¿Frenem la leishmaniosis?

Després de l’èxit d’edicions anteriors, enguany es torna a posar en marxa el projecte “cómo puede un ratón ayudar a un perro abandonado” que, gràcies a la col·laboració entre l’empresa Scalibor i acogelos.org es donen collars antiparasitaris d’aquesta marca a gossos de refugis i protectores.

La quantitat de collars donats depèn del nombre de persones que participen en el projecte i és que, per cada click, es financia un 25% d’un collar. L’internauta només ha de donar la seva adreça de correu electrònic (us puc assegurar que no l’utilitzen per res més) i li serà enviada una direcció on haurà de clicar.  Un cop fet això només ha de triar la protectora a la qual es vol regalar el collar. De manera totalment gratuïta es pot ajudar, amb un simple click, a frenar la leishmaniosis i… això ens beneficia a tots!

http://www.acogelos.org/2009/InicioDonacion.htm

P.D- Aprofito la ocasió per presentar-vos en N’hug, propietat d’en Julio i l’Andrea, mostrant-nos una de les habilitats adquirides a Lladruc. Moltes felicitats pels progressos! 🙂

Consells per fotografiar el nostre gos

Estem renovant la web (www.lladruc.es) i aprofitem perquè tots aquells que hàgiu educat el vostre gos a Lladruc ens n’envieu una foto. Si voleu, podeu fer-nos-la arribar a info@lladruc.es i ben aviat la veureu penjada!

Per si no sabeu com posar-vos-hi us donarem uns quants consells bàsics:
– Alguns gossos es senten estranys per la càmera. Abans de començar la sessió seria convenient deixar-los olorar l’aparell i, si cal, premiar el fet d’estar-hi aprop.
– Si el vostre gos és d’un color fosc situeu-lo sobre un fons clar i si és de tons blanquinosos sobre un fons fosc. Ajudarà a ressaltar-lo.
– La gespa o el mar de fons solen fer que les fotos llueixin per si soles.
– Hauríem d’intentar situar-nos a la seva altura. Si fem les fotos des de dalt farà l’efecte que el gos té el cap molt gros i les potes curtes. Si ens situem per sota dels seus ulls la imatge sortirà deformada.
– Com més natural sigui la foto millor. No cal que ens esforcem a subjectar el gos amb la corretja o a abraçar-lo com si fóssim invisibles. Si tenim paciència i el gos està tranquil aconseguirem unes fotos millors.
– Com menys parlem durant la sessió més atenció pararà quan senti la nostra veu.
– I, per últim, intenteu portar la càmera o el mòbil sempre a sobre. Sovint, les imatges més inesperades són les més autèntiques: una trobada amb algun altre gos, una nevada sobtada, la llum de després de ploure…