2 idees més per omplir un Kong

Després de l’èxit que va tenir la nostra recepta per omplir kongs per a cadells (arxiu: Octubre), us en proposem dues més.
La primera és ideal per a gossos adults que es mengen el contingut en un tres i no res mentre que la segona és molt útil per alleugerir el dolor que provoca el canvi de dents en un cadell i, perquè no, com a refrescant delícia d’estiu!

Esperem que us agradin! Bon profit!

P.D- Els agraïments més sincers a Josep Maria Gispert-Saüch (realització) i a Cendra de la Serralada (actriu principal i “musa” dels dos vídeos).

Saps omplir un kong per a cadells?

Després de buscar un vídeo senzill de com omplir un kong per a cadells i no trobar-lo, ens hem decidit a fer-ne un nosaltres mateixos. No ens agradaria que us fixéssiu en les qüestions tècniques, només pretenem fer un vídeo didàctic, clar i entenedor per al propietari novell. Esperem que us agradi!

P.D- Els agraïments més sincers a David Blanco (producció), Josep Maria Gispert-Saüch (realització) i Cendra de la Serralada (estrella convidada i la que més ha gaudit del rodatge).

Consells per fotografiar el nostre gos

Estem renovant la web (www.lladruc.es) i aprofitem perquè tots aquells que hàgiu educat el vostre gos a Lladruc ens n’envieu una foto. Si voleu, podeu fer-nos-la arribar a info@lladruc.es i ben aviat la veureu penjada!

Per si no sabeu com posar-vos-hi us donarem uns quants consells bàsics:
– Alguns gossos es senten estranys per la càmera. Abans de començar la sessió seria convenient deixar-los olorar l’aparell i, si cal, premiar el fet d’estar-hi aprop.
– Si el vostre gos és d’un color fosc situeu-lo sobre un fons clar i si és de tons blanquinosos sobre un fons fosc. Ajudarà a ressaltar-lo.
– La gespa o el mar de fons solen fer que les fotos llueixin per si soles.
– Hauríem d’intentar situar-nos a la seva altura. Si fem les fotos des de dalt farà l’efecte que el gos té el cap molt gros i les potes curtes. Si ens situem per sota dels seus ulls la imatge sortirà deformada.
– Com més natural sigui la foto millor. No cal que ens esforcem a subjectar el gos amb la corretja o a abraçar-lo com si fóssim invisibles. Si tenim paciència i el gos està tranquil aconseguirem unes fotos millors.
– Com menys parlem durant la sessió més atenció pararà quan senti la nostra veu.
– I, per últim, intenteu portar la càmera o el mòbil sempre a sobre. Sovint, les imatges més inesperades són les més autèntiques: una trobada amb algun altre gos, una nevada sobtada, la llum de després de ploure…

10 consells per l’educació del cadell

 

  1. En primer lloc, feliciteu-vos per haver decidit educar el vostre cadell de manera responsable a Lladruc, és un gran començament!

     

  2. Mentalitzeu-vos que educar un cadell requereix molta i molta paciència. De seguida us adonareu, però, que si sou perseverants, val la pena. Si tot va bé, aquesta adorable “criatura” us acompanyarà uns 12 anys de la vostra vida per la qual cosa penseu que tots els esforços que feu ara es veuran sobradament recompensats en el futur. 
  3. En la mesura en què us sigui possible intenteu establir rutines a l’hora de menjar, dormir, jugar, sortir… Les rutines tranquil·litzen i ajuden a comprendre el gos què és el millor en cada moment.
  4. No perdeu oportunitats. Recordeu la importància de la sociabilització, com més gossos, persones, sorolls, olors, experiències agradables visqui ara més equilibrat serà d’adult.
  5. Com les persones, cada cadell aprèn a un ritme diferent. Per tant, eviteu comparacions, sobretot amb altres gossos adults o que hàgiu tingut anteriorment (moltes vegades no recordem que ells també van ser cadells!)
  6. Els missatges han de ser clars, entenedors i invariables. Per tant, debateu entre tots els membres de la família allò que se li permetrà i allò prohibit i manteniu els mateixos criteris. Ensenyeu a les visites, familiars i amics a fer el mateix.
  7. Hi ha casos en que els cadells poden ser desesperants. En aquests moments és millor respirar fondo, girar-vos i calmar-vos que, per esgotament, se us escapi algun càstig. Penseu en la possibilitat de deixar-lo momentàniament al transportí. No us rendiu, segur que ho esteu fent molt bé.
  8. És millor que ensenyeu al cadell allò que pot fer enlloc de renyar-lo sistemàticament per allò que NO pot fer. Per exemple, ensenyeu-li a mossegar el seu Kong enlloc de rossegar les vostres sabatilles.
  9. Practiqueu cada dia durant uns minuts les ordres bàsiques tal com les hem treballat a classe: amb premis, tranquil·litat i molt de “teatre”. És millor que les sessions siguin curtes i divertides que llargues i avorrides. Si esteu cansats, enfadats o teniu pressa deixeu-ho per una altra estona.
  10. Per acabar, penseu que Lladruc existeix per ajudar-vos així que si teniu algun dubte, per mínim que sigui, truqueu-nos. Ens encanta la nostra feina així que, per a nosaltres, sempre és un plaer parlar de gossos!

P.D- Si us plau, si voleu utilitzar aquest text feu-nos-ho saber per e-mail a lladruc@hotmail.com, al telèfon que trobareu a la nostra web www.lladruc.es o mitjançant els “comentaris” d’aquest blog. No tenim “secrets” però aquest article forma part del nostre material. Moltes gràcies.

En temps de crisi… gos guardià!

Aquesta setmana he rebut tres trucades per demanar informació sobre l’ensinistrament d’un gos guardià. Mai, des que vam començar, n’havia rebut cap. No sé si sóc massa agosarada però ho atribueixo a una necessitat de seguretat i protecció degut a l’augment de delictes que produirà la crisi. La gent, temorenca, necessita que la seva casa, el seu sancta santorum sigui invulnerable i creu aconseguir-ho amb un gos d’atac i defensa.

Un gos guardià va totalment en contra dels nostres principis. Per a nosaltres i els nostres clients un gos és infinitament més valuós que qualsevol electrodomèstic, joia o vehicle. Els nostres gossos són el més important i, per això mateix, som nosaltres els que els hem de cuidar i protegir. Normalment la gent que demana un gos guardià el veu com una “eina”, no com una “entitat” per si mateixa i aquest argument no el convenç. Llavors els faig la pregunta: quina se suposa que és la seva funció? Avisar de la presència d’un lladre i, en cas que aquest entri al territori, mossegar fins a deixar-lo atuït.
Primer problema: com podrà reconèixer un gos qui és un lladre i qui és un veí despistat, un nen que ve a recollir una pilota que ha caigut al jardí o la nova senyora de la neteja? Tradicionalment, sobretot amb les mètodes autodidactes de l’amo, s’ha optat perquè un gos guardià ataqui a tothom. No cal dir els incomptables accidents, en molts casos fatals, que això ha comportat.
Segon problema: creieu que un lladre es deixarà intimidar per un gos?Si dins la casa hi ha tot allò que espera trobar, un ésser de quatre potes no el tirarà enrere. Se’l pot ensinistrar perquè no mengi de cap desconegut (rebuig d’aliments) però és francament difícil que pugui resistir a un tret, un bastó elèctric o un esprai paralitzant.
Tercer problema: un gos d’atac i defensa necessita un ensinistrament molt precís, rigorós i específic i, per això, legalment només pot ser propietat de les forces i cossos policials de l’estat i empreses de seguretat reconegudes instituticionalment.

Conclusió: no ensinistrem ni recomanem a ningú la tinença d’aquest tipus de gossos. Si algú es vol sentir protegit que compri una alarma connectada amb la policia, faci construir murs de 3 metres de formigó armat, col·loqui un circuit tancat de càmeres i posi reixes a totes les finestres. Potser llavors necessitarà un gos… per gaudir de la seva companyia.