Coronavirus (COVID-19) i gossos, guia ràpida de resposta by Lladruc

cendramascareta

La Cendra, gossa detectora jubilada i relacions públiques sènior de Lladruc, us comunica que estarem tancats fins, com a mínim, d’aquí 15 dies i us recorda que els gossos NO han de portar mascareta però ella volia guanyar-se un premi 😉

Portem uns dies de bogeria intentant respondre tots els dubtes dels clients de Lladruc sobre el Coronavirus (COVID-19) i els gossos i què hem de fer davant d’aquesta situació d’emergència. Abans, però, deixeu-me fer un incís, aquesta és SIMPLEMENT UNA GUIA D’AJUDA PER A PROPIETARIS BASADA EN FONTS OFICIALS i que queda subjecta al que marquin les autoritats sanitàries a nivell català, espanyol i mundial. Com és evident, en cas de dubtes més concrets podeu consultar el vostre veterinari però, si us plau, no bloquegeu els telèfons d’informació o d’emergències mèdiques per a consultes sobre els animals de companyia.

El meu gos pot patir el COVID-19?

No. Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS) NO hi ha cap evidència científica que els animals puguin patir la malaltia o transmetre-la.

Haig d’abandonar o reubicar el meu gos pel perill que em pugui transmetre el COVID-19? 

Rotundament NO. Com he escrit en el paràgraf anterior, no tindria cap sentit.

És recomanable posar mascareta de protecció al meu gos?

No, probablement els estressarà per a no-res.

L’any passat vaig anar al veterinari i em va dir que vacunava el meu gos de coronavirus. Això vol dir que no haig de patir pel COVID-19?

La majoria de veterinaris administren la vacuna que ofereix una immunització davant del Coronavirus però aquest és genèticament diferent del COVID-19. Ara com ara NO tenim constància que hi hagi cap vacuna contra el COVID-19, ni per a gossos ni per a persones.

El meu gos ha tingut una emergència. És segur anar al veterinari?

Tots els centres veterinaris del país apliquen sempre, com és obvi, un rigorós protocol de neteja i desinfecció contra bacteris, virus i fongs per la qual cosa anar-hi no hauria de suposar cap risc pel nostre gos.

Les clíniques veterinàries han adoptat algunes mesures especials per culpa del COVID-19?

Sí. La majoria de consultoris, centres, clíniques veterinàries i hospitals veterinaris segueixen les següents recomanacions:

  • Demanar cita prèvia per telèfon o correu electrònic per evitar que es produeixin cues innecessàries a la sala d’espera.
  • Postposar tots els serveis que no siguin urgents, com, per exemple, neteges bucals, tallat d’ungles, revisions anuals, vacunacions que no hagin caducat, etc.
  • No accedir al centre veterinari si es té alguna síndrome semblant a la grip.
  • Utilitzar un gel desinfectant o solució hidroalcohòlica només d’entrar i en sortir del centre veterinari.
  • Accedir individualment, no per parelles ni en grup, a dins la sala de consultes.

He donat positiu en el test COVID-19. Quines mesures haig de prendre?

Com he explicat anteriorment, no hi ha cap evidència científica que el gos pugui patir o transmetre la malaltia però podria arribar a funcionar com a portador passiu (per exemple, en el seu pèl) si la persona està excretant el virus. L’ideal seria deixar que una altra persona que no visqui al mateix domicili s’ocupi de l’animal i li compri equipament nou (plats del menjar, abeuradors, corretja, joguines…) per evitar el risc de contagi. Si no és possible comprar material nou, aquest s’hauria de desinfectar.

He donat positiu en el test de COVID-19 i no tinc cap més alternativa que quedar-me el meu gos a casa. Què haig  de fer?

Si una altra persona no es pot fer càrrec de l’animal, s’haurien de prendre unes mesures bàsiques. La primera de totes és evitar el contacte directe amb l’animal (abraçades, deixar que el gos ens llepi, jugar amb la pilota o amb un mossegador amb ell…). També hem de procurar rentar-nos, molt bé i amb freqüència, les mans i dur mascareta de protecció. Si el gos pateix una urgència i l’hem de dur al veterinari és important que li truquem per saber com hem d’actuar però en cap cas la persona malalta hauria de dur directament l’animal al veterinari.

El govern acaba de declarar l’estat d’alarma i es recomana NO sortir al carrer. Puc treure a passejar el meu gos?

Sí, sempre que hi hagi una sola persona passejant l’animal i s’eviti el contacte, a menys de dos metres, d’una altra persona o animal. Si no es pot sortir al carrer de cap manera i com a solució temporal, pot ser útil l’ús d’empapadors o bé, en gossos petits, sorreres com les de gat. Per fer aquests emplaçaments més atractius, es poden ruixar amb amoníac diluït amb aigua a una proporció 1/3 (1 part d’amoníac no perfumat per 3 d’aigua) o bé líquids atraients d’orins. També convé felicitar-lo efusivament i donar-li algun premi quan faci les seves necessitats en aquest emplaçament. 

Puc anar a les classes d’educació canina durant l’estat d’alarma? Ho dic perquè són a l’aire lliure… 

A Lladruc hem decidit que tancarem durant quinze dies o el temps que recomanin les autoritats sanitàries competents. Entenc que educar el gos és una necessitat però no bàsica 😉 i és la nostra responsabilitat com a professionals, però també com a ciutadans, fer tot el que estigui a les nostres mans perquè el virus no s’expandeixi encara més ràpid del que ja ho està fent.

Per últim, i com us deia al principi, si teniu qualsevol dubte CONSULTEU EL VOSTRE VETERINARI DE CONFIANÇA, aquesta és només una petita ajuda per solucionar dubtes ràpids!

Molts ànims a tots!
Roser Feliu.

FONTS CONSULTADES:

COLVEMA (Colegio oficial de veterinarios de Madrid).
COVB (Col·legi oficial de veterinaris de Barcelona).
OMS (Organització mundial de la salut).
DIARIOVETERINARIO.COM
PORTALVETERINARIA.COM

AGRAÏMENTS ESPECIALS:

Clínica Veterinària “El Vellmarí” (Lloret de Mar) per la seva minuciosa correcció.

 

 

Entrevista #lladruc a Ràdio Cope!

89775097_10156625771911402_5463383620976640000_o

Divendres es va emetre l’entrevista que em van fer a Ràdio Cope parlant sobre educació canina, gossos detectors, gossos de teràpia, consells perquè les famílies incorporin un cadell i tot sigui més fàcil… Et ve de gust escoltar-la? Clica AQUÍ! 

Roser Feliu.

Última plaça pel proper curs

Hola!

No he anunciat ni en el blog el proper curs i ja només ens queda una plaça disponible! Serà la teva? 🙂

Més info a lladruc@hotmail.com o en el 636385174!

Gràcies a tots per confiar en Lladruc!
Roser.

Cartell 45 edició

 

 

Nou curs by Lladruc

Bon dia!

Avui toca dir-vos que queden les últimes places lliures pel proper curs de Lladruc! Saps que és el regal perfecte que et/li pots fer aquestes festes, oi? 😉

Com sempre, per qualsevol dubte podeu escriure’ns a lladruc@hotmail.com o trucar-nos en el 636385174.

BONES FESTES!
Roser. Cartell 44 edició

 

 

Entrevista a Catalunya Ràdio a Lladruc

69475887_10156163572406402_6345771809987624960_n

Bon dia!

Si t’has perdut l’entrevista que Catalunya Ràdio em va fer divendres sobre els gossos detectors de Lladruc i com és el seu ensinistrament pots clicar aquí 

Gràcies per seguir-nos!
Roser Feliu.

Lladruc a la portada de l’Empordà!

 

34,34,179,203.629456
En Popeye, gos detector de drogues de Lladruc, no s’acaba de creure que hagi passat d’estar abandonat en una gossera a sortir a la portada del diari! 😉 

Hola, Lladrucs!

Com ja sabeu, a Lladruc disposem de gossos detectors de drogues i d’explosius. Dos d’ells, en Popeye (Labrador retriever) i en Nemo (Pastor belga malinois) col·laboren amb la guàrdia urbana de Figueres i fa poc han estat els protagonistes d’un reportatge en el setmanari Empordà.

Podeu llegir l’article en format digital fent clic aquí.  

Espero que us agradi!
Roser.

Els gossos detectors de drogues i el mite que “van drogats per buscar”!

lladruc_comic_LLADRUC_H

Hola!

Treballant amb en Nemo i en Popeye, gossos detectors de drogues de Lladruc que col·laboren amb la guàrdia urbana de Figueres i que ja us vaig presentar en aquest post, no deixen de preguntar-me com és que “droguem als gossos perquè busquin”.

El 2013 en vaig fer un post sencer que podeu llegir clicant aquí però sembla que encara hi ha qui no s’ho acaba de creure així que he creat aquest “meme” per veure si, amb humor, ens en sortim millor 🙂

Moltes gràcies per llegir-me!
Roser Feliu.

El cop de calor: quan la vida del teu gos penja d’un fil per un descuit!

36259859_10155293325211402_2486420373688549376_nEn Bond, pastor alemany de Lladruc, gaudint de la piscina. Tot sigui per evitar un cop de calor! 😉

Nosaltres, els humans, som capaços de reduir la nostra temperatura corporal mitjançant la suor. Els gossos, en canvi, només transpiren molt deficientment per les glàndules sudorípares dels coixinets de les potes. El seu sistema de refrigeració, verdaderament pèssim, es redueix a:

  1. El panteix (en castellà “jadeo”). És a dir, el gos excreta aire calent i n’intenta aconseguir de més fresc.
  2. La conducció amb una superfície més fresca. El gos s’estira amb la panxa a terra per tenir una àmplia superfície de contacte que li permeti excretar la màxima quantitat de calor.

Quines són les races més predisposades a patir un cop de calor?

Qualsevol gos, especialment si és un cadell, és vell o està malalt, pot patir un cop de calor però les races anomenades braquicèfales (el que es coneixen vulgarment com a “races xates”), com els bulldogs, bòxers, carlinos… tenen més dificultats per respirar i això comporta que siguin més propensos a patir-los.

Quines són les situacions més habituals en les quals es pot produir un cop de calor?

  • El gos s’ha quedat sol dins el cotxe.
  • El gos viatja en un sistema de transport sense control constant (bodega dels avions o transport en camions no isotèrmics).
  • El gos viu en una terrassa o un balcó sense protecció (teulat, tendal, malla d’ombreig), especialment si a la vora hi ha el sistema d’evacuació de l’aire calent d’un aparell d’aire condicionat (típic de moltes ciutats).
  • El gos fa un exercici físic intens en condicions ambientals de calor i humitat.
  • El gos està oblidat en un espai petit i mal ventilat, com una cabina d’assecatge d’una perruqueria canina.

Com podem prevenir el cop de calor?

  • Fent que el nostre gos mantingui un bon nivell d’hidratació constant. L’animal sempre ha de poder disposar d’aigua fresca i neta i, si està treballant, convé parar-nos i obligar-lo a hidratar-se sovint.
  • Oferint-li ombres i llocs arrecerats, on realment pugui estar fresc.
  • Evitant fer exercici físic en hores de molta calor.

Quins són els símptomes del cop de calor?

  • Temperatura corporal per sobre els 42ªC.
  • Panteix.
  • Astènia (falta de força).
  • Dificultats respiratòries.
  • Tremolors.
  • Vòmits.
  • Convulsions.
  • Desorientació.
  • Dificultats per a mantenir l’equilibri.
  • Cianosi (falta d’oxigenació de la sang que provoca un color blavós de les mucoses).
  • Augment del ritme cardíac.
  • Etc.!

Què cal fer si creiem que el nostre gos pateix un cop de calor?

Convé anar volant al veterinari per tal que l’intenti estabilitzar i comprovi l’abast dels danys. Mentrestant, podem procurar rebaixar la temperatura corporal movent el gos a un indret més fresc fins que vingui el veterinari refrescant-lo amb l’aplicació de compreses humides (no fredes ni congelades) però convé deixar-ho de fer-ho quan la seva temperatura arribi als 39,5ªC perquè, si baixa més, es pot produir una hipotèrmia i posar en risc la seva vida. Si som nosaltres els que ens hem de desplaçar a la clínica veterinària d’urgències ho hem de fer amb rapidesa i procurant que la temperatura en el cotxe sigui l’adequada.

Per últim, és molt important no submergir el gos en una banyera amb gel o tirar-lo en un pou fred o similar perquè el contrast tèrmic li podria causar un xoc i, fins i tot, la mort al cap de pocs minuts o provocar-li lesions internes greus.

Realment, tan greu és un cop de calor?

Lamentablement, cada any moren, arreu del món, milers de gossos per culpa dels cops de calor. Entre ells, trobem no només les races braquicèfales sinó també gossos de treball (gossos detectors, de rescat, de vigilància…) tan entusiastes que els seus guies no saben parar-los quan la seva temperatura corporal augmenta perillosament però qualsevol gos pot ser susceptible de patir un cop de calor.

Si encara no he aconseguit mentalitzar-te de la gravetat del problema pots mirar AQUEST VÍDEO. Aviso que et posarà els pèls de punta perquè aquest bòxer deixat en el maleter d’un cotxe aparcat a l’Ikea de Barakaldo en ple mes de febrer (sí, sí, en el país basc a l’hivern!), va morir davant l’estupefacció dels seus propietaris que, lamentablement, quan van anar al veterinari ja va ser massa tard.

NOTA IMPORTANT!

Tingues en compte que aquest és només un “post recomanació” i és el teu veterinari qui coneix millor el teu gos i a qui has de demanar sempre consell sobre la salut del teu animal. Si en aquest moment sospites que el teu gos pugui estar patint un cop de calor deixa de llegir immediatament aquest post i truca ARA MATEIX al mòbil d’urgències del teu veterinari!

Qui són en Nemo i en Popeye? Quina vinculació tenen amb la guàrdia urbana de Figueres? I amb Lladruc?

PHOTO-2019-05-29-19-43-46 (4)

Hola!

Saps qui són en Nemo i en Popeye? Quina relació tenen amb la guàrdia urbana de Figueres? I amb el servei d’educació canina Lladruc? Descobreix-ho a l’últim reportatge televisiu que ens han fet CLICANT AQUÍ! 

Espero que t’agradi! 😉
Roser.

Quins són els deu errors més freqüents quan juguem amb el nostre gos?

 

DSCN0212Una servidora jugant amb en Connor, un dels Pastors alemanys de treball de Lladruc. 

A Lladruc donem molta importància en el joc amb el gos. Jugar de manera positiva, constructiva i estructurada no només promou la realització d’exercici físic i ajuda a reforçar el vincle entre el gos i el guia sinó que també és una eina fantàstica per treballar certes ordres d’obediència o d’habilitats avançades. Els gossos detectors de Lladruc, per exemple, aprenen a buscar explosius o drogues a canvi d’una estona de joc amb el mossegador o la pilota!

Durant més de deu anys de servei d’ensinistrament caní a Lladruc, he recopilat els deu errors més habituals que solen fer els propietaris:

  1. Utilitzar joguines inadequades. Com ja us vaig explicar en aquest post sobre les pilotes , la utilització de joguines inadequades pot desgastar les dents de l’animal, provocar trencament de peces dentals i fins i tot l’asfíxia! Una joguina adequada a la mida, edat i mandíbula del nostre gos és una garantia de salut!
  2. No fer exercicis d’escalfament previs al joc intens. Si sou amants de l’esport us adonareu que els professionals mai comencen a entrenar o competir just després de baixar de cotxe, tots realitzen exercicis d’escalfament previs per millorar la flexibilitat, augmentar la capacitat de moviment de les articulacions i prevenir lesions. Molts propietaris, en canvi, passen de dur el gos lligat amb una corretja curta a tirar-los com posseïts (i ben lluny!) una pilota darrere l’altra fins que el gos acaba extenuat.
  3. No tenir en compte una bona posició anatòmica de la columna vertebral de l’animal durant el joc. Seguint el fil del punt anterior, si no fem exercicis previs d’escalfament del nostre animal pot augmentar el risc de lesions però també pot fer-ho forçar-lo a fer moviments antinaturals. A molts propietaris, sobretot els de gossos de presa, els agrada que el gos es quedi “penjat” del mossegador i llavors fer-lo rodar o girar com una sénia. Rotar les cervicals en girs pronunciats o fer que la columna vertebral de l’animal es retorci mentre realitza salts i piruetes impossibles pot tenir conseqüències nefastes. El joc sempre hauria de ser en una posició còmoda per l’animal i, si tirem una pilota, sempre ha de ser de manera que la columna vertebral de l’animal quedi alineada amb la trajectòria que seguirà la joguina, mai forçar-lo a realitzar una rotació de cervicals per agafar-la.
  4. Jugar amb una sola joguina amb un grup de gossos nombrós, sobretot si n’hi ha algun amb una tendència clara a mostrar una agressivitat per la possessió de recursos. Un grup de quinze gossos jugant darrere una sola pilota pot oferir una estampa preciosament bucòlica però també pot ser la guspira perfecta per una baralla múltiple. Si realment sents que un grup de gossos no en fa prou interactuant entre ells, pots optar per no provocar la competició mitjançant un joc d’olfacte apte per a gossos de totes les edats i condicions físiques.
  5. Premiar la sobreexcitació. Molts propietaris creuen que tirar una pilota darrere l’altra ajuda a “cansar” el gos però, en realitat, el que fa és afavorir que el gos estigui sobreestimulat i sobreexcitat i que, de mica en mica, es torni obsessiu per la pilota de manera que deixi de banda comportaments naturals com olorar, interactuar amb altres gossos, explorar nous terrenys… per perseguir incansablement una pilota. En races molt actives i a la vegada molt sensibles, com el Border Collie o el Pastor Belga Malinois, és especialment exagerat i molts propietaris acaben constatant que cada vegada han d’estar més estona jugant per aconseguir cansar el gos com abans i que, aquest paradoxalment, cada vegada té un comportament pitjor.
  6. No treballar correctament l’ordre de “deixa” i “juga”. Jugar amb un gos que no sap deixar anar la joguina quan li demanem és perillós però també avorrit. Per això, des de Lladruc ensenyem als nostres clients la importància d’ensenyar bé les ordres de “juga” i “deixa”, si pot ser des de cadells. Per ensenyar l’ordre de “juga” movem la joguina de costat a costat fent petites exclamacions que resultin motivadores per l’animal, quan el gos agafa finalment la joguina el felicitem efusivament, tot ensenyant-li que estem orgullosos que l’hagi aconseguit però no amb un ànim directe de treure-li. Per fer-ho, agafarem la joguina i la deixarem ben quieta, de manera que pel joc acabi essent poc estimulant, mentre diem “deixa” i, quan ho faci, li tornarem a donar l’ordre de “juga”. A poc a poc, l’animal entendrà que “juga” és moviment i diversió i “deixa” l’acció necessària per aconseguir-ho.
  7. Lluitar “cos a cos” amb el gos. Molts propietaris, sobretot els de cadells, es queixen que els seus gossos els mosseguen mentre juguen i, tristament, en un percentatge molt alt es deu al fet que les persones juguen “cos a cos” amb l’animal. Per a nosaltres, jugar a rebolcar-se amb el gos, a mossegar-li les orelles o a estirar-li la cua no és ètic ni tolerable i la “mala” reacció del gos és totalment legítima. Si vols jugar amb el gos, fes-ho amb les joguines adequades, mai deixant-te mossegar i establint límits clars tant pel gos com pels nens, adolescents i adults torrapipes (permeteu-m’ho!) de què es permet i què no. Si et sembla exagerat, pregunta’t quants gossos són eutanasiats, cada any, per culpa d’un mal maneig que acaba derivant en una agressivitat mal controlada perquè “el gos només em mossega quan juguem”.
  8. Perseguir el gos mentre porta la joguina a la boca. Si vols que el teu gos vingui quan el cridis fins i tot quan té el seu preuat tresor en forma de joguina a la boca, no el persegueixis ni intentis placar-lo. Durant l’estona de joc molts gossos no vénen quan se’ls crida perquè han entès que, si van cap a l’amo, aquest els traurà la pilota a la força i s’acabarà la diversió. Si el teu gos ve quan el crides amb la joguina a la boca, felicita’l molt i ofereix-li una altra joguina o un premi tot elogiant-lo.
  9. Enganyar el gos quan li tirem la pilota. Tu confiaries en algú que sistemàticament t’enganya? Llavors, perquè t’amagues la pilota a l’esquena o fas veure que li tires cap a la direcció contrària? Si tens la pilota a la mà i el gos la veu, tira-li, sense enganys ni trampes, se la mereix!
  10. I, finalment, no tenir en compte les necessitats específiques del gos. Ningú coneix el teu gos millor que tu i, si no el coneixes prou, és hora de treballar més el vincle. Adequa la intensitat, la duració i el tipus de joc segons l’edat, la maduresa, la mida, l’estat físic i les condicions de salut pròpies del teu animal i no forcis mai el joc, recorda que sempre ha de ser un moment agradable pel teu animal, mai una obligació, encara que sigui un gos detector d’explosius! 😉
%d bloggers like this: