Seminari Pere Saavedra

Acabo de tornar entusiasmada del seminari de la Pere Saavedra d’aquest cap de setmana. La Pere, seleccionada entre altres pels campionats d’espanya i del món en agility durant molts anys i unes de les millors ensinistradores del país ens ha fet gaudir al màxim de tres dies d’un innovador ensenyament teòric i d’unes pràctiques que ens han deixat a tots els assistents amb la boca oberta.

El seminari anava encarat al “trickdogging” o “habilitats canines” que, pels profans en la matèria, serien totes aquelles “xorradetes” que pot fer un gos. Capbussar-se en aquest món, però, és fer-ho inevitablement a la meticulositat i tècnica que requereix aquesta desconeguda disciplina molt més exigent del que a primer cop d’ull pugui semblar. Entre altres, hem après a fer que el gos:

– Doni voltes en el sentit de les agulles del rellotge i en l’invers.

– Passi enmig de les cames.

– Passi pel mig d’un “hula-hop”.

–  Salti braços o cames (per ensenyar-ho es fa servir abans el hula-hop).

– Arquegi el llom com si fes una reverència.

– Es mantingui a dues potes i camini enrere o endavant.

– Miri i/o toqui un objecte determinat.

– Pugi a l’esquena.

– I d’altres accions com: aixecar una pota enlaire, anar fins a un punt de referència avançant o reculant, saltar per sobre un altre gos, posar-se la pota damunt del morro per “demanar perdó”, fer-se el coix, etc, etc! 

Més enllà de tots els exercicis apresos em quedo, però, amb la seva filosofia i manera de treballar. La Pere fa com una servidora, no es tanca a cap coneixement, però de cada un només n’aprofita allò que necessita. No treballa com una “purista” de l’educació canina en positiu que evita fins i tot pronunciar la paraula “no” però en tot moment respecta el gos, els seus instints i la seva naturalesa. Té un currículum brillant però no se’n vanagloria i, el més important, quan treballa amb els gossos no deixa mai de somriure.

Per cert que al seminari se’m van acostar tres persones i em van dir: “Ets la Roser?”, una altra “És la Cendra?” i encara una tercera “Lladruc ha vingut”! Tot gràcies al blog que té una mitjana de 45 visites diàries. Poques vegades t’imagines, però,  que al darrera cada click hi ha persones diferents que busquen ajuden, senten curiositat, volen descobrir noves tècniques o, simplement, els agrada el que escrius. A tots elles, a tots vosaltres, que ho feu possible, MOLTES GRÀCIES!

Deixa un comentari

6 comentaris

  1. és increïble el que poden arribar a fer … realment el món dels gossos és fascinant…

    Respon
  2. Aquest curs tan interesant , sembla també un curset de PSICOMOTRICITAT.
    Endavant LLADRUC ,PERE i de`més ensinistradors ¡¡¡¡¡

    Respon
  3. eeeeeeeeeepppppppppppppppppppppppppp
    cap menció a una malamuteta fent trucs???

    no li diré, que segur que se’n sentiria :-p

    Respon
  4. Shanti: més que veure el que poden fer és veure com n’arriben a aprendre de ràpid!
    Elisabeth: doncs sí, s’ha de tenir certa coordinació i elasticitat perquè hi ha moments que ja no saps on tens el clicker, els premis, la bossa de premis, el gos i en quin costat has de girar! Si fa fred i portes abric/bufanda/roba tèrmica les dificultats augmenten exponencialment 🙂
    Su: ai, ai, ai… Ara que hi penso tampoc he mencionat les habilitats de la Cendra, sóc una mala propietària i una pèssima cangur! Prometo solucionar-ho amb un post exclusiu Denalià! 🙂

    Respon
  5. Amb la Denali li hem anat fent fer el “mig” i la veritat és que a l’hora de servir-li el menjar, l’execució és impecable. Tant és així que començarem a caminar. :-p

    Respon
  6. Perdoneu els meus pocs coneixaments en trucs de circ, però que es el “mig”?.
    Veurel’s fent aixo em recorda l’acudit aquell de sin manos, sin pies, sin dientes…

    Respon

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: