NOU WEB WWW.LLADRUC.COM!

Fura web

Sembla mentida però fa onze dies que hem encetat l’any i encara no havia pogut penjar res al blog així que ho faré amb una bona notícia: tenim una nova web de http://www.lladruc.com!

Calia fer-hi canvis: afegir-hi la Laura Pol, veterinària i màster en etologia canina per la UAB que a partir d’ara estrenarà la responsabilitat de l’expansió Lladruc.com a Barcelona, nous cursos (com els de guia caní per a vigilants de seguretat  o el de guia caní policial), un nou apartat de gossos detectors i un llarg etcètera. A més, calia treure de la web els serveis que, a causa del nostre creixement, ja no podem assumir com els passejos i el servei d’atenció a domicili.

En fi, si cliqueu www.lladruc.com, veureu una web d’educació canina, ensinistrament i etologia clínica per a les comarques gironines i Barcelona totalment renovada, feta amb il·lusió i fotografies 100% originals dels nostres alumnes de dues i quatre potes i dels nostres gossos.

Per últim, vull donar les gràcies a tots els testimonis que, amb els seus escrits, ens han volgut mostrar el seu agraïment a la nostra feina. Gràcies per la vostra confiança i les vostres recomanacions perquè, sense vosaltres, no seria possible ser on som ara!

Moltes gràcies a tots i per molts lladrucs!
Roser Feliu

Finalitza la 24 edició del “Tinc un gos… i ara què? Curs d’educació canina i coneixements veterinaris”

Foto final de curs de la 24 edició

Foto final de curs de la 24 edició

Dissabte passat, dia 5 de Desembre, vam acabar la vint-i-quatrena edició del curs “Tinc un gos… i ara què? Curs d’educació canina i coneixements veterinaris”. Com ja sabeu, el curs està impartit per l’Emili Barba, veterinari i doctorant en nutrició animal i una servidora, Roser Feliu, i ofereix una formació teòrica sobre primers auxilis, malalties més freqüents, higiene, nutrició, teoria de l’aprenentatge caní però també una formació pràctica encarada a ensenyar els propietaris per tal que ells puguin educar, d’una manera efectiva i divertida, els seus gossos.

En la vint-i-quatrena edició no podíem haver tingut gossos més diferents: des d’en Blacky, un chihuahua de menys d’un kilo fins la Tuca, una Pastor Belga de trenta. A més, tots els propietaris han estat, senzillament, encantadors, tant, que l’últim dia fins i tot ens feia pena acomiadar-nos!

En Blacky, el més petit (de mida i d'edat) aprenent a asseure's.

En Blacky, el més petit (de mida i d’edat) aprenent a asseure’s.

 

La secció germànico-belga del curs: l'Iggy, la Leela i la Tuca

La secció germànico-belga del curs: l’Iggy, la Leela i la Tuca posant-s’hi bé per la foto 

En Vicenç ensenyant a la Perla a estar-se ben quieta

En Vicenç ensenyant a la Perla a estar-se ben quieta

 

La Cuba i la Dolors també ho van fer molt bé!

La Cuba i la Dolors també ho van fer molt bé!

I en Trufo, futur gos detector de trufes de l'Alfons!

I en Trufo, futur gos detector de trufes de l’Alfons!

 

La Linda aprenent a estirar-se quan li diu la mestressa. Amb premis, òbviament! :)

La Linda aprenent a estirar-se quan li diu la mestressa. Amb premis, òbviament! 🙂

 

I, finalment, crec que la cara de felicitat de la Neus quan descobreix que en Nano pot caminar educadament al seu costat ho diu tot! :) :)

I, finalment, crec que la cara de felicitat de la Neus quan descobreix que en Nano pot caminar educadament al seu costat ho diu tot! 🙂 🙂

Sabem que, com que oferim grups petits, sou molts els que volíeu venir i us heu quedat amb les ganes així que no patiu perquè farem LA VINT-I-CINQUENA EDICIÓ (qui ens ho havia de dir!) els propers diumenges 10, 17 i 24 de Gener del 2016. Se t’acut un regal de Nadal millor que aquest? Truca’ns al 636385174 o escriu-nos a lladruc@hotmail.com i t’explicarem com ho podem fer per enviar-li a la persona escollida (i afortunada!) un mail o carta certificada amb un val personalitzat!

Ed. 25. Gener 2016nadal

Fins ben aviat!
Roser Feliu.

Lladruc al Festival de Guia Animal

El diumenge 25 d’Octubre vam assistir a la segona edició del “Festival Guia Animal” que es va celebrar a La Copa, al bell mig de les conegudes “Barraques” de les Fires de Sant Narcís.

Des de les deu del matí fins a les dues vam posar un estand amb productes d’educació canina de qualitat a bon preu i a les 12h vam fer una exhibició dels nostres gossos detectors.

El nostre client Bug ens va venir a veure a l'estand de Lladruc!

El nostre client Bug ens va venir a veure a l’estand de Lladruc!

En primer lloc vam treure la Fura, la més jove de l’equip, que va mostrar al públic com són les bases del treball de detecció: sempre procurant que els gossos gaudeixen del treball i estableixin un fort vincle amb el seu guia.

La Fura volant agafant el seu mossegador

La Fura volant agafant el seu mossegador

Tot seguit la Mina, de dos anys, va ensenyar com ha de ser una marcació passiva (asseure’s) davant de la caixa on hi havia substància amagada. Si mireu la nostra pàgina de Facebook podreu veure un vídeo on es veu un nombrós públic on diferents veus diuen “ho ha trobat!” o “que bé que ho fa!”.

La Mina fent una marcació passiva de la substància amagada en una de les caixes

La Mina fent una marcació passiva de la substància amagada en una de les caixes

Després vam sortir a la pista amb la Cendra, la més veterana de l’equip. La Cendra va buscar la substància amagada dins de les caixes i en un vehicle i també va mostrar les seves habilitats: caminar entre les cames, xocar les dues potes, saludar al públic, etc.

La Cendra segons abans de començar la recerca de la substància amagada en el cotxe

La Cendra segons abans de començar la recerca de la substància amagada en el cotxe

Finalment vam treure la Syra. La Syra és la gossa que sempre ens fa més il·lusió exhibir perquè va ser adoptada i permet ensenyar a tothom que una gossa indesitjada pot ser perfectament apte per a ajudar a construir un món més segur si se la sap treballar de manera adequada.

La Syra fent una recerca de la substància amagada en el mitjó d'un dels nens

La Syra fent una recerca de la substància amagada en el mitjó d’un dels nens

Per acabar només ens queda donar les gràcies als organitzadors, en Josep Carbó i en Josep Duran, per haver comptat amb nosaltres un altre cop, a la Lídia Linares per haver-nos deixat el seu cotxe per amagar-hi substàncies estranyes i, com no podia ser d’una altra manera, a tot el públic perquè sense ells res d’això tindria sentit, sobretot a la llaga concurrència de clients (ara ja amics) que van venir a ensenyar-nos com n’estaven de ben educats els seus gossos. MOLTES GRÀCIES A TOTS!

Roser Feliu.

Finalitza la 23 edició del “Tinc un gos… i ara què?: Curs d’educació canina i coneixements veterinaris”

Els alumnes de la 23 edició van ser fantàstics!

Els alumnes de la 23 edició van ser fantàstics!

Com ja sabeu, deu fer uns tres anys que l’Emili Barba, veterinari i doctorant en nutrició, i una servidora vam decidir oferir un curs intensiu i amè de formació per a propietaris de gossos en un format de tres matins de dissabte o de diumenge consecutius. Volíem que fos un curs teòric i pràctic on qualsevol propietari pogués millorar la relació amb el seu gos i cuidar-lo més bé. I així va nèixer el “Tinc un gos… i ara què?: curs d’educació canina i coneixements veterinaris” que aquest diumenge ha arribat a la seva 23a edició. La majoria d’alumnes de quatre potes eren cadells i també hi ha hagut molts cadells humans que s’ho han passat d’allò més bé i que han pogut aprendre, entre d’altres, com ensenyar al seu gos a quedar-se quiet o bé com fer un embenat d’urgència.

Alguns dels alumnes de dues i quatre potes més joves del curs d'educació canina i coneixements veterinaris de Lladruc!

Alguns dels alumnes de dues i quatre potes més joves del curs d’educació canina i coneixements veterinaris de Lladruc!

Alguns alumnes durant la classe pràctica!

Tots els dies vam fer les classes pràctiques amb un sol espectacular!

Ha estat una edició molt divertida i els alumnes han estat tan participatius i simpàtics que l’últim dia fins i tot ens va fer pena acomiadar-nos! Moltes gràcies a tots ells per confiar en Lladruc! Pels que us heu quedat amb les ganes no patiu, al Novembre us oferirem la 24 edició!

Roser Feliu.

 

23edició del “Tinc un gos i ara què: curs d’educació canina i coneixements veterinaris”!

Propera edició del curs d'educació canina i coneixements veterinaris més famós de Lladruc! :)

Propera edició del curs d’educació canina i coneixements veterinaris més famós de Lladruc! 🙂

Encara que ens pesi ja estan baixant les temperatures i per això, aprofitant que molts ja heu acabat també les vacances i toca tornar a posar en marxa la rutina, us volem oferir la 23 edició del nostre curs més famós, el “Tinc un gos… i ara què?: curs d’educació canina i coneixements veterinaris”!

Com ja sabeu, aquesta formació va néixer degut a la necessitat d’oferir un curs intensiu però rigorós per tal d’aclarir tots els dubtes que es plantegessin els propietaris i ensenyar-los com construir una bona base d’educació canina i rebre les nocions veterinàries bàsiques per mantenir en perfecte estat de salut els seus gossos.
En aquesta edició gironina els professors serem els de sempre: l’Emili Barba, llicenciat en veterinària per la UAB i doctorant en nutrició, i una servidora, Roser Feliu, màster en instructor d’unitats canines de treball i directora de Lladruc. El curs està avalat pel Col·legi de veterinaris de Girona i, entre altres, l’hem impartit per l’Ajuntament de Figueres i de Riudellots de la Selva però la nostra millor garantia són tots els alumnes que hi han passat i que han quedat tan satisfets que no han parat de recomanar-lo amics, familiars i companys de parc!
Si teniu qualsevol dubte ens podeu escriure a lladruc@hotmail.com o trucar-nos al 636385174.

P.D- Sí, aviat torna Setembre però vosaltres i els vostres gossos teniu nous motius per somriure! 🙂

Exhibició de gossos detectors a l’Armentera

L’Armentera és un petit poble empordanès situat al costat de l’Escala. El seu alcalde, en Narcís, té una Malinois educada per nosaltres i vam decidir que per la Festa Major faríem una exhibició d’ensinistrament de gossos.

L’entorn va ser privilegiat: una pista de bàsquet àmplia i ben vallada on tot el públic podia veure molt bé els gossos. L’única pega va ser que els pallassos que actuaven anteriorment (uns tals “País de Xauxa”) van arrancar literalment de les mans de l’alcalde l’equip de megafonia dient que “no es deixava”. Sincerament, mai m’hagués imaginat que uns suposats professionals dedicats a l’entreteniment i a repartir felicitat entre nens i adults poguessin ser tan mesquins. En fi… que vam haver d’exercitar els pulmons per a poder fer la nostra exhibició de gossos detectors!

En primer lloc vam ensenyar la feina de la Pastor Alemany de treball més jove de l’equip, la Fura de Togaricha, que es va divertir de valent jugant amb el mossegadoret entre tota la gentada i mostrant al públic l’obediència bàsica.

La Fura durant l'exhibició d'obediència bàsica

La Fura durant l’exhibició d’obediència bàsica

Després la Mina de Villavereda, gossa detectora d’explosius, va buscar la substància amagada en una de les caixes i la va marcar asseient-se. Com que hi ha el mite que els gossos de seguretat són gossos esporugits i agressius perquè se’ls treballa sota pressió vam fer que alguns nens del públic practiquessin obediència amb ella i es van sorprendre de com n’era d’afectuosa i el cas que els feia sense haver-los vist mai abans.

La Mina marcant passivament la substància amagada en un contenidor

La Mina marcant passivament la substància amagada en un contenidor

La Mina donant la pota a una nena del públic

La Mina donant la pota a una nena del públic

La Cendra de La Serralada és una Pastor Belga Malinois i la més famosa de l’equip i a part de buscar la substància amagada en una de les caixes, la va buscar també en el cotxe de l’alcalde. En tots dos casos la seva marcació va ser ràpida i decidida com sempre. Després vam ensenyar l’obediència avançada: caminar al costat sense corretja, venir a molta distància, passar enmig de les cames, etc.

La Cendra, Pastor Belga Malinois, buscant la substància amagada en un cotxe

La Cendra, Pastor Belga Malinois, buscant la substància amagada en un cotxe

Finalment vam ensenyar al públic el treball de la Syra, Border Collie. Com ja us he explicat moltes vegades la Syra va ser adoptada i no n’esperàvem gran cosa, simplement que fos una gossa de companyia feliç. La veritat, però, és que les seves qualitats físiques i mentals ens van fer decidir a convertir-la en una excel·lent gossa detectora d’explosius i esperem poder-la certificar ben aviat. Veure com busca la substància amagada en un vehicle o en un dels nens posats en fila tot movent la cua ens omple d’orgull!

La Syra buscant la substància amagada a la roba d'un dels nens del públic

La Syra, Border Collie, buscant la substància amagada a la roba d’un dels nens del públic

Per acabar vull donar les gràcies al nombrós públic per la seva atenció i també a l’equip de govern de l’Armentera per haver comptat amb nosaltres. Esperem tornar a venir l’any vinent!

Lladruc a la III Fira Animalista de Salt

Ahir, Diumenge 14 de Juny, vam participar en la III Fira Animalista de Salt. Es tracta d’una fira organitzada per voluntaris amb un cor enorme, com la Marissa Reverter,  que pretén donar a conèixer la tasca de les nombroses associacions protectores i d’ajuda als animals de les comarques gironines i fomentar l’adopció de gossos i gats abandonats.

A la fira vam poder-hi trobar estands de diverses protectores, veterinaris, perruqueries canines i, com no podia ser d’una altra manera, Lladruc no hi podia faltar!

Stand de Lladruc a la III Fira Animalista de Salt

L’estand de Lladruc a la III Fira Animalista de Salt

Així doncs vam posar una parada amb productes de qualitat professional aptes per a tots els públics (corretges de cuir, mossegadors, pilotes irrompibles, arnessos anti-estrebada, etc.) i que també fos un punt d’informació per a totes aquelles persones que volguessin millorar la relació amb el seu gos.

Com ja sabeu, a Lladruc també preparem gossos detectors de drogues i explosius per a empreses de seguretat privada i diferents cossos policials així que vam fer una exhibició donant a conèixer la nostra filosofia: no pressionem, obliguem ni maltractem als gossos perquè busquin sinó que ho fan perquè gaudeixen treballant i, encara més, del joc amb el seu guia.

En primer lloc vam ensenyar com treballem l’obediència de base i la passió pel mossegador de la Fura, la més jove de l’equip i futura gossa detectora de drogues:

La Fura volant mentre juga amb el mossegador!

La Fura volant mentre juga amb el mossegador!

Després la Mònica, la nostra becària, va ensenyar que per manejar una gossa de trenta quilos no cal tenir força bruta sinó un vincle excel·lent i va fer una demostració d’obediència i de recerca de substància amagada dins una caixa de detecció.

La Mina amb una voluntària del públic de 10 anys. Com veieu els gossos detectors de Lladruc tenen un excel·lent control de la mossegada!

La Mina amb una voluntària del públic de 10 anys. Com veieu els gossos detectors de Lladruc tenen un excel·lent control de la mossegada!

La Mònica, becària de Lladruc, aixecant el braç després que la Mina marqui la substància

La Mònica, becària de Lladruc, aixecant el braç després que la Mina marqués la substància amagada en una caixa de detecció.

La Cendra, la més veterana de l’equip, va fer una demostració d’obediència avançada, habilitats canines i de recerca de la substància amagada en una de les caixes.

La Cendra saludant al públic de la Fira Animalista de Salt

La Cendra saludant al públic de la Fira Animalista de Salt

Finalment la Syra va demostrar al públic com una gossa adoptada es pot convertir en una gossa detectora operativa.

La Syra fent una recerca de la substància amagada en els peus dels nens del públic voluntaris

La Syra fent una recerca de la substància amagada en els peus dels nens del públic voluntaris

Per acabar tan sols em queda donar les gràcies als organitzadors de la Fira Animalista per haver comptat un any amb Lladruc, a l’Ajuntament de Salt per voler donar a conèixer una tasca tan important com la que fan les nostres protectores i a tot el nombrós públic pel seu interès!

Resum de la 21 edició del “Tinc un gos i ara què?: curs d’educació canina i coneixements veterinaris”!

Els alumnes, menys l'Ester i en Cooper, a la foto de final del curs Lladruc!

Els alumnes, menys l’Ester i en Cooper, a la foto de final del curs Lladruc!

El Diumenge 10 de Maig vam arribar a la 21 edició del curs d’educació canina i coneixements veterinaris més famós: el “Tinc un gos… i ara què?”.

Durant tres matins de Diumenge els alumnes van poder aprendre el necessari per saber educar als seus gossos i també per tenir-ne una millor cura. A la part d’educació canina els vam ensenyar les ordres bàsiques d’obediència (asseure’s, estirar-se, quedar-se quiet, caminar al costat sense estirar de la corretja, etc.), quins són els problemes de comportament més freqüents i com evitar-los i com educar correctament als cadells en aquells aspectes que generen més confusió.
A la part veterinària van aprendre quines eren les malalties més freqüents dels gossos de companyia i com prevenir-les, i van conèixer quines són les emergències veterinàries més habituals i, en cas necessari, com aplicar els primers auxilis per mantenir la supervivència del gos fins a arribar al professional.

Va ser un grup fantàstic: tots els alumnes estaven motivadíssims, tenien un vincle espectacular amb els seus gossos i van practicar molt entre setmana els exercicis que vam treballar durant el curs. Fins i tot em van enviar vídeos amb els progressos! A més a més m’atreviria a dir que va ser el grup que va fer les preguntes més interessants de tots i hi havia tan bon ambient que a l’últim dia fins i tot ens sabia greu acomiadar-nos! 🙂

"L'hora del pati" per la Lluna, en Trico i la Trufa!

“L’hora del pati” per la Lluna, en Trico i la Trufa!

En resum: un curs on totes les famílies van aprendre a millorar encara més la relació amb els seus gossos i on tant l’Emili, veterinari i doctorant en nutrició a la UAB, com una servidora, Roser Feliu, directora de Lladruc, vam gaudir de valent! Gràcies a tots ells per confiar en Lladruc i gràcies també als nostres patrocinadors: Royal Canin, Laboratoris Virbac i als Veterinaris de COVECA que van recomanar a Lladruc com a centre de referència per a l’educació dels seus clients de quatre potes!

Roser Feliu.

Curs de guia caní

Foto d'alguns dels alumnes del curs de guia caní al CIS amb la mascota del curs, en Tro, un mastí napolità que pesa més que jo! :)

Foto d’alguns dels alumnes del curs de guia caní al CIS amb la mascota del curs, en Tro, un mastí napolità que pesa més que jo! 🙂

Dilluns que ve els de Lladruc tornem a impartir un altre curs de “Guía caní” a les instal·lacions de CIS Seguretat (Girona) i una servidora ha anat tant de bòlit que encara no us havia pogut parlar de la passada edició.

El curs, intensiu, va començar el passat dia 30 de Gener i va estar repartit entre els Divendres de 15 h a 19 h i els Dissabtes de 10 h a 13 h. Tant l’altre professor, Juan Espinosa, com jo mateixa, Roser Feliu, vam donar el millor de nosaltres perquè els alumnes aprofitessin el temps al màxim. La majoria eren vigilants de seguretat amb ganes d’augmentar les seves possibilitats laborals però també hi havia alumnes amb inquietuds cap al món de l’educació canina i, sobretot, de l’ensinistrament especialitzat de gossos detectors.

El temari teòric del curs seguia la normativa dictada pel Ministeri de l’Interior que els permet obtenir el títol oficial de guia caní però nosaltres vam anar més lluny i el vam ampliar a 35 hores per tal d’oferir-los una formació teòrica i pràctica global. Val a dir que els alumnes venien molt motivats i predisposats a treballar de valent i gairebé van agrair que els féssim complementar la formació rebuda a l’aula amb treballs a casa i un examen l’últim dia de classe. En resum: va ser un plaer impartir aquest curs, espero que aquesta propera edició també reuneixi alumnes així!

Roser Feliu

Resum del seminari de gossos detectors amb en Paul Pujol!

Foto de final de curs, llàstima que van faltar alguns alumnes!

Foto de final de curs, llàstima que van faltar alguns alumnes!

El cap de setmana de l’11 i el 12 d’Abril a Lladruc vam organitzar el seminari de “Gossos detectors” a càrrec d’en Paul Pujol, cap de la unitat canina de la Policia de Palma de Mallorca i que, després d’haver quedat tercer en el Campionat d’Espanya d’I.P.O, d’aquí molt poc anirà als Campionats del món a Finlàndia amb el seu gos Yago del Xixón.

En Yago del Xixón, el gos d'en Paul, en plena acció

En Yago del Xixón, el gos d’en Paul, en plena acció

Com ja sabeu, quan a Lladruc organitzem un seminari ho fem deixant-nos-hi la pell: busquem escenaris còmodes i adaptables als gossos i rodejats d’espais verds, oferim àpats cuinats a casa per la mama i l’àvia i oferim obsequis i el millor de nosaltres perquè tots els alumnes es sentin com a casa. Però, per sobre de tot, busquem ponents d’altíssim nivell i amb una gran capacitat didàctica capaços empatitzar amb els alumnes.

Els alumnes ben atents a la classe teòrica!

Els alumnes ben atents a la classe teòrica!

Jo mateixa estic cansada d’assistir, com a alumna, a seminaris d’autèntics gurús de l’ensinistrament que posseeixen un currículum gairebé inacabable però inversament proporcional a la seva capacitat formativa i, perquè, no dir-ho, a la seva habilitat per connectar amb els alumnes. En Paul, en canvi, és un dels pocs competidors actuals que sap extreure el millor de cada gos i cada guia amb un somriure sempre a punt i una passió contagiosa. I d’aquesta manera és molt més fàcil entendre com ha de ser la selecció d’un gos detector, la seva socialització, com s’inicia la marcació de la substància i com fabricar materials resistents i còmodes a bon preu, però, sobretot, és molt més senzill aprendre a gaudir del teu gos treballant.

Dinar de Diumenge amb la fideuà de la mama... ;)

Dinar de Diumenge amb la fideuà de la mama… 😉 Foto d’en Xicu, gràcies!

Tant és així que tots, des d’en Max, un cadell de Weimar que va aprendre a fer servir el seu olfacte per buscar una pilota, fins a la Indra, una Pastor Belga Malinois operativa en la recerca de drogues, van poder conèixer noves tècniques, eines i metodologies de treball per poder aplicar als seus objectius segons les seves pròpies característiques i segons les capacitats dels seus gossos.

La Popi, futura gossa detectora de morrut de les palmeres, familiaritzant-se amb el tub

La Popi, futura gossa detectora de morrut de les palmeres, familiaritzant-se amb el tub

Qui ha dit que els Rottweilers no poden ser bons gossos detectors? Aquí teniu a la gossa de l'Òscar preparada per a l'acció!

Qui ha dit que els Rottweilers no poden ser bons gossos detectors? Aquí teniu a la gossa de l’Òscar preparada per a l’acció!

En Paco (de pèl gris) complint l'ordre d'estirat d'en Juan Ramón ;)

En Paco (de pèl gris) complint l’ordre d’estirat d’en Juan Ramón 😉

En Max i en Narcís ben atents a les explicacion d'en Paul. Gràcies per la foto Xicu!

En Max i en Narcís ben atents a les explicacion d’en Paul. Gràcies per la foto Xicu!

 

La Trufa, gossa detectora de drogues, ben atenta a la seva mestressa Judit!

La Trufa, gossa detectora de drogues, ben atenta a la seva mestressa Judit!

 

La Burka, gossa detectora d'explosius, millorant la marcació

La Burka, gossa detectora d’explosius, millorant la marcació

 

La Mina, gossa detectora d'explosius, millorant la marcació de la substància

I la seva companya d’equip, la Mina, fent el mateix.

 

La Cendra fent una recerca...

La veterana de l’equip, la Cendra, Pastor Belga Malinois, fent una recerca…

 

La Indra, la Pastor Belga Malinois detectora de drogues d'en Josep, fent una recerca entre els palets

i una altra Malinois, la Indra, gossa detectora de drogues d’en Josep, fent el mateix entre els palets!

L’últim dia els vam fer omplir unes valoracions anònimes i tots els de Lladruc ens vam quedar astorats de les puntuacions perquè van ser fantàstiques. Els únics punts negatius eren “Ha durat massa poc!” o “¿Cuándo haréis un nivel II?” així que des d’aquest blog vull donar les gràcies a tots els alumnes pel seu savoir faire, la seva atenció i la seva il·lusió i també als nostres patrocinadors: Royal Canin, per donar-nos un pack amb una mostra de pinso per a cada alumne, als Laboratoris Virbac, per regalar-nos unes magnífiques carpetes, i a Sakatia per oferir-nos sempre la seva ajuda i la seva recomanació.

Moltes gràcies a tots per confiar, una vegada més, en Lladruc!
Roser Feliu.