Multicriadors: quan la producció s’interposa a la selecció

La Mina (esquerra) i la Burka (dreta) provenen de dos bons criadors però recordeu que a les protectores i gosseres podeu trobar gossos fantàstics. No compreu a multricriadors, si us plau!

La Mina (esquerra) i la Burka (dreta) provenen de dos bons criadors però recordeu que a les protectores i gosseres podeu trobar gossos fantàstics. No compreu a multricriadors, si us plau!

Avui m’agradaria parlar d’una realitat que queda oculta a molts futurs propietaris i és l’existència dels anomenats “multicriadors”. Sé que estic tirant pedres sobre el nostre propi teulat però si avui m’he decidit a escriure aquest post és perquè fa tres dies em van trucar uns possibles clients perquè anés a educar el seu cadell de Pastor Alemany, comprat a un conegut importador gironí. Aquests possibles clients van valorar diferents ensinistradors i després de seguir el blog i que algú els parlés meravelles de la Mina, la cadelleta gran de Can Lladruc, van decidir contractar-nos. Els vaig dir que per desgràcia encara no em trobo massa bé i que els meus companys anaven un xic atabalats així que, si no els feia res, hauríem de quedar la setmana vinent. I ara m’han trucat plorant dient que el seu gos s’havia mort de parvovirosis.

Sabeu què és un multicriador? És una fàbrica de fer cadells. A un director d’un multicriador no li interessa seleccionar i criar cadells sans, forts i d’acord amb un estàndard de la raça, a aquest empresari li interessa produir i produir per aconseguir el màxim benefici amb el mínim cost. És tan fàcil com aconseguir quaranta o cinquanta femelles de races diferents, tancar-les en gàbies (i si poden ser apilades millor que així ocupen menys espai) i a cada zel creuar-les amb un mascle que, massa sovint, pateix malalties venèrees importants. Quan les gosses comencen a enmalaltir, desenvolupen tumors mamaris o de l’esgotament pareixen menys cadells i per tant són menys rentables, són sacrificades.  Els cadells neixen en recintes sense cap tipus d’higiene, a vegades no veuen ni la llum solar i es separen molt abans del que convé de la mare perquè, com més petits siguin, més graciosos i adorables són pels potencials compradors. Llavors són enviats en camions o fins i tot furgonetes particulars amb papers falsificats a un importador nacional.

La feina d’aquests importadors o botiguers també fa venir esgarrifances. Aquests suposats professionals compren els cadells en ofertes (si compren deu cadells els en regalen dos) o per kilos (un camió d’una tara ple de cadells m’han dit que val uns 1500 euros), els falsifiquen la data de naixement i la cartilla de vacunes perquè semblin cadells nacionals i els exposen perquè el públic els compri. Si el potencial comprador vol conèixer els pares s’els diu que la mare està molt esgotada i no pot rebre visites i si es demana el pedigree es parla de la tardança en la burocràcia i de l’elevat cost d’una “cosa que tampoc us servirà per res”. I allà teniu el pobre futur propietari amb un cadellet d’unes cinc o sis setmanes de vida als braços, que es remou amb impaciència perquè potser fa vint-i-quatre hores que no menja, té un virus intestinal o durant el viatge ha enmalaltit i s’està morint. Però… és tan adorable! I només val 600 euros! El propietari, desitjós de fer feliç als seus fills, la seva parella o de tenir un gos amb qui compartir els propers 10 o 12 anys, paga amb la targeta i, de passada, s’endu un llitet, un bol pel menjar i per l’aigua, un sac de pinso de vint kilos, un collar, una corretja, unes quantes joguines i un transportí. I de l’emoció no ho ha acabat d’entendre però també reb ordres de donar-li dos estranys xarops anomenats Flagyl i Septrin i una pastilla de calç diària que ha comprat en un pot que pesa un kilo.

A partir d’aquí poden passar diferents coses:

– El cadellet arriba a casa, els propietaris veuen que no està bé, el porten al veterinari, li diagnostica “X” (la llista és llarga) i es salva pels pèls o es mor.

– El cadellet es desenvolupa bé però als pocs mesos té una altra malaltia “X” (digueu-li displàsia de maluc, de colze, desprendiment de retina, etc, etc).

– El cadellet es converteix en un gos adult sa (miracle!) però té un o diversos problemes de comportament:

  • Falta de control de la mossegada fruit del desvinculament precoç de la mare i els germans.
  • Problemes de conducta higiènica perquè ha hagut d’orinar i defectar en espais reduïts i sobre superfícies poc adequades com la moqueta o alfombres (que a la botiga donen un aspecte més senyorial i ajuden a “vendre el producte”).
  • Corprofagia: perquè, a l’estar en un espai tan petit, el gos s’ha de menjar els propis excrements per poder mantenir-se mínimament net.
  • Fòbies i pors: perquè de tantes hores rebent cops a les gàbies o als vidres de la botiga no ha entès el que és un espai segur o un moment de tranquil·litat.
  • Agressivitat amb altres gossos: perquè moltes vegades barregen gossos de diferents edats, tots ells amb una manca evident de control de la mossegada.
  • Agresssivitat amb persones: perquè les úniques que coneix el cadell són els treballadors, que massa sovint els tracten com mobles.
  • I un llarg etcètera.

I és clar, tot això és un negoci lucratiu: els multicriadors obtenen uns beneficis astronòmics amb una inversió mínima, els importadors paguen 50 euros per un cadell que vendran a 900, els veterinaris s’asseguren una llista enorme de clients i els ensinistradors tenen un bon planter de gossos amb problemes greus de comportament amb els quals podran fer nombroses classes.

Quina és l’única manera d’evitar-ho? Si no hi ha demanda no hi haurà oferta. Si voleu un cadell de raça no el compreu a un multicriador, aneu a un bon criador que conegui a fons els seus exemplars, visiteu-lo in situ i demaneu-li tot allò que se us acudeixi: pedigrees, certificats, radiografies, resultats d’exposicions de bellesa o proves esportives, etc. Com us vaig dir en aquest post, un bon criador no ven els cadells a qualsevol sinó que lluita per trobar la millor llar a allò que tant d’esforç li ha costat criar. Si us és igual tenir un mestís i voleu un gos fantàstic, únic i irrepetible, aneu a una protectora d’animals. No només salvareu la vida a aquell animal sinó que deixareu un espai perquè un altre gos pugui tenir una altra oportunitat.

Per últim, ajudeu-nos a difondre aquest post. Falten pocs dies per Nadal i cada Gener a Can Lladruc acabem plorant amb propietaris com el d’en Rex, el cadellet que us deia al principi.  I n’estem cansats, molt cansats, així que potser a partir d’haver penjat aquest post tindrem el compte corrent més desinflat però almenys viurem més feliços sabent que hem fet allò que pocs gosen fer: destapar una realitat incòmoda.

Roser Feliu.

P.D- He triat aquesta foto perquè no vull ferir la sensibilitat de ningú posant imatges dures però qui vulgui aprofundir més en el tema pot esgarrifar-se buscant “puppy mills” al google.

Anuncis
Entrada següent
Deixa un comentari

9 comentaris

  1. Fusteria Guixeras

     /  Desembre 16, 2013

    Molt bon post!!
    Nosaltres vam anar a un lloc multicriadors d’aquest que expliques i per sort vam veure l’estafa que eren i les deficiències que presentaven els animals…vam sortir esgarrifats i ho hem divulgat tant com hem pogut… Era el centre caní de Sords (a prop de Banyoles)!!! Gràcies a moltes denúncies el van tancar aquest any!!!

    Resposta
  2. Fina Baltrons

     /  Desembre 16, 2013

    Hola soc la Fina(les Pedreres)
    Que contenta que estic que parlis d’aquest tema
    Jo soc criadora pero com sempre dic selectiva i de gossos de qualitat
    Ara podia haver fet criar la gossa per tenir cadells de gos d’aigua per Nadal
    He tingut varies demandes, que fins hi tot m ha sorprés degut a la poca propaganda que he fet
    Però sabeu que em passa el tema de regalar un gos per Nadal no m’agrada
    Penso que si vols un gos , primer hasde triar la raça pensant amb les teves necessitats, temps….. Després buscar un bon criador. Un criador que estimi la raça,que faci cruces amb gossos sanstan fisicament com mentalment, que cuidi la mare i els cadells i que s’ha ocupi de la bona salut dels cadells i de la seva sociabilització( la base per tenir un gos amb caràcter equilibrat).
    Ens hem convertir amb una societat tant penosament consumista que quan vol alguna cosa la vol ràpid i amb bon preu.una llàstima!!!!!
    Un gos és un excel -lent company que estarà al teu costat durant molt temps
    Yo des de aquí demano a tothom que vulgui un gos s informi be abans de fer aquest pas tant important
    Un petó molt fort Roser i Bon Nadal a tothom

    Resposta
  3. Francesc

     /  Desembre 16, 2013

    Caram! Dèieu al facebook que si teníem son però… no és el vostre cas!
    Molt interessant, ho faig córrer!

    Resposta
  4. * Hola Agnès i Imma! No tothom pot resistir-se a un cadellet adorable de poques setmanes així que m’alegro molt que al final decidissiu portar a casa la Lluna i l’Etna! 🙂
    * Hola Fina! Crec que mai es reconeix prou la gran tasca dels bons criadors que dediquen temps, diners i una passió infinita a criar bons exemplars equilibrats i sans a nivell físic i mental que faran feliços a molts propietaris i que ens permetran a nosaltres, els ensinistradors, gaudir d’uns gossos amb unes aptituds increïbles per desenvolupar tasques amb una gran exigència. Sense anar més lluny, considero que les meves dues “Petiues” són un autèntic regal fruit de la dedicació de dos criadors apassionats. Moltes gràcies a tots els bons criadors com tu pel vostre entusiasme!
    * Hola Francesc! No, ja saps que a Lladruc podem fer veure que descansem però son no en tenim mai! 😉

    Resposta
  5. Important difondre aquest negoci.

    Estaria bé que els diguis a aquesta família que malauradament ha perdut el seu cadell, que contactin amb SOS Cachorros Ninette, un moviment que va iniciar un afectat pel Centre Caní de Sords, i que ha aconseguit que rls tanquin el centre, tot i que ara han obert un centre a Barcelona. SOS Cachorros aglutina famílies que han perdut cadells comprats a multicriadors i compten amb el suport legal de LIBERA perquè actes així no quedin impunes.

    A la Fina, demanar-li si no hi ha ningú dins RSCE que faci perquè es prohibeixin aquests multicriadors.

    Resposta
  6. Hola Su!
    Moltes gràcies per la teva aportació, no coneixia aquesta associació!
    Una abraçada!

    Resposta
  7. Ester

     /  Desembre 17, 2013

    Hola a tots,
    jo vaig comprar una Teckel de pèl llarg preciosa. Feia temps que m’agradava la raça, i un dia vaig veure una femella que em va robar el cor. Això sí, a una botiga d’aquestes que els venen com a xurros (MisterGuau) a Barcelona. Desconeixia l’existència dels multicriadors i tot el que comporta això.
    La Neula (així es diu la meva gossa) ara té dos anys, però té problemes de control de les emocions. Es posa histèrica cada cop que surt al carrer. Li costa calmar-se i fins hi tot he tingut queixes dels veïns. Es menja la caca. Això no he aconseguit encara que ho deixés de fer. Jo tinc gos des que era petita i mai m’havia passat el què m’està passant amb la Neula. És supercarinyosa i disfruto molt amb ella, però quan he llegit aquest post, he vist clarament la situació en la qual devia viure ella quan va néixer. La Lluna, segons els seus papers, va néixer a Chèquia….
    Molt bones festes a tots
    Ester

    Resposta
  8. Ester

     /  Desembre 17, 2013

    Hola a tots de nou,
    quan he dit que la Lluna havia nascut a Chèquia, volia dir la Neula…. M’he confós perquè tinc dues altres gosses a més de la Neula. Una es diu Lluna i l’altre Nika. Les dues són de protectora i no són de raça.
    Ester

    Resposta
  1. Com escollir un bon criador de gossos? Fes-li, com a mínim, deu preguntes! | Lladruc

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: