Curs avançat de guia caní policial

Els dies 16, 17 i 18 de Desembre vam realitzar el “Curs avançat de guia caní policial” a Vilanova del Camí, al costat d’Igualada. El curs, que va comptar amb la col·laboració del Sindicat de Funcionaris de Policia i JP Seguretat i que va estar organitzat per dos policies locals i Lladruc, va ensenyar als agents com seleccionar, ensinistrar i millorar l’operativitat dels gossos d’ajut policial. Una servidora els va ensenyar com ensinistrar i treballar amb gossos detectors de drogues i d’explosius i l’última jornada vam fer una demostració a la plaça Picasso de la ciutat que va aixecar molta expectació per part dels veïns. Podeu llegir la notícia completa clickant aquí 

Hem realitzat aquest curs per a diversos municipis (Forallac, Sant Feliu de Guíxols, Palafolls, Vilanova del Camí, etc) i gràcies a la bona acollida que està tenint, també el farem a Sant Julià de Ramis d’aquí a quinze dies, els dies 3, 4 i 5 de Març. En principi el curs s’enfoca a membres de diversos cossos policials (locals, autonòmics o estatals), voluntaris de protecció civil, bombers, bombers voluntaris i vigilants municipals tot i que pot ser d’interès per a qualsevol persona que desitgi conèixer millor el gos d’ajut policial. Si esteu interessats a participar-hi, podeu contactar amb els organitzadors als telèfons que apareixen al cartell.

Curs avançat de guia caní policial

Curs avançat de guia caní policial

Benvingut a Lladruc, Connor!

En Connor, futur gos detector, gaudint del seu mossegador en el seu primer entrenament en un aeroport

En Connor, futur gos detector, gaudint del seu mossegador en el seu primer entrenament en un aeroport. Heu vist quina cara de felicitat? 🙂

Benvolguts amics de Lladruc,

Avui, dia oficial dels enamorats per a mig món, us haig de presentar algú molt especial: en “Connor de la Isla del Rey” (“Voltor de Togaricha” x “Amy de Marchamalo”). Igual que la seva germanastra Fura, que ja coneixeu, en Connor va néixer a Mallorca però amb tan sols tres mesos va ser enviat en avió a Barcelona, on s’estava iniciant en I.P.O i posteriorment en Ring Francès.

Sempre dic als meus alumnes que, per a tenir les màximes garanties, els gossos detectors s’han de comprar amb vuit o nou setmanes a criadors reconeguts i treballar gairebé obsessivament la seva socialització, control de la mossegada i obediència bàsica. També els dic que m’agrada més treballar amb femelles, que prefereixo els colors foscos perquè són més repressius i per tant s’ajusten més a la imatge que hem de donar a la majoria de serveis i que m’agraden els Pastors Alemanys de treball més aviat petits, lleugers i d’esquena curta.

Pascal deia que “el cor té raons que la raó ignora” i potser és veritat perquè així, com qui no vol la cosa, estic escrivint aquest post amb en Connor roncant als meus peus. Sí, en Connor, un Pastor Alemany d’un any, gris, mascle, no castrat, amb un físic allunyat del meu prototip ideal i que fins avui no havia viscut mai a dins d’una casa, que té una obediència molt justeta i que tampoc havia seguit cap mena de programa de socialització. Potser m’he impregnat de “l’esperit Sant Valentinenc” (existeix alguna nomenclatura semblant?) però després d’haver-lo fet jugar amb el mossegador vermell de la Cendra pel mig de l’aeroport i veure’l tan motivat que les potes li relliscaven i la curiositat per veure què era una maleta amb rodes, unes escales mecàniques o una cinta transportadora li feien no parar quiet ni un moment, he tingut el convenciment que, amb les seves qualitats naturals i el meu compromís i el de tot l’equip de Lladruc, serà un bon gos detector que ajudarà a crear un món més segur. Però encara estic més convençuda, amb aquella certesa que parla des del cor, que aquí serà molt feliç, potser com mai ho havia estat abans.

En Connor mirant fixament a la càmera amb la mateixa il·lusió amb la qual mira la pilota! :)

En Connor mirant fixament a la càmera amb la mateixa il·lusió amb la qual mira la pilota! 🙂

BENVINGUT A LLADRUC, CONNOR!

Inscripcions obertes pel curs de gossos detectors amb Paul Pujol. El seminari de l’any a Lladruc!

Inscripcions obertes pel seminari d'en Paul Pujol!

Inscripcions obertes pel seminari d’en Paul Pujol!

Per què a Lladruc només feu un seminari a l’any?

Sabem que ens sortiria més a compte fer seminaris cada cap de setmana però com ja sabeu, a Lladruc valorem la qualitat abans que la quantitat i per això només us oferim un seminari a l’any però del màxim nivell. El fem al nostre centre però, sobretot, el fem a casa: a Masarac, un bucòlic poble empordanès de poc més de cent habitants rodejat de vinyes i oliveres on els gossos poden córrer lliurement i on l’esmorzar i el dinar van a càrrec de “la mama” i les veïnes.

Com us podeu imaginar, organitzar un seminari així requereix tota la nostra dedicació i per això només comptem amb els millors: l’any passat vam organitzar conjuntament amb l’Ángel Fontecha el primer workshop de l’Aneta Migas a l’Estat Espanyol i en aquesta ocasió comptarem amb en Paul Pujol.

Qui és en Paul Pujol?

En Paul Pujol és el Coordinador-Instructor de la Unitat Canina de la Policia Local de Palma de Mallorca. Va ser l’autor del projecte i responsable de la posada en marxa de la unitat canina, una de les més consolidades, operatives i ben estructurades de l’Estat Espanyol, que compta amb sis gossos i deu agents.

Paral·lelament a la seva professió, porta dedicats més de 25 anys a l’ensinistrament de gossos sota el reglament I.P.O, en el qual actualment és:

  • Jutge d’ensinistrament del “Club Español del Perro de Pastor Alemán” (CEPPA) des de l’any 2000.Cal destacar que a l’Estat Espanyol hi ha tan sols un total de 22 jutges i ell és l’únic a les Illes Balears.
    Ha estat seleccionat els anys 2009, 2010, 2011, 2012, 2013 i 2014 com a jutge per a les proves classificatòries per accedir al Campionat Nacional, on és altament valorat per ser just, imparcial i tècnic.
    Ha estat jutge de la secció de rastres al Campionat Nacional d’Espanya 2011.
  • Figurant-Instructor, 2009.
  • Traçador i formador de traçadors, 2008.
  • Monitor-Instructor de grup de treball, 2000.
  • Com a competidor:- Ha participat en dotze campionats nacionals des del 1996.
    -2on lloc l’any 1998 en el Campionat Nacional RCEPPA.
    -29è lloc al Campionat Mundial de la WUSV l’any 1998 a Boston (USA) amb una qualificació de MB i millor espanyol classificat.
  •  Com a formador: ha format a 4 figurants oficials del RCEPPA i a diversos guies, set dels quals han participat al campionat nacional.
  • Com a docent: ha impartit cursos a diferents punts de la geografia espanyola relacionats amb l’I.P.O i també seminaris i cursos de gossos detectors a Forces i Cossos de Seguretat i Bombers.

Més enllà de tot això, però, en Paul és un apassionat del món caní i excel·lent formador que sap extreure, amb paciència i bon humor, el millor de cada guia i cada gos.

De què va el seminari?

En Paul ens explicarà amb tota mena de detalls l’ensinistrament dels gossos detectors: des de l’iniciació fins a l’operativitat. És un seminari pensat perquè qualsevol, tingui el nivell que tingui, pugui gaudir-lo i aprendre’n.

Com s’organitzarà el seminari?

El seminari està estructurat per aprofitar el temps al màxim: les classes teòriques seran en una sala àmplia, còmoda i amb projector i les pràctiques a la nostra pista d’ensinistrament completament vallada o, pels gossos que tenen més nivell, en un magatzem tancat amb un munt de palets i caixes que podem organitzar al nostre gust. El menjar casolà serà a punt només d’acabar les classes i els gossos podran passejar deslligats pels camps del voltant sense cap perill.

Com m’hi haig d’inscriure?

Oferirem poques places així que si esteu interessats en assistir al seminari de l’any ens podeu trucar al 636385174 o escriure’ns un mail a lladruc@hotmail.com i us enviarem un formulari d’inscripció. Repeteixo: oferirem poquíssimes places, no badeu! 🙂

Història del Kong, la joguina canina més venuda del món!

La Cendra i la Mina gaudint dels seus respectius Kongs!

La Cendra i la Mina gaudint dels seus respectius Kongs!

De totes les joguines que podeu comprar al vostre gos les millors són, a parts iguals, les Pilotes Irrompibles (que ja us he presentat alguna vegada) i els Kongs. Les dues són joguines absolutament imprescindibles per a qualsevol gos, tingui l’edat que tingui, ja que ajuden a combatre l’avorriment, milloren l’eliminació de la placa bacteriana, boten en mil direccions diferents i ofereixen llaaaaaargues hores de tranquil·litat al propietari. Per si tot això fos poc, també es poden posar al congelador i servir d’analgèsic temporal per a cadells en ple canvi de dents, tal com us vaig ensenyar, fa temps, en aquest vídeo realitzat per Lladruc.

Estic segura que gairebé tots teniu un o més Kongs a casa però m’hi jugo el collar de les meves gosses que molt pocs de vosaltres coneixeu la història de la seva creació. Vét aquí que una vegada en Joe Markham, propietari d’en Fritz, un cadell de Pastor Alemany, estava intentant reparar el motor del seu cotxe. Només ho intentava perquè el seu entremaliat cadell no parava d’anar amunt i avall: ara mossegava una roda, ara li agafava el drap per netejar-se les mans o bé directament aprofitava per estripar-li la samarreta. No sabem si fart del seu gos o afligit per les circumstàncies va tenir una idea brillant: li va donar un amortidor d’un vell Volkswagen! La peça, forta però alhora agradable per mossegar, va entretenir al cadell tota la tarda. A partir d’aquell moment el propietari no només va poder arreglar el seu cotxe sinó que es va passar les següents tardes “tunejant” l’amortidor fins a crear una joguina amb l’original forma de ninot de neu que, quan va ensenyar a un amic, digué “semblen taps per a les orelles d’en King Kong, el conegut goril·la de la pel·lícula”! Havia nascut la joguina de gos més venuda i coneguda del món, que, tal com sol passar amb els grans invents, també va sortir d’un garatge.

Vet aquí un gat, vet aquí un gos, aquest conte s’ha fos!
Roser.

Gossos i fills de gossa

La Cendra "llegint" el llibre de l'Arturo Pérez-Reverte

La Cendra “llegint” el llibre de l’Arturo Pérez-Reverte

Com ja sabeu, des de sempre he tingut dues passions: els gossos i la literatura. De la primera n’he fet la meva empresa http://www.lladruc.com i la segona l’intento canalitzar escrivint aquest blog o llegint llibres entre client i client o de nit, a la minúscula llum del cotxe, entre recerca i recerca dels gossos detectors. I l’última joia que ha caigut a les meves mans és “Perros e hijos de perra” de l’Arturo Pérez-Reverte.

Pérez-Reverte és membre de la Reial Acadèmia de la Llengua, escriptor i articulista i durant més de vint anys va ser reporter de guerra. Potser per això Pérez-Reverte té la ploma afilada dels que enlloc d’escriure disparen i deixen anar paraules tan poc políticament incorrectes com “chucho”, “fulana” o “imbécil”. Però allà, entre paraula malsonant i insult, pots entreveure les seves llàgrimes quan va haver de sacrificar el seu Labrador “Sombra” de tretze anys o com va comprar en un pèssim estat la seva Teckel “Rumba”. I és que “Perros e hijos de perra” és una recopilació de les seves millors històries de gossos publicades entre el 1993 i el 2004. Són històries dels seus gossos però també històries anònimes ara eternes: un orgullós “perroflauta” madrileny o un mil-llets que ha aconseguit cohesionar un empobrit barri del D.F Mexicà o bé gossos mediàtics com la galga atropellada al metro de Madrid fa uns anys o Lukánikos, el gos antisistema grec que va arribar a convertir-se en portada del The Guardian.

Són històries canines però, abans que res, són històries humanes perquè, en paraules de l’autor, només pot entendre el sentiment de lleialtat, desinterès i amor qui hagi estimat de veritat a un gos i només qui l’ha perdut sent que a partir d’aquell moment el món es torna més fosc, més trist i més cruel. Un món més ple del que, injustament, s’anomenen “fills de gossa”.

Roser Feliu

Com li diem? El difícil art de buscar un nom al teu gos!

Una de les meves gosses detectores d'explosius es diu Burka. És un nom contundent com ella però m'ha fet viure mil anècdotes!

Una de les nostres gosses detectores d’explosius es diu “Burka”. És un nom contundent com ella però m’ha fet viure mil anècdotes!

Per fi tens el teu gos: el mires, el remires, el trobes preciós i gairebé et cauen les llàgrimes de l’emoció de tenir-lo (finalment!) a casa. I en aquell moment et fas LA pregunta: “QUIN NOM LI POSO”?I és que noms de gossos n’hi ha per triar i remenar!

Perquè la tria sigui més fàcil us donaré cinc consells. Per anar bé, el nom del teu gos ha de ser:

– CURT: millor monosilàbic. És un mite que els gossos no poden entrendre els noms llargs però els noms curts resulten més pràctics. Prova de dir “Ladybutterfly, vine!” i abans que hagis arribat a pronunciar la segona “y” segurament la teva gossa ja haurà creuat la carretera!

– ORIGINAL: el teu gos és únic i irrepetible, procura triar un nom que sigui diferent dels altres. No és gaire agradable deixar anar el teu gos al mig del parc, cridar “Rex” i que vinguin a veure’t cinc Pastors Alemanys (i encara menys si el teu continua olorant l’herba!).

– FÀCIL DE PRONUNCIAR: queda molt bé posar-li un nom alemany o anglès però si el teu fill o la teva mare són incapaços de pronunciar-lo correctament el gos viurà sempre en una confusió total enmig de diminutius que tindran poca cosa a veure amb el nom escollit.

– ASSENYAT: intenta que el nom del teu gos no faci referència a grups ètnics, defectes físics, religions, ideologies polítiques o indumentàries. Una de les meves gosses detectores d’explosius es diu “Burka” i he viscut mil anècdotes amb ella, creu-me, sé de què parlo!

– DE GOS: finalment, tot i que resulta evident, intenta que el nom del teu gos no sigui de persona. Encara que soni graciós dir-li “Lolo”, “María” o “Encarni” potser a aquestes persones no els fa cap gràcia anomenar-se igual que el teu pelut. Per desgràcia et faries creus de les persones que poden descarregar la seva frustració en forma de puntada de peu a les costelles del teu gos…

Finalment, pensa que hauràs de repetir el nom del teu gos milers i milers de vegades. Fes un assaig: pronuncia’l enfadat, tendrament, de pressa… i quan creguis que sona prou bé posa-li, segur que hauràs fet una bona tria!

Roser Feliu.

Nou curs de GUIA CANÍ a Girona!

Inscripcions obertes pel nou curs de guia caní impartit per Lladruc.

Inscripcions obertes pel nou curs de guia caní impartit per Lladruc.

Amb la nova llei de seguretat privada es multipliquen les ofertes de feina per a Vigilants, Caps i Directors de seguretat i també per a Guies canins.

És per això que aprofitant que sóc la primera formadora de l’Estat Espanyol acreditada pel Ministeri de l’Interior que, a més, és Directora de Seguretat, a finals de mes impartiré un curs de guia caní que permetrà augmentar les perspectives laborals a vigilants de seguretat i a persones, vinculades o no a la seguretat pública o privada, que vulguin iniciar-se en l’ensinistrament caní professional.

El curs es basa en l’estructura que hem utilitzat per a l’impartició de cursos bàsics i avançats de guia caní policial i té una durada total de trenta-cinc hores repartides en classes teòriques i pràctiques els Divendres a la tarda i els Dissabtes al matí des del 30 de Gener fins al 21 de Febrer. El temari és extens: coneixements veterinaris bàsics, tipus d’ensinistrament, races més utilitzades, marc legislatiu, etc. És un dels cursos amb millor relació qualitat-preu dels que s’ofereixen actualment perquè només val 225 euros i hi ha la possibilitat de pagar-lo a terminis.

Queden poquíssimes places disponibles així que no badis i inscriure-te al 972249675 o a info@cisformació.com o si tens algun dubte específic de les classes pots trucar-me al 636385174 o escriure’m a lladruc@hotmail.com

Fins aviat!
Roser Feliu.

Propera edició del curs d’educació canina i coneixements veterinaris més famós!

Ja teniu aquí la 19a edició del curs d’educació canina i coneixements veterinaris més famós, el “Tinc un gos… i ara què?”!

Inscripcions obertes pel curs d'educació canina i coneixements veterinaris bàsics a Girona

Inscripcions obertes pel curs d’educació canina i coneixements veterinaris bàsics a Girona

Com ja sabeu, aquesta formació va néixer perquè tant l’Emili Barba (veterinari i doctorant en nutrició per la UAB) com una servidora, Roser Feliu, màster en instructor d’unitats canines de treball, vam creure que calia oferir un curs intensiu però rigorós per tal d’aclarir tots els dubtes que es plantegessin els propietaris. En el curs els alumnes aprenen com construir una bona base d’educació canina i també reben les nocions veterinàries bàsiques per mantenir en perfecte estat de salut els seus gossos.
La proposta ha tingut tant d’èxit que, entre Girona i Barcelona, ja hem arribat a les 19 edicions i l’hem impartit, entre altres, per l’Ajuntament de Figueres i el de Riudellots de la Selva.

El curs està avalat pel Col·legi de Veterinaris de Girona però la nostra millor garantia són tots els alumnes que hi han passat i que han quedat tan satisfets que no han parat de recomanar-lo amics, familiars i companys de parc! Inscriviu-vos-hi el més aviat possible, les places són limitades!

Si teniu qualsevol dubte ens podeu escriure a lladruc@hotmail.com o trucar-nos al 636385174.

Fins ben aviat!
Roser Feliu.

L’últim curs de Lladruc del 2014!

Abans que res: FELIÇ 2015!

Fa un temps l’Emili Barba, veterinari i doctorant en nutrició per la UAB, i una servidora, Roser Feliu, vam creure que hi havia la necessitat de fer un curs d’educació canina i coneixements veterinaris bàsics per a propietaris. Vam començar amb més il·lusió que mitjans i, de mica en mica, la proposta va anar tenint cada cop més èxit tant en el nombre d’alumnes com en la qualitat dels nostres patrocinadors: Laboratoris Virbac, Royal Canin i la col·laboració del Col·legi de Veterinaris. I així, com qui no vol la cosa, hem arribat a la majoria d’edat i ja hem fet, entre Girona i Barcelona, 18 edicions!

La Trufa practicant l'ordre d'asseguda quedant-se quieta

La Trufa practicant l’ordre d’asseguda quedant-se quieta

En aquesta formació intensiva però rigorosa els propietaris aprenen tot allò que els pot ajudar a millorar el comportament i les nocions veterinàries bàsiques per mantenir en perfecte estat de salut els seus gossos. Molts, sobretot els propietaris novells, també l’aprofiten per resoldre tots els dubtes que se’ls plantegen ja sigui sobre alimentació, materials que han de comprar o situacions que viuen amb els seus gossos.

En Drac ben assegut esperant indicacions del seu propietari

En Drac ben assegut esperant indicacions del seu propietari

Aquesta 18a edició ha estat formada per un magnífic grup d’alumnes, majoritàriament cadells i gossos joves que segur que faran molt feliços als seus propietaris durant molts anys. Han estat tan participatius que l’últim dia els vam fer venir una hora abans per poder acabar el temari i, tot i així, vam acabar una hora més tard!

La Gin ben quieta sota l'atenta mirada d'en Lio...

La Gin ben quieta sota l’atenta mirada d’en Lio…

Una tendra imatge de la Lídia i en Sam amb la Gin aprenent a caminar al costat de la seva mestressa sense estirar la corretja

Una tendra imatge de la Lídia i en Sam amb la Gin de fons aprenent a caminar al costat de la seva mestressa sense estirar la corretja

Hora del pati! En Sam, en Drac, la Gin i la Fura fent un merescut descans després de la classe pràctica

Hora del pati pels més jovenets del curs! En Sam, en Drac, la Gin i la Fura fent un merescut descans després de la classe pràctica. Oi que són preciosos? 🙂

Gràcies a tots per confiar, una vegada més, en Lladruc!

P.D- Per tots aquells que us heu quedat amb les ganes de fer aquest curs no patiu, els dies 15 i 22 de Febrer i 1 de Març fem la pròxima edició a GIRONA i aviat també us direm les noves dates pel curs de BARCELONA! Apunteu-vos-hi a lladruc@hotmail.com o trucant-nos al 636385174.

Finalitza el curs d’atenció i cura del gos al Centre Cívic Creu de la Mà (Ajuntament de Figueres)

El departament de màrqueting de Lladruc ha estat a punt, ben a punt, de fer-me una bona estirada d’orelles i és que ja gairebé hem acabat l’any i no us he fet un resum del “curs d’atenció i cura del gos” que vam fer al Centre Cívic Creu de la Mà amb la col·laboració de l’Ajuntament de Figueres durant el mes d’Octubre.

Afortunadament cada vegada hi ha més propietaris que es preocupen pel benestar dels seus gossos: s’esmeren en l’alimentació, tenen cura del seu pèl, el porten sovint al veterinari i s’esforcen per educar-lo correctament per tal que no causi cap problema ni en l’àmbit familiar ni en el veïnat. Molts amos, però, tenen certs dubtes sobre què han de fer en determinades ocasions com, per exemple, fer més agradable la visita a la perruqueria canina, els viatges en cotxe o que els seus gossos es deixin netejar millor les orelles.

Explicació pràctica sobre com tallar les ungles al nostre gos. El curs el vam fer a sota les voltes del centre cívic Creu de la Mà (Figueres)

Explicació pràctica sobre com tallar les ungles al nostre gos. El curs el vam fer a sota les voltes del centre cívic Creu de la Mà (Figueres)

Així doncs vam crear un curs amè però rigorós per tal d’oferir una formació de qualitat a propietaris de gossos de totes les edats i tipologies: des d’un Westy fins a una galga adoptada a través d’una associació que, de mica en mica, ha anat guanyant confiança en les persones. No volia, ni de lluny, assentar càtedra però sí oferir els coneixements bàsics per tal que propietaris i gossos tinguin una millor qualitat de vida.

Va ser un dels cursos que he impartit en els quals m’ho he passat millor: molts alumnes eren repetidors d’altres formacions que també havíem fet per a l’Ajuntament de Figueres (curs d’obediència bàsica, avançada o d’ensinistrament amb clicker) i això ha fet que tots plegats ens tinguéssim molta confiança així que els dubtes, les vivències personals i els consells van sorgir d’una manera tan espontània que, a vegades, em feia l’efecte que estava davant un grup d’amics més que no pas d’alumnes. Tant va ser així que l’últim dia vam plegar deu minuts abans i vam omplir la taula de iogurt gelat, coques, pastissos, pa amb tomata i embotits i vam acabar brindant amb vi empordanès davant de tots els gossos participants que es van asseure amb ullets persuasius però sense demanar-nos res.

Últim dia del curs al centre cívic Creu de la Mà, mireu quina estesa! :

Últim dia del curs al centre cívic Creu de la Mà, mireu quina estesa! 🙂

Per acabar només em queda donar les gràcies a tots per haver confiat en Lladruc però sobretot al personal del centre cívic per la seva magnífica ajuda constant i per voler organitzar una formació amb un preu a l’abast de tothom que pugui contribuir a crear una societat més respectuosa i curosa amb els gossos!

Roser Feliu