El cop de calor: quan la vida del teu gos penja d’un fil per un descuit!

36259859_10155293325211402_2486420373688549376_nEn Bond, pastor alemany de Lladruc, gaudint de la piscina. Tot sigui per evitar un cop de calor! 😉

Nosaltres, els humans, som capaços de reduir la nostra temperatura corporal mitjançant la suor. Els gossos, en canvi, només transpiren molt deficientment per les glàndules sudorípares dels coixinets de les potes. El seu sistema de refrigeració, verdaderament pèssim, es redueix a:

  1. El panteix (en castellà “jadeo”). És a dir, el gos excreta aire calent i n’intenta aconseguir de més fresc.
  2. La conducció amb una superfície més fresca. El gos s’estira amb la panxa a terra per tenir una àmplia superfície de contacte que li permeti excretar la màxima quantitat de calor.

Quines són les races més predisposades a patir un cop de calor?

Qualsevol gos, especialment si és un cadell, és vell o està malalt, pot patir un cop de calor però les races anomenades braquicèfales (el que es coneixen vulgarment com a “races xates”), com els bulldogs, bòxers, carlinos… tenen més dificultats per respirar i això comporta que siguin més propensos a patir-los.

Quines són les situacions més habituals en les quals es pot produir un cop de calor?

  • El gos s’ha quedat sol dins el cotxe.
  • El gos viatja en un sistema de transport sense control constant (bodega dels avions o transport en camions no isotèrmics).
  • El gos viu en una terrassa o un balcó sense protecció (teulat, tendal, malla d’ombreig), especialment si a la vora hi ha el sistema d’evacuació de l’aire calent d’un aparell d’aire condicionat (típic de moltes ciutats).
  • El gos fa un exercici físic intens en condicions ambientals de calor i humitat.
  • El gos està oblidat en un espai petit i mal ventilat, com una cabina d’assecatge d’una perruqueria canina.

Com podem prevenir el cop de calor?

  • Fent que el nostre gos mantingui un bon nivell d’hidratació constant. L’animal sempre ha de poder disposar d’aigua fresca i neta i, si està treballant, convé parar-nos i obligar-lo a hidratar-se sovint.
  • Oferint-li ombres i llocs arrecerats, on realment pugui estar fresc.
  • Evitant fer exercici físic en hores de molta calor.

Quins són els símptomes del cop de calor?

  • Temperatura corporal per sobre els 42ªC.
  • Panteix.
  • Astènia (falta de força).
  • Dificultats respiratòries.
  • Tremolors.
  • Vòmits.
  • Convulsions.
  • Desorientació.
  • Dificultats per a mantenir l’equilibri.
  • Cianosi (falta d’oxigenació de la sang que provoca un color blavós de les mucoses).
  • Augment del ritme cardíac.
  • Etc.!

Què cal fer si creiem que el nostre gos pateix un cop de calor?

Convé anar volant al veterinari per tal que l’intenti estabilitzar i comprovi l’abast dels danys. Mentrestant, podem procurar rebaixar la temperatura corporal movent el gos a un indret més fresc fins que vingui el veterinari refrescant-lo amb l’aplicació de compreses humides (no fredes ni congelades) però convé deixar-ho de fer-ho quan la seva temperatura arribi als 39,5ªC perquè, si baixa més, es pot produir una hipotèrmia i posar en risc la seva vida. Si som nosaltres els que ens hem de desplaçar a la clínica veterinària d’urgències ho hem de fer amb rapidesa i procurant que la temperatura en el cotxe sigui l’adequada.

Per últim, és molt important no submergir el gos en una banyera amb gel o tirar-lo en un pou fred o similar perquè el contrast tèrmic li podria causar un xoc i, fins i tot, la mort al cap de pocs minuts o provocar-li lesions internes greus.

Realment, tan greu és un cop de calor?

Lamentablement, cada any moren, arreu del món, milers de gossos per culpa dels cops de calor. Entre ells, trobem no només les races braquicèfales sinó també gossos de treball (gossos detectors, de rescat, de vigilància…) tan entusiastes que els seus guies no saben parar-los quan la seva temperatura corporal augmenta perillosament però qualsevol gos pot ser susceptible de patir un cop de calor.

Si encara no he aconseguit mentalitzar-te de la gravetat del problema pots mirar AQUEST VÍDEO. Aviso que et posarà els pèls de punta perquè aquest bòxer deixat en el maleter d’un cotxe aparcat a l’Ikea de Barakaldo en ple mes de febrer (sí, sí, en el país basc a l’hivern!), va morir davant l’estupefacció dels seus propietaris que, lamentablement, quan van anar al veterinari ja va ser massa tard.

NOTA IMPORTANT!

Tingues en compte que aquest és només un “post recomanació” i és el teu veterinari qui coneix millor el teu gos i a qui has de demanar sempre consell sobre la salut del teu animal. Si en aquest moment sospites que el teu gos pugui estar patint un cop de calor deixa de llegir immediatament aquest post i truca ARA MATEIX al mòbil d’urgències del teu veterinari!

Anuncis

Qui són en Nemo i en Popeye? Quina vinculació tenen amb la guàrdia urbana de Figueres? I amb Lladruc?

PHOTO-2019-05-29-19-43-46 (4)

Hola!

Saps qui són en Nemo i en Popeye? Quina relació tenen amb la guàrdia urbana de Figueres? I amb el servei d’educació canina Lladruc? Descobreix-ho a l’últim reportatge televisiu que ens han fet CLICANT AQUÍ! 

Espero que t’agradi! 😉
Roser.

Quins són els deu errors més freqüents quan juguem amb el nostre gos?

 

DSCN0212Una servidora jugant amb en Connor, un dels Pastors alemanys de treball de Lladruc. 

A Lladruc donem molta importància en el joc amb el gos. Jugar de manera positiva, constructiva i estructurada no només promou la realització d’exercici físic i ajuda a reforçar el vincle entre el gos i el guia sinó que també és una eina fantàstica per treballar certes ordres d’obediència o d’habilitats avançades. Els gossos detectors de Lladruc, per exemple, aprenen a buscar explosius o drogues a canvi d’una estona de joc amb el mossegador o la pilota!

Durant més de deu anys de servei d’ensinistrament caní a Lladruc, he recopilat els deu errors més habituals que solen fer els propietaris:

  1. Utilitzar joguines inadequades. Com ja us vaig explicar en aquest post sobre les pilotes , la utilització de joguines inadequades pot desgastar les dents de l’animal, provocar trencament de peces dentals i fins i tot l’asfíxia! Una joguina adequada a la mida, edat i mandíbula del nostre gos és una garantia de salut!
  2. No fer exercicis d’escalfament previs al joc intens. Si sou amants de l’esport us adonareu que els professionals mai comencen a entrenar o competir just després de baixar de cotxe, tots realitzen exercicis d’escalfament previs per millorar la flexibilitat, augmentar la capacitat de moviment de les articulacions i prevenir lesions. Molts propietaris, en canvi, passen de dur el gos lligat amb una corretja curta a tirar-los com posseïts (i ben lluny!) una pilota darrere l’altra fins que el gos acaba extenuat.
  3. No tenir en compte una bona posició anatòmica de la columna vertebral de l’animal durant el joc. Seguint el fil del punt anterior, si no fem exercicis previs d’escalfament del nostre animal pot augmentar el risc de lesions però també pot fer-ho forçar-lo a fer moviments antinaturals. A molts propietaris, sobretot els de gossos de presa, els agrada que el gos es quedi “penjat” del mossegador i llavors fer-lo rodar o girar com una sénia. Rotar les cervicals en girs pronunciats o fer que la columna vertebral de l’animal es retorci mentre realitza salts i piruetes impossibles pot tenir conseqüències nefastes. El joc sempre hauria de ser en una posició còmoda per l’animal i, si tirem una pilota, sempre ha de ser de manera que la columna vertebral de l’animal quedi alineada amb la trajectòria que seguirà la joguina, mai forçar-lo a realitzar una rotació de cervicals per agafar-la.
  4. Jugar amb una sola joguina amb un grup de gossos nombrós, sobretot si n’hi ha algun amb una tendència clara a mostrar una agressivitat per la possessió de recursos. Un grup de quinze gossos jugant darrere una sola pilota pot oferir una estampa preciosament bucòlica però també pot ser la guspira perfecta per una baralla múltiple. Si realment sents que un grup de gossos no en fa prou interactuant entre ells, pots optar per no provocar la competició mitjançant un joc d’olfacte apte per a gossos de totes les edats i condicions físiques.
  5. Premiar la sobreexcitació. Molts propietaris creuen que tirar una pilota darrere l’altra ajuda a “cansar” el gos però, en realitat, el que fa és afavorir que el gos estigui sobreestimulat i sobreexcitat i que, de mica en mica, es torni obsessiu per la pilota de manera que deixi de banda comportaments naturals com olorar, interactuar amb altres gossos, explorar nous terrenys… per perseguir incansablement una pilota. En races molt actives i a la vegada molt sensibles, com el Border Collie o el Pastor Belga Malinois, és especialment exagerat i molts propietaris acaben constatant que cada vegada han d’estar més estona jugant per aconseguir cansar el gos com abans i que, aquest paradoxalment, cada vegada té un comportament pitjor.
  6. No treballar correctament l’ordre de “deixa” i “juga”. Jugar amb un gos que no sap deixar anar la joguina quan li demanem és perillós però també avorrit. Per això, des de Lladruc ensenyem als nostres clients la importància d’ensenyar bé les ordres de “juga” i “deixa”, si pot ser des de cadells. Per ensenyar l’ordre de “juga” movem la joguina de costat a costat fent petites exclamacions que resultin motivadores per l’animal, quan el gos agafa finalment la joguina el felicitem efusivament, tot ensenyant-li que estem orgullosos que l’hagi aconseguit però no amb un ànim directe de treure-li. Per fer-ho, agafarem la joguina i la deixarem ben quieta, de manera que pel joc acabi essent poc estimulant, mentre diem “deixa” i, quan ho faci, li tornarem a donar l’ordre de “juga”. A poc a poc, l’animal entendrà que “juga” és moviment i diversió i “deixa” l’acció necessària per aconseguir-ho.
  7. Lluitar “cos a cos” amb el gos. Molts propietaris, sobretot els de cadells, es queixen que els seus gossos els mosseguen mentre juguen i, tristament, en un percentatge molt alt es deu al fet que les persones juguen “cos a cos” amb l’animal. Per a nosaltres, jugar a rebolcar-se amb el gos, a mossegar-li les orelles o a estirar-li la cua no és ètic ni tolerable i la “mala” reacció del gos és totalment legítima. Si vols jugar amb el gos, fes-ho amb les joguines adequades, mai deixant-te mossegar i establint límits clars tant pel gos com pels nens, adolescents i adults torrapipes (permeteu-m’ho!) de què es permet i què no. Si et sembla exagerat, pregunta’t quants gossos són eutanasiats, cada any, per culpa d’un mal maneig que acaba derivant en una agressivitat mal controlada perquè “el gos només em mossega quan juguem”.
  8. Perseguir el gos mentre porta la joguina a la boca. Si vols que el teu gos vingui quan el cridis fins i tot quan té el seu preuat tresor en forma de joguina a la boca, no el persegueixis ni intentis placar-lo. Durant l’estona de joc molts gossos no vénen quan se’ls crida perquè han entès que, si van cap a l’amo, aquest els traurà la pilota a la força i s’acabarà la diversió. Si el teu gos ve quan el crides amb la joguina a la boca, felicita’l molt i ofereix-li una altra joguina o un premi tot elogiant-lo.
  9. Enganyar el gos quan li tirem la pilota. Tu confiaries en algú que sistemàticament t’enganya? Llavors, perquè t’amagues la pilota a l’esquena o fas veure que li tires cap a la direcció contrària? Si tens la pilota a la mà i el gos la veu, tira-li, sense enganys ni trampes, se la mereix!
  10. I, finalment, no tenir en compte les necessitats específiques del gos. Ningú coneix el teu gos millor que tu i, si no el coneixes prou, és hora de treballar més el vincle. Adequa la intensitat, la duració i el tipus de joc segons l’edat, la maduresa, la mida, l’estat físic i les condicions de salut pròpies del teu animal i no forcis mai el joc, recorda que sempre ha de ser un moment agradable pel teu animal, mai una obligació, encara que sigui un gos detector d’explosius! 😉

Inscripcions obertes per l’últim curs Lladruc abans de l’estiu!

42 edició

Hola!

Avui toca penjar el cartell de la 42 edició del “Tinc un gos… i ara què? Curs d’educació canina i coneixements veterinaris” by Lladruc, l’últim de la temporada fins al setembre. No te’l pots perdre!

Si necessites més informació, ens pots escriure a lladruc@hotmail.com o trucar-nos al 636385174.

Moltes gràcies per seguir-nos!
Roser.

 

 

Feliç Sant Jordi!

La Cendra, relacions públiques sènior de Lladruc, i l’Oreo, gat de teràpia que ja vau conèixer en el post Benvingut, Oreo! , us desitgen un FELIÇ SANT JORDI!

 

57798712_10155876211346402_3601963860250066944_o

Inscripcions obertes pel nou curs Lladruc!

Hola!

Ja em perdonareu, però entre preparar els gossos de la unitat canina de la Guàrdia Urbana de Figueres, les múltiples activitats que fem de gossos de teràpia per a llars d’avis i escoles i el munt de clients habituals tinc el blog abandonat!

Per posar-hi remei (almenys fins que pugui escriure un post com cal), us penjo el cartell del pròxim curs d’educació canina i coneixements veterinaris més famós del món (riu, riu… que ja portem més de 40 edicions!).

Com sempre, per qualsevol cosa estem a la teva disposició en el 636385174 o per e-mail a lladruc@hotmail.com

Esperem comptar amb tu per aquesta edició!

Moltes gràcies per llegir-me!

Roser.

41 edició.jpg

 

 

Com ens “enganyen” les etiquetes del pinso per a gossos?

002
La Mina, pastor alemany de Lladruc, i el seu plat 🙂 

Com ja sabeu, fa uns mesos vam posar en pràctica el web http://www.buscadorcomidaparamascotas.com un web escrit i formulat per veterinaris, de qualitat i totalment independent sobre nutrició canina.

Un dels articles més llegits és el següent:

COM PODEM DETECTAR LA MALA PRAXIS DELS FABRICANTS DE PINSOS PER A GOSSOS EN L’ETIQUETA?  

Amb aquest article us ensenyarem a detectar les tres males pràctiques (potser no fraudulentes, però sí enganyoses) que utilitzen més sovint (tot i que per sort són una minoria) els fabricants de pinso:

Partir ingredients:

La normativa marca que els ingredients s’incorporin en l’etiqueta per ordre d’inclusió en pinso. És a dir, l’ingredient majoritari estarà al principi, el segon just després, etc. I això es fa amb la finalitat d’aportar una informació valuosa al consumidor, perquè puguin decidir lliurement què comprar segons quins ingredients porti i en quina proporció.

En aquest context, alguns fabricants han adquirit la pràctica de dividir els ingredients majoritaris en dues denominacions per a fer que un ingredient que està en menor proporció aparegui en primer lloc. Per exemple: Si un pinso té 50% de blat de moro i 30% de pollastre, pots trobar-te l’etiqueta següent: Pollastre (30%), blat de moro (25%), farina de blat de moro (25%)…. però en realitat, el blat de moro hauria d’anar davant perquè la farina és el mateix blat de moro que està mòlt!

Introduir ingredients de qualitat enmig dels additius:

Tornem a la normativa que estableix que els ingredients s’incorporen a l’etiqueta per ordre d’inclusió en el pinso.

De vegades es poden trobar etiquetes on s’incorpora algun o alguns ingredients atractius i desitjables (per exemple: pollastre, fruites o verdures) al final de les etiquetes, enmig de les vitamines i minerals (a vegades també introduïts amb “E-numero”). Això implica que la quantitat real de l’ingredient continguda en el pinso és molt petita (parlem de mg/kg de pinso, o sigui, bàsicament pols!). Aquesta quantitat, evidentment, no formarà una part prou important de la dieta com per a tenir-ho en compte. Així que no us enganyin, els ingredients principals de la dieta són els que s’inclouen al principi.

Utilitzar proteïnes d’origen animal de mala qualitat:

Una de les modes actuals del sector de menjar per a mascotes, i en concret dels gossos, és la utilització de la història evolutiva del gos com carnívor, menyspreant la introducció de fonts de proteïna vegetal. Aquí hi entra en joc el màrqueting, i la introducció de proteïnes vegetals és relativament comuna en altres marques comercials, perquè els gossos no són carnívors estrictes (al contrari que els gats).

Deixant-nos de filosofies o preferències, és cert que la proteïna de més valor biològic per a les mascotes és la d’origen animal i de qualitat (per ser més digestible i biodisponible, amb un perfil d’aminoàcids adequat). Però la proteïna d’origen vegetal, encara que es pugui haver de suplementar amb determinats aminoàcids per a satisfer els requeriments del teu gos o gat, pot ser més digestible i de millor qualitat que certes farines “dolentes” d’origen animal, excessivament processades o que inclouen subproductes de poca qualitat. Per tant, no et recomanem pinsos que l’etiqueta comenci per noms genèrics i de dubtosa qualitat com a “Farines de subproductes d’animals”; perquè tot i ser d’origen animal, un elevat contingut de proteïnes animals poc digestibles i de mala qualitat pot induir problemes gastrointestinals a curt termini i metabòlics a mig-llarg termini.

A vegades, la detecció d’aquestes pràctiques pot ser difícil si no estem entrenats a  llegir les etiquetes del pinso. Per això et recomanem que utilitzis el web http://www.buscadorcomidaparamascotas.com que és totalment gratuït i on analitzem si el  el fabricant ha utilitzat alguna d’aquestes pràctiques que podrien portar-te a l’engany.

Roser Feliu.

 

 

La “crisi dels 40”? No! El gener farem un altre curs Lladruc amb energies renovades! :)

40 edició

Existeix la temuda “crisi dels quaranta”? A Lladruc no! Arribem a la quarantena edició del curs “Tinc un gos, i ara què? Curs d’educació canina i coneixements veterinaris” amb més il.lusió que mai i energies renovades!

T’hi apuntes? Pensa que pot ser el teu/seu regal de Nadal perfecte, fins i tot podem fer un val regal personalitzat amb la foto del gos! 😉

Més info a info@lladruc.com o en el telèfon 636385174.

Esperem poder comptar amb tu! BONES FESTES!
Roser Feliu.

Oferta de feina de GUIA CANÍ de seguretat privada per treballar amb gossos de Lladruc

Connor2

S’ofereix feina de guia caní de seguretat privada a prop de Girona.

Requisits:
– TIP de vigilant de seguretat en vigor.
– Curs de guia caní impartit per Lladruc.
– Imprescindible parlar anglès.
– Imprescindible tenir passió per treballar amb gossos.

Oferta:
– Feina a temps complet.
– Bon sou.
– Bon ambient de treball.
– Poder guanyar-se la vida treballant amb gossos com el de la foto, els millors del món, els de Lladruc!  

Envieu-nos el currículum a info@lladruc.com
Moltes gràcies per la vostra atenció!
Roser Feliu.

Benvingut a Lladruc, Oreo!

Oreo

M’he jurat i perjurat a mi mateixa que no faria cap comentari sobre quina mena de “persona” ha de ser la que deixa abandonada la seva gata, prenyada, al mig del carrer. Així doncs, us presento la seva conseqüència, un preciós gatet blanc i negre que ha sobreviscut gràcies a una fortalesa extraordinària i la bona voluntat d’un parell de veïnes que l’han estat alimentant, cada vespre, amb una dedicació extraordinària.

Llavors entra en escena una servidora, que no es pot reprimir quan veu un animal desvalgut i decideix emportar-s’el cap a casa però abans fer-li una revisió general i anàlisis clíniques per si pateix alguna malaltia, comprovar que no tingui xip, desparasitar-lo internament i externament, vacunar-lo, alimentar-lo amb pinso de cadell, reservar hora per castrar-lo d’aquí uns mesos i assegurar-li que no morirà esclafat, ofegat o enverinat en qualsevol cuneta com moren centenars d’animals domèstics al nostre país cada dia.

DSC_5845

I aquí tenim l’Oreo, un preciós gat blanc i negre d’ulls verds que ronroneja només d’acaronar-lo, intenta caçar els peixos de l’aquari fent un triple salt mortal tot estirant la pota dreta del davant i al qual en Mikado i la Milka, els altres gats, miren amb cert recel. A partir d’ara, l’Oreo ostentarà el títol de “tercer agent de socialització felina” i ensenyarà als gossos detectors d’explosius, drogues i bitllets de Lladruc a treballar amb tota mena de distraccions.
Veient el seu excel·lent caràcter, l’Oreo també ha començat a participar en les activitats assistides amb animals que realitzem. La Maria, usuària d’un centre de gent gran, va quedar-ne tan enamorada que gairebé plora quan se li va estirar a la falda, mireu!

DSC_5811

Sincerament, Oreo, no t’esperàvem però ens has ben enamorat… benvingut a Lladruc!
Roser Feliu.

 

 

 

%d bloggers like this: