Fa poc vaig trobar-me amb els meus antics companys de l’institut. En general no havien canviat massa: algun vivia en parella o ja estava enmainadat però tothom havia anat seguint el camí marcat: un cop acabats els estudis s’havia posat a treballar a alguna empresa més o menys vinculada a la seva formació.

Però vét aquí que en aquest marc de previsibilitat absoluta ens vam trobar dos emprenedors: en Dilmer i jo. Nosaltres, a diferència dels nostres companys, havíem decidit que renuncíariem a una nòmina fixa, que hauríem de treballar més hores o potser prescindir de les vacances però que la nostra feina seria la nostra passió. No miraríem el rellotge o sospiraríem perquè arribés el divendres perquè, tot i les dificultats, gaudíriem d’allo que féssim. Van passar els anys i aquells dos projectes utòpics i atípics que llavors teníem en ment són ara una realitat: en Dilmer va crear Activida www.activida.wordpress.com i una servidora Lladruc www.lladruc.com

Els dos treballem pel benestar dels nostres clients. En Dilmer vol ajudar-nos a prevenir i abordar situacions abusives o estressants i a obtenir un nou concepte de l’oci mentre que a Lladruc intentem aconseguir gossos més feliços i propietaris més tranquils.Vam trobar que els dos projectes eren tan originals que havíem de col.laborar d’alguna manera i vam decidir que tots els clients de Lladruc gaudirien d’un 20% de descompte en les activitats organitzades per Activida. Perquè, facis el que facis, al final t’adones que la vida és meravellosament curta i que no hi ha res millor que ser feliç (com la Cendra amb el seu pal) 🙂