Adéu Muga

2013_05_26_2744

Ja em perdonareu però dit curt i senzillament, hi ha coses que són una putada. De les grosses. D’aquelles que et fan perdre les ganes de tot. I ahir en vam viure una: vam haver de sacrificar la Muga, la nostra gossa de menys de sis mesos, després que patís un pinçament paralitzant, no sabem si relacionat amb la greu displàsia de maluc que li vam diagnosticar unes setmanes enrere.

Crec que pocs ensinistradors s’agafen l’experiència de tenir un cadell amb la il·lusió que nosaltres vam escollir la Muga: durant una bona colla de setmanes vaig estar estudiant pedigrees, mirant vídeos al youtube, demanant opinions i comparant creuaments abans de decidir-me a escollir una cadelleta filla de la Bali de la Mambla de Tudela i en Yanik von Salztalblick i néta de Blitz Von Feldenswaldle, campió mundial. Vaig exigir radiografies, certificats de lliure de displàsia i còpies de tots els papers oficials des dels pares fins als besavis. I mentre li preparava el llitet, els kongs, les mil-i-una joguines de color vermell a joc amb els collars i corretges Hunter i comprava arnessos de detecció des de la talla “baby” fins la 3, vaig estar marejant al criador perquè m’enviés fotos i vídeos de la cadellada gairebé cada dia, observant de ben aprop com els socialitzava, els acostumava a mil estímuls, els alimentava amb pinso de la més alta qualitat i posava els fonaments educatius perquè la Muga, que així és com s’anomenaria, es convertís en una gossa d’èlit del projecte que hem de presentar al Gener.

Una setmana abans del meu aniversari vam fer més de 80o kilòmetres fins a un poblet de Cantàbria per anar a recollir la que seria la nostra futura estrella de la detecció i que us vam presentar aquí. La vam educar perquè fos una gossa de treball però vivia a casa, li vam ensenyar l’obediència bàsica i la vam iniciar a discriminar substàncies però també li vam ensenyar a donar la pota als desconeguts i a arraulir-se ben quieta a la gàbia plegable amb els meus nebots mentre simulaven que jugaven a “l’arca de Noè”. Va començar a acompanyar a la seva “germana gran”, la Cendra, a estacions de tren, hotels de cinc estrelles, magatzems, empreses privades i aeroports, movent la cua a tothom i fent llepades als morros de cada gos amb el que es creuava. Ha estat la cadelleta més carinyosa i fàcil d’ensinistrar que he conegut mai, la meva copilot durant els centenars de kilòmetres que faig “pels Lladrucs”, la companya de classe al curs de Director de Seguretat de la UdG, la meva il·lusió, el meu projecte fet realitat, la meva “negreta amb mitjonets”, la meva “ludina”, la meva…

I ara estic feta pols plorant davant d’un teclat, incapaç d’afrontar una jornada laboral educant els Pastors Alemanys (sans, atlètics i amb una llarga vida per davant) dels meus clients mentre ella ja no hi és.

Gràcies per aquests mesos “Muguix”. No han passat ni 24 hores des de que ja no ets amb nosaltres i et trobem tant a faltar…

Seminari Mia Skosgter

La Mia Skogster entrenant amb la Muga i una servidora, Roser Feliu

La Mia Skogster entrenant amb la Muga i una servidora, Roser Feliu

La meva admiració per la Mia Skogster ve de lluny, concretament des de que fa uns anys vaig veure un dels seus fantàstics vídeos al YouTube. Em fascinava que una noia finlandesa, jove i amb uns gossassos d’infart pogués obtenir uns resultats tan extraordinaris en una disciplina, l’I.P.O, per desgràcia considerada per alguns exclusivament “de mascles”.

Així doncs quan vaig saber que el 25 i 26 de Maig s’organitzava un seminari a una hora i mitja de casa no vaig dubtar a apuntar-m’hi i la veritat és que en vaig sortir encantada: la Mia Skogster té una sensibilitat fora de sèrie amb els gossos i, amb precisió nòrdica, aplica tan sols la pressió necessària a cada animal jugant, d’una manera gairebé màgica, amb la seva veu, els seus gestos i la seva actitud per obtenir el millor de cada animal i cada guia. Si una cosa detesto dels ensinistradors amb resultats és que, en la majoria de casos, l’ego els sobrepassa i es converteixen en uns dogmàtics pedants però la Mia és tot el contrari: entrenant amb ella et fa l’efecte que tens una coach que abans d’assessorar-te t’ha fet mil preguntes sobre tu, el teu gos i la disciplina que vols treballar. Llàstima que la Muga sigui una futura gossa detectora i no esportiva que sinó encara hagués gaudit més! 🙂

En definitiva, un 10 de formadora, l’única llàstima és que la traducció va fer que alguns dels assistents que no sabien anglès es perdessin tecnicismes importantíssims per una disciplina de precisió com és l’I.P.O. i semblava que tot plegat fos deslluit. Tant costa posar “gosseros” com a intèrprets?

Feliç Sant Jordi!

Tal com mana la tradició tot l’equip de Lladruc us vol desitjar, amb dos dies de retard per tota la feina que tenim, un Feliç Sant Jordi.

Volíem fer una foto adorable de la nostra “princesa” amb una rosa però més ben aviat sembla un Dragó enfurismat traient pètals pels incisius. En fi, com veieu la Muga encara ha d’aprendre molt per convertir-se en una relacions públiques efectiva com la Cendra…

La Muga en versió Drac de Sant Jordi

La Muga en versió Drac de Sant Jordi traient pètals per les dents… 🙂 

Ampliem la família!

Els cadellets recent nascuts

Els cadellets recent nascuts…

D’aquí poc hi haurà una nova incorporació a Can Lladruc: la Muga, una Pastor Alemany de treball nascuda el 18 de Gener del 2013. La Muga té un pedigree excepcional, el seu avi matern és campió mundial i els seus pares han obtingut excel·lents resultats en diverses competicions per la qual cosa esperem que tingui unes qualitats fora de sèrie. I tant o més important que la genètica, és el desenvolupament que està tenint: dins de casa, amb nombrosos estímuls tàctils, sonors i visuals i amb una família que es nota que s’hi està esforçant al màxim.

Com alguns de vosaltres ja sabeu, fa temps que estic preparant un projecte de gossos detectors i aquesta cadelleta adorable que ara s’afanya a moure’s entre els seus germans tot movent impacientment la cua en serà una de les protagonistes. Si tot va com està previst, el Gener del 2014 espero que la pugueu veure vestida amb l’uniforme oficial a alguna pàgina del diari.

Mentrestant aquí teniu una futura orgullosa propietària preparant tot un reguitzell de mossegadors, collars, corretges i arnessos de treball amb un somriure enorme dibuixat als llavis mentre mira totes les fotos i vídeos que el criador li va fent arribar.

Amb 21 dies i descobrint el món!

… i descobrint el món amb 21 dies!

Feu-me un favor: algú té un pitet? 😀