Lladruc us desitja un Feliç Sant Jordi!

La Cendra, relacions públiques “sènior” de Lladruc, us desitja un FELIÇ SANT JORDI des de El Turó de Peralada, http://www.elturodeperalada.com, el millor allotjament dog-friendly que podeu trobar! 🙂

 

st jordi cendra

Anuncis

Entrevista al “Té de tot” sobre gossos de teràpia!

Com ja sabeu, des de fa més d’un any, a Lladruc (www.lladruc.com) tenim en marxa dos programes de teràpies assistides amb gossos: les tardes de dimarts a la residència de gent gran de Palau (Girona) i els matins de divendres a l’Escola Mas Masó (Salt).

L’equip de televisió de Girona se’n va assabentar i dijous em va fer una entrevista on no va voler faltar la Labrador Retriever Nit! Ho podeu veure a partir del minut 17 aquí:

Entrevista teràpies amb gossos Lladruc TDT

Espero que us agradi!
Roser Feliu.

Les 10 pitjors compres que pots fer al teu gos (i les alternatives!)

La Cendra us mostra la corretja que mai heu de comprar!

La Cendra us mostra la corretja que mai heu de comprar!

Siguem sincers: t’estimes amb bogeria el teu gos i li compres tot allò que necessita. El que passa és que, moltes vegades, acabes reunint a casa estris canins que a nosaltres, els educadors canins professionals, ens deixen amb la boca oberta. Al llarg de gairebé deu anys de Lladruc, he trobat tota mena d’invents inútils, caríssims i totalment prescindibles, que he reunit en forma de decàleg:

  1. Corretja extensible: de totes les compres que pots fer la pitjor és la corretja extensible, també anomenada retràctil o pel nom de la marca més coneguda que les comercialitza, “Flexi”. Les corretges extensibles són famoses per provocar lesions cervicals als gossos de propietaris fumadors, atabalats o simplement poc curosos, caigudes en passos de zebra i cremades a les mans dels soferts passejadors que només volen oferir un xic més de llibertat al seu animal. En alguns casos, han arribat a produir, fins i tot, amputacions d’algunes falanges. Fes-me cas, si de veritat vols que el teu gos pugui fer exercici mentre el dus lligat utilitza una corda d’ensinistrament de deu metres de nylon amb goma entreteixida, et facilitarà el passeig i no serà perillosa per cap del dos.
  2. Corretja de corda: les corretges de cotó són famoses per ser altament abrasives i per ser molt pesades quan es mullen i fàcils de trencar amb una sola mossegada. Si vols una corretja resistent, compra-la de pell o de nylon amb goma entreteixida.
  3. Collar controlador de cap: també anomenat Halti o Gentle Leader en honor als seus fabricants. Aquest enginy permet controlar a la perfecció al gos fent-li girar el cap i es presenta com l’ajuda definitiva perquè deixi d’estirar o saltar com un cavall pura raça àrab desbocat. La veritat, però, és que aquest tipus de collar no són recomanables per a gossos amb problemes de por perquè, al desviar la seva atenció, moltes vegades fa que augmenti la seva reacció. Tampoc són útils per a aquells propietaris acostumats a fer estrebades constants als seus gossos ja que poden produir lesions de la columna, sobretot rotacions i fuetades cervicals. Si vols que el teu gos no t’estiri mentre passeges educa’l (a Lladruc! 😉 ) o, si et falta paciència, fes servir un arnès anti-estrebada.
  4. Xiulet d’ultrasons: fa un temps es van posar de moda els xiulets d’ultrasons, audibles només per l’oïda canina perquè asseguraven que “el gos ho sentia millor”. La veritat, però, és que resulten molt molestos per a la seva oïda i moltes vegades el gos no ve per una bona associació entre el xiulet i la recompensa posterior sinó per evitar el dolor. A més a més, si no es fa un bon ensinistrament, el dia que el gos no sent el xiulet no fa ni cas. Si el teu gos no ve quan el crides busca assessorament amb un bon professional de l’educació canina (com Lladruc! 😉 ) .
  5. Esprai eixordador: sí, sembla surrealista, però encara hi ha moltes persones que utilitzen una trompeta o un esprai eixordador per castigar el gos per comportar-se d’una manera determinada. Si el teu gos té problemes de comportament deixa de fer experiments i contacta amb un bon educador caní (altre cop, els millors són els de Lladruc! 😉 ) que t’ajudi. Honestament, et sortirà molt més barat i serà infinitament més efectiu.
  6. Joguines de làtex: aquest tipus de joguines solen ser originals (n’hi ha en forma de porc, d’hamburguesa o fins i tot de pollastre) però són poc duradores perquè la majoria estan buides per dins. Si vols una joguina resistent compra una pilota irrompible o un kong adequat a la mandíbula i la mida del teu gos.
  7. Apport: aquesta peça de fusta s’utilitza en I.P.O com a element per valorar l’habilitat del gos per buscar, subjectar i entregar al guia la peça, mai hauria de ser considerada una joguina perquè s’estella amb facilitat i pot comportar accidents. Si vols una joguina divertida i duradora pel teu gos llegeix l’apartat anterior.
  8. Osset amb bosses de les caques: posaria la mà al foc que qui va inventar aquest estri diabòlic no tenia gos. Les capses per guardar les bosses de les caques són un pes mort al final de la corretja que dificulten l’ensinistrament de l’exercici de caminar al costat del propietari, si el gos les llepa es pot lesionar la llengua perquè la majoria tenen les vores de plàstic mal polides i, per si fos poc, les bosses que poden contenir a l’interior són tan fines i tan petites que et poden deixar un bonic regal a la mà. De veritat: tant costa portar un parell de bosses a la butxaca o lligades a la mateixa corretja? (Les de la fruiteria són perfectes!).
  9. Cotxet per a gossos: que ningú em malinterpreti, no em refereixo a les cadires ortopèdiques per a gossos sinó als estris que s’utilitzen per als nadons i que algun visionari va adaptar als gossos de companyia. Un gos no hauria de passejar permanentment dins un cotxet per a gossos, un gos ha de poder trepitjar la gespa, olorar els rastres d’altres animals, exercitar la seva musculatura a l’aire lliure i s’ha de poder embrutir, rebolcar i, en definitiva, comportar com un gos, no com una “nadonet”. Si no pots respectar què és “ser gos” no el tinguis.
  10. Ambientadors que s’endollen a la corrent elèctrica: per desgràcia conec força gossos que s’han intoxicat llepant, mossegant o inhalant aquests ambientadors. Si et costa mantenir les males olors controlades pots posar testos amb plantes aromàtiques com l’espígol o el romaní a prop de la zona que el gos utilitzi més o penjar sacs de ràfia amb plantes aromàtiques a dins. Si no hi ha més remei que utilitzar un ambientador industrial, tria’l d’aerosol.

Espero que us hagi agradat i, com us dic sempre, si teniu algun dubte caní poseu-vos en contacte amb Lladruc!
Roser Feliu.

Nous cursos Lladruc al Gener a Girona i a… BARCELONA!

Bon dia! Avui toca presentar els nous cursos “Tinc un gos… i ara què?: Curs d’educació canina i coneixements veterinaris” de Lladruc pel mes de Gener.

A Peralada ja són un clàssic i és que farem… la 36a edició!

Ed. 36. Gener 2018nadal.jpg

Ara per ara, només hi ha dues places disponibles per l’edició gironina així que, si t’interessa, afanya’t i apunta’t ràpid escrivint un mail a info@lladruc.com

I, per primera vegada a Molins de Rei (Barcelona), la 37 edició!

Ed. 37. Gener 2018nadal - Molins.jpg

Com ja hem explicat en altres posts, els cursos són teòrics i pràctics, estan impartits per un doctor en veterinària o una doctoranda en veterinària i una educadora canina i ofereixen una bona base de coneixements intensa i sòlida per poder gaudir més de la relació amb els gossos.

Per qualsevol dubte et pots posar en contacte amb nosaltres per telèfon 636385174, email info@lladruc.com o a través de les nostres xarxes socials: facebook, instagram, twitter…

Esperem veure’t ben aviat!
Roser Feliu.

“Black Friday” i la “Síndrome del gos negre”. Per què els gossos negres són els menys adoptats?

Bond, Pastor Alemany negre de Lladruc. Un dels gossos que pateixen la "síndrome del gos negre" però què voleu que us digui, per mi és el gos més bonic del món!

En Bond, Pastor Alemany negre de Lladruc. A vegades li toca patir la “síndrome del gos negre” però… què voleu que us digui, per mi és el gos més bonic del món! 😉

Demà comença el “Black Friday” i vull aprofitar l’avinentesa del “Divendres negre” per parlar-vos d’una realitat que potser molts no coneixeu: el rebuig que, massa sovint, pateixen els gossos de color negre.

Som “racistes”? 

Diversos estudis demostren que els gossos negres són els menys adoptats a les gosseres i també que el públic en general té dues vegades més possibilitats de triar acariciar un gos de tons clars que un de color negre.

Jo mateixa ho he pogut comprovar. Si vaig passejant a la vegada la Burka, Pastor alemany de color negre i marró clar i en Bond, Pastor alemany completament negre, sé que tothom la saludarà abans a ella. Mentrestant, el pobre Bond haurà d’esperar pacientment assegut (tal com li he ensenyat per no provocar cap mena de mínima incomoditat en el personal), que jo respongui preguntes com “El negre no fa res?” o “Ai, no hauria de portar morrió, aquest?”. El pitjor de tot és que, mentre ho pregunten, molts ja estan abraçant, rebregant o fins i tot fent fotos a la intensa i enèrgica Burka, sense haver-me preguntat si la podien tocar!

L’altre exemple de la meva vida diària potser encara és més trist. Cada dimarts la Nit, una Labrador Retriever completament negra, i jo, anem a fer sessions de teràpia assistida amb gossos a la “Residència de gent gran de Palau” de Girona, entitat de la Generalitat de Catalunya. En un parell d’ocasions ens hem hagut de sentir a dir comentaris desafortunats com “Uff, aquest gos NEGRE per estar amb avis?” o “Els Labradors com  l’Scottex són més afectuosos, aquest fan POR!”. I, perquè negar-ho, em sap greu perquè us puc assegurar que la Nit és la gossa més dolça, tranquil·la i educada que he conegut mai.

La Nit és una gossa de teràpia educada per Lladruc que cada dimarts fa feliços els avis de Palau. I sabeu què? És negra! :)

La Nit és una gossa de teràpia educada per Lladruc que cada dimarts fa feliços els avis de Palau. I sabeu què? És negra! 🙂

I per què agraden més els gossos clars que els gossos negres?

El fenomen (si és que el puc anomenar així) m’inquieta i hi he intentat buscar-hi diverses explicacions:

  • Imatge “repressiva”: molts gossos seleccionats històricament per a treballs de protecció o vigilància (els erròniament anomenats “gossos d’atac”) són de colors foscos per ser més efectius en tasques de patrullatge, on els colors blancs i cremosos permeten una millor apreciació de l’animal i, per tant, generen un desavantatg tàctic. A la llarga, en l’ideari popular el “gos negre = gos dolent” per desgràcia, ha perdurat.
  • Supersticions: el color negre, per pura i simple estupidesa humana, sempre s’ha associat amb diverses supersticions. Alguns encara creuen que si se’t creua un gat negre per davant tindràs un mal dia, i moltes associacions protectores fan una vigilància especial per no entregar en adopció gats negres abans de Halloween per por que els utilitzin per rituals de màgia negra. En el mateix sentit, sabeu que els cavalls negres antigament es feien servir per estirar els carruatges dels morts? Això va estar a punt de provocar que algunes races amb aquesta capa s’extingissin.
  • Què sentim en percebre el color negre?. Us recomano fervorosament un llibre absolutament genial que explica un món tan aparentment simple com els dels colors, “La psicologia del color: cómo actúan los colores sobre los sentimientos y la razón”. En el capítol dedicat al negre podem llegir que, tot i que un 30% de les persones relaciona el color negre amb l’elegància, un 52% ho fa respecte a “allò brut i dolent”. Per la nostra cultura, l’estrany de la família és “l’ovella negra”, qui és un pessimista “ho veu tot negre” o qui explica acudits de mal gust té un “humor negre”.
  • Expressivitat: molts diuen que els gossos negres són més inexpressius. En un Labrador de color crema, per exemple, els ulls, normalment d’un color més clar que els seus germans de color negre, ressalten sobre tot el rostre, donant peu a una “expressió adorable” que ha servit, en publicitat, per fer-te pagar dues vegades més per un paper de W.C d’una marca concreta o vendre’t una assegurança més cara. En els gossos negres, les faccions queden més difuminades i per algunes persones el moviment dels ulls, del musell o de les orelles pot ser més difícil de veure, donant lloc a la creença que “són menys inexpressius” quan, en realitat, hauríem de dir “no puc reconèixer tan bé la seva expressivitat”.
  • Menys fotogènics: quants de vosaltres no heu buscat fotografies de web de gossos  en adopció abans de triar-ne un? Els gossos negres sempre són més complicats de fotografiar i, per tant, les seves fotos, especialment si estan fetes amb mòbils i d’una manera amateur, poden ser menys boniques que la d’altres gossos de tons més clars, dificultant-ne la difusió. Fred Levy, un fotògraf professional propietari de dos gossos negres adoptats, va intentar donar visibilitat a aquests gossos mitjançant el seu projecte “The Black Dogs Project” que s’ha convertit en un èxit mundial, mireu! https://caninenoir.tumblr.com/

En definitiva, els gossos negres són els grans perjudicats als centres d’acollida, les gosseres municipals, les associacions protectores i la vida real. Només hi ha una excepció i és el treball policial on, en una cadellada de Pastor alemany, els gossos negres poden ser més cotitzats que els seus germans d’altres colors. Sabeu perquè la majoria de cossos policials americans prefereix gossos negres? No és només per la imatge repressiva que us comentava, en la meva visita a la Police K9 Unit de Los Angeles fa dos anys em van explicar que la majoria d’uniformes i que la majoria de gossos són negres i així… no es veu el pèl!

Si us plau, no sigueu “racistes”; si a la residència d’avis us visita una gossa de teràpia educada per Lladruc doneu-li molts premis saludables, i si veieu en Bond, el Pastor alemany negre de Lladruc, abraceu-lo!

Però sobretot m’agradaria que en una societat moguda pel Black Friday, els “likes” de les xarxes socials i l’imatge, deixéssim de banda l’embolcall i ens centréssim en el que és real i és que hi ha molts gossos que, sota el pèl negre que els fa invisibles, estan desitjant trobar algú que els cuidi i els estimi com es mereixen.

Roser Feliu.

Xerrades de formació per a propietaris responsables per a l’Ajuntament de Girona by Lladruc

xerrada cc santa eugènia normativa canina

La convivència entre els gossos, els seus propietaris i la resta de ciutadans a vegades genera alguns problemes: excrements sense recollir contaminant places, carrers i fins i tot jocs infantils, pixades a les façanes de botigues i llars, gossos deslligats que espanten els ciclistes i corredors, gossos perduts o extraviats perquè no estan correctament microxipats ni censats, gossos categoritzats com a potencialment perillosos passejant sense morrió i amb una corretja Flexi, etc. En molts casos, aquests problemes de civisme no es produeixen per mala fe del propietari sinó, simplement, per desconeixement. Per això, aquesta setmana els de Lladruc hem ofert tres xerrades de formació per a propietaris responsables englobades dins la magnífica campanya de tinença cívica i responsable de gossos “En Zívic a Girona” impulsada per l’Ajuntament de Girona.

El dimarts 26 de setembre el doctor en veterinària Emili Barba i una servidora, Roser Feliu, vam oferir una xerrada sobre salut canina al centre cívic Barri Vell- Mercadal. Els assistents van poder aprendre tècniques de primers auxilis, quines són les malalties més freqüents, reconèixer les urgències veterinàries més freqüents i, també, perquè és tan important recollir els excrements i diluir les miccions dels nostres gossos com a mesura de salut pública.

cartell salut ajuntament girona.jpg

El dimecres 27 de setembre una servidora va fer una xerrada sobre educació canina al centre cívic Pla de Palau (biblioteca Ernest Lluch) on vaig explicar quins són els problemes de comportament més habituals i com solucionar-los, com millorar de manera amena però fiable l’obediència dels nostres gossos i vaig resoldre tots els dubtes dels assistents.

cartell educació canina ajuntament de girona

El dijous 28 de setembre la ubicació escollida va ser el centre cívic Santa Eugènia, on tant l’Emili com jo vam parlar de totes les obligacions legals que hem de tenir en compte els propietaris de gossos: microxipar, censar i col·locar una placa identificativa al collar del gos, què és la cartilla de vacunes i el passaport, quina és la normativa vigent a Girona sobre gossos i vam fer una menció especial a tot allò que afecta els anomenats “gossos potencialment perillosos”.

cartell normativa

Resumint: creiem que fa temps que la ciutadania reclama una formació concreta però de qualitat per a propietaris de gossos responsables i ens ha fet molt feliç que l’Ajuntament de Girona comptés amb Lladruc! Moltes gràcies a tots els assistents, esperem tornar-vos a veure en les properes formacions!

Roser Feliu.

Gossos i casaments by Lladruc a TV3!

Gravació TV3 .jpg

Com ja us vaig explicar en el post anterior, a Lladruc.com oferim un servei de preparació, ensinistrament, higiene i transport dels gossos pel casament o per les celebracions dels seus propietaris.

Pots conèixer millor el nostre innovador servei, únic en tot l’Estat espanyol,  CLICANT AQUÍ i veuràs el reportatge que va sortir ahir al programa “A tota pantalla” de TV3.

Moltes gràcies pel vostre interès!
Roser.

 

Gossos als casaments? Lladruc altre cop a TV3!

Syracasament

Com ja sabeu, fa uns mesos que oferim un servei de “gossos als casaments”. Els gossos han passat de ser uns simples “animals” relegats a l’exterior de la casa a ser autèntics membres de la família. Per això, cada vegada més parelles volen que siguin els protagonistes o, com a mínim, partícips del seu gran dia.

Amb aquesta finalitat, a Lladruc ensinistrem els gossos perquè duguin, enganxats al collar o subjectant una petita caixeta, els anells del casament i, mitjançant un arnès especial i una GoPro, puguin filmar el gran dia des d’una “perspectiva canina”. Més enllà d’això, a Lladruc fem el que calgui per tal que els nuvis només gaudeixin del seu gos en aquesta data tan important: el banyem, li posem la decoració triada pels seus propietaris (llaços, collars, guinardes de flors…) i el portem en el nostre vehicle homologat fins al lloc de la cerimònia, on estem pendents que tot l’ensinistrament previ vagi sobre rodes. Un cop ha acabat el moment clau i el gos ha participat en el reportatge fotogràfic i/o videogràfic , el retornem a casa els nuvis o al lloc acordat i li donem un bon premi 🙂

Es tracta d’un servei pioner a l’Estat Espanyol i TV3 ha volgut ser la primera televisió en tenir-ne l’exclusiva. Per això, el passat dimarts dia 5 de setembre un equip de la televisió catalana va venir al Turó de Peralada http://www.elturodeperalada.com a fer la gravació. La Pam, una cadelleta de dos mesos i mig, va ser la principal protagonista, acompanyada, òbviament, dels seus propietaris, en Jaume i la Natàlia. De seguida que s’hagi emès el reportatge, previst pel proper dijous 14 de setembre a partir de les 11h, us el penjarem en el blog de Lladruc.

21390279_10154665440071402_678044029_o

Mentrestant… us caseu i voleu saber més detalls d’aquest servei? Escriviu-nos a info@lladruc.com o truqueu-nos al 636385174!

Roser Feliu.

Nou curs by Lladruc al setembre!

Ed 34. setembre 2017

Per sort o per desgràcia, l’estiu ja s’acaba i des de Lladruc tornem a oferir el nostre curs estrella, el “Tinc un gos, i ara què? Curs d’educació canina i coneixements veterinaris”. El curs, teòric i pràctic i amb una durada total de 12 hores repartides en tres matins de diumenge, està impartit per l’Emili Barba (Doctor en veterinària) i per una servidora, Roser Feliu, i es fa en grup reduïts per tal que tothom n’aprofiti bé el contingut.

El preu per inscripció canina és de 150 euros perquè podeu venir tota la família i, a més, us incloem l’esmorzar i tots els materials del curs 🙂

Per qualsevol dubte o per formalitzar l’inscripció, ens podeu escriure a lladruc@hotmail.com o trucar-nos al 636385174.

Fins ben aviat!
Roser

 

La “maleta” del teu gos!

DSC_1439.JPG

Potser ets un dels afortunats que ja ha començat les vacances. O potser ets un valent autònom com nosaltres, els de Lladruc, que en fem molt poques. Sigui com sigui, crec que val la pena tenir clar què hem de dur a la “maleta” del nostre gos, per anar d’excursió de cap de setmana o per uns dies fora de casa.

PASSEJOS:

– Collar i/o arnès i corretja habitual.
– Collar i/o arnès i corretja de recanvi.
– Corda de 5 metres per passejar tranquil·lament en una zona perillosa o tenir controlada una gossa en zel.
– Morrió tipus “Baskerville” (no de tela, que impedeix a l’animal beure, menjar, badallar…).

MENJAR I BEURE:

– Bosses amb la ració diària de pinso i dues de recanvi per cada dos dies de viatge.
-Garrafa de 8 litres d’aigua embotellada o d’aigua de casa (per evitar problemes gastrointestinals).
– Plats.
– Abeurador plegable tipus ampolla o tipus “origami” de plàstic.
– Premis habituals (millor tipus galetes o barretes que es conserven millor).

JOCS, ENTRETENIMENT I DESCANS

– Pilota irrompible.
– Frisbees.
– Kongs.
– Llitet habitual.

LEGISLACIÓ

– Cartilla de vacunes, passaport i fotocòpia en color de les dues coses (podem dur-ho a sobre i deixar els originals a l’allotjament o en el cotxe) en una carpeta impermeable.
– Si vas a l’estranger, certificat de bona salut en anglès o l’idioma del país signat pel teu veterinari i la corresponent fotocòpia en color.
– És IMPORTANTÍSSIM informar-se amb una antelació suficient dels requeriments específics per a cada país (quarantenes, serologies obligatòries, tractaments profilàctics concrets, etc.).

SALUT I EMERGÈNCIES

– Llistat amb les dades i les coordenades GPS dels veterinaris 24 hores més pròxims a la zona de pas o d’estada.
– Medicació o suplements que prengui el gos de manera habitual.
– Farmaciola canina completa, mira el POST FARMACIOLA CANINA !
– Manta plegable de primers auxilis.

HIGIENE

Partint de la base que el gos està correctament desparasitat internament i externament i es troba en bon estat de salut, ens caldrà:

– Tovallola.
– Tovalloletes humides tipus paper W.C (no infantils que porten olis hidratants que poden causar problemes a la pell i al pèl dels animals).
– Bosses per recollir les caques.
-Repel·lent antiparasitari de citronella (sobretot si anem a zones d’aiguamolls o muntanya).
– Transportí (si viatgem en avió ha de ser homologat per la I.A.T.A).
– Ventilador portàtil pel transportí.
– Funda impermeable pel cotxe.
– 2 baietes súper absorbents (tipus Vileda).
– 1 esprai desinfectant amb pistola (tipus Sanytol).
– Raspall, carda o pinta habitual.

Resumint, la recepta és fàcil: aplicar sentit comú i endur-vos-en el que normalment feu servir i allò que us seria necessari en cas que alguna cosa no acabés d’anar bé.

Bona escapada! 😉
Roser Feliu.

La magnífica foto d’en Bond, gos detector de Lladruc en formació, és de la Kris Moes, moltes gràcies!

P.D. Com ja us he dit moltes vegades, a Lladruc no ens enduem cap mena de comissió per publicitar cap marca, només les anomeno perquè serveixin de referència. Sóc una educadora canina professional i una propietària mig paranoica pel benestar dels nostres gossos, no una blogger de moda! 😉

%d bloggers like this: