Ja tenim els cadells aquí!

Ja tenim els cadellets aquí! Bé, de fet, van néixer el passat 25 de Gener però he anat tan atabalada que fins avui no he tingut temps per escriure el corresponent post sobre la primera cadellada de Lladruc!  (Afix “Can Lladruc” 428/2019 i RSCE 17480).

Qui són els pares?

El pare és en “Connor de la Isla del Rey” (Voltor Togaricha x Amy de Marchamalo), gos detector de drogues, i la mare la “Burka del Valle de Alcalans” (Endy Von Khartago x Dickie Von Der Pelaumbachstrade), gossa detectora d’explosius. A més de tenir unes qualitats extraordinàries són així de bonics, mireu!

DSC_1418.JPG

Quants cadells hi ha?

En total hi ha nou cadells: sis mascles i tres femelles, tots saníssims, rodanxons i adorables. Tots són molt homogenis, només canvia un mascle negre calçat i una femella d’un beige – gris clar clavada a la Burka. La resta són gris sable més o menys pigmentats com en Connor, tots són preciosos!

16731441_1427197400664821_1567038320_o

Encara en teniu disponibles? Com puc reservar-ne un?

Ara per ara, només n’hi ha dos de disponibles i es reserven mitjançant conversa telefònica i visita a casa nostra, a Peralada. Ens els estimem amb una passió que ratlla la bogeria així que ens volem assegurar molt bé d’on van a parar! Els entregarem a partir dels dos mesos amb el corresponent pedigree, vacunats, desparasitats i microxipats.

Quines qualitats s’esperen dels cadells?

Els cadells han d’estar totalment lliures de displàsia de maluc i colze, amb unes excel·lents prestacions pel treball (un d’ells serà gos de rescat i dos més gossos detectors) i un caràcter magnífic per viure a dins de casa, en família.

Com els estem criant?

Els cadells han nascut i estan creixent a dins de casa nostra, un espai de 30.000 metres quadrats a Peralada (Figueres). De moment els estem acostumant a la manipulació, sorolls i algunes visites seleccionades però a mesura que vagin creixent els socialitzarem amb nens, adults, gossos equilibrats i els nostres gats i gallines.

16735692_1428105750573986_1619833733_o

Com puc tenir més informació?

Escriu-nos a lladruc@hotmail.com o truca’ns al telèfon 636385174 però t’hem d’avisar: guarda’t una mica de temps perquè podem estar hores parlant dels nostres gossos! 😉

sant-valenti-cadells

Gràcies per llegir-nos!
Roser Feliu.

P.D- Les excel·lents fotografies són obra de “Kris Moes Fotografia”, moltes gràcies!

 

Anuncis

2017… PRIMERA CADELLADA DE PASTOR ALEMANY DE LLADRUC!

Es diu que tothom arriba carregat de bons propòsits a l’any nou i a Lladruc el comencem amb una gran notícia: d’aquí menys d’un mes naixerà la nostra primera cadellada!

Per què és la nostra primera cadellada?

A Lladruc ens dediquem a l’educació canina, no a la cria. Per això, tot i tenir l’afix registrat des de fa una bona colla d’anys (Afix “Can Lladruc” 428/2019 i RSCE 17480), aquesta serà la nostra primera cadellada.

Qui són els pares?

Dos Pastors Alemanys de treball extraordinaris: en “Connor de la Isla del Rey” (Voltor Togaricha x Amy de Marchamalo), gos detector de drogues, i la “Burka del Valle de Alcalans” (Endy Von Khartago x Dickie Von Der Pelaumbachstrade), gossa detectora d’explosius. Dic que són extraordinaris perquè tenen unes prestacions fòra de sèrie però un caràcter fantàstic i molt dolç, cosa que els fa ideals per viure a dins de casa, en família.

SONY DSCEl pare de la primera cadellada de Lladruc: “Connor de la Isla del Rey”. 

burka-cara
La mare de la primera cadellada de Lladruc: la “Burka del Valle de Alcalans”. 

Com seran els cadells?

Dijous vam fer l’ecografia a la Burka i vam poder veure, clarament, deu cadells sans i forts que, en principi, han de néixer l’última setmana de Gener. Esperem uns cadells totalment lliures de displàsia de colze i de maluc, amb excel·lents prestacions pel treball i amb un caràcter fantàstic per viure en família.

Com els criarem? Quan i com els entregarem?

Els cadells naixeran i es criaran a dins de casa nostra, a Peralada, amb un jardí completament tancat de més de 30.000 metres quadrats. Els socialitzarem amb nens, persones grans, aviram i altres animals i els acostumarem, des de ben petits, a tota mena de sorolls per tal que, de grans, puguin ser uns gossos aptes per a qualsevol tasca. Entregarem els cadells a partir dels dos mesos d’edat, amb el corresponent pedigree, vacunats, desparasitats i amb microxip.

dsc_3777Us imagineu deu cadellets de Pastor Alemany corrent per aquesta gespa? 😉 

Com els reservarem?

Ens estimem els nostres gossos amb bogeria per la qual cosa serem extremadament selectius respecte a on van a parar. De moment tenim fetes força reserves però encara triarem alguns futurs propietaris responsables més. Si creus que tu seràs uns d’ells, ens pots escriure a info@lladruc.com o trucar-nos al 636385174. Segur que trobaràs mil cadellades més però cap criada amb tanta il·lusió…! 

Espero que el 2017 estigui essent tan bo per vosaltres com ho està essent per nosaltres!
Roser Feliu.

 

Ja he acabat el diploma de postgrau en “Policia científica i intel·ligència criminal”!

recollidatitolpolicientifica

L’univers del gos detector és gairebé infinit i n’existeixen múltiples especialitats: gossos detectors d’explosius, de drogues, de paper moneda, de productes accelerants del foc, d’insectes, de paràsits… i un llarg etcètera!. I, entre elles, n’hi ha una de relativament poc coneguda pel públic en general, els anomenats gossos detectors especialitzats en odorologia forense i els gossos detectors de restes biològiques.

Com si fos una moda, a l’estat espanyol des de fa uns tres anys molts ensinistradors diuen que preparen gossos d’odorologia forense i ho fan sense tenir cap base científica i, en la majoria de casos, poca o gairebé nul·la base tècnica.
Sóc una addicta a la formació, però, a més, crec que és una qüestió de pura ètica personal formar-se al més alt nivell possible en la disciplina triada i més, quan, en un futur, hi pot haver la consideració de culpabilitat d’una persona en joc.

I així és com, durant dos anys, he tornat a passar els dissabtes a la universitat. He tornat a netejar gosseres de matinada i amb lleganyes als ulls, passejar gossos amb mirada d'”Es pot saber què fem sortint a aquesta hora…?”, he tornat a compartir cotxe, sobrecarregar de feina als companys de Lladruc i trencar-me les banyes per fer els treballs, les presentacions, els seminaris i les pràctiques exigides. He dormit poc, abusat de la complicitat i la paciència de la meva parella i agraït enormement als companys de Postgrau, com en Sergi Sangenís, la seva inestimable ajuda.

recollidatitolsergi

Però, al capdavall, ha valgut la pena. M’he format amb un equip de grans docents i millors persones, he visitat institucions, dependències policials, laboratoris i sales d’autòpsies. He après com fer la dissecció d’un cadàver, analitzar la propagació d’un incendi i peritar un accident de trànsit. He recordat què és l’ADN i com es recullen correctament les mostres, recorregut virtualment la fina línia existent entre ser culpable o innocent i he intentat desxifrar l’enrevessat pensament d’alguns famosos delinqüents.

I, el més important, he après les eines necessàries per saber com ens poden ajudar els gossos, aquests éssers increïbles sempre disposats a ajudar, a crear un món més segur.

I ara us deixo que ho haig de celebrar jugant una estona amb els sis gossos detectors de Lladruc! 😉

Roser Feliu Latorre.

 

Hem perdut en MIOL!

miol

Mai havíem tingut gat i, sincerament, mai ens havíem plantejat tenir-ne. El primer dia d’arribar a la casa nova de Peralada, però, ens esperava al porxo principal un gat fet una bola de pèl gris amb cara de pena. Estava completament xop i només va deixar de miolar quan li vam obrir la porta i el vam eixugar amb un drap de cuina que vam trobar a sobre un radiador. En aquell moment vam decidir que li diríem Miol, primer perquè no parava de treure fum a les seves cordes vocals i segon perquè era un nom absolutament genial pel gat de Lladruc. És trist dir-ho però els seus antics propietaris, de la mateixa manera que ens van deixar la rentadora, ens van deixar el seu gat.

Els nostres gossos mai havien conviscut amb un felí però en Miol, amb una paciència de sant, uns quants esbufecs i un parell de precisos cops de pota va aconseguir fer-se respectar per quatre Pastors Alemanys, una Pastor Belga Malinois i una Border Collie.

migdiada-miol

Com n’és de complicat ser un gat en una casa d’educadors canins! En Miol també va aprendre a asseure’s i venir a l’ordre i caminar al nostre costat i, sobretot, a deixar de fer honor al seu nom cada vegada que ens hi acostàvem amb un plat metàl·lic o un kong.

Fa cinc dies que no el trobem. Un veí ens ha dit que el cap de setmana va veure un cotxe amb matrícula francesa carregant un gat però no volem perdre l’esperança. És un gat gris amb els ulls verds, d’uns cinc quilos i és extremadament mimós, obedient i ben educat. Si algú té qualsevol tipus d’informació, li agrairíem moltíssim que ens truquéssiu al 636385174 o escrivíssiu a lladruc@hotmail.com El trobem molt a faltar!

Si pots COMPARTIR AQUEST POST també ens faràs un favor ENORME!

Moltes gràcies!
Roser Feliu.

Acabem la 29 edició del curs més famós de Lladruc!

Ho sento, reconec que n’hi ha per aplicar-me un càstig positiu al més pur estil d’ensinistrament tradicional: us he deixat “abandonats” durant més d’un mes! La veritat és que a Lladruc no hem parat i una de les coses que més ens ha agradat ha estat dur a terme la vint-i-novena edició del nostre curs més famós, el “Tinc un gos… i ara què?: curs d’educació canina i coneixements veterinaris”!

Durant tres matins de diumenge i en un emplaçament de somni de més de 25.000 metres quadrats, el futur centre caní Lladruc a Peralada, els alumnes van poder aprendre tot allò que els calia per a millorar la relació amb els seus gossos; tant pel que fa a l’educació canina com per tenir coneixements veterinaris bàsics. El curs, impartit per l’Emili Barba, doctorant en nutrició veterinària, i una servidora, Roser Feliu, va ser teòric i pràctic i molt amè de manera que tots els participants, ja fossin binomis àvia-net, parelles o companys de pis acompanyats del seu gos, poguessin aprendre de manera relaxada i divertida però rigorosa. Mireu com s’ho van passar de bé!

dsc_3663

Moltes gràcies a tots els alumnes per confiar en Lladruc, al Col·legi de Veterinaris de Girona i COVECA per recomanar-nos i als nostres patrocinadors, Royal Canin i Summum, per la seva col·laboració!

Per últim recordar-vos que, si us heu quedat amb les ganes de participar-hi, ja sou a temps d’apuntar-vos al següent curs que se celebrarà al mes de Gener i que, val a dir-ho, és el regal de Nadal perfecte per aquella persona que “té de tot” i vol gaudir més del seu gos! 😉

Roser Feliu.

ed-30-gener-2017nadal

 

INSCRIPCIONS OBERTES per la 29 edició del curs més famós de Lladruc!

 

ed-29-novembre-2016

Com ja sabeu, el curs més famós de Lladruc és el “Tinc un gos… i ara què?: Curs d’educació canina i coneixements veterinaris“. Aquesta formació teòrica i pràctica està enfocada a resoldre tots els dubtes que els sorgeixin als propietaris de gossos, especialment als novells, per tal que puguin gaudir més de la relació amb els seus animals.

El curs està impartit per dos professors l’Emili Barba, veterinari i doctorant en nutrició animal, i una servidora, Roser Feliu, directora de http://www.lladruc.com, i es desenvolupa durant tres matins de diumenge de 9,30h a 13,30h.
Com a novetat, es farà al nostre futur centre caní, a Peralada, en una aula de gairebé dos-cents metres quadrats que té tres habitacions contigües: cuina, lavabo i magatzem.

nova-aula-lladruc

A Lladruc volem que aprengueu al màxim i per això fem grups molt limitats, la qual cosa va obligar a dues persones interessades a quedar-se’n fora en l’última edició. Si no voleu que us passi el mateix… formalitzeu la vostra inscripció aviat!

Per qualsevol dubte ens podeu escriure a lladruc@hotmail.com o trucar-nos al 636385174.

Fins ben aviat!
Roser Feliu.

 

Benvingut a Lladruc, Bond!

En Bond, futur gos detector de Lladruc, al jardí de casa.

En Bond, futur gos detector de Lladruc, aquest matí al jardí de casa.

En el post anterior us parlava de tot el que cal quan anem a buscar un cadell i que nosaltres aviat augmentaríem la família. Doncs bé, el protagonista ja és a casa, es diu Bond i és un Pastor Alemany de treball completament negre de només vuit setmanes que ahir va volar amb mi, fent un escàndol terrible, des de Santiago de Compostela fins a Barcelona i va fer una horeta i mitja de cotxe fins a casa.

En Bond és fill d’en “Quando Vom Haus Van Hipp” i de la “Wicka Vom Königsbruch”, dos gossos molt potents d’origen alemany que en Marcos, de l’afix gallec “Do Narla”, ha criat i cuidat d’una manera excel·lent a casa seva, amb la seva família. Gràcies a això, en Bond té una immillorable socialització de base, una de les nostres prioritats quan escollim a un cadell que ha d’acabar essent un gos de treball. A partir d’avui aprendrà les ordres d’obediència de base, a controlar la mossegada i a tenir una bona conducta higiènica i ben aviat començarà el seu ensinistrament específic per a convertir-se en un gos detector d’explosius per al projecte que ja vam iniciar fa tres anys i del qual esperem que n’acabi essent protagonista.

I abans que m’ho pregunteu: no, no pretenem que en Bond sigui un “enviat especial” ni un “007”. En Bond s’anomena així perquè, quan fa dues setmanes vaig agafar un vol des de Madrid fins a La Coruña i després un cotxe de lloguer per anar a visitar durant unes sis hores la cadellada (sí, els ensinistradors apassionats fem aquesta mena de bogeries!), tenia la idea d’escollir una femella, la Bomba. Les que hi havia eren fantàstiques i em van encantar però el petit diable completament negre que no em deixava de mossegar la vora dels pantalons i de llepar-me la cara compulsivament quan el tenia agafat en braços em va enamorar. Pensava en les femelles i, tot seguit, patam!, allà era ell, acompanyant-me en el pensament a l’avió fins a Madrid, a les reunions, a la dutxa de l’hotel i fins i tot a l’AVE de tornada fins a Figueres. No vaig poder esperar a arribar a casa per trucar al criador i dir-li que, tot i que sabia que era el seu preferit, m’agradaria que fos el mascle negre qui vingués a Lladruc.

Foto d'en Bond i una servidora a Galícia. Us asseguro que volia triar una femella però em vaig enamorar d'ell en aquest moment!

Foto d’en Bond i una servidora a Galícia fa quinze dies. Us asseguro que volia triar una femella però em vaig enamorar d’ell en aquest moment!

Sincerament, no sé quina mena de bogeria em va agafar fa dues setmanes amb aquest cadell però ara, que no fa ni vint-i-quatre hores que ha arribat a casa i ja persegueix les sofertes gallines, vol atrapar la cua dels dos incrèduls gats i intenta usurpar el pinso de la Cendra, la Mina, la Burka i en Connor, ho començo a tenir més clar: hi ha gossos que tries i gossos que et trien, i amb aquests últims és amb els que s’estableix un vincle especial que, en anglès, es diu justament així, “Bond”, traduït literalment com a “Vincle”, “Compromís” o “Enllaç”.

Benvingut a casa, Bond!

Roser Feliu.

 

SOS! Tindré un cadell, què necessito?

Si aviat tindreu un cadell necessiteu coses com aquestes que us proposem a Lladruc!

Si aviat tindreu un cadell necessiteu coses com aquestes que us proposem a Lladruc!

Un dels serveis més demanats a http://www.lladruc.com són les classes per a cadells. M’encanta fer-les perquè tothom s’agafa ben a la valenta la tasca amb una il·lusió contagiosa. I aquestes ganes es veuen reflectides, també, en l’enorme quantitat de coses absolutament inútils que els propietaris acaben adquirint, per desconeixement o gràcies a la perícia d’alguns venedors.

Avui, aprofitant que ben aviat tindrem a casa el nostre futur sisè gos detector, en Bond, un cadell de Pastor Alemany de treball de vuit setmanes, us faig una llista de tot allò que ens cal quan estem a punt de tenir o ja és a casa el nostre cadell:

  • Pinso per a cadell. Trieu-ne un de qualitat, és una inversió per tenir un adult sa. Particularment m’inclino per Royal Canin Maxi Starter (si se l’ha d’engreixar una mica) o Royal Canin Maxi Junior.
  • Condroprotectors: en races com el Pastor Alemany són gairebé obligatoris. De tots els que hem provat amb els nostres gossos em quedo amb el Cosequin (Bioiberica) o el Hyaloral (Farmadiet).
  • Premis: no m’hi trenco massa el cap, normalment trossets de pastanaga, agafo pinso d’una altra marca o, si vull premiar un comportament extraordinari, faig petits tallets de frankfurt. No cal que compreu “premis orgànics de salmó noruec amb fines herbes i aromatitzats amb espècies xineses”!
  • Bossa per guardar-hi els premis: petita, amb un tancament de tenalla que permeti accedir ràpidament als premis i que es pugui penjar amb una pinça o bé dur-lo com un cinturó. A Lladruc fem servir els de la marca “Terry Ryan”.
  • Plats metàl·lics: econòmics, fàcils de netejar i amb una alta durabilitat. Oblideu-vos dels plats de ceràmica (famosos per esquerdar-se fàcilment i produir talls) i dels de plàstic (altament mossegables, duren dos dies!).
  • Collar de nylon: lleuger, amb un bon tancament segur, que es pugui netejar a la rentadora i còmode pel gos. M’encanten els collars de la marca Hunter. Si us plau, no li poseu mai a un cadell un collar de cadeneta o un d’activació (altrament anomenat “de punxes”), volem crear-li una experiència positiva, no fer que rebutgi el passeig!
  • Corretja de nylon: els primers dies m’agrada fer servir una corretja de nylon lleugera per ensenyar al gos que no la pot mossegar i perquè el passeig li resulti còmode. També trio les de la marca Hunter i, quan ja hi està habituat, passo a la “corretja de gos jove”, de pell.
  • Corretja de pell: d’un sol mosquetó, cosida o trenada (mai amb xapes, es trenquen fàcilment!), les compro a un baster de confiança.
  • Arnesos de treball: quan treballem en detecció, en la majoria de serveis els nostres gossos han d’anar “uniformats” amb el seu corresponent arnès identificatiu. M’agrada que s’hi acostumin des de petits així que els compro la talla 0 i, ja que hi som, la 1 i la 2. Els d’Elite K9 em fascinen i, tot i que estan als EUA, s’envien més ràpidament que els de Julius K9 però reconec que aquests últims són més barats.
  • Morrions: un morrió per un cadell? Sí! Hi ha molts llocs on el gos només pot accedir si duu el morrió, per què no acostumar-li de ben petit?
  • Kongs, molts kongs!: quan us va costar el sofà? I aquella calaixera que us estimeu tant? Les cortines us agraden? Si voleu seguir conservant-los val molt la pena que pagueu uns vint o trenta euros en Kongs. La meva recomanació és agafar com a mínim el kong de cadell de la mida que li pertocaria per pes i un altre d’una mida superior: a la majoria de gossos no els costa acostumar-s’hi i li acaben traeint més suc durant més dies. Per cert, una curiositat ximple que m’acaba de venir al cap: sabeu que els kongs de cadell poden ser de color rosa o blau cel? Algú em sap dir si això és una mostra de, no sé com anomenar-ho, sexisme caní? 😉
  • Pilota irrompible: ja he explicat en més d’una ocasió, com per exemple en aquest post de fa una bona colla d’anys, els beneficis d’aquestes joguines així que no cal que em faci pesada! 🙂
  • Mossegadors: són una de les bases del treball de detecció però poden ser útils per treballar el control de la mossegada, l’autocontrol i millorar el nivell d’obediència en qualsevol gos de companyia. Sempre els trio tovets (per motivar el cadell), amb costures interiors (per no lesionar-los la comissura dels llavis) i amb dues nanses (per facilitar el joc). M’agraden molt els de la marca Khura.
  • Pilotes amb corda: si no sabeu per què ho dic, llegiu aquest altre post!
  • Ossos Nylabone: com ja sabeu, no m’agrada donar ossos naturals als meus gossos, és tan fàcil que provoquin problemes i tenen tan pocs avantatges…! Una bona alternativa, en canvi, són els ossos Nylabone: econòmics, sembla que deliciosos i els ajuden a mantenir les dents netes i a entretenir-se.
  • Transportí o gàbia metàl·lica plegable: seguim amb les referències a post passats! Trieu qualitat abans que preu, per exemple de la marca Artero o Setter Bakio.
  • Funda pel cotxe: sí, de veritat, us cal. (I ho diu la que té el “Lladruc” ple de pèl, imagineu-vos si no fes servir fundes!).
  • Xampú per a cadells: m’encanta el de la marca Kw perquè neteja a fons sense fer malbé la delicada pell del cadell i, a més, fa una olor boníssima i gens agressiva per l’olfacte del gos. Per aquesta mateixa raó convé evitar els xampús amb olors de maduixa, vainilla o amb rèpliques de coneguts perfums humans. Sí, aquests últims existeixen! I, òbviament, ni detergents ni desinfectants!
  • Tovalloles: les que ja no utilitzeu, no cal que les compreu “per a gos”, fan la mateixa funció!
  • Tovalloletes higièniques per a gos per netejar orelles, ulls i la zona anal. Eviteu, si us plau, les de nadó que en molts casos contenen olis i productes hidratants que poden produir alteracions cutànies al vostre cadell.
  • Raspalls, cardes i pintes: segons les característiques de la pell i el pèl del vostre gos haureu d’escollir-ne de diferents tipus. Informeu-vos amb un perruquer caní!
  • Tallaungles: especial per gossos, preferiblement de guillotina, més senzills de fer servir si els nens o una persona gran han de fer aquesta funció.
  • Pipetes: digueu-me tradicional però, per mi, el millor sistema per a desparasitar externament un cadell segueix essent la pipeta. M’agraden les Frontline Tri-Act (Merial), Effitix (Virbac) i Advantix (Bayer), fugiu de les pipetes de supermercat que, moltes vegades, només serveixen per a embrutir l’animal!
  • Pastilles per a la desparasitació interna. No les faig servir de cap marca en concret sinó que em fixo en el principi actiu, pregunteu-li al vostre veterinari!
  • Scalibor: collar antiparasitari que repel·leix els flebòtoms, no hi ha cap contraindicació per fer-lo servir en cadells.
  • Bossetes per les caques: no soporto els molestos, sorollosos i incòmodes contenidors en forma d’osset que contenen unes bosses tan primes i de nyigui-nyogui que més d’un client s’ha quedat amb la mà empastifada. Una alternativa fàcil i barata és comprar per internet un pack de dos-centes o tres-centes bossetes de plàstic com les dels comerços de fruita que, plegades bé, caben a qualsevol butxaca o, fins i tot, (digueu-me freaky), a dins la sabata o la funda del mòbil!
  • Jaç: n’hi ha una infinitud de models, marques, colors, textures i dissenys que van des del simple cotó farcit de tela fins als més chic. Consells generals: trieu un jaç que sigui prou ampli per permetre que el gos s’hi estiri bé (si queda doblegat no dormirà profundament i no tindrà la fase REM del son per la qual cosa s’aixecarà més cansat), d’un color fosc (més sofert), impermeable i desenfundable (per tal de rentar-lo a la rentadora). A partir d’aquí, si ha de fer conjunt amb els vostres sofàs o amb un quadre d’en Pollock ja no opino! 😉
  • Farmaciola canina: mireu aquest post!
  • Caixa de plàstic: he anat a cases de clients on era una autèntica odissea trobar quelcom del gos. Si voleu estalviar-vos-ho, poseu-ho tot en una caixa de plàstic grossa amb tancament de click com la que podeu veure a l’esquerra de la foto! A Lladruc en tenim una per a cada gos.
  • Càmera de fotos o del mòbil: el teu cadell creixerà i canviarà moltíssim en un temps rècord. Fes-li fotos sovint perquè, abans que te n’adonis, ja serà un adult i segur que t’agradarà tenir immortalitzats una bona colla de moments, per més quotidians que et puguin semblar en aquest moment.

Crec que fins aquí teniu una llista prou raonable de coses que us serviran durant alguns mesos, no us cal comprar una bossa d’aigua calenta, una corretja Flexi, unes alforges, collars de pell reforçat o d’activació, peluixos, sonalls, perfums canins, esquellerincs, el pot de Flagyl, el pot de calç, etc. 

Per últim, tot i que us sonarà a tòpic, us cal quelcom més, una quantitat enorme de PACIÈNCIA, així, en majúscules, que posareu diàriament a prova. I, tant si en teniu com si no, contacteu amb un bon educador caní, com http://www.lladruc.com que existim per fer-te la vida més fàcil!

Roser Feliu.

P.D- Crec que no cal que ho digui però, ni a Lladruc tenim botiga ni m’emporto cap mena de comissió per explicar les meves preferències canines online, només sóc ensinistradora i, abans que això, una propietària curosa! 😉

Com escollir un bon criador de gossos? Fes-li, com a mínim, deu preguntes!

A la foto la Burka tenia deu setmanes, ara és una gossa detectora d'explosius. Part del mèrit li hem d'atribuir al seu excel·lent criador!

A la foto la Burka tenia deu setmanes, ara és una gossa detectora d’explosius de gairebé tres anys. Part del mèrit li hem d’atribuir al seu excel·lent criador, en Paco!

L’estiu passat vaig conèixer “De Cal Farré”, criadors de Rough Collie de Palol de Revardit. Només entrar dins de casa seva em vaig quedar bocabadada de veure els seus magnífics exemplars corrent lliurement pel jardí i descansant a les seves immillorables instal·lacions i el tracte amable i apassionat que transmetien els seus propietaris. Recentment, he tingut l’oportunitat de treballar amb alguns Cocker Spaniel de l’Afix “Chocoblue” i no sé si he quedat més impressionada del magnífic caràcter dels seus gossos o de la passió amb la qual treballen els seus criadors.
Estimats lectors: sembla mentida, però els criadors fora de sèrie existeixen, només cal buscar-los!

Així que, inspirada pel seu exemple, m’he proposat escriure un post per suggerir-vos deu preguntes que hauríeu de fer per saber si, de veritat, el criador que aneu a visitar és un bon criador:

1. Quantes races cria?: un bon criador escollirà, màxim, una o dues races i hi estarà especialitzat a fons. Ningú pot tenir el màxim coneixement de dues-centes races. Si el criador on vas t’assegura que “sap de qualsevol raça” desconfia, segurament és un multicriador i els cadells no són criats per ells sinó confinats en granges i importats al seu centre (llegiu aquest post sobre multicriadors !)

2. Quin és el pedigree i els resultats dels seus gossos?: un bon criador et sabrà dir, com a mínim, qui són el pare, la mare i els avis de cada gos seu. Un cop t’ho hagi explicat demana-li que t’ensenyi el pedigree de cada un la qual cosa serà la prova que t’ha dit la veritat. Si no sap ni on trobar-los desconfia, que un criador no sàpiga on és el pedigree dels seus gossos és com si un taxista et diu que no sap on té el seu carnet de conduir.

3. Quantes cadellades ha fet la mare del que consideres que podria ser el teu futur cadell i quines garanties tens que el pare és el que diu ser?: un bon criador farà, com a màxim, unes tres o quatre cadellades amb cada femella reproductora. Un criador que busqui rendibilitat, no qualitat, la farà criar a cada zel encara que això comporti problemes de salut greus per a la mare.

Pel que fa al pare… les úniques proves fiables són les d’ADN. De totes maneres, un bon criador te les hauria d’oferir ja que possiblement s’ofendrà quan dubtis d’ell mentre que un mal criador et farà acostar a una tanca, t’assenyalarà un mascle i et dirà “és aquell” i tu hauràs de fer un acte de fe en un desconegut.

4. Amb quants dies t’entregarà el cadell?: un bon criador t’entregarà el cadell amb un mínim de vuit setmanes, un cop completada la pauta vacunal corresponent. Si el criador diu que te l’entregarà amb quatre o amb cinc setmanes perquè “s’adaptarà millor a tu” desconfia, el cadell necessita estar amb la mare i els germans almenys fins a les vuit setmanes per aprendre les rutines higièniques bàsiques, a controlar la mossegada i a relacionar-se correctament amb altres gossos mitjançant el joc. També hauries de desconfiar si et diu que “té pressa” per treure’s els cadells, un bon criador els adora i els tindrà a casa el temps que faci falta fins que estigui segur que els entrega a una bona llar.

5. Quina estimulació reben els seus cadells?: recorda que vols un gos que visqui amb tu i la teva família, no en un galliner. Un bon criador s’esforçarà per estimular mentalment els seus cadells, posant-los música, fent-los fer exercicis de propiocepció i socialitzant-los amb tot tipus de persones (incloent nens i gent gran) i altres animals. El criador al qual aniré a buscar la nostra propera cadelleta, la “Bomba Do Narla”, cada dia ens envia un parell de vídeos dels gossos pujant i baixant escales, descobrint un aspirador, sorprenent-se dels sorolls… Un mal criador els tindrà aïllats i el seu únic contacte serà amb el cuidador del centre que probablement anirà massa enfeinat per ni tan sols mirar-los la qual cosa pot derivar en individus amb problemes de pors, fòbies, agressivitats i un llarg etcètera.

6. Què mengen els seus gossos?: a un bon criador no l’importarà gastar-se diners en un bon pinso perquè sap que això és directament proporcional a la salut que tindran els seus exemplars. Un cop t’hagi dit quina marca és (o quin tipus de dieta especial), fes-te el ximple i no paris fins que t’ensenyi els sacs de pinso. Si t’ha dit el nom d’una altra marca diferent de la dels sacs desconfia, de la mateixa manera que si veus els sacs mal apilats, trencats o amb trampes per a rates a prop.

7. Quin veterinari fa el control sanitari dels seus exemplars?: cada bon criador té el seu veterinari de referència. Si te’n diu dos o tres o t’explica que “només ve una vegada a l’any per posar vacunes” no te’n fiïs. Si et diu que “ho fa tot ell i el veterinari només em firma les cartilles” no desconfiïs, fuig directament! Per més impecablement bé que es treballi, com a mínim el veterinari haurà de vacunar, xipar i desparasitar els cadells i sempre poden haver-hi mínims problemes de salut que requereixin l’assistència del professional.

8. Què fa amb els gossos que, per edat o per un problema de salut, queden descartats de la cria?: un bon criador els tindrà a casa o, com a màxim, els regalarà a algú de confiança. Si el criador vacil·la a donar-te una resposta, diu que “se’ls emporten a un altre terreny” o que “tots els gossos són aptes per a criar fins que són grans” desconfia.

9. Necessitaré la factura!: un bon criador et vendrà el cadell amb la corresponent factura. Recorda que, encara que ens pesi, estàs comprant un ésser viu i, a efectes legals, és l’única garantia que tindràs per a poder reclamar. Si el criador et diu que “si vols factura t’hauré de cobrar més”, busca’n un altre perquè segurament no vol deixar constància de la transacció perquè o bé té alguna cosa a amagar o bé sap que el cadell que et vendrà no compleix amb totes les garanties de salut física i mental exigides.

10. I per últim, no preguntis res, deixa que el criador et faci preguntes. Abans de comprar a la Burka i la Fura vaig estar parlant per telèfon amb els respectius criadors gairebé una hora i mitja. Un bon criador voldrà saber qui ets, on vius, com és la teva família, si tens més gossos, quines expectatives tens pel que fa el cadell, si coneixes a fons la raça i si estàs disposat a gastar-te diners per mantenir-lo en una excel·lent salut física i mental. També pot ser que et demani si es pot fer una còpia del teu DNI o venir a veure el cadell quan creixi. Un bon criador voldrà tenir el màxim d’informació sobre tu per saber si et mereixes comprar un dels seus cadells que, amb tant d’esforç i tanta il·lusió, ha seleccionat i criat. Un mal criador no tindrà el més mínim interès per saber res de tu més enllà de si pagaràs en efectiu o amb targeta.

Recorda que el teu gos t’acompanyarà cada dia de la teva vida durant, com a mínim, deu anys, no tinguis pressa per escollir-lo. També cal que sàpigues que hi ha molts gossos magnífics esperant una oportunitat a les gosseres i protectores i que et poden fer tant o més feliç que un gos de criador.

Finalment m’agradaria recordar-te que una bona elecció no és cap garantia d’èxit perquè el cadell necessitarà que el cuidis i l’eduquis correctament. Els educadors canins, com http://www.lladruc.com, existim per ajudar-te i orientar-te, no dubtis en contactar amb nosaltres!

Roser Feliu Latorre.

I tornem a sortir a la Tv parlant de la por en els gossos!

Perdoneu que no us hagi escrit res durant un mes i mig. El cas és que tinc moltes novetats per donar-vos, tantes, tantíssimes, que us resumeixo les més importants:

  • Tenim les claus del FUTUR CENTRE CANÍ LLADRUC.COM!  37.000 metres quadrats de terreny i 600 de casa a Peralada, en un entorn incomparable amb vinya, olivera, sureres…
  • El dia 21 de Juny donem el tret de sortida a un projecte internacional relacionat amb els gossos de detecció. I fins aquí puc parlar! 😉
  • Estem planejant una cadellada de Pastors Alemanys de treball, quan tinguem la primera ecografia us donarem més informació!

En fi, que hi ha un munt de novetats lladruquianes més però ara per ara us penjo la més recent i és que ahir… vam tornar a sortir a la televisió, a la Xarxa de televisions locals! En aquesta ocasió vaig parlar de la por en els gossos i d’una manera molt ràpida vaig intentar explicar un parell de trucs per a poder combatre la fòbia als petards de Sant Joan, us penjo el vídeo per si us fa gràcia veure’l:

Lladruc un altre cop al “Ben trobats”

Gràcies per seguir aquí!

Roser Feliu.

 

 

 

 

%d bloggers like this: