Recentment ens ha deixat en Lat, un creuat de Labrador que va ser la joia dels seus propietaris durant una bona colla d’anys. Va ser un dels meus primers clients, tan sols unes setmanes després que pengés la primera web de Lladruc, a principis d’estiu del 2008.

En Lat era un gos extremadament dolç, divertit i carinyós però tenia un petit incovenient que el feia únic: una obsessió gairebé patològica pel menjar. Quan intuïa (dubto fins i tot que ho arribés a olorar) que hi havia un minúscul bocí de pa aprop mostrava una tècnica acurada i polida al llarg dels anys: es posava en tensió, girava el cap a un altre costat, intentava passar aprop de l’engruna en qüestió i quan el que duia la corretja ja estava confiat en que tenia controlada la situació, en una velocitat vertiginosa i sense donar cap mena de marge de maniobra, engollia el tros i et mirava movent la cua, divertit i orgullós de la seva proesa.

Siguis on siguis, que t’acompanyi una bona baguette, Lat! Gràcies per tot el que em vas ensenyar!