10 consells per anar amb el teu gos a la platja

mina burka platjaLa Mina i la Burka, gosses detectores de Lladruc, us recomanen anar a la platja a trenc d’alba 😉 

S’acosta el cap de setmana, pugen les temperatures i gaudir de la platja amb el teu gos sembla una manera divertida d’amenitzar aquesta calorosa primavera. Des de Lladruc educació canina, i seguint els consells explicats per la veterinària de l’equip Lladruc Ana Madruga a la televisió, t’oferim uns consells perquè tot vagi sobre rodes:

  1. Vigila amb la calor: pot sembla obvi, però molts propietaris ignoren que, a diferència de nosaltres, els gossos no poden transpirar com nosaltres si la calor corporal comença a pujar,  només pantegen per la llengua i lleugerament pels coixinets de les potes.  Fes que el teu gos tingui sempre ombra i aigua dolça abundant i fresca al seu abast!
  2. En aquest sentit, si duus aigua fresca en una nevereta o fins i tot la converteixes en més palatable desfent-hi alguns premis com trossets de pernil de york o tonyina, minimitzaràs el risc que el teu gos begui aigua i et faci un bonic estucat venecià diarreic al cotxe o en arribar a casa! 😉
  3. Posa-li crema! : les cremades, especialment en gossos esquilats, cadells, gossos sense pèl o convalescents són, per desgràcia, més freqüents del que sembla, sobretot en gossos que passen moltes hores a l’aire lliure quan hi ha més incidència solar. Tot i així, pensa que hi ha zones com la trufa, brutalment exposades als rajos solars que necessitaran una atenció especial. Pregunta al teu veterinari o cosmetista caní quins són els productes més adequats pel teu gos!
  4. “VINE”!Treballa molt bé la cridada: nombrosos gossos s’extravien, cada any, per culpa de propietaris que creuen que “el meu gos ja acaba venint” o “quan no hi ha distraccions ja ve”. Una cridada, per ser efectiva, ha de ser immediata, a la primera i en línia recta. Si no estàs dos-cents per cent segur que el teu gos vindrà en qualsevol situació truca a algun bon educador caní com Lladruc perquè t’ajudi o bé porta el teu gos sempre lligat. Si optes per la segona opció (és una pena!), procura no utilitzar les corretges extensibles (tipus “Flexi”), famoses per causar abrasions a la pell i traumatismes.
  5. Mai forcis el teu gos a entrar a l’aigua ni el sobrevaloris: els gossos, com les persones, necessiten tenir la confiança necessària per endinsar-se en medis desconeguts i l’aigua del mar n’és un clar exemple. Si el teu gos no ha nedat mai al mar, procura quedar-te a prop i no forçar-lo estirant-lo de la corretja o fent veure que t’ofegues perquè “es vegi obligat a salvar-te” (sí, sí, molts clients ho fan així). Enlloc d’això, prova de caminar a poc a poc per la riba fins que el teu gos tingui la seguretat suficient per començar a nadar. Una altra bona idea és que vegi a un gos més experimentat i s’hi animi (comportament alelomimètic).
  6. Esbandeix el teu gos amb aigua dolça un cop ha acabat de nedar: després de banyar-se, dutxa’l amb aigua dolça i un xampú especial per a gossos per treure totes les restes de sal, fang, brutícia i algues que puguin haver quedat enganxades. Vigila sobretot en zones delicades com els genitals, els ulls i entre els dits de les potes.
  7. En aquest sentit, mentre siguis a la platja també és útil dur tovalloletes tipus paper higiènic humit: t’ajudaran a treure puntualment les restes de sorra que puguin molestar a l’animal i eviten que, al rascar-se per treure-se-la, es pugui rascar el morro o els ulls amb els esperons o les ungles i fer-se mal.
  8. “DEIXA”! Ensenya al teu gos a no tocar res que no li donis tu. Cada estiu, molts gossos han d’anar al veterinari d’urgències per haver ingerit hams de pesca, taps d’ampolla o fils de cuca.  També has de vigilar amb els eriçons de mar, les canyes, pedres o fins i tot les meduses.
  9. Per més precaucions que tinguis, els accidents acaben passant. Porta sempre amb tu una bona farmaciola canina com la que et vam penjar ja fa uns anys en aquest post. 
  10. I, finalment, assegura’t que estàs autoritzat a anar amb el teu gos a la platja per evitar riscos, molèsties als altres banyistes o fins i tot multes. Una de les nostres platges per a gossos preferides és la de La Rubina (Empuriabrava). Llegeix el nostre post!

Disfruta!

Roser Feliu.

 

Lladruc.com un altre cop a la televisió!

Ana i tet ben trobats

Els de Lladruc.com educació canina tornem a sortir a la televisió! Aquest cop ha estat la veterinària Ana Madruga, de l’equip Lladruc, qui ha estat la protagonista, juntament amb el seu Border collie de cinc mesos, en Tet, d’un programa de la xarxa de televisions locals de Catalunya, el “Ben trobats”.

L’Ana ha explicat a les càmeres quines precaucions cal tenir en compte per dur el nostre gos a platja, com són i com funcionen les platges per a gossos i quins productes són més recomanables, des del punt de vista veterinari, per evitar certs problemes de salut, com les insolacions.

Podeu veure el programa clicant aquí:

Consells per portar el nostre gos a la platja

I si us fa gràcia veure les nostres aparicions de l’any passat, podeu donar un cop d’ull als altres programes que hem ofert per la mateixa cadena:

Lladruc al “Ben trobats” parlant dels nostres gossos detectors

Lladruc al “Ben trobats” parlant de la por en els gossos

Espero que, gràcies als consells de l’Ana, podeu gaudir molt de l’estiu amb els vostres companys, a les platges per a gossos o simplement fent activitats a l’aire lliure amb ells! Gràcies per seguir-nos!

Roser Feliu.

Nous cursos d’educació canina by Lladruc!

Ei!

Encara no heu vist els nous cursos d’educació canina i coneixements veterinaris que oferirem properament a Lladruc? Com ja sabeu, estan impartits per l’Ana Madruga (veterinària, doctoranda en nutrició animal i inspectora de la Generalitat de Catalunya) i per una servidora, Roser Feliu, a Peralada. Són cursos teòrics i pràctics en els quals, durant més de 30 edicions, estem formant als propietaris perquè puguin gaudir millor de la relació amb el seu gos, tant si és cadell com si ja és adult.

Per a qualsevol dubte o si necessiteu més informació podeu trucar-nos al 636385174 o escriure’ns a info@lladruc.com

Fins aviat!
Roser Feliu.

edicio 32

Ed 33. maig-juny 2017.jpg

DSC_8952.JPG

Mireu, el somriure dels nostres alumnes de dues i quatre potes de la 31 edició és la nostra millor publicitat! 😉 😉

Ja tenim els cadells aquí!

Ja tenim els cadellets aquí! Bé, de fet, van néixer el passat 25 de Gener però he anat tan atabalada que fins avui no he tingut temps per escriure el corresponent post sobre la primera cadellada de Lladruc!  (Afix “Can Lladruc” 428/2019 i RSCE 17480).

Qui són els pares?

El pare és en “Connor de la Isla del Rey” (Voltor Togaricha x Amy de Marchamalo), gos detector de drogues, i la mare la “Burka del Valle de Alcalans” (Endy Von Khartago x Dickie Von Der Pelaumbachstrade), gossa detectora d’explosius. A més de tenir unes qualitats extraordinàries són així de bonics, mireu!

DSC_1418.JPG

Quants cadells hi ha?

En total hi ha nou cadells: sis mascles i tres femelles, tots saníssims, rodanxons i adorables. Tots són molt homogenis, només canvia un mascle negre calçat i una femella d’un beige – gris clar clavada a la Burka. La resta són gris sable més o menys pigmentats com en Connor, tots són preciosos!

16731441_1427197400664821_1567038320_o

Encara en teniu disponibles? Com puc reservar-ne un?

Ara per ara, només n’hi ha dos de disponibles i es reserven mitjançant conversa telefònica i visita a casa nostra, a Peralada. Ens els estimem amb una passió que ratlla la bogeria així que ens volem assegurar molt bé d’on van a parar! Els entregarem a partir dels dos mesos amb el corresponent pedigree, vacunats, desparasitats i microxipats.

Quines qualitats s’esperen dels cadells?

Els cadells han d’estar totalment lliures de displàsia de maluc i colze, amb unes excel·lents prestacions pel treball (un d’ells serà gos de rescat i dos més gossos detectors) i un caràcter magnífic per viure a dins de casa, en família.

Com els estem criant?

Els cadells han nascut i estan creixent a dins de casa nostra, un espai de 30.000 metres quadrats a Peralada (Figueres). De moment els estem acostumant a la manipulació, sorolls i algunes visites seleccionades però a mesura que vagin creixent els socialitzarem amb nens, adults, gossos equilibrats i els nostres gats i gallines.

16735692_1428105750573986_1619833733_o

Com puc tenir més informació?

Escriu-nos a lladruc@hotmail.com o truca’ns al telèfon 636385174 però t’hem d’avisar: guarda’t una mica de temps perquè podem estar hores parlant dels nostres gossos! 😉

sant-valenti-cadells

Gràcies per llegir-nos!
Roser Feliu.

P.D- Les excel·lents fotografies són obra de “Kris Moes Fotografia”, moltes gràcies!

 

2017… PRIMERA CADELLADA DE PASTOR ALEMANY DE LLADRUC!

Es diu que tothom arriba carregat de bons propòsits a l’any nou i a Lladruc el comencem amb una gran notícia: d’aquí menys d’un mes naixerà la nostra primera cadellada!

Per què és la nostra primera cadellada?

A Lladruc ens dediquem a l’educació canina, no a la cria. Per això, tot i tenir l’afix registrat des de fa una bona colla d’anys (Afix “Can Lladruc” 428/2019 i RSCE 17480), aquesta serà la nostra primera cadellada.

Qui són els pares?

Dos Pastors Alemanys de treball extraordinaris: en “Connor de la Isla del Rey” (Voltor Togaricha x Amy de Marchamalo), gos detector de drogues, i la “Burka del Valle de Alcalans” (Endy Von Khartago x Dickie Von Der Pelaumbachstrade), gossa detectora d’explosius. Dic que són extraordinaris perquè tenen unes prestacions fòra de sèrie però un caràcter fantàstic i molt dolç, cosa que els fa ideals per viure a dins de casa, en família.

SONY DSCEl pare de la primera cadellada de Lladruc: “Connor de la Isla del Rey”. 

burka-cara
La mare de la primera cadellada de Lladruc: la “Burka del Valle de Alcalans”. 

Com seran els cadells?

Dijous vam fer l’ecografia a la Burka i vam poder veure, clarament, deu cadells sans i forts que, en principi, han de néixer l’última setmana de Gener. Esperem uns cadells totalment lliures de displàsia de colze i de maluc, amb excel·lents prestacions pel treball i amb un caràcter fantàstic per viure en família.

Com els criarem? Quan i com els entregarem?

Els cadells naixeran i es criaran a dins de casa nostra, a Peralada, amb un jardí completament tancat de més de 30.000 metres quadrats. Els socialitzarem amb nens, persones grans, aviram i altres animals i els acostumarem, des de ben petits, a tota mena de sorolls per tal que, de grans, puguin ser uns gossos aptes per a qualsevol tasca. Entregarem els cadells a partir dels dos mesos d’edat, amb el corresponent pedigree, vacunats, desparasitats i amb microxip.

dsc_3777Us imagineu deu cadellets de Pastor Alemany corrent per aquesta gespa? 😉 

Com els reservarem?

Ens estimem els nostres gossos amb bogeria per la qual cosa serem extremadament selectius respecte a on van a parar. De moment tenim fetes força reserves però encara triarem alguns futurs propietaris responsables més. Si creus que tu seràs uns d’ells, ens pots escriure a info@lladruc.com o trucar-nos al 636385174. Segur que trobaràs mil cadellades més però cap criada amb tanta il·lusió…! 

Espero que el 2017 estigui essent tan bo per vosaltres com ho està essent per nosaltres!
Roser Feliu.

 

Ja he acabat el diploma de postgrau en “Policia científica i intel·ligència criminal”!

recollidatitolpolicientifica

L’univers del gos detector és gairebé infinit i n’existeixen múltiples especialitats: gossos detectors d’explosius, de drogues, de paper moneda, de productes accelerants del foc, d’insectes, de paràsits… i un llarg etcètera!. I, entre elles, n’hi ha una de relativament poc coneguda pel públic en general, els anomenats gossos detectors especialitzats en odorologia forense i els gossos detectors de restes biològiques.

Com si fos una moda, a l’estat espanyol des de fa uns tres anys molts ensinistradors diuen que preparen gossos d’odorologia forense i ho fan sense tenir cap base científica i, en la majoria de casos, poca o gairebé nul·la base tècnica.
Sóc una addicta a la formació, però, a més, crec que és una qüestió de pura ètica personal formar-se al més alt nivell possible en la disciplina triada i més, quan, en un futur, hi pot haver la consideració de culpabilitat d’una persona en joc.

I així és com, durant dos anys, he tornat a passar els dissabtes a la universitat. He tornat a netejar gosseres de matinada i amb lleganyes als ulls, passejar gossos amb mirada d'”Es pot saber què fem sortint a aquesta hora…?”, he tornat a compartir cotxe, sobrecarregar de feina als companys de Lladruc i trencar-me les banyes per fer els treballs, les presentacions, els seminaris i les pràctiques exigides. He dormit poc, abusat de la complicitat i la paciència de la meva parella i agraït enormement als companys de Postgrau, com en Sergi Sangenís, la seva inestimable ajuda.

recollidatitolsergi

Però, al capdavall, ha valgut la pena. M’he format amb un equip de grans docents i millors persones, he visitat institucions, dependències policials, laboratoris i sales d’autòpsies. He après com fer la dissecció d’un cadàver, analitzar la propagació d’un incendi i peritar un accident de trànsit. He recordat què és l’ADN i com es recullen correctament les mostres, recorregut virtualment la fina línia existent entre ser culpable o innocent i he intentat desxifrar l’enrevessat pensament d’alguns famosos delinqüents.

I, el més important, he après les eines necessàries per saber com ens poden ajudar els gossos, aquests éssers increïbles sempre disposats a ajudar, a crear un món més segur.

I ara us deixo que ho haig de celebrar jugant una estona amb els sis gossos detectors de Lladruc! 😉

Roser Feliu Latorre.

 

Hem perdut en MIOL!

miol

Mai havíem tingut gat i, sincerament, mai ens havíem plantejat tenir-ne. El primer dia d’arribar a la casa nova de Peralada, però, ens esperava al porxo principal un gat fet una bola de pèl gris amb cara de pena. Estava completament xop i només va deixar de miolar quan li vam obrir la porta i el vam eixugar amb un drap de cuina que vam trobar a sobre un radiador. En aquell moment vam decidir que li diríem Miol, primer perquè no parava de treure fum a les seves cordes vocals i segon perquè era un nom absolutament genial pel gat de Lladruc. És trist dir-ho però els seus antics propietaris, de la mateixa manera que ens van deixar la rentadora, ens van deixar el seu gat.

Els nostres gossos mai havien conviscut amb un felí però en Miol, amb una paciència de sant, uns quants esbufecs i un parell de precisos cops de pota va aconseguir fer-se respectar per quatre Pastors Alemanys, una Pastor Belga Malinois i una Border Collie.

migdiada-miol

Com n’és de complicat ser un gat en una casa d’educadors canins! En Miol també va aprendre a asseure’s i venir a l’ordre i caminar al nostre costat i, sobretot, a deixar de fer honor al seu nom cada vegada que ens hi acostàvem amb un plat metàl·lic o un kong.

Fa cinc dies que no el trobem. Un veí ens ha dit que el cap de setmana va veure un cotxe amb matrícula francesa carregant un gat però no volem perdre l’esperança. És un gat gris amb els ulls verds, d’uns cinc quilos i és extremadament mimós, obedient i ben educat. Si algú té qualsevol tipus d’informació, li agrairíem moltíssim que ens truquéssiu al 636385174 o escrivíssiu a lladruc@hotmail.com El trobem molt a faltar!

Si pots COMPARTIR AQUEST POST també ens faràs un favor ENORME!

Moltes gràcies!
Roser Feliu.

Acabem la 29 edició del curs més famós de Lladruc!

Ho sento, reconec que n’hi ha per aplicar-me un càstig positiu al més pur estil d’ensinistrament tradicional: us he deixat “abandonats” durant més d’un mes! La veritat és que a Lladruc no hem parat i una de les coses que més ens ha agradat ha estat dur a terme la vint-i-novena edició del nostre curs més famós, el “Tinc un gos… i ara què?: curs d’educació canina i coneixements veterinaris”!

Durant tres matins de diumenge i en un emplaçament de somni de més de 25.000 metres quadrats, el futur centre caní Lladruc a Peralada, els alumnes van poder aprendre tot allò que els calia per a millorar la relació amb els seus gossos; tant pel que fa a l’educació canina com per tenir coneixements veterinaris bàsics. El curs, impartit per l’Emili Barba, doctorant en nutrició veterinària, i una servidora, Roser Feliu, va ser teòric i pràctic i molt amè de manera que tots els participants, ja fossin binomis àvia-net, parelles o companys de pis acompanyats del seu gos, poguessin aprendre de manera relaxada i divertida però rigorosa. Mireu com s’ho van passar de bé!

dsc_3663

Moltes gràcies a tots els alumnes per confiar en Lladruc, al Col·legi de Veterinaris de Girona i COVECA per recomanar-nos i als nostres patrocinadors, Royal Canin i Summum, per la seva col·laboració!

Per últim recordar-vos que, si us heu quedat amb les ganes de participar-hi, ja sou a temps d’apuntar-vos al següent curs que se celebrarà al mes de Gener i que, val a dir-ho, és el regal de Nadal perfecte per aquella persona que “té de tot” i vol gaudir més del seu gos! 😉

Roser Feliu.

ed-30-gener-2017nadal

 

INSCRIPCIONS OBERTES per la 29 edició del curs més famós de Lladruc!

 

ed-29-novembre-2016

Com ja sabeu, el curs més famós de Lladruc és el “Tinc un gos… i ara què?: Curs d’educació canina i coneixements veterinaris“. Aquesta formació teòrica i pràctica està enfocada a resoldre tots els dubtes que els sorgeixin als propietaris de gossos, especialment als novells, per tal que puguin gaudir més de la relació amb els seus animals.

El curs està impartit per dos professors l’Emili Barba, veterinari i doctorant en nutrició animal, i una servidora, Roser Feliu, directora de http://www.lladruc.com, i es desenvolupa durant tres matins de diumenge de 9,30h a 13,30h.
Com a novetat, es farà al nostre futur centre caní, a Peralada, en una aula de gairebé dos-cents metres quadrats que té tres habitacions contigües: cuina, lavabo i magatzem.

nova-aula-lladruc

A Lladruc volem que aprengueu al màxim i per això fem grups molt limitats, la qual cosa va obligar a dues persones interessades a quedar-se’n fora en l’última edició. Si no voleu que us passi el mateix… formalitzeu la vostra inscripció aviat!

Per qualsevol dubte ens podeu escriure a lladruc@hotmail.com o trucar-nos al 636385174.

Fins ben aviat!
Roser Feliu.

 

Benvingut a Lladruc, Bond!

En Bond, futur gos detector de Lladruc, al jardí de casa.

En Bond, futur gos detector de Lladruc, aquest matí al jardí de casa.

En el post anterior us parlava de tot el que cal quan anem a buscar un cadell i que nosaltres aviat augmentaríem la família. Doncs bé, el protagonista ja és a casa, es diu Bond i és un Pastor Alemany de treball completament negre de només vuit setmanes que ahir va volar amb mi, fent un escàndol terrible, des de Santiago de Compostela fins a Barcelona i va fer una horeta i mitja de cotxe fins a casa.

En Bond és fill d’en “Quando Vom Haus Van Hipp” i de la “Wicka Vom Königsbruch”, dos gossos molt potents d’origen alemany que en Marcos, de l’afix gallec “Do Narla”, ha criat i cuidat d’una manera excel·lent a casa seva, amb la seva família. Gràcies a això, en Bond té una immillorable socialització de base, una de les nostres prioritats quan escollim a un cadell que ha d’acabar essent un gos de treball. A partir d’avui aprendrà les ordres d’obediència de base, a controlar la mossegada i a tenir una bona conducta higiènica i ben aviat començarà el seu ensinistrament específic per a convertir-se en un gos detector d’explosius per al projecte que ja vam iniciar fa tres anys i del qual esperem que n’acabi essent protagonista.

I abans que m’ho pregunteu: no, no pretenem que en Bond sigui un “enviat especial” ni un “007”. En Bond s’anomena així perquè, quan fa dues setmanes vaig agafar un vol des de Madrid fins a La Coruña i després un cotxe de lloguer per anar a visitar durant unes sis hores la cadellada (sí, els ensinistradors apassionats fem aquesta mena de bogeries!), tenia la idea d’escollir una femella, la Bomba. Les que hi havia eren fantàstiques i em van encantar però el petit diable completament negre que no em deixava de mossegar la vora dels pantalons i de llepar-me la cara compulsivament quan el tenia agafat en braços em va enamorar. Pensava en les femelles i, tot seguit, patam!, allà era ell, acompanyant-me en el pensament a l’avió fins a Madrid, a les reunions, a la dutxa de l’hotel i fins i tot a l’AVE de tornada fins a Figueres. No vaig poder esperar a arribar a casa per trucar al criador i dir-li que, tot i que sabia que era el seu preferit, m’agradaria que fos el mascle negre qui vingués a Lladruc.

Foto d'en Bond i una servidora a Galícia. Us asseguro que volia triar una femella però em vaig enamorar d'ell en aquest moment!

Foto d’en Bond i una servidora a Galícia fa quinze dies. Us asseguro que volia triar una femella però em vaig enamorar d’ell en aquest moment!

Sincerament, no sé quina mena de bogeria em va agafar fa dues setmanes amb aquest cadell però ara, que no fa ni vint-i-quatre hores que ha arribat a casa i ja persegueix les sofertes gallines, vol atrapar la cua dels dos incrèduls gats i intenta usurpar el pinso de la Cendra, la Mina, la Burka i en Connor, ho començo a tenir més clar: hi ha gossos que tries i gossos que et trien, i amb aquests últims és amb els que s’estableix un vincle especial que, en anglès, es diu justament així, “Bond”, traduït literalment com a “Vincle”, “Compromís” o “Enllaç”.

Benvingut a casa, Bond!

Roser Feliu.

 

%d bloggers like this: