Fes un regal de Nadal diferent! Inscripcions obertes per la 25 edició!

Aquest dissabte acabarem la 24 edició i ja hi ha interessats en la propera convocatòria. Com ja sabeu, els vostres desitjos formatius canins són ordres així que aquí teniu el cartell de la 25 edició en versió nadalenca!

Ed. 25. Gener 2016nadal

Segur que estàs pensant què regalar-li per Nadal… Se t’acut un regal millor que un curs realitzat per un veterinari i doctorant en nutrició i la directora de Lladruc que es fa, durant tres diumenges seguits, a La Devesa de Girona i on els alumnes fan classes teòriques i pràctiques amb els seus gossos? Un curs que s’ha celebrat, també, per a l’Ajuntament de Figueres i per a l’Ajuntament de Riudellots de la Selva i on han participat, ni més ni menys, que vint-i-quatre grups d’alumnes i que compta amb el suport del Col.legi de veterinaris de Girona, Coveca, Royal Canin i Virbac? Regala-li en forma de val que enviarem a la direcció d’e-mail que ens proposis o, per què no, regala’t el curs més famós de Lladruc, t’el mereixes!

Més info a lladruc@hotmail.com o al 636385174. Fins aviat!
Roser Feliu.

Curs avançat de guia caní policial a La Bisbal d’Empordà

Alguns dels alumnes del curs avançat de guia caní policial a La Bisbal

Alguns dels alumnes del curs avançat de guia caní policial a La Bisbal amb el Sr. Alcalde del municipi. 

Els dies 16, 17, 18, 19 i 20 de Novembres es va celebrar a La Bisbal d’Empordà el “Curs avançat de guia caní policial” que va ser organitzat per dos policies amb una llarga trajectòria professional amb la col·laboració de l’Ajuntament i la Policia Local de La Bisbal d’Empordà, el Sindicat de Funcionaris de Policia i Lladruc.

La necessitat de fer un curs d’aquestes característiques és més que evident: cada vegada més unitats policials s’interessen per la incorporació de gossos especialistes com una ajuda insubstituïble per a la seva feina, sobretot en tasques de detecció de substàncies estupefaents. I una prova d’això és que en el curs van venir agents de diferents municipis: La Jonquera, Palafolls, Sant Celoni, Salt, La Bisbal d’Empordà, Cadaqués, Manlleu, Palafrugell, etc.

Molts dels agents tenien ja experiència amb gossos però necessitaven una base teòrica sòlida d’ensinistrament que englobés com és l’aprenentatge caní i com s’ha de fer el manteniment d’un gos de treball per aconseguir el seu màxim benestar físic i mental. Una servidora, a més, els va parlar de gossos detectors: quines especialitzacions hi ha, com s’ha d’efectuar correctament la seva selecció i com fer un ensinistrament òptim per tal d’obtenir uns gossos d’elit eficaços en les tasques exigides però també capaços de mostrar-se amables en públic, per exemple, en exhibicions a les escoles, xerrades i actes públics. Una prova d’això és que vam realitzar la part pràctica del curs al mig del passeig de La Bisbal!

Allà els vam explicar quins materials utilitzem a Lladruc per entrenar els nostres gossos detectors: els pseudos (substàncies químiques que fan la mateixa olor que la droga o l’explosiu), les caixes de detecció de plàstic i holandeses, arnesos, mossegadors, pilotes, pinces, etc. i després vam mostrar el treball d’algunes gosses detectores de Lladruc.

La setmana passada havíem estat a Madrid i València i les gosses arrossegaven un bon cansament però, tot i això, van saber estar a l’altura de l’exigència demanada.

En primer lloc els vaig ensenyar com treballa la Mina, Pastor Alemany de dos anys. La Mina els va ensenyar com ha de ser l’obediència bàsica d’un gos detector: caminar al costat sense estirar de la corretja, asseure’s, estirar-se, quedar-se quiets i venir a l’ordre i després va trobar i marcar passivament la substància amagada en una de les caixes. La Mina té un vincle extraordinari amb mi però és capaç de treballar amb qualsevol a canvi d’una simple carícia. I així ho va fer: els policies van poder practicar els exercicis amb ella i molts es van sorprendre que només conèixer’ls els pugés al damunt i intentés llepar-los la cara fervorosament. No em cansaré de dir-ho: un gos detector no és un gos d’intervenció!

La Mina treballant amb un dels agents policials que van participar al curs

La Mina treballant amb un dels agents policials que van participar en el curs

Després els vaig ensenyar una gossa amb una imatge d’allò més poc policial, la Syra, Border Collie de tres anys. La Syra és una gossa que va ser adoptada però les seves qualitats pel treball i una bona preparació l’han convertit en una excel·lent gossa detectora. La Syra va buscar la substància amagada en una de les caixes i també a la butxaca d’un dels agents que es va sorprendre moltíssim del seu drive (passió pel treball).

La Syra just després de localitzar la substància amagada en una butxaca d'un dels agents

La Syra just després de localitzar la substància amagada en una butxaca d’un dels agents i jo, com sempre, donant tota mena d’explicacions tècniques 🙂 

Finalment els vaig ensenyar la Cendra, la més veterana de l’equip. La Cendra va buscar i marcar correctament la substància amagada en un cotxe patrulla i va fer un munt d’habilitats que van servir perquè els policies agafessin idees de cara a les seves exhibicions.

Per últim vull donar les gràcies a tots els alumnes pel seu interès, les seves estimulants preguntes i per la seva il·lusió en practicar amb les gosses tot allò que havien après a la part teòrica. També vull donar les gràcies a tots els professionals de la seguretat privada i pública que confien en Lladruc però, sobretot, a l’Ajuntament de La Bisbal d’Empordà i a la seva Policia Local per estar pendents de nosaltres i dels nostres gossos en tot moment. Estic segura que cursos com aquest donaran lloc a la creació de noves unitats canines policials que ajudaran a fer un món més segur.

Roser Feliu.

Inscripcions obertes per la 24 edició del curs d’educació canina i coneixements veterinaris més famós de les comarques gironines!

24 edició curs educació canina i coneixements veterinaris

24 edició curs educació canina i coneixements veterinaris

Sincerament, tenim tantes obligacions que organitzar una nova edició en menys d’un mes se’ns plantejava un repte complicat però aquí ens teniu: proposant-vos noves dates pel curs d’educació canina i coneixements veterinaris més famós de les comarques gironines (i potser de tot Catalunya!).

Com ja sabeu, el “Tinc un gos… i ara què? Curs d’educació canina i coneixements veterinaris” és més que un simple curs d’ensinistrament, és un curs intensiu però rigorós per tal d’aclarir tots els dubtes que es plantegin els propietaris, especialment els novells, i ensenyar-los com construir una bona base d’educació canina i rebre les nocions veterinàries bàsiques per tal de mantenir en perfecte estat de salut els seus gossos.
En aquesta 24 edició gironina els professors serem els de sempre: l’Emili Barba, llicenciat en veterinària per la UAB i doctorant en nutrició, i una servidora, Roser Feliu, màster en instructor d’unitats canines de treball i directora de Lladruc. El curs està avalat pel Col·legi de veterinaris de Girona i, entre altres, l’hem impartit per l’Ajuntament de Figueres i de Riudellots de la Selva però la nostra millor garantia són tots els alumnes que l’han fet i han quedat tan satisfets que no han parat de recomanar-lo a amics, familiars i companys de parc i que, com us deia al principi, ens han demanat noves dates.

Si teniu qualsevol dubte ens podeu escriure a lladruc@hotmail.com o trucar-nos al 636385174.

Fins aviat!

Roser Feliu.

Per què els gossos de Lladruc NO juguen amb pilotes de tenis?

La Cendra, gossa detectora, i una servidora, Roser Feliu, jugant a la platja de La Rubina amb una pilota amb corda.

La Cendra, gossa detectora, i una servidora, Roser Feliu, jugant a la platja de La Rubina amb una pilota amb corda.

Als gossos de Lladruc els encanta jugar però MAI ho fan amb pilotes de tenis. Sí, ja sé que són barates (o si fas un tomb pel costat d’un club de tenis fins i tot gratis!), són fàcilment visibles a sobre de qualsevol superfície i els gossos els encanten. Sé que la majoria de propietaris intenten fer cremar energia als seus gossos jugant al parc a tirar-los-la una vegada rere l’altra i que puc semblar una esnob si dic que prefereixo gastar-me deu euros en una pilota de qualitat en comptes de pagar-ne una a vint cèntims al Decathlon però les pilotes de tenis presenten tres problemes principals:

  1. Produeixen afogaments: si el gos té una cavitat oral suficientment grossa com per subjectar una pilota de tenis al seu interior també és possible que se la pugui empassar. No em refereixo a un Mastí dels Pirineus, un gos d’uns vint-i-cinc quilos pot engolir-la perfectament. Pot ser que li quedi clavada a la gola o que un cop a l’interior produeixi una obstrucció que requereixi cirurgia, és a dir, per no pagar deu euros per una pilota adequada en pagarem més de mil per una intervenció d’urgència, posant en risc innecessàriament la vida del nostre gos. I si no em creieu mireu aquestes imatges del Dr. Schreiber, un veterinari americà!
    Pilota per a gos a la gola d'un Pastor Alemany

    Pilota per a gos a la gola d’un Pastor Alemany

    Mai se us acudeixi fer servir una pilota sense corda pel vostre gos, sigui de la mida que sigui!

    Mai se us acudeixi fer servir una pilota sense corda pel vostre gos, sigui de la mida que sigui!

    2. Tots sabem que les pilotes de tenis estan buides per dins per tal que siguin més lleugeres per al joc per al qual han estat destinades. Això fa que sigui especialment fàcil trencar-les: el gos tanca fort les mandíbules i es troba amb dues meitats gairebé perfectes que pot destruir i empassar-se a bocins i llavors… torneu a llegir el primer punt!

    3. Per últim i no per això menys important, les pilotes de tenis estan recobertes de fibra de vidre, material que desgasta la dentadura del gos. És curiós observar com molts propietaris prohibeixen als seus gossos jugar amb pedres “perquè els hi fan malbé les dents” i en canvi tiren les pilotes de tenis com posseïts al seu gos.

Quins tipus de pilotes hi ha?

Grosso modo podem trobar dos tipus de pilotes:

  1. Les pilotes pel joc interactiu amb el gos, és a dir, aquell joc en el qual intervé el guia i el seu animal.
  2. Les pilotes anti-avorriment: útils, com el seu nom indica, perquè el gos s’entretingui sol. Normalment s’hi posa menjar a dins perquè encara sigui més temptadores. D’aquestes, les millors, són, sense cap mena de dubte, les pilotes irrompibles: tenen un disseny fantàstic i una durabilitat immillorable i ofereixen diversió durant hores. Paraula de propietària de Malinois i Pastor Alemany de treball! 🙂

Com ha de ser una pilota adequada pel joc interactiu amb el meu gos?

  1. Comprada a un venedor especialitzat. Si compreu una pilota en un basar xinès podeu trobar meravelles com aquesta, una pilota amb un cercle perfecte… per produir una obstrucció! (“Requisada” per una servidora a una clienta!).
No compreu mai pilotes als basars xinesos o trobareu perles així!

No compreu mai pilotes als basars xinesos o trobareu perles així!

  1. Mida adequada a la mandíbula del vostre gos, afortunadament n’hi ha per a Yorkies toys i per a Dogos Alemanys, només cal buscar bé.
  2. Macissa: les pilotes buides a l’interior, a menys que tinguin un disseny especial de silicona com les pilotes irrompibles, són més fàcils de trencar.
  3. D’un material consistent, preferiblement cautxú, que no s’esmicoli. Oblideu-vos de les de foam o làtex!
  4. Amb CORDA: una pilota amb corda sempre és més fàcil de controlar, tirar i sobretot extreure de la gola del gos en cas que faci falta.
  5. Amb un acabat hexagonal: les pilotes rodones, com és obvi, rellisquen més, les que tenen cares permeten un tir més precís perquè no rodolen i els ensinistradors podem premiar millor al gos.

Després de llegir el post, encara creus que és bona idea jugar amb una pilota de tenis amb el teu gos? 😉

Roser Feliu Latorre.

Lladruc al Festival de Guia Animal

El diumenge 25 d’Octubre vam assistir a la segona edició del “Festival Guia Animal” que es va celebrar a La Copa, al bell mig de les conegudes “Barraques” de les Fires de Sant Narcís.

Des de les deu del matí fins a les dues vam posar un estand amb productes d’educació canina de qualitat a bon preu i a les 12h vam fer una exhibició dels nostres gossos detectors.

El nostre client Bug ens va venir a veure a l'estand de Lladruc!

El nostre client Bug ens va venir a veure a l’estand de Lladruc!

En primer lloc vam treure la Fura, la més jove de l’equip, que va mostrar al públic com són les bases del treball de detecció: sempre procurant que els gossos gaudeixen del treball i estableixin un fort vincle amb el seu guia.

La Fura volant agafant el seu mossegador

La Fura volant agafant el seu mossegador

Tot seguit la Mina, de dos anys, va ensenyar com ha de ser una marcació passiva (asseure’s) davant de la caixa on hi havia substància amagada. Si mireu la nostra pàgina de Facebook podreu veure un vídeo on es veu un nombrós públic on diferents veus diuen “ho ha trobat!” o “que bé que ho fa!”.

La Mina fent una marcació passiva de la substància amagada en una de les caixes

La Mina fent una marcació passiva de la substància amagada en una de les caixes

Després vam sortir a la pista amb la Cendra, la més veterana de l’equip. La Cendra va buscar la substància amagada dins de les caixes i en un vehicle i també va mostrar les seves habilitats: caminar entre les cames, xocar les dues potes, saludar al públic, etc.

La Cendra segons abans de començar la recerca de la substància amagada en el cotxe

La Cendra segons abans de començar la recerca de la substància amagada en el cotxe

Finalment vam treure la Syra. La Syra és la gossa que sempre ens fa més il·lusió exhibir perquè va ser adoptada i permet ensenyar a tothom que una gossa indesitjada pot ser perfectament apte per a ajudar a construir un món més segur si se la sap treballar de manera adequada.

La Syra fent una recerca de la substància amagada en el mitjó d'un dels nens

La Syra fent una recerca de la substància amagada en el mitjó d’un dels nens

Per acabar només ens queda donar les gràcies als organitzadors, en Josep Carbó i en Josep Duran, per haver comptat amb nosaltres un altre cop, a la Lídia Linares per haver-nos deixat el seu cotxe per amagar-hi substàncies estranyes i, com no podia ser d’una altra manera, a tot el públic perquè sense ells res d’això tindria sentit, sobretot a la llaga concurrència de clients (ara ja amics) que van venir a ensenyar-nos com n’estaven de ben educats els seus gossos. MOLTES GRÀCIES A TOTS!

Roser Feliu.

Curs de guia caní per vigilants de seguretat organitzat per IDFO i UGT amb la col·laboració de Lladruc

Bona part dels alumnes amb els seus diplomes de finalització del curs!

Bona part dels alumnes amb els seus diplomes de finalització del curs!

Fa poc a Lladruc vam acabar el “Curs de serveis de vigilància amb gossos” organitzat per IDFO (Institut per al Desenvolupament de la Formació i l’Ocupació) amb la col·laboració d’UGT (Unió General de Treballadors).

El curs estava dirigit a una quinzena de directors i vigilants de seguretat privada de l’empresa Phoenix, una de les més conegudes, a casa nostra, de serveis de vigilància i seguretat. Com ja us he explicat en moltes ocasions, al nostre país cada vegada hi ha més demanda de gossos de seguretat i sobretot, de gossos detectors d’explosius, i les empreses necessiten professionals amb una bona formació específica per a poder-los manejar correctament.

Classe teòrica curs idfo lladruc

Un moment de les classes teòriques

D’aquesta manera, durant les 30 hores del curs vaig explicar aquells elements que considero esencials per als guies canins: coneixements d’ensinistrament, preparació i selecció del gos de seguretat, marc legal, obligatorietat de col·laboració amb els CFS, tria del material d’ensinistrament específic i també vaig donar unes pinzellades de coneixements veterinaris bàsics, primers auxilis canins i etologia.

A la part pràctica els alumnes van poder aplicar els coneixements adquirits a l’aula amb els sis gossos de Lladruc i la Nit, una Malinois convidada. El fet que els gossos tinguessin diferents nivells de formació, des de l’ensinistrament més bàsic fins a gossos ja operatius en tasques de vigilància o detecció d’explosius va fer que els alumnes poguessin veure l’evolució del treball i forçar-se a millorar les seves capacitats.

Un dels alumnes del curs amb la Nit, Pastor Belga Malinois

Un dels alumnes del curs amb la Nit, Pastor Belga Malinois

Va ser un grup molt participatiu, divertit i atent amb qui vaig poder gaudir d’ensenyar. Moltes gràcies a tots ells, a l’empresa Phoenix per oferir una formació de qualitat de manera gratuita als seus treballadors i sobretot al magnífic personal d’IDFO per haver comptat amb Lladruc. Esperem fer més edicions l’any que ve!

Roser Feliu Latorre.

Finalitza la 23 edició del “Tinc un gos… i ara què?: Curs d’educació canina i coneixements veterinaris”

Els alumnes de la 23 edició van ser fantàstics!

Els alumnes de la 23 edició van ser fantàstics!

Com ja sabeu, deu fer uns tres anys que l’Emili Barba, veterinari i doctorant en nutrició, i una servidora vam decidir oferir un curs intensiu i amè de formació per a propietaris de gossos en un format de tres matins de dissabte o de diumenge consecutius. Volíem que fos un curs teòric i pràctic on qualsevol propietari pogués millorar la relació amb el seu gos i cuidar-lo més bé. I així va nèixer el “Tinc un gos… i ara què?: curs d’educació canina i coneixements veterinaris” que aquest diumenge ha arribat a la seva 23a edició. La majoria d’alumnes de quatre potes eren cadells i també hi ha hagut molts cadells humans que s’ho han passat d’allò més bé i que han pogut aprendre, entre d’altres, com ensenyar al seu gos a quedar-se quiet o bé com fer un embenat d’urgència.

Alguns dels alumnes de dues i quatre potes més joves del curs d'educació canina i coneixements veterinaris de Lladruc!

Alguns dels alumnes de dues i quatre potes més joves del curs d’educació canina i coneixements veterinaris de Lladruc!

Alguns alumnes durant la classe pràctica!

Tots els dies vam fer les classes pràctiques amb un sol espectacular!

Ha estat una edició molt divertida i els alumnes han estat tan participatius i simpàtics que l’últim dia fins i tot ens va fer pena acomiadar-nos! Moltes gràcies a tots ells per confiar en Lladruc! Pels que us heu quedat amb les ganes no patiu, al Novembre us oferirem la 24 edició!

Roser Feliu.

 

Exhibició de gossos detectors by Lladruc al FESTIGUAU (Sta. Cristina d’Aro)

Ahir, Diumenge 20 de Setembre, vam fer una exhibició al FESTIGUAU de Santa Cristina d’Aro. Aquesta fira, que enguany ha celebrat la seva setena edició, vol promoure l’adopció de gossos abandonats i a més de dues desfilades va comptar amb una exhibició d’Agility, una de gossos d’assistència i l’exhibició de Lladruc, de gossos detectors.

La Fura, la més jove de tot l’equip, va ensenyar al públic com es treballa el control del mossegador i com es construeix l’obediència de base necessària per desenvolupar treballs més específics.

La Mina, Pastor Alemany de treball, va buscar la substància amagada dins una de les sis llaunes col·locades en fila i va fer una marcació passiva (es va asseure) molt segura i clara. M’encanta veure com n’és de metòdica treballant, les ganes que té per complaure al guia i com ha anat progressant en tan poc temps!

La Mina, gossa detectora d'explosius de Lladruc, començant la recerca de la substància amagada en una de les llaunes!

La Mina, gossa detectora d’explosius de Lladruc, començant la recerca de la substància amagada en una de les llaunes!

La Cendra, Pastor Belga Malinois, va fer una demostració d’obediència avançada i va buscar la substància amagada entre les sis llaunes i després amagada en una fila formada per caixes de detecció i llaunes. Com sempre va ser molt precisa i no va deixar de moure la cua i reclamar més feina, m’imagino que pobreta normalment li compliquem tant i tant la vida que quan veu l’escenari d’una exhibició no es pot acabar de creure que podrà passar una bona estona jugant després d’un esforç tan petit!

La Cendra, la gossa detectora més veterana de Lladruc, fent una marcació passiva davant de la substància

La Cendra, la gossa detectora més veterana de Lladruc, fent una marcació passiva davant de la substància

Per últim la Syra, Border Collie, va demostrar al públic que una gossa adoptada i de la qual, sincerament, no ens n’esperàvem massa res a part de fer de gossa de companyia, s’està convertint en una gran gossa detectora. Va fer una petita errada però va aconseguir localitzar la substància amagada en el mitjó d’un nen tan ràpidament que una mare es va queixar que no havia pogut fer ni una foto! 🙂

Finalment només em queda donar les gràcies a tot l’equip organitzador per haver confiat, un any més, en Lladruc i a en Josep Carbó, de Guiaanimal, per les seves magnífiques fotos. Però res d’això tindria sentit sense un públic atent entre el qual hi havia força clients nostres, gràcies per seguir-nos allà on anem!

Roser Feliu.

FELIÇ DIADA!

La Cendra és la nostra gossa detectora d’explosius més veterana i la relacions públiques més efectiva de Lladruc, per això hem deixat que sigui la protagonista de desitjar-vos, en nom de tot l’equip, una FELIÇ DIADA!

Feliç diada de part de tot l'equip de Lladruc!

Feliç diada de part de tot l’equip de Lladruc!

23edició del “Tinc un gos i ara què: curs d’educació canina i coneixements veterinaris”!

Propera edició del curs d'educació canina i coneixements veterinaris més famós de Lladruc! :)

Propera edició del curs d’educació canina i coneixements veterinaris més famós de Lladruc! 🙂

Encara que ens pesi ja estan baixant les temperatures i per això, aprofitant que molts ja heu acabat també les vacances i toca tornar a posar en marxa la rutina, us volem oferir la 23 edició del nostre curs més famós, el “Tinc un gos… i ara què?: curs d’educació canina i coneixements veterinaris”!

Com ja sabeu, aquesta formació va néixer degut a la necessitat d’oferir un curs intensiu però rigorós per tal d’aclarir tots els dubtes que es plantegessin els propietaris i ensenyar-los com construir una bona base d’educació canina i rebre les nocions veterinàries bàsiques per mantenir en perfecte estat de salut els seus gossos.
En aquesta edició gironina els professors serem els de sempre: l’Emili Barba, llicenciat en veterinària per la UAB i doctorant en nutrició, i una servidora, Roser Feliu, màster en instructor d’unitats canines de treball i directora de Lladruc. El curs està avalat pel Col·legi de veterinaris de Girona i, entre altres, l’hem impartit per l’Ajuntament de Figueres i de Riudellots de la Selva però la nostra millor garantia són tots els alumnes que hi han passat i que han quedat tan satisfets que no han parat de recomanar-lo amics, familiars i companys de parc!
Si teniu qualsevol dubte ens podeu escriure a lladruc@hotmail.com o trucar-nos al 636385174.

P.D- Sí, aviat torna Setembre però vosaltres i els vostres gossos teniu nous motius per somriure! 🙂