14 de Juliol del 2008: començava la crisi econòmica, es retallaven llocs de treball i ningú sabia realment què ens queia a sobre. Però una servidora és una idealista sense remei (i amb vint-i-dos anys encara ho era més!) i va engegar un servei d’educació canina a domicili a Girona. Fa deu anys tenia un pressupost de 100 euros, més il·lusió que consciència empresarial i el convenciment que si lluites pel que vols tard o d’hora ho acabes aconseguint. I així, per desgràcia de la meva família, que després d’haver estudiat veterinària es pensava que em buscaria una “feina normal” i que la “dèria d’estirar corretges de gos” era una fase de bogeria temporal fruit del sobreesforç estudiantil, vaig crear http://www.lladruc.com
Fa cinc anys us explicava en aquest post la crònica del meu somni. Com van ser de durs els inicis però també la genial sensació d’alegria, tot i el cansament del dia a dia, de viure de la teva passió. Parlant de passió, estic orgullosa d’haver pogut embolicar en “l’aventura lladruquiana” un equip de professionals que podeu conèixer fent clic aquí tan entusiastes, il·lusionats i addictes a la feina ben feta com jo. Junts hem aconseguit treballar per a particulars, ajuntaments, centres cívics, acadèmies de formació, escoles, empreses de seguretat privada, associacions policials, sindicats, residències d’avis, escoles i centres de teràpia ocupacional de les comarques gironines i barcelonines i ser un centre de referència per a veterinaris, criadors, perruquers canins, cuidadors de gossos i, fins i tot, altres ensinistradors.
Crec que és l’única foto que tinc de l’equip Lladruc sense l’uniforme i sense gossos! 🙂
També vam crear, ara fa just un any, El Turó de Peralada, un allotjament turístic en plena natura, a Peralada, al cor de l’Alt Empordà, per a gossos i les seves famílies, www.elturodeperalada.com
La piscina apta per a gossos de El Turó de Peralada http://www.elturodeperalada.com gestionada per Lladruc. M’ho arriben a dir fa deu anys i no m’ho crec! 🙂
Et confessaré un secret: tot i que ens els últims cinc anys he aconseguit portar la TIP de Directora de seguretat a la cartera, fet dos postgraus de criminalística a la UAB i un d’equitació terapèutica a la UVIC i estar escrivint això a raig abans de sortir disparada a fer un servei de gossos detectors d’explosius, on em mostraré molt seriosa i molt dura, després d’una dècada no he deixat de ser del tot la jove que penjava publicitat de Lladruc als plafons dels centres cívics i anava maquillada a casa els clients per semblar més professional i més gran. Per això, abans que m’emocioni massa mirant enrere i on som ara, ho vull deixar aquí i donar-te les gràcies, MOLTES GRÀCIES, per haver confiat en Lladruc: per contractar-nos per educar el teu gos, fer una xerrada o un servei de gossos de teràpia o detecció, ajudar-nos, llegir-nos, fer-nos publicitat o simplement seguir-nos a les xarxes socials i deixar-nos un comentari amable.
MOLTES GRÀCIES I PER MOLTS LLADRUCS!
Roser Feliu.
El pare de la primera cadellada de Lladruc: “Connor de la Isla del Rey”. 
Us imagineu deu cadellets de Pastor Alemany corrent per aquesta gespa? 😉 
Els alumnes de la vint-i-cinquena edició del curs d’educació canina i coneixements veterinaris més famós! 
En Flaix aprenent a estar-se quiet segons les indicacions de les seves mestresses, dues germanes de 12 i 13 anys. 
I l’Adrià és encara més petit però ja ha après a ensenyar (i relaxar!) el seu cadellet Luque! 
La Katya va ser fruit d’una compra compulsiva i finalment adoptada per una altra família que s’està ocupant de la seva educació com es mereix. 
La Nana, una Terranova de dos anys, observant atentament els seus companys de classe.
En Duque, un imponent creuat de Rottweiler i Bouvier de Berna, va poder millorar la seva socialització! 
Lladruc 