1R CONCURS FOTOGRAFIA CANINA LLADRUC

Vols guanyar una pilota irrompible o un kong pel teu millor amic? Participa en el “PRIMER CONCURS DE FOTOGRAFIA CANINA LLADRUC”! Com?

1. Fes-li una foto ben divertida al teu gos. (Màxim 2 fotos per participant). Si és possible inclou-hi algun element relacionat amb Lladruc: el logo, la tarjeta, la web, etc.

2. Envia-la a lladruc@hotmail.com abans del 15 de Juny juntament amb les teves dades personals i el consentiment per la seva publicació al bloc.

3. Estigues atent/a al nostre bloc perquè el dia 1 de Juliol publicarem el guanyador i les fotos rebudes!

El jurat estarà format per:
– Josep Maria Gispert- Saüch: fotògraf amateur.
– Xavier Martí: periodista.
– Roser Feliu: educadora canina de www.lladruc.com

Corre a agafar la càmera!

Sant Jordi

Tot l’equip de Lladruc i especialment la Cendra us vol desitjar un feliç Sant Jordi!

CRUFTS 2010

Celebrada per primera vegada l’any 1886, la Crufts és, segons el “llibre Guinness dels rècords” l’exposició canina més gran del món amb més de 150.000 visitants i 25.000 gossos inscrits a cada edició.

Lladruc no hi podia faltar així que vam agafar-nos les primeres vacances del 2010 i hi vam anar carregats d’energia per conèixer les últimes novetats del mercat, fer nous contactes i, perquè no, delectar-nos amb la nostra incombustible passió: els gossos.  M’atreviria a dir que totes les races estan presents al Crufts: ja sigui dins el ring o bé al “pavelló de les races del món”. Ja em perdonareu la vena patriòtica, però no vaig poder evitar fer una fotografia a l’stand del Gos d’Atura:

Acostumada a les exposicions espanyoles em va sobtar molt el fet que els gossos, abans d’entrar al ring i per preparar-los, tenien una mena de “box” on el públic general es podia acostar per acariciar-los. A l’espai a sobre de cada “calaix” molts competidors posaven el seu dorsal però alguns havien convertit aquells petits centímetres de fusta en un autèntic santuari: targetes d’ànims, peluixos, fotocòpies dels títols guanyats i pedigrees en fulls de paper continu s’amuntegaven sobre els caps dels gossos que, pacients, esperaven el seu torn per mostrar-se a la pista.

I, parlant de pistes, no puc oblidar el meravellós espectacle d’agility que ens van oferir els nens. Corro el risc que m’anomeneu bleda (de fet en teniu tot el dret) però no vaig poder evitar emocionar-me quan vaig veure la il·lusió, l’entrega, la motivació, les ànsies de donar-ho tot d’aquells petits – grans participants. Mentre els veia a la pista, concentrats i somrients, gairebé sentia el pessigolleig de la nit abans de fer la meva competició.

See you next year, Crufts!

Professió poc habitual

Fa poc vaig trobar-me amb els meus antics companys de l’institut. En general no havien canviat massa: algun vivia en parella o ja estava enmainadat però tothom havia anat seguint el camí marcat: un cop acabats els estudis s’havia posat a treballar a alguna empresa més o menys vinculada a la seva formació.

Però vét aquí que en aquest marc de previsibilitat absoluta ens vam trobar dos emprenedors: en Dilmer i jo. Nosaltres, a diferència dels nostres companys, havíem decidit que renuncíariem a una nòmina fixa, que hauríem de treballar més hores o potser prescindir de les vacances però que la nostra feina seria la nostra passió. No miraríem el rellotge o sospiraríem perquè arribés el divendres perquè, tot i les dificultats, gaudíriem d’allo que féssim. Van passar els anys i aquells dos projectes utòpics i atípics que llavors teníem en ment són ara una realitat: en Dilmer va crear Activida www.activida.wordpress.com i una servidora Lladruc www.lladruc.com

Els dos treballem pel benestar dels nostres clients. En Dilmer vol ajudar-nos a prevenir i abordar situacions abusives o estressants i a obtenir un nou concepte de l’oci mentre que a Lladruc intentem aconseguir gossos més feliços i propietaris més tranquils.Vam trobar que els dos projectes eren tan originals que havíem de col.laborar d’alguna manera i vam decidir que tots els clients de Lladruc gaudirien d’un 20% de descompte en les activitats organitzades per Activida. Perquè, facis el que facis, al final t’adones que la vida és meravellosament curta i que no hi ha res millor que ser feliç (com la Cendra amb el seu pal) 🙂

BON NADAL!

Comencem la sessió?

Hola!

Em dic Roser, tinc 22 anys i treballo a Lladruc www.lladruc.es com a educadora canina.

Porto temps donant voltes a la possibilitat d’obrir un bloc on vessar-hi totes aquelles anècdotes i situacions curioses o sorprenents amb les quals em trobo cada dia en el meu exercici professional.

Com que també estudio psicologia i m’agrada donar, sempre que puc, un cop de mà de tant en tant inclouré algun consell per a l’educació del vostre gos.

Espero que m’acompanyeu en aquesta aventura. Comencem la sessió?

p1120521

Qui escriu?

La Roser Feliu amb tres de les seves gosses: la Mina, la Fura i la Burka.

Una servidora, Roser Feliu, amb la Mina, la Fura i la Burka.

Darrere el teclat hi sóc jo, Roser Feliu Latorre, nascuda a Besalú el 1986. Després de compaginar diverses formacions en ensinistrament caní i estudiar veterinària a les Universitats de Madrid i Saragossa, vaig decidir fer un gir professional i dedicar-me exclusivament a l’educació canina per la qual cosa el Juliol del 2008 vaig crear Lladruc http://www.lladruc.com, un pioner servei d’educació canina a domicili a la província de Girona basat en l’empatia, la professionalitat i la confiança dels seus clients de dues i quatre potes. Actualment Lladruc també està format per la Clara Culubret, educadora canina, i en David Pujol, educador i guia caní.

El 2011 vaig obtenir el “Màster universitari en instructor d’unitats canines de treball” a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i el 2013 l’acreditació per part de la Generalitat de Catalunya com a ensinistradora de base, seleccionadora de gossos d’assistència i ensinistradora de gossos senyal per a persones amb discapacitat auditiva i de gossos de servei per a persones amb discapacitat física. L’experiència acumulada treballant en col·laboració amb una empresa de seguretat privada en diversos punts de l’estat i l’estranger amb la meva gossa detectora Cendra em va motivar per obtenir el Desembre del 2013 el títol de “Directora de Seguretat” a la Universitat de Girona (UdG) i la pertinent certificació del “Cuerpo Nacional de Policía” (CNP) i em vaig convertir en la primera ensinistradora de l’Estat Espanyol amb aquesta qualificació i la de “Formadora de guies canins per a empreses de seguretat privada”.

Entre altres, també he estudiat:

  • “Màster en Criminalística” a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Volia endinsar-me, amb uns bons coneixements de base, en el món de l’odorologia forense i els gossos detectors de restes biològiques.
  • “Diploma de postgrau en Equitació terapèutica” a la Universitat de Vic (UVIC). Els cavalls són la meva altra passió no canina!
  •  “Màster en administració i direcció d’empreses” (MBA) a la Universitat de Girona (UdG). Per què el vaig estudiar? Suposo que per descobrir que, definitivament, no en tinc ni idea de gestionar una empresa, però que Lladruc rutlla per la passió que hi posem tots plegats! 🙂
  • “Màster en mediació”. Crec que l’eina del futur és la mediació de conflictes!
  • “Màster en prevenció de la radicalització” a la Universitat de Barcelona (UB). Em fascina estudiar el terrorisme i crec que les unitats canines poden ser una excel·lent opció per a combatre’l.

Finalment, aquest any he decidit que, per primer cop a la meva vida, deixaré els llibres i em dedicaré només als éssers de dues i quatre potes a qui estimo i a alguns clients especials que, com tu, necessiten la meva ajuda per a ser més feliços amb els seus gossos. M’hi acompanyes?