Acabo de tornar entusiasmada del seminari de la Pere Saavedra d’aquest cap de setmana. La Pere, seleccionada entre altres pels campionats d’espanya i del món en agility durant molts anys i unes de les millors ensinistradores del país ens ha fet gaudir al màxim de tres dies d’un innovador ensenyament teòric i d’unes pràctiques que ens han deixat a tots els assistents amb la boca oberta.

El seminari anava encarat al “trickdogging” o “habilitats canines” que, pels profans en la matèria, serien totes aquelles “xorradetes” que pot fer un gos. Capbussar-se en aquest món, però, és fer-ho inevitablement a la meticulositat i tècnica que requereix aquesta desconeguda disciplina molt més exigent del que a primer cop d’ull pugui semblar. Entre altres, hem après a fer que el gos:

– Doni voltes en el sentit de les agulles del rellotge i en l’invers.

– Passi enmig de les cames.

– Passi pel mig d’un “hula-hop”.

–  Salti braços o cames (per ensenyar-ho es fa servir abans el hula-hop).

– Arquegi el llom com si fes una reverència.

– Es mantingui a dues potes i camini enrere o endavant.

– Miri i/o toqui un objecte determinat.

– Pugi a l’esquena.

– I d’altres accions com: aixecar una pota enlaire, anar fins a un punt de referència avançant o reculant, saltar per sobre un altre gos, posar-se la pota damunt del morro per “demanar perdó”, fer-se el coix, etc, etc! 

Més enllà de tots els exercicis apresos em quedo, però, amb la seva filosofia i manera de treballar. La Pere fa com una servidora, no es tanca a cap coneixement, però de cada un només n’aprofita allò que necessita. No treballa com una “purista” de l’educació canina en positiu que evita fins i tot pronunciar la paraula “no” però en tot moment respecta el gos, els seus instints i la seva naturalesa. Té un currículum brillant però no se’n vanagloria i, el més important, quan treballa amb els gossos no deixa mai de somriure.

Per cert que al seminari se’m van acostar tres persones i em van dir: “Ets la Roser?”, una altra “És la Cendra?” i encara una tercera “Lladruc ha vingut”! Tot gràcies al blog que té una mitjana de 45 visites diàries. Poques vegades t’imagines, però,  que al darrera cada click hi ha persones diferents que busquen ajuden, senten curiositat, volen descobrir noves tècniques o, simplement, els agrada el que escrius. A tots elles, a tots vosaltres, que ho feu possible, MOLTES GRÀCIES!