Els responsables de l’Ajuntament de Corçà van organitzar una fira dedicada a les mascotes que, com totes les coses que es fan amb ganes, il·lusió i coneixement, només podia sortir que bé! Així doncs ahir aquest bonic poble de poc més de mil habitants del Baix Empordà es va convertir en punt de referència dels amants dels cavalls, els falcons, les ovelles, els cavalls i, òbviament, dels millors animals de companyia: els gossos.

A Lladruc vam ser els encarregats d’organitzar una exhibició d’ensinistrament. En primer lloc vam treure la Burka del Valle d’Alcalans, la més jove de tot l’equip. Com que tan sols té nou mesos la nostra prioritat ha estat socialitzar-la bé, ensenyar-li les bases mínimes d’obediència i treballar el control de la pilota. Va entrar a la pista amb les orelles ben aixecades i movent la cua en tot moment, gaudint del treball i sense impressionar-se gens ni pel públic ni per l’ambient estressant, la qual cosa ens fa sentir ben estarrufats!

La Burka apunt de començar l’ordre de “quieta”…

… i sortint de la pista ben feliç amb la pilota a la boca! 🙂

Després vam treure la Mina de Villavereda que el Diumenge que ve farà un any. La Mina va sortir amb la Mònica, de tan sols quinze anys, i juntes van ensenyar al públic que, contràriament al que normalment es pensa, és possible treballar un gos detector a través de la confiança mútua i un bon vincle. La Mina va fer els exercicis tan concentrada en la seva guia que ni tan sols es va adonar que hi havia un gos del públic a un metre rere seu i un gat enfilat a sobre un arbre de la pista!

La Mònica premiant a la Mina després d’asseure’s…

… i fent un “quiet” que va deixar a tothom bocabadat. A la foto no es veu però hi havia un gat a dalt de l’arbre i un gos a un metre de la Mina! 🙂

La Cendra de la Serralada és la més veterana de l’equip. La Cendra és una gossa ja operativa en detecció de drogues i va realitzar un punt a punt amb caixes de detecció i caixes de cartró i va marcar activament la substància. Després vam ensenyar al públic algunes de les habilitats que fem per intentar estimular mentalment una Malinois boja per treballar: passar enmig de les cames, donar la pota, xocar-la, saludar al públic, inclinar-se, etc. (Mai deixo de preguntar-me com pot ser que a la gent li agradi més veure habilitats que es poden ensenyar en cinc minuts qualsevol tarda de Diumenge que una recerca ben feta que pot tardar mesos en consolidar-se! 🙂

La Cendra iniciant la marcació activa de la substància…

… fent el costat sense perdre’m de vista ni un segon…

…fent un quiet al mig de la pista…

… I acomiadant-se del públic! 🙂

Finalment la Syra va fer una recerca punt a punt en caixes i va marcar la substància passivament. Després vam demanar cinc voluntaris i a un d’ells li vam col·locar una gasa impregnada de pseudo de marihuana al mitjó que la gossa va localitzar ràpidament. Ens fa molta il·lusió pensar que una gossa adoptada fruit d’una cadellada no desitjada pugui contribuir, amb les seves qualitats naturals i la nostra dedicació, a ser una gossa útil per la societat!

La Syra començant la recerca!

Xoquem la pota?

Qui ha dit que els Borders tenen poca motivació pel mossegador? 😉

No podia acabar aquest post sense agrair a l’Ajuntament la seva invitació en participar al FIMAC. Crec que ha estat un èxit i un encert rotund, no només per la implicació de tots fent cartells, controlant accessos i convertint el municipi sencer en una diada festiva, sinó pel nombrós públic que hi ha assistit. En aquest sentit val a dir que com més anys passen més creix la “família Lladruc” i van ser molts els clients que van venir-nos a veure. Gràcies Boira, Jazz, Gralla, Yuka, Pati, Sinuhé, Coco, Trufa, Mel, Nino, Linda… i tots els que segur que em deixo! Veure-us gaudir encara més dels vostres gossos ens fa estar ben orgullosos! 🙂