… un llarg etcètera!
Posted by lladruc on Novembre 21, 2008
https://lladruc.blog/2008/11/21/lladruc-com/
Qui escriu?
Darrere el teclat hi sóc jo, Roser Feliu Latorre, nascuda a Besalú el 1986. Després de compaginar diverses formacions en ensinistrament caní i estudiar veterinària a les Universitats de Madrid i Saragossa, vaig decidir fer un gir professional i dedicar-me exclusivament a l’educació canina per la qual cosa el Juliol del 2008 vaig crear Lladruc http://www.lladruc.com, un pioner servei d’educació canina a domicili a la província de Girona basat en l’empatia, la professionalitat i la confiança dels seus clients de dues i quatre potes. Actualment Lladruc també està format per la Clara Culubret, educadora canina, i en David Pujol, educador i guia caní.
El 2011 vaig obtenir el “Màster universitari en instructor d’unitats canines de treball” a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i el 2013 l’acreditació per part de la Generalitat de Catalunya com a ensinistradora de base, seleccionadora de gossos d’assistència i ensinistradora de gossos senyal per a persones amb discapacitat auditiva i de gossos de servei per a persones amb discapacitat física. L’experiència acumulada treballant en col·laboració amb una empresa de seguretat privada en diversos punts de l’estat i l’estranger amb la meva gossa detectora Cendra em va motivar per obtenir el Desembre del 2013 el títol de “Directora de Seguretat” a la Universitat de Girona (UdG) i la pertinent certificació del “Cuerpo Nacional de Policía” (CNP) i em vaig convertir en la primera ensinistradora de l’Estat Espanyol amb aquesta qualificació i la de “Formadora de guies canins per a empreses de seguretat privada”.
Entre altres, també he estudiat:
- “Màster en Criminalística” a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Volia endinsar-me, amb uns bons coneixements de base, en el món de l’odorologia forense i els gossos detectors de restes biològiques.
- “Diploma de postgrau en Equitació terapèutica” a la Universitat de Vic (UVIC). Els cavalls són la meva altra passió no canina!
- “Màster en administració i direcció d’empreses” (MBA) a la Universitat de Girona (UdG). Per què el vaig estudiar? Suposo que per descobrir que, definitivament, no en tinc ni idea de gestionar una empresa, però que Lladruc rutlla per la passió que hi posem tots plegats! 🙂
- “Màster en mediació”. Crec que l’eina del futur és la mediació de conflictes!
- “Màster en prevenció de la radicalització” a la Universitat de Barcelona (UB). Em fascina estudiar el terrorisme i crec que les unitats canines poden ser una excel·lent opció per a combatre’l.
Finalment, aquest any he decidit que, per primer cop a la meva vida, deixaré els llibres i em dedicaré només als éssers de dues i quatre potes a qui estimo i a alguns clients especials que, com tu, necessiten la meva ajuda per a ser més feliços amb els seus gossos. M’hi acompanyes?
Posted by lladruc on Novembre 21, 2008
https://lladruc.blog/2008/11/21/qui-escriu/


