Benvingut a Lladruc, Oreo!

Oreo

M’he jurat i perjurat a mi mateixa que no faria cap comentari sobre quina mena de “persona” ha de ser la que deixa abandonada la seva gata, prenyada, al mig del carrer. Així doncs, us presento la seva conseqüència, un preciós gatet blanc i negre que ha sobreviscut gràcies a una fortalesa extraordinària i la bona voluntat d’un parell de veïnes que l’han estat alimentant, cada vespre, amb una dedicació extraordinària.

Llavors entra en escena una servidora, que no es pot reprimir quan veu un animal desvalgut i decideix emportar-s’el cap a casa però abans fer-li una revisió general i anàlisis clíniques per si pateix alguna malaltia, comprovar que no tingui xip, desparasitar-lo internament i externament, vacunar-lo, alimentar-lo amb pinso de cadell, reservar hora per castrar-lo d’aquí uns mesos i assegurar-li que no morirà esclafat, ofegat o enverinat en qualsevol cuneta com moren centenars d’animals domèstics al nostre país cada dia.

DSC_5845

I aquí tenim l’Oreo, un preciós gat blanc i negre d’ulls verds que ronroneja només d’acaronar-lo, intenta caçar els peixos de l’aquari fent un triple salt mortal tot estirant la pota dreta del davant i al qual en Mikado i la Milka, els altres gats, miren amb cert recel. A partir d’ara, l’Oreo ostentarà el títol de “tercer agent de socialització felina” i ensenyarà als gossos detectors d’explosius, drogues i bitllets de Lladruc a treballar amb tota mena de distraccions.
Veient el seu excel·lent caràcter, l’Oreo també ha començat a participar en les activitats assistides amb animals que realitzem. La Maria, usuària d’un centre de gent gran, va quedar-ne tan enamorada que gairebé plora quan se li va estirar a la falda, mireu!

DSC_5811

Sincerament, Oreo, no t’esperàvem però ens has ben enamorat… benvingut a Lladruc!
Roser Feliu.

 

 

 

Anuncis

Últimes places per la 39 edició del curs d’educació canina i coneixements veterinaris més famós de Lladruc, “Tinc un gos… i ara què?”

Ed. 39 Octubre 2018

Bon dia!

Amb l’arribada de la tardor tornen els cursos de Lladruc! El més famós és el “Tinc un gos… i ara què? Curs d’educació canina i coneixements veterinaris” que arriba a la 39a edició!

Com ja sabeu, és un curs teòric i pràctic repartit en tres sessions de diumenge de 9,30h a 13,30h que fem en el nostre centre de Peralada i que està impartit pel Dr. en veterinària Emili Barba i per una servidora, Roser Feliu.

Limitem els cursos a un màxim de set gossos i dos professors així que ara mateix queden les últimes places lliures. No el deixis escapar i apunta’t de seguida enviant un mail a info@lladruc.com o trucant-nos al 636385174!

Fins aviat!
Roser Feliu.

El morrió: aquest gran desconegut!

Per desgràcia el morrió és una de les eines més mal vistes i mal utilitzades de l’educació canina que s’aprecia gairebé com una tortura, un càstig o fins i tot una “castració de la llibertat canina”.

Deixant de banda els anomenats “gossos potencialment perillosos” que, per normativa, han de dur obligatòriament el morrió, quan un propietari és conscient que té un problema i, amb ajuda professional l’intenta resoldre i mentrestant, mai com un pedaç, com a persona responsable passeja amb el seu gos amb morrió, sol trobar-se diverses tipologies de persones amb un munt de consells (no demanats!) per oferir:

– L’ànima tendra-compassiva: “Pobret, per què el portes amb el morrió amb la cara d’angelet que fa? Treu-li!”
– El set-ciències: “Això no et servirà de res, el que necessita és X!” Poso “X” perquè la llista sol ser llarga, des de fer el “toc màgic” vist a la televisió fins a pegar-li amb un diari “però només una mica, eh?”.
– El pseudocientífic: “Els últims estudis diuen que portar el morrió augmenta l’agressivitat del gos!”.
– L’experimentat: “Jo he tingut gos tota la vida i mai m’ha calgut morrió!”.
– El culpabilitzador: “El problema del gos ets TU, TU ho has fet malament i TU has provocat això! TU ets un mal propietari!”.

I així, tants caps tants barrets. I llavors succeeix una cosa molt curiosa: el propietari responsable, fart dels comentaris, sentint-se absolutament miserable per no haver sabut educar d’una altra manera el seu millor amic i volent-lo “fer feliç” li retira. I en aquell precís moment el gos es llança a mossegar un altre gos, intenta agafar el globus penjat de la mà d’un nen o persegueix a un ciclista i els mateixos opinadors professionals anteriors són els primers a emetre un veredicte totalment oposat.

Per això, sempre que veig un propietari que du el seu gos amb morrió el felicito. El felicito no només perquè amb la seva acció ha decidit protegir el seu entorn i en molts casos a ell mateix (tinc pendent un post sobre l’agressivitat redirigida) sinó perquè habituar correctament un gos al morrió té molts més avantatges:

– Un gos correctament adequat al morrió pot viatjar, a Barcelona i a moltes ciutats europees, en alguns mitjans de transports públics.

– Pot estalviar-se el fet de portar el molest collar isabelí (el que vulgarment tots coneixem com a “campana” o, gràcies a la pel·lícula “Up!” el “Con de la vergonya”) perquè mentre dugui el morrió ben posat no podrà llepar-se les ferides o arrencar-se els punts de sutura o grapes.

– Pot facilitar les visites o els processos veterinaris dolorosos que, sí o sí, requereixin l’ús del morrió per a la seguretat del professional. També a la perruqueria canina!

– Tal com us deia abans un gos que duu morrió dóna imatge de gos perillós i molta gent en defuig la qual cosa pot ser una bona solució per a gossos que necessiten més distància de seguretat en els passejos.

Ara bé… quin morrió haig de triar?

En primer lloc parlarem dels morrions que no hem de triar:

– Els collars controladors de cap, més coneguts com a “Halti” o “Gentle leader” per les marques que els comercialitzen, sovint són confosos amb morrions quan, en realitat, són uns collars anti-estrebada: obliguen al gos a girar el cap per evitar que estirin però no eviten específicament que el gos pugui mossegar.

DSC_5225

– Els morrions de nylon: ofereixen poquíssimes possibilitats de refrigeració al gos, es trenquen amb facilitat, són incòmodes, a l’estiu absorbeixen molta calor i produeixen irritacions al morro del gos.

DSC_5235

– Els morrions de plàstic que es venen als basars xinesos: tot i que permeten una millor ventilació que els de nylon sovint no ofereixen una bona subjecció i el material es pot trencar fàcilment. Les juntes, a més, no solen estar ben polides per dins i poden causar talls lleus però molestos en el nostre gos.

DSC_5232

– Els morrions d’acer s’utilitzen sobretot en gossos de patrulla i, tot i que són extremadament segurs gràcies a la seva triple subjecció i ofereixen una excel·lent ventilació, poden ser massa pesats i incòmodes per a la majoria de gossos de companyia.

DSC_5229

– Els morrions d’impacte no s’haurien d’utilitzar mai per a un gos de companyia. Aquests morrions tenen un ús exclusivament professional per a tasques molt específiques que no val la pena que comenti aquí.

DSC_5239

DSC_5243

Per tot això, des de Lladruc recomanem els morrions de la marca Baskerville: fàcils de col·locar, amb tres punts diferents de subjecció que eviten accidents, lleugers i ergonòmics. Amb el morrió Baskerville el gos pot beure, menjar, respirar sense dificultats i fins i tot treure la llengua amb la certesa que mai podrà fer mal a ningú.

DSC_5247

En el proper post us parlaré de com treballar l’adaptació al morrió d’una manera senzilla, amena i fiable. Mentrestant, penseu en mi quan veieu un propietari que duu el seu gos amb morrió i… doneu-li les gràcies!

Roser Feliu, directora de http://www.lladruc.com

P.D- La sessió fotogràfica ha estat realitzada en “El Turó de Peralada” http://www.elturodeperalada.com i protagonitzada per la Cendra, relacions públiques sènior de Lladruc. La gossa més famosa de l’empresa ha cobrat les galetes que marca el conveni de gosses top-model amb els triennis corresponents 🙂  🙂

Feliç diada de part de Lladruc!

Tal com marca la tradició, la relacions públiques més veterana de Lladruc us desitja una FELIÇ DIADA!

41481227_10155442018926402_6017212270747058176_n

Les activitats de teràpia assistida amb gossos de Lladruc al Diari de Girona!

fotospropies20180717232450-2_gDiaridegirona 22.07.2018
Fotografia de l’Aniol Resclosa del reportatge de teràpies assistides amb gossos by Lladruc que va aparèixer el passat 22 de Juliol en el Diari de Girona. 

El passat 22 de Juliol, Lladruc va aparèixer en el Diari de Girona en un reportatge sobre teràpies assistides amb gossos i és que enguany realitzem dos projectes en aquest àmbit:

  • A l’Escola Mas Masó, de Salt (Girona). Gràcies a l’equip de tutors, mestres, mestres d’educació especial, psicopedagogs i als coordinadors del centre hem repetit l’experiència que vam iniciar l’any passat i cada divendres al matí els alumnes poden gaudir de la Nit i de la Uma, dues Labradors Retriever ensinistrades per Lladruc per a realitzar aquesta tasca. Les gosses, a més de suposar una ajuda efectiva per a reforçar continguts apresos a classe i adquirir nous coneixements, han estat una eina educativa útil per ensenyar als alumnes valors tan importants com l’empatia, la paciència, el treball en equip, la responsabilitat… que de ben segur els convertiran en millors persones.

DSC_4117

La Nit (a l’esquerra) i la Uma (a la dreta) ajuden a la F. a millorar en molts aspectes que es treballen dins l’aula! 

  • Al Centre de Gent Gran Creu de Palau (Girona). Gràcies a la dedicació de l’equip d’animadors socioculturals, psicòlegs, terapeutes ocupacionals i la direcció del centre, des de l’any passat oferim, cada dimarts a la tarda, un servei de teràpia assistida amb gossos en el qual els residents poden gaudir de la companyia de la Nit, Labrador Retriever i la Umi, Bichon Maltès. Les gosses no només els ofereixen suport emocional sinó que, a més, ajuden a treballar aspectes que els residents ja practiquen amb els diferents professionals del mateix centre: la memòria, el record, la motricitat fina i gruixuda, l’expressivitat, potencien la realització d’exercici físic…  A més de millorar la qualitat de vida dels mateixos residents, la teràpia assistida amb gossos ajuda també a crear un ambient lúdic i únic entre les famílies, els voluntaris i els treballadors del centre.
La Umi durant una sessió de teràpia assistida amb gossos a la residència Creu de Palau
La C. té esclerosis múltiple i quadres depressius severs però quan la Umi la visita sempre diu que no pot ser més feliç! 

DSC_2845L’A. té una hemiplegia i ha d’esforçar-se a moure els dits per donar un premi a la Nit, que amb motiu del Carnestoltes va disfressada de fantasma! 

Per últim, només em queda donar les gràcies a tots els que confien en Lladruc dia a dia. Si vols posar en marxa un projecte de teràpies o activitats assistides amb gossos posa’t en contacte amb Lladruc al telèfon 636385174 o per e-mail a lladruc@hotmail.com Segur que podrem aportar el nostre granet de sorra per fer un món un xic millor!  🙂

Roser Feliu.

 

Lladruc fa deu anys!

14 de Juliol del 2008: començava la crisi econòmica, es retallaven llocs de treball i ningú sabia realment què ens queia a sobre.  Però una servidora és una idealista sense remei (i amb vint-i-dos anys encara ho era més!) i va engegar un servei d’educació canina a domicili a Girona.  Fa deu anys tenia un pressupost de 100 euros, més il·lusió que consciència empresarial i el convenciment que si lluites pel que vols tard o d’hora ho acabes aconseguint. I així, per desgràcia de la meva família, que després d’haver estudiat veterinària es pensava que em buscaria una “feina normal” i que la “dèria d’estirar corretges de gos” era una fase de bogeria temporal fruit del sobreesforç estudiantil, vaig crear http://www.lladruc.com

Fa cinc anys us explicava en aquest post la crònica del meu somni. Com van ser de durs els inicis però també la genial sensació d’alegria, tot i el cansament del dia a dia, de viure de la teva passió. Parlant de passió, estic orgullosa d’haver pogut embolicar en “l’aventura lladruquiana” un equip de professionals que podeu conèixer fent clic aquí tan entusiastes, il·lusionats i addictes a la feina ben feta com jo. Junts hem aconseguit treballar per a particulars, ajuntaments, centres cívics, acadèmies de formació, escoles, empreses de seguretat privada,  associacions policials, sindicats, residències d’avis, escoles i centres de teràpia ocupacional de les comarques gironines i barcelonines i ser un centre de referència per a veterinaris, criadors, perruquers canins, cuidadors de gossos i, fins i tot, altres ensinistradors.

equiplladrucCrec que és l’única foto que tinc de l’equip Lladruc sense l’uniforme i sense gossos! 🙂 

També vam crear, ara fa just un any, El Turó de Peralada, un allotjament turístic en plena natura, a Peralada, al cor de l’Alt Empordà, per a gossos i les seves famílies,  www.elturodeperalada.com

DSC_4689La piscina apta per a gossos de El Turó de Peralada http://www.elturodeperalada.com gestionada per Lladruc. M’ho arriben a dir fa deu anys i no m’ho crec! 🙂 

Et confessaré un secret: tot i que ens els últims cinc anys he aconseguit portar la TIP de Directora de seguretat a la cartera, fet dos postgraus de criminalística a la UAB i un d’equitació terapèutica a la UVIC i estar escrivint això a raig abans de sortir disparada a fer un servei de gossos detectors d’explosius, on em mostraré molt seriosa i molt dura, després d’una dècada no he deixat de ser del tot la jove que penjava publicitat de Lladruc als plafons dels centres cívics i anava maquillada a casa els clients per semblar més professional i més gran. Per això, abans que m’emocioni massa mirant enrere i on som ara, ho vull deixar aquí i donar-te les gràcies, MOLTES GRÀCIES, per haver confiat en Lladruc: per contractar-nos per educar el teu gos, fer una xerrada o un servei de gossos de teràpia o detecció, ajudar-nos, llegir-nos, fer-nos publicitat o simplement seguir-nos a les xarxes socials i deixar-nos un comentari amable.

MOLTES GRÀCIES I PER MOLTS LLADRUCS!

Roser Feliu.

Lladruc us desitja un Feliç Sant Jordi!

La Cendra, relacions públiques “sènior” de Lladruc, us desitja un FELIÇ SANT JORDI des de El Turó de Peralada, http://www.elturodeperalada.com, el millor allotjament dog-friendly que podeu trobar! 🙂

 

st jordi cendra

Entrevista al “Té de tot” sobre gossos de teràpia!

Com ja sabeu, des de fa més d’un any, a Lladruc (www.lladruc.com) tenim en marxa dos programes de teràpies assistides amb gossos: les tardes de dimarts a la residència de gent gran de Palau (Girona) i els matins de divendres a l’Escola Mas Masó (Salt).

L’equip de televisió de Girona se’n va assabentar i dijous em va fer una entrevista on no va voler faltar la Labrador Retriever Nit! Ho podeu veure a partir del minut 17 aquí:

Entrevista teràpies amb gossos Lladruc TDT

Espero que us agradi!
Roser Feliu.

Les 10 pitjors compres que pots fer al teu gos (i les alternatives!)

La Cendra us mostra la corretja que mai heu de comprar!

La Cendra us mostra la corretja que mai heu de comprar!

Siguem sincers: t’estimes amb bogeria el teu gos i li compres tot allò que necessita. El que passa és que, moltes vegades, acabes reunint a casa estris canins que a nosaltres, els educadors canins professionals, ens deixen amb la boca oberta. Al llarg de gairebé deu anys de Lladruc, he trobat tota mena d’invents inútils, caríssims i totalment prescindibles, que he reunit en forma de decàleg:

  1. Corretja extensible: de totes les compres que pots fer la pitjor és la corretja extensible, també anomenada retràctil o pel nom de la marca més coneguda que les comercialitza, “Flexi”. Les corretges extensibles són famoses per provocar lesions cervicals als gossos de propietaris fumadors, atabalats o simplement poc curosos, caigudes en passos de zebra i cremades a les mans dels soferts passejadors que només volen oferir un xic més de llibertat al seu animal. En alguns casos, han arribat a produir, fins i tot, amputacions d’algunes falanges. Fes-me cas, si de veritat vols que el teu gos pugui fer exercici mentre el dus lligat utilitza una corda d’ensinistrament de deu metres de nylon amb goma entreteixida, et facilitarà el passeig i no serà perillosa per cap del dos.
  2. Corretja de corda: les corretges de cotó són famoses per ser altament abrasives i per ser molt pesades quan es mullen i fàcils de trencar amb una sola mossegada. Si vols una corretja resistent, compra-la de pell o de nylon amb goma entreteixida.
  3. Collar controlador de cap: també anomenat Halti o Gentle Leader en honor als seus fabricants. Aquest enginy permet controlar a la perfecció al gos fent-li girar el cap i es presenta com l’ajuda definitiva perquè deixi d’estirar o saltar com un cavall pura raça àrab desbocat. La veritat, però, és que aquest tipus de collar no són recomanables per a gossos amb problemes de por perquè, al desviar la seva atenció, moltes vegades fa que augmenti la seva reacció. Tampoc són útils per a aquells propietaris acostumats a fer estrebades constants als seus gossos ja que poden produir lesions de la columna, sobretot rotacions i fuetades cervicals. Si vols que el teu gos no t’estiri mentre passeges educa’l (a Lladruc! 😉 ) o, si et falta paciència, fes servir un arnès anti-estrebada.
  4. Xiulet d’ultrasons: fa un temps es van posar de moda els xiulets d’ultrasons, audibles només per l’oïda canina perquè asseguraven que “el gos ho sentia millor”. La veritat, però, és que resulten molt molestos per a la seva oïda i moltes vegades el gos no ve per una bona associació entre el xiulet i la recompensa posterior sinó per evitar el dolor. A més a més, si no es fa un bon ensinistrament, el dia que el gos no sent el xiulet no fa ni cas. Si el teu gos no ve quan el crides busca assessorament amb un bon professional de l’educació canina (com Lladruc! 😉 ) .
  5. Esprai eixordador: sí, sembla surrealista, però encara hi ha moltes persones que utilitzen una trompeta o un esprai eixordador per castigar el gos per comportar-se d’una manera determinada. Si el teu gos té problemes de comportament deixa de fer experiments i contacta amb un bon educador caní (altre cop, els millors són els de Lladruc! 😉 ) que t’ajudi. Honestament, et sortirà molt més barat i serà infinitament més efectiu.
  6. Joguines de làtex: aquest tipus de joguines solen ser originals (n’hi ha en forma de porc, d’hamburguesa o fins i tot de pollastre) però són poc duradores perquè la majoria estan buides per dins. Si vols una joguina resistent compra una pilota irrompible o un kong adequat a la mandíbula i la mida del teu gos.
  7. Apport: aquesta peça de fusta s’utilitza en I.P.O com a element per valorar l’habilitat del gos per buscar, subjectar i entregar al guia la peça, mai hauria de ser considerada una joguina perquè s’estella amb facilitat i pot comportar accidents. Si vols una joguina divertida i duradora pel teu gos llegeix l’apartat anterior.
  8. Osset amb bosses de les caques: posaria la mà al foc que qui va inventar aquest estri diabòlic no tenia gos. Les capses per guardar les bosses de les caques són un pes mort al final de la corretja que dificulten l’ensinistrament de l’exercici de caminar al costat del propietari, si el gos les llepa es pot lesionar la llengua perquè la majoria tenen les vores de plàstic mal polides i, per si fos poc, les bosses que poden contenir a l’interior són tan fines i tan petites que et poden deixar un bonic regal a la mà. De veritat: tant costa portar un parell de bosses a la butxaca o lligades a la mateixa corretja? (Les de la fruiteria són perfectes!).
  9. Cotxet per a gossos: que ningú em malinterpreti, no em refereixo a les cadires ortopèdiques per a gossos sinó als estris que s’utilitzen per als nadons i que algun visionari va adaptar als gossos de companyia. Un gos no hauria de passejar permanentment dins un cotxet per a gossos, un gos ha de poder trepitjar la gespa, olorar els rastres d’altres animals, exercitar la seva musculatura a l’aire lliure i s’ha de poder embrutir, rebolcar i, en definitiva, comportar com un gos, no com una “nadonet”. Si no pots respectar què és “ser gos” no el tinguis.
  10. Ambientadors que s’endollen a la corrent elèctrica: per desgràcia conec força gossos que s’han intoxicat llepant, mossegant o inhalant aquests ambientadors. Si et costa mantenir les males olors controlades pots posar testos amb plantes aromàtiques com l’espígol o el romaní a prop de la zona que el gos utilitzi més o penjar sacs de ràfia amb plantes aromàtiques a dins. Si no hi ha més remei que utilitzar un ambientador industrial, tria’l d’aerosol.

Espero que us hagi agradat i, com us dic sempre, si teniu algun dubte caní poseu-vos en contacte amb Lladruc!
Roser Feliu.

Nous cursos Lladruc al Gener a Girona i a… BARCELONA!

Bon dia! Avui toca presentar els nous cursos “Tinc un gos… i ara què?: Curs d’educació canina i coneixements veterinaris” de Lladruc pel mes de Gener.

A Peralada ja són un clàssic i és que farem… la 36a edició!

Ed. 36. Gener 2018nadal.jpg

Ara per ara, només hi ha dues places disponibles per l’edició gironina així que, si t’interessa, afanya’t i apunta’t ràpid escrivint un mail a info@lladruc.com

I, per primera vegada a Molins de Rei (Barcelona), la 37 edició!

Ed. 37. Gener 2018nadal - Molins.jpg

Com ja hem explicat en altres posts, els cursos són teòrics i pràctics, estan impartits per un doctor en veterinària o una doctoranda en veterinària i una educadora canina i ofereixen una bona base de coneixements intensa i sòlida per poder gaudir més de la relació amb els gossos.

Per qualsevol dubte et pots posar en contacte amb nosaltres per telèfon 636385174, email info@lladruc.com o a través de les nostres xarxes socials: facebook, instagram, twitter…

Esperem veure’t ben aviat!
Roser Feliu.

%d bloggers like this: