He tingut un altre accident de cotxe. Els metges m’han donat la baixa per vint dies però no s’atreveixen a fer cap pronòstic degut als meus antecedents i és que, com sabeu, el 2008 em va atropellar un taxi i l’any passat un xoc posterior amb el cotxe em va provocar una baixa de més de sis mesos. Després de l’última pinya sospiro perquè les seqüeles no siguin permanents.

No m’hi vull fer mala sang però aquest últim accident me l’he ben guanyat. Feia temps que la meva parella, la meva família i els amics em deien que abaixés el ritme, que una cosa és gaudir de la meva feina i l’altra, ben diferent, és treballar deu hores diàries de Dilluns a Dissabte, fer més de 1200 kilòmetres setmanals, mantenir operatiu un equip de gossos detectors i estudiar un diploma d’especialització a la UdG. Em deien que dormís més, que deixés de dinar entrepans a corre-cuita i que no apretés tant l’accelerador. En definitiva, que som humans i cal conèixer els propis límits. I jo, tossuda com un marrà, no els volia fer cas. Lliçó apresa!

En el proper post prometo ser més positiva i també us garanteixo que faré una bona rehabilitació per poder tornar a gaudir dels vostres gossos ben aviat!  Mentrestant disculpeu-nos si no som tan efectius com de costum a l’hora de respondre els vostres correus i trucades però no vull sobrecarregar als companys. Gràcies per la vostra comprensió!