La Tona deu el seu nom als 995kilos que li falten per arribar a aquesta unitat de mesura la qual cosa ja dóna una idea del tarannà original i divertit  dels seus propietaris.

La Tona és una gosseta molt carinyosa i alegre que es comportava perfectament quan estava sola però, en presència dels seus amos, feia uns lladrucs tan recurrents i aguts que eren capaços de malmetre qualsevol timpà. Així doncs ens vam posar a treballar perquè, mitjançant premis i aplicant algunes de les tècniques que jo havia après al seminari de la Monique de Roeck del Març (veure post del 18 d’Abril), deixés de reaccionar als sorolls. I així, després de fer sonar el timbre, moure les claus o obrir i tancar la porta del garatge durant algunes sessions hem aconseguit que la Tona estigui tranquil·la i callada.

Des d’aquí vull agraïr als seus propietaris la confiança dispositada i a la gosseta la seva energia, efusivitat i ganes de treballar!