Gossos i fills de gossa

La Cendra "llegint" el llibre de l'Arturo Pérez-Reverte

La Cendra “llegint” el llibre de l’Arturo Pérez-Reverte

Com ja sabeu, des de sempre he tingut dues passions: els gossos i la literatura. De la primera n’he fet la meva empresa http://www.lladruc.com i la segona l’intento canalitzar escrivint aquest blog o llegint llibres entre client i client o de nit, a la minúscula llum del cotxe, entre recerca i recerca dels gossos detectors. I l’última joia que ha caigut a les meves mans és “Perros e hijos de perra” de l’Arturo Pérez-Reverte.

Pérez-Reverte és membre de la Reial Acadèmia de la Llengua, escriptor i articulista i durant més de vint anys va ser reporter de guerra. Potser per això Pérez-Reverte té la ploma afilada dels que enlloc d’escriure disparen i deixen anar paraules tan poc políticament incorrectes com “chucho”, “fulana” o “imbécil”. Però allà, entre paraula malsonant i insult, pots entreveure les seves llàgrimes quan va haver de sacrificar el seu Labrador “Sombra” de tretze anys o com va comprar en un pèssim estat la seva Teckel “Rumba”. I és que “Perros e hijos de perra” és una recopilació de les seves millors històries de gossos publicades entre el 1993 i el 2004. Són històries dels seus gossos però també històries anònimes ara eternes: un orgullós “perroflauta” madrileny o un mil-llets que ha aconseguit cohesionar un empobrit barri del D.F Mexicà o bé gossos mediàtics com la galga atropellada al metro de Madrid fa uns anys o Lukánikos, el gos antisistema grec que va arribar a convertir-se en portada del The Guardian.

Són històries canines però, abans que res, són històries humanes perquè, en paraules de l’autor, només pot entendre el sentiment de lleialtat, desinterès i amor qui hagi estimat de veritat a un gos i només qui l’ha perdut sent que a partir d’aquell moment el món es torna més fosc, més trist i més cruel. Un món més ple del que, injustament, s’anomenen “fills de gossa”.

Roser Feliu

Anuncis
Deixa un comentari

2 comentaris

  1. Desirée Serra Catalan

     /  gener 29, 2015

    Moltes gràcies per la recomanació! Me l’apunto. M’has fet pensar en un article que va escriure a la columna del XL Semanal sobre el seu teckel. Me’l rellegeixo sovint perquè mai en tinc prou. És genial. Potser ja s’inclou en aquest llibre, però per si no és el cas et passo l’enllaç: http://www.perezreverte.com/articulo/patentes-corso/742/colmillos-en-la-memoria/.
    Fins aviat!

    Resposta
  2. Hola Desi! Sí, hi surt i és boníssim! En un altre parla de la Rumba, la seva Teckel comprada a un “criador” sense miraments que tenia una deformació a la mandíbula. Llegeix-lo que segur que t’agradarà! 🙂

    Resposta

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: