Crònica d’un somni: gràcies per aquests cinc anys de Lladruc!

La Cendra, la Mina i una servidora (al mig!) ;)

La Cendra, la Mina i una servidora (al mig!) 😉

Dia 8 de Setembre. No sé com però ja ha passat l’estiu i m’acabo d’adonar que fa gairebé dos mesos, concretament el 14 de Juliol, Lladruc va fer cinc anys! I vét aquí la crònica d’un somni fet realitat:

Vaig fer que la meva mare firmés un consentiment per fer la meva primera competició de mushing amb només onze anys i cinc anys més tard l’in vaig demanar un altre per fer el meu primer curs d’ensinistrament, a Madrid. Des de llavors vaig tenir clar que el meu futur era l’educació canina però la meva família és molt tradicional i que algú amb el meu “pedigree” es dediqués a “estirar corretges als gossos” era poc menys que un deshonor així que vaig acabar Batxillerat amb un 8.2, vaig treure un 8,5 a la Selectivitat i vaig estudiar veterinària.

Els caps de setmana competia amb el meu equip de dos huskies siberians i un alaskà, anava a seminaris i cursos d’ensinistrament i més endavant marejava al professor d’etologia de la Universitat amb articles, llibres i dossiers fins que després de posar-me matrícula d’honor em va oferir fitxar-me al seu departament però, què voleu que us digui, m’agradava més l’etologia “de bota” (aquella atractiva necessitat de rebolcar-se enmig del fang amb els gossos!) que la “de bata” quantificant comportaments…!

Als vint-i-dos anys vaig dir:  “aquesta és la meva, per fi podré ser ensinistradora”! Però la crisi començava a treure el cap i ningú del meu voltant veia gaire clar que en un “poble” com Girona es pogués sobreviure a base d’ensinistrar gossos així que vaig anar a una xerrada d’emprenedors i em van dir que establís el meu target, definís la meva estratègia comercial i plantegés els DAFOS de la meva futura empresa. “Cagumtot“, vaig pensar, “jo només vull fer realitat el meu somni!” així que vaig començar Lladruc amb poc més de 100 euros: 40 euros per omplir un dipòsit de diesel del meu Ford Fusion, 20 per comprar-me un ronyós Nokia lliure de segona mà, 10 més per fer targetes al Vistaprint (com que volia guanyar-me les coses per mi mateixa no vaig posar-hi ni el meu cognom!) i uns quants més per convidar a esmorzar a un amic per convence’l que m’havia de fer una web gratis.

Els inicis no van ser fàcils: vaig començar passejant gossos, després a fer alguns ensinistraments i massa sovint havia de sentir allò de “però on és el teu cap”? “tu quants anys tens?” i tot i anar maquillada per semblar més gran, havia de compensar la meva imatge de “nena” amb uns coneixements actualitzadíssims (a toc de seminaris i més seminaris) i amb uns resultats inmillorables. I fer kilòmetres, molts kilòmetres, per, a vegades, amb prou feines pagar-me un entrepà i la gasolina. Però de mica en mica vaig aconseguir tenir un client fix a la setmana, i després un al dia, més endavant un al matí i un altre a la tarda i ara han passat cinc anys i escric aquest post amb un Ipad d’última generació des del meu Qhasqai+2 veient com la Cendra, gossa detectora que val molt més que el seu pes en or, i la Mina, la futura promesa, es passegen pel futur centre caní Can Lladruc.

I em poso tendra i penso que res d’això seria possible sense totes les persones que m’han recolzat durant aquests cinc anys, les que han estat allà per celebrar la primera exhibició, el primer encàrrec de gossos detectors, la finalització del màster en instrucció d’unitats canines de treball de la UAB o l’èxit de la realització dels cursos de formació per a propietaris. Però també que m’han recolzat en els moments més durs, després que un taxi m’atropellés i em destrossés les cervicals, que un greu accident de cotxe m’allunyés de Lladruc durant més de sis mesos de dolor constant i rampes a les mans o l’eutanàsia de la Muga.

El millor d’aquests cinc anys, però, ha estat poder treballar i conèixer els meus clients de dos i quatre potes. Els primers per haver confiat en mi i més endavant en nosaltres, Lladruc, i per haver-nos obligat a ser millors dia a dia, per enviar postals i fotos dels seus gossos a mesura que han anat passat els anys i per convertir-se en els nostres millors publicistes: recomanant-nos a amics, companys de feina o altres propietaris o oferint-se a deixar les nostres targetes als seus comerços o bústies dels veïns. Als meus clients de quatre potes els haig d’agrair els moments compartits, la seva il·lusió per aprendre i perquè, per més anys que passin, sempre mouen la cua al veure’ns i ens acaben omplint de pèl, que s’ha convertit en el nostre uniforme “blau-pelut” habitual.

També haig de donar les gràcies als organismes públics, centres cívics, Ajuntaments i associacions que han confiat en les nostres formacions, a les empreses de seguretat privada que han contractat els nostres serveis, als veterinaris, perruquers canins, gestors de residències canines i de botigues d’animals que ens recomanen, als ensinistradors novells que ens envien casos que no saben com solucionar i als veterans, dels quals sempre aprenem i amb qui ens divertim explicant “batalletes”, als membres dels Cossos i Forces de Seguretat de l’Estat amb els quals hem compartit entrenaments i també a vosaltres, lectors del bloc, que no sé qui sou ni d’on sortiu però que ja heu arribat a 85.358, xifra que mai, mai, mai quan fa cinc anys era una il·lusió d’ensinistradora hagués pensat assolir.

MOLTES GRÀCIES!

Quina edat “humana” té el meu gos?

Quam fem classes a domicili hi ha preguntes que es repeteixen sovint i una d’elles és: a quina “edat humana” equival l’edat del meu gos? Fins ara, la teoria més extesa és que s’havia de multiplicar l’edat dels gos per set. Per exemple: els quatre anys de la Cendra equivaldrien als meus 28.

Un estudi de la BBC, però, ha volgut ser més precís i ha creat aquesta calculadora virtual  

Ja podeu anar a dormir més tranquils! 🙂

 

 

Ràbia

L’Emili Barba, que a part de ser un veterinari apassionat és el millor soci del món (d’aquells que t’estiren fort les orelles quan hauries d’haver publicat fa quatre dies un post vital pels teus clients i amics), em fa arribar la següent resolució que va ser publicada al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya:

RESOLUCIÓ AAM/1239/2013, d’11 de juny, per la qual s’estableixen les àrees de restricció motivades per un focus de ràbia detectat a Toledo i les mesures de contingència que s’han d’aplicar a aquestes àrees.

El 5 de juny de 2013 l’Institut de Salut Carlos III de Majadahonda, centre nacional de referència per al diagnòstic de la ràbia, va confirmar que la mostra corresponent a un animal de l’espècie canina abatut a Toledo era positiva a ràbia.

De l’enquesta epidemiològica inicial es desprèn que l’animal en qüestió procedia de Catalunya, on vivia en companyia dels seus propietaris i de dos gossos més.

El Pla de contingència per al control de la ràbia en animals domèstics de 12 de novembre de 2012, elaborat conjuntament pel Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, el Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, i l’Institut de Salut Carlos III, consensuat amb les comunitat autònomes, estableix que quan es detecta un cas de ràbia i existeix la possibilitat de transmissió autòctona de la malaltia les autoritats competents de les comunitat autònomes afectades han de delimitar les àrees de restricció on s’aplicaran les mesures oportunes per evitar la possible disseminació de la malaltia.

Per determinar les àrees de restricció s’ha tingut en compte on va estar present l’animal positiu a ràbia durant el període de temps que va poder eliminar el virus.

El Decret legislatiu 2/2008, de 15 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de protecció dels animals, estableix a l’article 13, relatiu als tractaments sanitaris i comportamentals, que les administracions competents podran ordenar per raons de sanitat o de salut pública la vacunació o el tractament obligatori de malalties dels animals.

El Decret 336/2011, de 10 de maig, de reestructuració del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, estableix les funcions de la Direcció General d’Agricultura i Ramaderia entre les quals es troben ordenar la producció ramadera i de sanitat animal, així com el seu control.

 

Resolc:

 

Article 1

Objecte

Aquesta Resolució té per objecte establir les àrees de restricció per focus de ràbia i les actuacions sanitàries que s’han de portar a terme en aquestes àrees.

S’ordena la vacunació obligatòria en el termini de quinze dies, a partir de la data d’entrada en vigor d’aquesta Resolució, de gossos, gats i fures i altres animals de companyia sensibles a la ràbia a les àrees de restricció establertes a l’article 2.

 

Article 2

Àrees de restricció

1. Les àrees de restricció als efectes de la present Resolució són els municipis següents:

Montcada i Reixac

Piera

Porqueres (!!!)

Banyoles (!!!)

2. Les àrees de restricció podran ser modificades com a resultat d’investigacions epidemiològiques posteriors.

 

Article 3

Protocol de vacunació

Es vacunaran obligatòriament de ràbia tots els animals de més de 3 mesos d’edat.

Aquells animals que ja estiguin vacunats però hagin transcorregut més de 6 mesos des de la data de la vacunació es revacunaran.

La vacunació, la portaran a terme els veterinaris clínics i l’anotaran a la cartilla de l’animal i a la fitxa clínica.

 

Article 4

Actuació en cas d’animals sospitosos a les àrees de restricció

1. Si es sospita que algun animal sensible a la malaltia pot haver estat en contacte amb l’animal positiu a ràbia, o amb animals que hi hagin estat relacionats, es comunicarà als serveis veterinaris oficials del Departament d’Agricultura (www.gencat.cat/agricultura/oficines).

2. Els serveis veterinaris oficials procediran a verificar el contacte i si és necessari establiran l’aïllament de l’animal per a la seva observació clínica.

 

Article 5

Cadàvers de carnívors domèstics o salvatges a les àrees de restricció.

Si es detecten cadàvers d’animals domèstics o salvatges a les àrees de restricció, sense causa coneguda de mort, es comunicarà a través del 112 als Agents Rurals o directament a la sala de control central dels Agents Rurals a Torreferrussa, telèfon 93.561.70.00.

 

Article 6

Reforç del control d’animals rodamons a les àrees de restricció

Les administracions locals reforçaran el control dels animals rodamons entenent a efectes d’aquesta resolució els animals sense propietari que es trobin a la via pública.

Aquests animals es confinaran als centres de recollida, on es verificarà la seva identificació amb la finalitat de localitzar el possible propietari, es procedirà a vacunar-los, i restaran sota custòdia de les administracions locals, que decidiran la destinació de l’animal.

Article 7

Entrada en vigor

Aquesta resolució entrarà en vigor el mateix dia de la publicació

Barcelona, 11 de juny de 2013

Miquel Molins Elizalde

Director general d’Agricultura i Ramaderia

P.D- Si em permeteu un últim apunt, cal dir que a Catalunya estàvem molt tranquils. Com que des del 1978 no hi havia hagut cap cas de ràbia tots vivíem feliços i confiats com si estiguéssim en una illa al mig del no-res i vam oblidar que la ràbia és una zoonosis greu. De veritat cal ser tan garrepa com per no vacunar-los?

Lladruc a l’informatiu de la 2 (TVE)

Tal com us vam anunciar aquí , el passat mes de Febrer vam gravar un reportatge en català i castellà per la Televisió Espanyola (TVE) sobre “gossos de vigilància” per a particulars que es va emetre el passat Dijous 16 de Maig a l’Informatiu vespre de la 2.

L’augment de furts i robatoris al Gironès i a l’Alt i el Baix Empordà ha provocat  que a Lladruc rebéssim una allau de peticions de propietaris que volen ensinistrar els seus gossos com un element de seguretat més per a les seves llars. La nostra empresa prepara gossos que resulten dissuasoris per un possible delinqüent i perfectament aptes per la convivència en família però tal com expliquem en aquest reportatge a nivell particular no està permès sota cap concepte l’ensinistrament de gossos d’intervenció (vulgarment mal anomenats “d’atac i defensa”) ja que aquesta funció només la poden desenvolupar els cossos i forces de seguretat de l’estat i les empreses de seguretat privades, amb les quals també col·laborem però que no són l’objectiu del present reportatge.

Esperem que us agradi!

Entrevista a TVE

Entrevista a TVE

La TVE entrevistant-me en castellà… quins nervis!

Aquest matí hem gravat una notícia amb TVE que s’emetrà aquesta setmana al telenotícies en català i possiblement també a nivell nacional. Han participat en el reportatge  la família de la Popi, una Pastor Alemany que està essent educada per Lladruc, la Cendra, Pastor Belga Malinois que col·labora amb una empresa de seguretat privada, i una servidora, Roser Feliu, que quan va fundar Lladruc educació canina fa gairebé cinc anys mai s’hagués imaginat una cosa així…

Esperem penjar-vos el vídeo ben aviat! 🙂

Entrevista a TVE Popi

La Popi, Pastor Alemany educada per Lladruc, fent un quiet davant la càmera!

Lladruc a la Fira de Mostres!

Aquí teniu part de l’equip Lladruc esperant la vostra visita a la Fira de Mostres de Girona. Recordeu que hi serem fins el dia 1 i que podeu portar el vostre gos!

Imatge

4rt concurs de fotografia canina Julius K9 – Lladruc

Feia massa que no organitzàvem cap concurs de fotografia canina by Lladruc així que aquesta edició l’hem volgut fer sonada i gràcies als nostres amics de Julius K9,  material d’ensinistrament d’altíssima qualitat, podeu guanyar tres lots de productes de la marca valorats en més de 100 euros.

Què heu de fer per participar?

1. Feu una foto al vostre gos (màxim dues fotos per participant) i incloeu-hi algun element relacionat amb Lladruc.

2. Envieu-la a info@lladruc.com abans del 30 d’Octubre juntament amb les vostres dades personals i el consentiment per la seva publicació al bloc.

3- Subscriviu-vos al blog (poseu el vostre mail al quadrat que apareix a la  dreta de la pantalla). Això us ajudarà a estar atents al nostre bloc perquè el dia 1 de Novembre i coincidint amb l’acabament de la nostra participació a la Fira de Mostres de Girona publicarem el tres guanyadors dels lots de productes Julius k9!

Animeu-vos, que volem arribar a les 200 fotos rebudes!

Visita d’una veterinària i osteòpata canina

 

Aquests dies hem rebut la visita de l’Anna Fuster. L’Anna és llicenciada en veterinària per la Universitat Autònoma de Barcelona i, després de recórrer les millors universitats franceses, actualment està cursant una formació de cinc anys en osteopatia a la European School of Animal Osteopathy, a Brighton (UK): http://www.the-esao.eu/uk-index.php

Per requeriments del programa de formació que està seguint, necessitava un emplaçament on poder fer pràctiques amb gossos de treball operatius i estem molt orgullosos de poder dir que Lladruc ha estat l’empresa triada. Tan sols esperem que no s’hagi cansat amb tota l’informació que li hem donat (quan ens posem a parlar dels nostres gossos no hi ha qui ens pari!) i que torni a venir aviat. Ha estat un plaer tenir-la entre nosaltres i aprendre dels seus nombrosos coneixements!

Bona tornada i feliç futur treball qualificat amb una “A”, Anna!

Articles Lladruc a la revista Bitxos

Ja podeu descarregar-vos el segon número de la revista Bitxos que amb una tirada de 5000 exemplars és l’única  publicació de la província de Girona dedicada íntegrament als animals de companyia: www.bitxos.cat Es tracta d’una publicació divulgativa, encarada a tots els públics i amb una temàtica variada pel que fa al món dels animals que podeu rebre còmodament a casa bimensualment.  

Lladruc en redacta els articles d’educació canina i el d’aquesta edició ha estat el següent:

Què són els gossos d’assistència?

Segur que si algú us pregunta si sabeu què són els gossos d’assistència, la majoria respondreu que són aquells gossos que duen les persones cegues, els gossos pigalls, gossos ensinistrats específicament per guiar a persones amb disminució visual. I tindríeu part de raó.

De fet, durant anys, els únics gossos d’assistència reconeguts i que, per tant, tenien accés a segons quins espais eren aquests però recentment s’ha aprovat a Catalunya, com ja havia succeït amb anterioritat a Galícia, el País Basc o València, una nova llei (la 19/2009 del 26 de novembre) que amplia el nombre de gossos d’assistència i en regula l’accés a l’entorn.

Aquesta nova llei, entre d’altres novetats, reconeix un total de cinc gossos d’assistència:

–         Gossos pigall: ensinistrats per guiar una persona amb discapacitat visual o sordcega, fins i tot, en zones de trànsit intens, obres o desnivells del terreny. 

–         Gossos de servei: ensinistrats per ajudar a una persona amb discapacitat física. Segons les necessitats de l’usuari se’ls ensinistrarà per obrir i tancar calaixos, recollir objectes del terra i donar-los a l’usuari, encendre i apagar llums, posar la roba a la rentadora, etc.

–         Gossos de senyalització de sons: ensinistrats per avisar les persones amb discapacitat auditiva de diferents sons i indicar-los la font de procedència. Un gos de senyalització de sons pot alertar a l’usuari que algú l’està cridant pel seu nom, que el seu nadó està plorant, que li sona el telèfon mòbil o bé que ha sonat el timbre de casa.

–         Gossos d’avís: ensinistrats per donar alerta mèdica de persones amb epilèpsia, diabetis o d’altres malalties reconegudes per la normativa.

–         Gossos per a persones amb trastorns de l’espectre autista: ensinistrats per tenir cura de la integritat física d’una persona amb trastorns de l’espectre autista. Per exemple, si l’usuari és un nen amb trastorn de l’aspecte autista es pot ensinistrar al gos per evitar que fugi o que travessi el carrer de forma indeguda. 

Aquests cinc tipus de gossos d’assistència, més enllà de les tasques específiques per les quals han estat educats, resulten un gran suport afectiu i emocional per als usuaris, ja que augmenten la seva autonomia, autoestima i benestar tot ajudant-los a integrar-se millor en una societat que, massa sovint, no té en compte les seves necessitats. 

Com a últim apunt  cal recordar que un gos d’assistència identificat amb l’armilla corresponent  està desenvolupant una tasca de gran importància pel seu usuari per la qual cosa mai l’hem de distreure amb carícies, menjar o apropant-li el nostre gos ja que podríem provocar un accident greu. Si volem més informació, és millor adreçar-nos a un professional que ens orienti.