Ja tenim els guanyadors del cinquè concurs de fotografia canina Lladruc!

Avui toca fer la presentació dels guanyadors del cinquè concurs de fotografia canina Lladruc. Aquesta edició ha comptat amb un total de 186 fotos rebudes i la tria ha estat molt complicada. Com ja sabeu, el jurat estava format per quatre membres: Antón Fraga (Julius K9), Mireia Vila (Sakatia Fauna), Susanna Fernández (Masia Forn del Vidre) i una servidora, Roser Feliu, directora de Lladruc.

Finalment proclamem:

1r premi: Sandra Vergara que guanya una estada per a dues persones i dos gossos a la casa de turisme rural Masia Forn del Vidre:

Foto guanyadora 5è concurs Lladruc

Foto guanyadora 5è concurs Lladruc

2n premi: Marc Esteban que guanya un lot complet de productes Julius K9:

Foto guanyadora 2n premi 5è concurs Lladruc

Foto guanyadora 2n premi 5è concurs Lladruc

3r premi: Sandra Rigall que guanya un val de descompte a la botiga Sakatia Fauna de Girona.

Foto guanyadora 3r premi concurs Lladruc

Foto guanyadora 3r premi 5è concurs Lladruc

Com que ens sabia greu no donar cap més premi, hem decidit lliurar tres accèssits o mencions especials, que rebran com a premi una joguina canina:

1r accèssit a l’Helena Picó.

Foto guanyadora 1r accèssit 5è concurs Lladruc

Foto guanyadora 1r accèssit 5è concurs Lladruc

2n accèssit a l’Aina García.

Foto guanyadora 2n accèssit Lladruc

Foto guanyadora 2n accèssit Lladruc

3r accèssit a l’Anna Altarriba:

Foto guanyadora 3r accèsit 5è concurs Lladruc

Foto guanyadora 3r accèsit 5è concurs Lladruc

Finalment voldríem agrair-vos a tots la vostra participació i esperem comptar amb vosaltres per la sisena edició del nostre concurs més famós!

Prorroguem el plaç pel concurs!

 Tanquem termini per presentar les fotos al 5e concurs Lladruc!

Tanquem termini per presentar les fotos al 5e concurs Lladruc!

Fins ara, hem rebut 167 fotos pel 5è concurs de fotografia canina Lladruc i com que sou molts els toca-tardans que ens heu demanat una mica més de temps hem decidit deixar-vos fins avui a les 24h per enviar-vos les vostres fotos. Així doncs publicarem els guanyadors el Dimecres 4 de Setembre.

Amb tantes fotos i tan precioses els quatre membres del jurat tindrem una feinada espectacular així que ens hem permès la llicència de tardar uns dies més en anunciar els guanyadors!

Gràcies a tots per la vostra participació!

Sortim a la contraportada del Diari de Girona!

Contraportada Diari de Girona

Contraportada Diari de Girona

Roser Feliu és la responsable de Lladruc, una escola d’educació canina de Girona. Des de fa ja cinc anys, a més d’educar els gossos, corregeix conductes i, fins i tot, realitza ensinistraments específics.

Tret d’honroses excepcions, un gos serveix d’alguna cosa?

I tant! Són un suport emocional, fan que els nens agafin confiança i autoestima… Per no parlar de la companyia que fan.

Dur-los a coll, fer-los jerseis de mitja… no ens estem passant?

És una mica la teoria del pèndol. Abans els gossos estaven sempre lligats, menjaven pa sec, mai se’ls duia al veterinari… Potser ara hem passat massa a l’altra banda. Hauríem de trobar un punt intermig, on el gos estigui ben cuidat però sigui un gos sa físicament i psicològicament.

Si acceptem que un gos té sentiments hem d’assumir que en tenen els tigres, les carpes i els pardals?

Suposo que sí, però també és important la relació. Les persones no tendim gaire a relacionar-nos amb una carpa (riu).

Ensenyar un gos a donar la pota és absurd com ensenyar un home a rascar-se el clatell amb el peu?

Com a utilitat pràctica, realment no en té. Però és una manera d’exercitar mentalment del gos.

Jo m’he defensat a puntades de peu d’un gos que m’atacava: sóc un villà o un heroi?

Potser hauria sigut millor protegir-se i quedar-se quiet.

Em veu cara de màrtir?

He, he, ja sé que no és fàcil de fer. El responsable és l’amo del gos per no tenir-lo educat i no dur-lo lligat.

Per ensinistrar un gos a buscar droga li fan fumar uns porrets?

Això que es converteix els gossos en drogoaddictes perquè trobin droga és un mite, és fals. S’haurien d’enganxar a totes les drogues! A més un gos drogat no podria treballar ja que és una feina molt exigent.

Quin és el problema educatiu més freqüent que es troba?

Agressivitats del gos, i també pors i fòbies.

Per tenir un pit bull és imprescindible dur el cabell a l’u i vestir xandall tot el dia?

Per desgràcia, sovint la gent tria el gos segons la seva personalitat o segons la imatge que volen projectar. Una senyora gran i afable sol triar un gos petit, una família amb nens un labrador i, de vegades, nois joves que volen un gos fort, opten per un pitbull o un rottweiler. Però sempre hi ha sorpreses.

Sincerament: què pensa quan trepitja una tifa canina al carrer?

Com pot ser que paguem justos per pecadors? (riu).

P.D- Per cert, com no podia ser de cap altra manera, “l’artista” d’orelles punxegudes de la foto és la Cendra ! 🙂

Drogueu els gossos?

Dibuix gossos marihuana

Ahir l’Albert Soler, periodista del Diari de Girona, durant el transcurs de l’entrevista que em va fer per a la Contraportada que sortirà publicada demà, em va fer LA PREGUNTA que, tard o d’hora, quan expliquem la nostra feina com a ensinistradors de gossos detectors, sempre acaba sortint: drogueu els gossos perquè detectin la droga?

És vox populi que s’els administra droga perquè així tenen dependència física cap a aquesta substància (el que vulgarment es coneix com “tenir el mono”) i, en un intent d’autoabastir-se, el gos busca desesperadament “la seva dosi”.

Realment no sé quina mena de mentalitat rebuscada pot creure-ho però NO és així i us explicaré per què:

1. Un gos detector té una tasca molt exigent física i mentalment ja que no només s’ha de focalitzar en buscar la substància, sinó que l’ha de saber distingir entre les mil i una aromes que hi pugui haver al voltant i indicar-la correctament al seu guia. Per fer-ho, en molts casos ha de saltar a camions, moure’s per espais limitats (com el maleter d’un cotxe), fer salts verticals (com quan registren taquilles), caminar per superfícies inestables, etc. Creieu que un gos que anés drogat podria realitzar una tasca tan complicada amb efectivitat?

2. Un gos detector pot discriminar múltiples substàncies. En el nostre cas, els nostres gossos discriminen marihuana, hachís, cocaïna, LSD i heroïna. Creieu que droguem els gossos amb les cinc substàncies perquè presentin “el mono” de totes aquestes?

3. Un gos detector amb experiència té un preu entre els 7.000 i els 12.000 euros ja que la seva selecció, cria, socialització, ensinistrament i operativitat es treballen cuidant minuciosament cada detall amb coneixement, passió i precisió per la qual cosa s’intenta que la seva vida útil sigui com més llarga millor. Creieu que drogaríem els nostres gossos, sabent que aixo reduirà el seu rendiment i escurçarà de manera alarmant la seva vida?

4. No només hi ha gossos detectors de drogues sinó que n’hi ha de biodetecció (termites, larves de la fruita, xinxes), d’acelerants de foc, de DVD’s pirates, de cadàvers… De veritat creieu que un gos detector d’explosius es prepara de la mateixa manera?

5. I, finalment, cal dir que estem enamorats dels nostres gossos. Els seleccionem, criem i eduquem perquè rendeixin al màxim en una tasca concreta però també hi establim un vincle difícil d’explicar que va molt més enllà de la seva simple consideració com a “eina de treball”. De veritat creieu que seríem tan egoïstes de drogar els nostres gossos?

P.D- Com que aquesta llegenda urbana em fa molta gràcia, enlloc de posar una foto seriosa i oficial d’un dels nostres gossos en plena feina he volgut posar-hi una de les múltiples imatges que circulen per la xarxa. Després de llegir aquest post confio en què ja sabreu que és mentida 😉 😉

T’agrada el nostre bloc? Vota’ns als Premis Blocs Catalunya 2013!

Més que la nostra “empresa” Lladruc és la nostra passió retribuïda. Per això el Novembre del 2008 vaig decidir fer un blog on els propietaris poguessin llegir articles, estar informats de les últimes notícies canines, rebre consells, veure vídeos fets per nosaltres i riure amb les peripècies que patim els ensinistradors.

A dia d’avui hem rebut 83.071 visites i, segons les estadístiques, som el blog d’educació canina en català més llegit de tots. No sabem com agrair-vos els vostres comentaris, les vostres subscripcions i que de tant en tant us deixeu caure per aquí. Gràcies, de tot cor, per estar a l’altre costat de la pantalla.

Ara ens toca demanar-vos un favor i és que, amb l’atreviment que massa sovint acompanya la il·lusió, hem decidit presentar-nos als Premis Blocs Catalunya 2013 de STIC.CAT. No hi ha cap categoria “d’animals” així que ens hem inscrit en l’apartat “blogs corporatius” i ara ens toca competir amb grans empreses i organismes públics amb un servei propi de màrketing. Resumint, ho tenim més pelut que un Bobtail però us prometem que, si guanyem, farem una sol·licitud perquè la Mina, la nostra futura gossa detectora de drogues, sigui la nostra acompanyant per rebre el premi. Teniu temps fins el 2 de Setembre però feu-ho aviat, si us plau, us necessitem!

Com ho heu de fer per votar-nos?

Per votar el blog de Lladruc només us caldran 5 clics!

  1. Registreu-vos a http://www.Stic.cat.
    Us podeu registrar amb els vostres perfils de Facebook o Twitter o bé amb el vostre correu electrònic.
    Si ja us vau registrar l’any passat no cal que us registreu de nou; podeu accedir al panell de votació amb el vostre correu electrònic i la vostra contrasenya.001
  2. Accedir al panell de votació: una vegada registrats heu de clicar a “votació premis blogs 2013” del vostre panell.002
  3. Seleccionar, entre les 15 categories. Enguany encara no hi ha una categoria de mascotes així que ens trobareu a la categoria “Corporatiu”.003
  4. Quan sigueu dins la categoria Corporatiu: desplaceu-vos pel llistat de blogs candidats i podreu seleccionar el Blog de Lladruc Educació Canina. Només es pot votar un blog per categoria i una vegada emès el vot ja no es pot canviar!004
  5. Clicar el botó “votar” que hi ha al capdamunt de cada llistat de blocs005

Esperem merèixer el vostre vot!
Moltes gràcies!

Comiat Muga

Avui fa un mes escrivia el post més difícil de tota la història del blog. Fa 31 dies que la Muga no és amb nosaltres i encara em poso trista al recordar-la així que hem volgut fer-li un vídeo de comiat. Hem triat fotos en les quals se la veiés ben feliç i activa: jugant amb un pal, intentant olorar coses del congelador o fent obediència bàsica però també fotos dels llocs que tenien un especial sentit per nosaltres perquè és on hagués hagut de treballar d’adulta: empreses privades, centres comercials, estacions de trens i aeroports.

Muga: gràcies per tot el que vam poder compartir, sempre seràs la nostra “Petiua”!

Et trobem tant a faltar…

Finalitza el 2n curs d’ensinistrament caní al Centre Cívic Creu de la mà (Figueres)

El departament de màrketing de Lladruc m’ha picat la cresta perquè, entre el comiat de la Muga, la presentació de la Mina i la convocatòria del cinquè de concurs de fotografia canina by Lladruc m’havia oblidat de resumir-vos el segon curs d’ensinistrament caní organitzat pel Centre Cívic Creu de la Mà amb la col·laboració de l’Ajuntament de Figueres i Lladruc.

Durant un total de dotze hores repartides en sis sessions, els vuit alumnes han pogut aprendre coneixements bàsics d’etologia canina i han ensenyat als seus gossos a ser més obedients asseient-se, estirant-se, quedant-se quiets, caminant sense estirar de la corretja i venint a l’ordre d’una manera ràpia i efectiva. L’esforç de tots ells ha estat notori i això s’ha traduit en uns progressos espectaculars que, units al bon ambient general, ha fet que em sentís especialment còmode amb aquest grup! Com a mostra us penjo una foto del distès “berenar-sopar” que vam fer l’últim dia de curs:

Berenar-sopar creu de la mà

Berenar-sopar dels alumnes del curs de creu de la mà

Moltes gràcies a tots per haver-ho fet possible però sobretot a l’Ajuntament de Figueres i més concretament al personal del Centre Cívic Creu de la Mà per haver confiat un cop més en nosaltres. Esperem veure’ns en properes edicions! 🙂

La Mina ja és aquí!

La Mina, la nostra futura gossa detectora

La Mina, la nostra futura gossa detectora!

Avui us vull presentar la Mina, la nostra Pastor Alemany de treball filla de Hosman de Haizaldi i Yena Von Der Mohnwiese que abans-d’ahir vaig anar a buscar a Màlaga. Sí, alguns ensinistradors estem tan enamorats dels nostres gossos (fins i tot abans que siguin nostres!) que invertim un dia sencer a l’autopista i l’aeroport per garantir que tinguin la millor arribada a casa possible!

Si tot va bé, aquesta cadelleta grisosa amb potes negres i taca blanca al pit, serà la nostra futura gossa detectora durant els propers 10 o 12 anys. Ara per ara la nostra prioritat serà que agafi una mica més de pes a base de Royal Canin Maxi Starter i caldos “de la seva iaia” (que vénen a ser un còctel hiperproteic capaç de ressucitar a qualsevol) i socialitzar-la com cal perquè en un futur tingui un comportament exemplar en qualsevol operatiu que hagi de desenvolupar. També treballarem l’obediència bàsica d’una manera molt amena i divertida però posant unes bones bases per tots els requeriments que tindrà a mesura que vagi creixent, li ensenyarem a controlar la mossegada (fonamental en un Pastor Alemany i més de les seves línies de sang!) i per últim acabarem de reforçar-li que faci pipí i caca al seu lloc que de moment ho està fent molt i molt bé!

Si ara estic escrivint aquest post és gràcies a l’Ángel que ha fet honor al seu nom i m’ha aguantat en les pitjors ploreres per la Muga i després s’ha encarregat d’aconseguir-nos la Mina amb una il·lusió contagiosa. Perquè val a dir que, sense saber-ho, el palíndrom de “Mina” és “Ànim” i en poc més de vint-i-quatre hores ens ha donat una alegria indescriptible. També haig d’agrair a en David i la Mónica, de Màlaga, perquè, tot i la ser la primera vegada que ens vèiem, em van oferir una calorosa rebuda i em van volar les hores mentre parlàvem de pedigrees, competicions i mètodes d’entrenament.

I per últim vull recomanar-vos que, si heu de volar amb un gos de menys de 8 kilos ho feu pagant els vint-i-cinc euros del bitllet amb Vueling ja que la seva atenció va ser extraordinària: l’hostessa de terra va fer que tinguéssim embarcament prioritari per tal que no ens haguéssim d’esperar gens i les hostesses de cabina ens van reservar tota una fila de seients només per nosaltres i cada dos per tres venien a oferir-li aigua a la Mina mentre li deien moneries. Fins i tot el pilot va voler conèixer en persona a la “famosa perra”!

La Mina durant el seu primer vol

La Mina durant el seu primer vol

Mentrestant jo l’abraçava ben fort i ufanosa com un paó pensant en tot el que hem de descobrir, aprendre i aconseguir juntes…

Benvinguda Mina, estic segura que seràs una gran gossa!

I demà? A Màlaga a recollir la nostra cadelleta!

La nostra futura cadelleta!

Una d’aquestes és la Mina! 

Ens vam estimar la Muga amb bogeria fins i tot abans de tenir-la amb nosaltres i, per més anys que passin, serà insubstituïble. Els pocs mesos que va viure va demostrar ser una gossa fantàstica i sempre ens quedarem amb el record de la gran detectora que hagués pogut ser d’adulta: una gossa sociable i equilibrada al servei dels altres.

Ara, tot i que la seva mort encara és massa recent, cal mirar endavant i augmentar la família amb un cadell que es converteixi en un gos d’èlit pel nostre futur projecte de gossos detectors i que també pugui ser ben feliç imitant a la Cendra, jugant amb els nebots i rebolcant-se per l’alfombra del menjador.

I aquí entra en escena l’Ángel que, a part de ser un excel·lent criador de Pastor Alemany, és un gran amic i entre sanglots i després de tenir-lo més de vint minuts al telèfon, li vaig aconseguir demanar que ens busqués un altre cadell. Com a bon aragonès l’Ángel és persistent com ell sol i ho ha organitzat tot de tal manera que només li ha faltat enviar-me un bitllet d’avió per demà anar a Màlaga a recollir la nostra futura cadelleta.

La nostra protagonista és una Pastor Alemany de treball, filla de Kosman de Haizaldi i Yena Von Der Mohnwiese que ha nascut el cinc de Juny en una cadellada de nou femelles: sis grises i tres negres. S’ha criat en un centre caní però marejada pels néts del criador i de nombroses visites, fet que li assegura una bona socialització. Com que estem convençuts que “serà una mina” buscant anfetamines es dirà precisament així, Mina.

Demà passat us la presentarem formalment! 🙂