Encara no heu llegit l’últim article publicat per la Roser a la revista Bitxos www.bitxos.cat ? Us el copio! (L’imatge no és nostra!).

Què són els problemes de comportament?

Últimament l’educació canina està molt present en els mitjans de comunicació i l’expressió problemes de conducta és un dels conceptes estrella. Però què són o què hauríem d’entendre quan parlem de problemes de conducta?

Quan parlem de trastorns o problemes de conducta ens referim a tots aquells comportaments que són o poden ser perillosos o molestos pel propietari, com l’agressivitat interespecífica o una manca de control de la conducta higiènica.  Segons diversos estudis un 25% de la població canina pateix un o més problemes de conducta al llarg de la seva vida.

Molts propietaris busquen fòrmules per solucionar aquests problemes o si més no, per intentar que afectin el menys possible la seva vida quotidiana, però d’altres opten directament per l’eutanàsia o per l’abandonament. Segons una investigació recent de la Fundació Affinity, un 11% dels abandonaments que es registren en el nostre país es deuen a problemes de conducta de l’animal. En alguns casos, aquest abandonament provoca un empitjorament tan greu del seu comportament que l’única solució que queda és el seu sacrifici.  

És lamentable constatar que molts d’aquests gossos tan sols haguessin necessitat un correcte diagnòstic i una actuació per part d’un professional que orientés als propietaris per aconseguir un comportament acceptable. 

No us heu de sentir avergonyits o culpables per demanar ajuda quan tingueu dificultats per controlar algun comportament del vostre animal. Els etòlegs i educadors canins treballem diàriament amb gossos amb tota mena de problemàtiques i donem suport, tècnic i personal, als propietaris per tal que, a través d’unes pautes, el comportament del gos millori i el problema es minimitzi o desaparegui.

D’aquesta manera, molts gossos que es deixaven per impossibles, perquè lladraven durant hores, mostraven comportaments fòbics o agressius, feien destrosses a la llar o no feien les necessitats on tocava… han passat a ser aquell gos que el propietari volia o somiava. I és que, per un educador caní, la millor recompensa és observar com la feina feta ha donat pas a una agradable convivència entre el propietari i el seu gos basada en la confiança i en el respecte, creant aquell vincle buscat des del moment que el gos va arribar a casa.

I, més enllà d’això, un gos sense problemes de comportament és un animal que es podrà integrar perfectament a una societat, la nostra, on per desgràcia encara ens queda molt camí per recòrrer en matèria de benestar animal.