Lladruc a la II Fira Animalista de Salt

En Narcís, responsable de la Unitat Canina de la Policia Local de Salt, em va demanar si podia suplir-lo en una exhibició de gossos detectors a la II Fira Animalista de Salt. Cal reconèixer que invertir el meu únic dia de descans setmanal en una altra activitat canina inicialment em feia una mica de mandra però tinc un equip tan fantàstic que em va transmetre tota la seva energia perquè hi anés ben motivada.

La família Lladruc a la II Fira Animalista de Salt!

Part de la “família Lladruc” a la II Fira Animalista de Salt!

I allà teniu a bona part de la “família Lladruc”: més de cinc persones i més de vuit gossos preparats per a l’ocasió. Volíem que aquesta exhibició fos apta per a tots els públics i sobretot molt amena així que, de manera molt planera i comprensible, vam explicar què són els pseudos, perquè els gossos detectors de drogues treballen exclusivament a base del joc i perquè no ens agrada pressionar-los quan són cadells. Primer va sortir la Mina, Pastor Alemany de treball, que va obeir a la perfecció les ordres bàsiques que li anava donant una nena del públic. Després la Syra, Border Collie, va buscar i marcar passivament la substància amagada en caixes holandeses i fins i tot en el mitjó d’un dels nens que vam fer posar en fila a la pista. I com que al capdavall el que tots volem és passar-nos-ho bé, la Mar va ensenyar la perfecta obediència que té en Kai, Pastor Belga Malinois, d’escassos nou mesos, i les habilitats de la Shyla. Aquesta Pastor de Shetland de nou anys és una de les gosses més increïbles que he conegut mai: té una motivació fora de sèrie i un desig gairebé innat de complaure el guia i això es reflecteix en cada una de les habilitats que fa, ja sigui pujar a l’esquena de qualsevol voluntari, saltar a dues potes o passar enmig de les cames d’un “cuc” format per deu nens. Finalment en Zen i l’Anjana, Border Collies, ens van ensenyar que, tot i que la pista era molt petita, la megafonia alta i la sofocant munió de gent, quan tens un bon vincle amb els teus gossos (i en això a Can Lladruc som especialistes!) i els has socializat correctament, els bons gossos poden treballar a la perfecció en qualsevol ambient.

Arribats a aquest punt només ens queda felicitar a l’organització de l’esdeveniment per la feina feta i agrair-los que hagin comptat amb Lladruc pel desenvolupament de l’activitat. Gràcies també a tots els clients que es van acostar a saludar i disculpar-nos a aquells que ens van voler saludar quan estàvem dins de la pista i que vam haver d’ignorar. Ja ho diuen que els ensinistradors de gossos som força estranys: quan ens centrem en els nostres amics de quatre potes no ens atura res ni ningú! 🙂

P.D – Si us plau, si algú ens va fer fotografies que ens les enviï a lladruc@hotmail.com Moltes gràcies!

Entrevista a la Cadena Ser!

El Dissabte la Rosa Badia em va fer una entrevista en el programa “Tot és comèdia” de la Cadena Ser. Pensant en la gran quantitat d’ensinistradors que hi ha en el nostre país és un honor per a nosaltres que una emissora que segons l’últim informe Prisa és la més escoltada a tot Catalunya, hagi triat Lladruc per protagonitzar deu minuts d’un programa matinal que es va emetre en horari de gran abast (a les 12.45h!). Moltíssimes gràcies a tot l’equip de Cadena Ser per comptar amb nosaltres!

El podeu sentir fent click aquí!  I si us plau, no rigueu massa de mi, se’m van menjar els nervis. Ja sabeu, coses del directe! 🙂

Busquem VETERINARI pel nostre equip!

Ja em coneixeu, sóc la Roser Feliu, directora de Lladruc. Aviat farà sis anys vaig tenir una idea que molts creien visionària, en plena crisi vaig decidir crear una empresa d’educació canina a domicili a la província de Girona i les coses han anat tan bé que ara… necessitem ampliar l’equip!

Així doncs, busquem un LLICENCIAT/DA en VETERINÀRIA o estudiant que acabi aquest mes de Juny per a tasques de docència i màrketing del nostre curs més famós, el “Tinc un gos i ara què: curs d’educació canina i coneixements veterinaris” a la PROVÍNCIA DE BARCELONA. 

Valorarem:

– Experiència clínica i/o docent.

– Capacitat comunicativa.

– Capacitat d’autogestió i organitzativa.

– Motivació per la feina.

Oferim:

– Incorporació en una empresa jove, dinàmica i en expansió formada per veterinaris i educadors canins.

– Bona retribució econòmica.

– Horaris compaginables amb pràctiques clíniques o amb una altra feina.

Si compleixes aquests requisits envia’ns el teu C.V a lladruc@hotmail.com i si ens interessa coneixe’t ens posarem en contacte amb tu per una entrevista. Moltes gràcies!

Feliç Sant Jordi!

La relacions públiques júnior de Lladruc us vol desitjar un Feliç Sant Jordi!

La relacions públiques júnior de Lladruc us vol desitjar un Feliç Sant Jordi!

La Mina és una de les futures gosses detectores de Can Lladruc. Està aprenent molt bé de la Cendra i s’està convertint en una excel·lent relacions públiques i secretària en formació però ahir es va despistar i no us va desitjar un FELIÇ SANT JORDI així que tots els de l’equip Lladruc aprofitem per fer-ho ara. Gràcies per haver-nos deixat compartir un dia tan especial com aquest amb vosaltres i els vostres amics de quatre potes! 🙂

Workshop Aneta Migas

L'Aneta Migas amb els dos organitzadors del curs: l'Ángel Fontecha i una servidora, Roser Feliu

L’Aneta Migas amb els dos organitzadors del curs: l’Ángel Fontecha i una servidora, Roser Feliu

Sembla que hi ha una moda per part de molts ensinistradors d’organitzar cursos: des de Reiki caní fins a ensinistrament de gallines amb clicker. La majoria són cursos seriosos però cada vegada més, sobretot considerant el context econòmic actual, organitzar formacions s’ha convertit en una manera fàcil d’aconseguir diners ràpidament i moltes vegades ni els propis alumnes es refien de fer una paga i senyal. Per això quan l’Ángel Fontecha em va proposar organitzar un workshop amb l’ensinistradora polonesa Aneta Migas vaig dubtar una mica, a Lladruc mai havíem organitzat una formació amb una ponent internacional i la idea ens imposava però no ens faltaven ni ganes ni il·lusió i el passat cap de setmana del 5 i 6 d’Abril vam organitzar el PRIMER WORKSHOP DE L’ANETA MIGAS A L’ESTAT ESPANYOL.

La pista d'ensinistrament de Can Lladruc!

La pista d’ensinistrament de Can Lladruc!

Primer de tot necessitàvem una pista àmplia de gespa, convenientment vallada, amb un fàcil accés i un bon aparcament i per això vam decidir crear-la a Masarac (Alt Empordà), un poblet de poquíssims habitants rodejat de vinyes i oliveres a tan sols nou kilòmetres de Figueres i ben aprop de Peralada. Però també calia un espai ampli a aixopluc per si el temps no acompanyava i per dinar els dos dies. La nostra idea era aprofitar molt bé el temps i sabíem per experiència que fer anar vint persones a un restaurant significava allargar la pausa del migdia més de dues hores per la qual cosa vam decidir oferir nosaltres mateixos els àpats a base de cuina tradicional, al local social del propi Ajuntament. I així és com mares, germanes i fins i tot l’alcalde del poble es van posar “mans a la obra” per oferir una activitat novedosa en un poble on la majoria de gossos són tan rústics que no saben ni asseure’s a la ordre.

Què millor que un dinar casolà fet per les mares i servit en el local social?

Què millor que un dinar casolà fet per les mares i servit en el local social? A la foto la Mar, en Santi, en Josep , la Susanna i la Cristina gaudeixen del menú vegetarià…

La idea era oferir molt poques places, tan sols vuit amb gos i deu sense, per tal que tothom pogués aprofitar al màxim una ponent de gran qualitat. Vam difondre el cartell a través de les xarxes socials i les inscripcions no van tardar en formalitzar-se, fins i tot hi vam haver d’apuntar set persones a la llista de reserva perquè es van quedar sense plaça!

En Xoco, la Kira, en Kai, la Lua, la Nora, la Shila i els seus propietaris i amics esperant ansiosos el començament del workshop!

En Xoco, la Kira, en Kai, la Lua, la Nora, la Shila i els seus propietaris i amics esperant ansiosos el començament del workshop!

El Dissabte alguns alumnes estaven tan motivats (i això que venien de punts tan llunyans com Cantàbria, Huesca o Lleida!) que a les vuit del matí n’hi havia que ja rondaven pel poble i ens van ajudar a col·locar les cadires i penjar les últimes pancartes. Quan vam començar el workshop vam tenir la seguretat que l’esforç de tots aquests mesos havia valgut molt la pena!

Que atents que estaven tots! :)

Que atents que estaven tots!

Mai havia pogut veure treballar a l’Aneta Migas en directe i em va encantar el seu “savoir faire”. Repassant el seu currículum m’imaginava que seria una “diva” com altres ponents internacionals que havia conegut i em va sorprendre descobrir una persona molt humil i càlida, capaç de fer fotos emocionada a un plat de sèpia o agrair fervorosament la qualitat de l’hotel que li vam facilitar. Algú em va dir fa temps que un ensinistrador, abans que tècnic, ha de ser bona persona i en aquest sentit l’Aneta em va meravellar ja que no només és molt precisa i té les idees claríssimes sinó que és molt pròxima als alumnes i amb la seva empatia és capaç d’extreure el millor de cada gos i cada guia, independentment de la seva tipologia o nivell. D’aquesta manera va ser capaç de millorar el comportament de gossos des del nivell d’en Xoco, un Labrador xocolata de companyia, fins a l’Hugo, un Malinois que, si tot va bé, d’aquí poc estarà participant als mundials d’I.P.O. Crec que parlo en nom de tots quan dic que realment va ser un workshop on, qui més qui menys, tothom va poder aprendre coses que li serviran per millorar el seu nivell d’ensinistrament.

La "Mini-Mali" de la Roser practicant l'ordre d'asseure's :)

La “Mini-Mali” de la Roser practicant l’ordre d’asseure’s…

I el "Maxi-Mali" de la Isabel esperant indicacions :)

… el “Maxi-Mali” de la Isabel esperant indicacions…

I el "crazy-Mali" de l'Ángel!

… i el “crazy-Mali” de l’Ángel a punt d’atacar el mossegador! 🙂

I les meves Malinois preferides: la Súper Indra volant per agafar el mossegador...

I les meves Malinois preferides: la Súper Indra volant per agafar el mossegador…

La Cendra fent salts d'alegria

… i l’hipermotivada de la Cendra fent salts d’alegria només d’entrar a la pista!

Però no només hi havia Malinois, la India també ho va fer molt bé!

Però no només hi havia Malinois, la India també ho va fer molt bé!

La Mel va fer un costat propi de gossa "IPOnera"...

La Mel va fer un costat propi de gossa “IPOnera”!

En Xoco va aprendre a millorar la seva cridada

En Xoco va aprendre a millorar la seva cridada!

I la Pastor Alemany de treball més guapa de l'univers va fer un paper força digne pel mal entrenament que portàvem!

I la Pastor Alemany de treball més guapa de l’univers va fer un repàs de les ordres bàsiques 🙂

Va ser un cap de setmana intens i productiu i a la nit tots vam dormir com socs però em sabia greu que l’Aneta després de fer tants kilòmetres no visités res i el Dilluns ens vam aixecar ben d’hora per fer un tomb pel museu Dalí i les Vinyes d’Olivardots de Capmany abans d’anar a l’aeroport on, per cert, vaig aprofitar per entrenar la Mina i la Burka.

Ja per acabar vull donar les gràcies als nostres patrocinadors Royal canin (per donar-nos bosses, clauers, cantimplores, mostres i un llarg etcètera de regalets pels alumnes), Julius K9 (per regalar-nos cinc samarretes, mossegadorets-claures i bosses porta-documents i deixar-nos exposar el seu material d’altíssima qualitat), als Laboratoris Virbac per comptar un cop més amb nosaltres i a Sakatia, la nostra botiga de referència a Girona.

Finalment només ens queda agrair a tots els alumnes les seves ganes d’aprendre, la seva predisposició i la seva confiança en nosaltres, aquest serà el primer de molts workshops d’alta qualitat que us volem oferir!

INDIGNACIÓ: ens han deixat abandonats 4 gossos!

Farem tots els possibles per trobar una bona llar a aquesta magnífica família canina!

Farem tots els possibles per trobar una bona llar a aquesta magnífica família canina!

Avui us escric des de la indignació i és que tan sols fa sis dies que vam inaugurar la nostra futura pista d’ensinistrament amb el workshop de l’Aneta Migas (del qual haig de fer un post aviat!) i aquesta tarda ens hi han deixat abandonats quatre gossos: una mare i tres cadells.

La mare és una Brac blanca i negra que deu tenir uns dos anys i els seus cadells una femella blanca i negra, una femella marró xocolata i blanca i un mascle blanc i marró d’uns 2,5-3 mesos. Els hem desparasitat internament i externament, els hi hem donat Royal Canin Junior i Dilluns intentarem posar-los les vacunes corresponents. Tots quatre són sociables, es deixen manipular sense problemes i aparentment tenen un bon comportament amb altres gossos.

NO SOM CAP GOSSERA així que els donarem en adopció a persones responsables, preferentment clients i amics, que s’en puguin ocupar com es mereixen així que si hi esteu interessats envieu-nos un correu a lladruc@hotmail.com I si no els podeu adoptar segur que coneixeu algú a qui li agradaria compartir la seva vida amb un Brac preciós, oi?

MOLTES GRÀCIES!

Cadells Abandonats Lladruc

Els tres cadellets que ens han endosat a Can Lladruc són preciosos i sociables 

 

Vam sortir a la contraportada de “El Punt Avui”!

 

Contraportada Lladruc El Punt

Contraportada Lladruc El Punt

He anat tan de bòlit que fins avui no us he pogut donar la notícia: Dissabte la Burka i una servidora vam sortir a la Contraportada de “El Punt Avui”! Em fa molta il·lusió pensar que un diari de la seva categoria i amb una tirada tan gran a les comarques gironines i barcelonines hagi triat Lladruc per protagonitzar la seva darrera pàgina! 🙂

Copa d’Espanya d’IPO a Huesca

Per desgràcia a vegades em toca planejar esdeveniments a l’últim minut: hi ha massa trencaclosques en forma de classes, cursos i workshops per organitzar perquè a una servidora li faci l’efecte que pot delegar Lladruc als companys i anar-se’n a Huesca tres dies. Però… què carai! Les últimes setmanes han estat tan estressants que no recordava què era dormir vuit hores seguides i les cambreres del servei ràpid del Viena ja em començaven a preguntar “si volia el de sempre”, (la qual cosa és un mal presagi pel meu teixit adipós!) així que tocava anar a la XIX Copa d’Espanya d’IPO i baixar el ritme.

Hiusa Tutonka

La Hiusa Tutonka en un exercici de protecció

Per qui no conegui aquest esport dir-vos que l’I.P.O, anteriorment conegut com a R.C.I, és un programa on es combinen tres disciplines: l’obediència, la protecció i el rastreig i on s’intenta valorar la resistència, l’estabilitat mental, la voluntat i l’ensinistrabilitat del gos, el seu vincle amb el guia i la qualitat del treball que desenvolupen els dos.

En Sumo del Salto Roldan en un exercici d'obediència

En Sumo del Salto Roldan volant mentre mossega al figurant

En Sumo del Salto Roldan fent “l’empalissada” amb l’apport i volant mentre mossega al figurant

Entre els participants hi havia en Juan Antonio que des de que em va ajudar amb el projecte de final del màster d’instructor d’unitats canines de treball de la UAB m’ha servit de vademecum ensinistradoril per aclarir dubtes, solucionar contratemps concrets de l’ensinistrament dels gossos de detecció i compartir punts de vista. El seu gos, en Sumo del Salto Roldán, va fer un bon paper però va quedar lluny de les primeres posicions que, en canvi, sí van aconseguir uns altres coneguts, els de l’equip Quercus de Màlaga. Entre ells en David, que és el responsable que la Mina sigui a Can Lladruc, va quedar setè amb el seu Malinois E’Icaro des Loups Mutins. També us haig de confessar que em moria de ganes de veure en competició a la Unika de Togaricha, Pastor Alemany d’uns dels afixs punters de l’Estat Espanyol i del qual espero que ben aviat en puguem tenir una representació a Can Lladruc. Podeu veure la seva actuació clickant aquí

Finalment dir-vos que l’I.P.O té fama de ser un dels esports més competitius i elitistes del món del caní però nosaltres ens ho vam passar així de bé celebrant que Dissabte vaig fer vint-i-vuit anys…

La Mar i l'Antón (responsables de Julius K9 a Espanya), l'Ángel (co-organitzador del workshop de l'any) i una servidora apunt d'atacar una capsa de magdalenes Cal Tuset com si ens presentéssim a la disciplina de protecció :)

La Mar i l’Antón (responsables de Julius K9 a Espanya), l’Ángel (co-organitzador del workshop de l’Aneta Migas) i una servidora a punt de fer un atac llançat a una capsa de magdalenes Cal Tuset! 🙂

P.D- A Lladruc tenim els millors clients del món. Ja ho sabia abans però després que Dissabte m’enviéssiu SMS i e-mails amb fotos dels vostres gossos amb desitjos d’aniversari o fins i tot aguantant espanta-sogres (gràcies “família Xispa”!), encara n’estic més convençuda. MOLTES GRÀCIES a tots! 😀

Acabem la 13a edició del “Tinc un gos… i ara què”!

Foto de grup de la 13a edició Tinc un gos i ara què: curs d'educació canina i coneixements veterinaris

Foto de grup de la 13a edició “Tinc un gos i ara què: curs d’educació canina i coneixements veterinaris”

Diumenge vam acabar la tretzena edició del nostre curs estrella, “Tinc un gos… i ara què?: curs d’educació canina i coneixements veterinaris”. En aquesta formació teòrico-pràctica, l’Emili Barba (llicenciat en veterinària i doctorant en nutrició per la UAB) i una servidora (màster en instructor d’unitats canines de treball i directora de Lladruc) vam donar les nocions necessàries perquè els nostres alumnes de dues potes sàpiguen mantenir els seus gossos en el millor estat de salut i ensenyar-los les bases educatives correctes per una bona convivència.

La majoria d’alumnes de quatre potes eren adoptats de la gossera o recollits del carrer. Per desgràcia a l’Estat Espanyol s’abandonen centenars de gossos diàriament i Galgos, Podencs i gossos de cacera o raters solen patir més que altres races la irresponsabilitat i la negligència d’alguns. Per sort, però, existeixen bones persones disposades a donar una segona oportunitat a un gos que ha estat abandonat, maltractat o greument malalt i gràcies a això la Maya, l’Aria, en Bob, en Nano, la Brownie i la Trufa, entre altres, han pogut trobar una llar on uns propietaris fantàstics s’han compromès a oferir-los el millor.

Degut a això, aquesta tretzena edició ha estat formada per un grup molt unit i amb una gran vàlua personal amb el qual hem gaudit molt. Moltes gràcies a tots per confiar en Lladruc!

Roser Feliu Latorre.

P.D- Per començar-vos a posar la mel a la boca: la catorzena edició (sí, sí 14!) serà els dies 11, 18 i 25 de Maig. Sé que alguns l’espereu amb candeletes i l’espera se us farà llarga però penseu que hi ha Setmana Santa i el Pont de Maig abans! 🙂

Quina diferència hi ha entre un Pastor Alemany “de treball” i un “de bellesa”?

Dimecres en Pep, propietari d’en Bram i la Boira, dos magnífics Pastors Alemanys, em va preguntar quina diferència hi ha entre els Pastors Alemanys “de bellesa” i els “de treball”. És una pregunta que em fan sovint i per això he pensat que podria fer-ne un post apte per a tots els públics. (I també perquè començo a estar una mica tipa que em diguin que la Mina “no sembla un Pastor Alemany però com a gossa de gossera és molt mona!” :). 

Als seus orígens els Pastors Alemanys eren més petits, més atlètics i més lleugers dels que coneixem actualment, amb una morfologia més semblant a la que ara consideraríem pròpia del Pastor Belga Malinois.

Vét aquí un rerererebesavi de la Burka, Hektor von Schwaben, nascut el  1898!

Vét aquí un rererebesavi de la Burka, Hektor von Schwaben, nascut el 1898! He extret la foto del Pedigreedatabase i sí, em podeu dir freaky per conèixer millor els orígens dels meus gossos que els de la meva pròpia família! 🙂

Explicar tota l’evolució que ha seguit la raça durant més de dos-cents donaria per un llibre sencer però, resumint, podríem dir que, des de llavors, els criadors han seguit dues línies de selecció ben diferenciades: la “de bellesa” i la “de treball”. Molts futurs clients de Lladruc interessats en adquirir un Pastor Alemany busquen “un cadell de pura raça” però, paradoxalment, donen una importància gairebé nul·la als criteris de selecció que es segueixen i per desgràcia escullen aquells adorables cadellets de vuit setmanes que els diuen que són “fills de campions” (tot i que de vegades no se sap ni en què!).

Quins són aquests criteris de selecció? 

En la línia de bellesa es dóna més importància a l’aspecte físic del gos, és a dir, que presenti certes angulacions, una bona pigmentació i qualitat del pèl i que els seus colors segueixin l’estàndard de la raça.

En Bram i la Boira, clients de Lladruc!

En Bram i la Boira, clients de Lladruc!

Un gos típic de bellesa "Jagger" de l'afix Herr Kan

Un Pastor Alemany típic de bellesa: “Jagger” de l’afix Herr Kan

En la línia de treball, en canvi, es prioritza la selecció en base al caràcter del gos i que tingui les màximes aptituds (bona motivació, focalització, predisposició, agressió, etc.) per a seguir un programa esportiu  (com l’IPO, el Ring o el Mondioring) o per a desenvolupar una funció específica com a gos de treball (rescat, detector, d’intervenció, etc). El gos ha de ser gairebé incansable en la tasca que se li demana i per aquesta raó es selecciona un físic més semblant a la tipologia primitiva, que augmenta la resistència de l’animal. El color és secundari i per això podem trobar Pastors Alemanys de treball grisos (com la Mina!), negres calçats (com la Muga!), negres sòlids o una extensa gamma de marrons, com els que presenta la Burka. Precisament perquè el gos ha de ser una eina de treball, en principi aquesta línia té més controlats els problemes de salut propis de la raça com la displàsia de maluc, la de colze o la cauda equina tot i que l’eutanàsia de la Muga als cinc mesos i mig em va demostrar que no sempre és així.   

La Mina i la Burka són Pastors Alemanys de treball i el comentari general és que la Burka "sí que sembla de raça" però la Mina "t'han enredat, els Pastors Alemanys són negre i foc"! :)

La Mina de Villavereda i la Burka del Valle de Alcalans són Pastors Alemanys de treball i el comentari general és que la Burka “sí que sembla de raça” però la Mina “t’han enredat, els Pastors Alemanys són negre i foc”! Després d’aquest post tothom tindrà molt clar que no és cert, oi?:)

El pare de la Burka: Endy Von Karthago

El pare de la Burka: Endy Von Karthago

Per últim dir que la discussió més divertida que he sentit últimament ha estat entre un criador de Pastor Alemany de bellesa i una criadora de gossos de treball. Ella acusava al de bellesa de criar “gossos tontos i displàsics que no serveixen per res més que fer poses en una exposició canina” mentre que el de bellesa acusava al de treball de “criar gossos histèrics i agressius que són completament impossibles per viure com a gossos de família”. Tot d’una, una adolescent visiblement contrariada per no poder escoltar el seu I-Pod va saltar i va preguntar “I no podeu posar-vos d’acord? Tant costa criar gossos macos, sans i que puguin treballar?”. 

A veure com serà la raça quan em jubili! 🙂

P.D- Criadors, ensinistradors i “German Shepherd lovers”: perdoneu la simplicitat d’aquest post però l’he volgut fer comprensible per a tots els públics!